Potsdam està emplaçada al sud-oest deBerlín. L'àrea està formada per una sèrie de gransmorrenes de l'últim període glacial. Un 75% de la ciutat és zona verda. Hi transcorre elriu Havel i hi ha una vintena de llacs, com per exemple el Griebnitzsee, el Templiner Veu, el Tiefer Veu, el Jungfernsee, el Heiliger Veu i el Sacrower Veu. El turó més alt és el Kleiner Ravensberg, amb 114m.
Potsdam està dividida en 7 districtes urbans històrics i 9 nousOrtsteile (zones rurals), unides a la ciutat el2003. L'aparença dels districtes urbans és bastant divergent: els districtes del nord i del centre compten amb molts edificis històrics, mentre que el sud de la ciutat és dominat per àrees residencials més grans d'edificis nous.
Potsdam va ser fundada probablement alsegle vii, moment en què seria un pobleeslau, anomenatPoztupimi (nom que es podria traduir coma sota els roures), centrat al voltant d'un castell. Està esmentada per escrit per primer cop el993, i el1317 ja consta com una ciutat petita, i ja germànica; va obtenir la sevacarta de poblament el1345. El1573 era encara una petita ciutat de mercat de 2.000 habitants. LaGuerra dels Trenta Anys (1618 -1648) va fer que la ciutat perdés gairebé la meitat de la població.
El destí de Potsdam va canviar radicalment en ser escollida el1660 com a residència de caça deFrederic Guillem I de Prússia,Príncep elector deBrandenburg, el nucli del potent estat que més tard esdevindriaPrússia. La ciutat també va albergar aquarteraments de l'exèrcit prussià.
Amb l'Edicte de Potsdam del1685, la ciutat esdevingué un centre d'immigració europea. La seva llibertat religiosa va atraure persones provinents deFrança (hugonots),Rússia, elsPaïsos Baixos, iBohèmia. L'edicte va permetre un ràpid creixement de població i la recuperació de l'economia.
Més tard la ciutat va ser adoptada com a residència de la família reial prussiana. La majoria d'edificis majestuosos foren construïts durant el regnat deFrederic el Gran. Un d'aquests edificis és elPalau de Sanssouci (en francès, "sense preocupacions") deGeorg Wenzeslaus von Knobelsdorff, famós pels seus jardins i interiors d'estil rococó. El complex reial inclou altres edificis com elNeues Palais i l'Orangerie.
Berlín fou la capital oficial dePrússia primer i de l'Imperi alemany després, però la cort reial romangué a Potsdam, on s'establiren molts funcionaris governamentals. El1914 l'EmperadorGuillem II va signar la declaració de Guerra al Palau Nou de Potsdam. La ciutat perdé l'estatus de segona capital el1918, quan al final de laGran Guerra,Guillem II abdicà.
El21 de març de1933 tingué la cerimònia simbòlica de presa de possessió com a canceller alemany d'Adolf Hitler davant el PresidentPaul von Hindenburg, a l'església de la Guarnició, simbolitzant la coalició entre les forces armades alemanyes (Reichswehr) i elnazisme.
El govern de l'Alemanya de l'Est va decidir esborrar l'herència prussiana de la ciutat, ja que la considerava l'origen del militarisme que va provocar les dues guerres mundials. Bona part de la trama urbana històrica fou eliminada, i molts edificis històrics, alguns d'ells seriosament malmesos durant la guerra, foren enderrocats.
Potsdam feia frontera ambBerlín Occidental, connectada per mitjà del pont de Glienicke sobre el riu Havel, que fou escena d'alguns intercanvis d'espies durant la Guerra Freda. La construcció delMur de Berlín no només va aïllar Potsdam del Berlín Occidental, sinó que també doblà el temps de comunicació amb el Berlín Oriental.
Després de la reunificació alemanya, Potsdam esdevingué la capital del nouLänder de Brandenburg, i s'inicià la reconstrucció de l'aspecte original de la ciutat anterior a la guerra, i entre els edificis reconstruïts o en projecte de reconstrucció, destaquen el Palau de la Ciutat i l'església de la Guarnició.
.jpg)
