| ||||
| Tipus | ciutat romana | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Santa Pola (País Valencià) iHispània Tarraconense (Antiga Roma) | |||
| ||||
| Ocupant | ibers Imperi Romà | |||
ElPortus Ilicitanus[a] fou un nucli urbà que feia les funcions de port a lacolònia romana d'Ilici, moderna Elx. Es correspon amb total seguretat amb l'actualSanta Pola.[2]
Era un dels ports més importants de la costa juntament amb el deCartago Nova.[2] S'hi han trobat vestigis d'un poblatiber, així com instal·lacions d'època romana (dels s.i aliv) en l'actual avinguda d'Ibarra.[2][3] Aquesta cronologia coincideix amb la de la colònia romana d'Ilici, establerta el segle i aC, la qual tengué el seu moment d'esplendor el segle següent. Per tant, el naixement del port i el seu desenvolupament està estretament vinculat amb la història de la colònia romana d'Elx.[4] Tot i això, i malgrat la seva dependència jurídica i administrativa, sembla que el port s'arribà a establir com a nucli poblacional amb entitat pròpia i una certa autonomia.[5]
De les restes trobades al Parc del Palmerar es dedueix que elPortus Ilicitanus combinà les activitats habituals d'intercanvi de mercaderies amb una certa activitatindustrial, la qual cosa justificaria el seu desenvolupament urbà.[2]
Pel que fa a la cronologia, per bé que el desenvolupament del port data de l'Alt Imperi, la major part d'estructures excavades es corresponen al segle iv, de manera que el port, ben igual que la colònia, no acusà lacrisi del segle iii.[6] Més aviat, igual que la colònia, la decadència arribà el segle v.[7] A aquesta data sembla que es refereixen dues notíciestardoantigues que, tot i que no esmenten explícitament el port, la historiografia moderna coincideix a vincular-l'hi.[8] Sembla, doncs, que fou ací es va preparar l'any460 la flota romana que l'emperadorMajorià havia construït i botat per atacar elsvàndals delnord d'Àfrica; però, assabentats aquests pels seus espies, la incendiaren al mateix port iMajorià hagué de tornar a Roma, on fou assassinat a causa del seu fracàs.[2][8] Pot deduir-se per les fonts escrites, especialment desant Isidor, que elsvisigots hi tenien almenys des de temps deSisebut (612-621) una flota preparada, i s'ha suposat queTeodomir en fou l'almirall, si s'ha de jutjar pel testimoniatge de laCrònica mossàrab del754, que al·ludeix al fet que aquest va repel·lir una invasióromana d'Orient amb la flota.[2][9] En època medieval degué seguir en ús, però no n'hi ha dades clares.[2]
ElPortus Ilicitanus surt a la superfície deSanta Pola en diversos jaciments.
En aquesta plaça en una excavació d'urgència entre 1976 i 1977 es trobaren restes de magatzems i de dues basses enopus caementicium, de funció desconeguda, i també vestigis de murs d'habitatges i un pou. La cronologia d'aquestes troballes va del segle i aC al segle v, abandonada el segle vi.[10]
No lluny de l'anterior, entre 1982 i 1986 es documentà en diverses campanyes la presència d'habitatges i de magatzems vinculats al comerç portuari en una cronologia que abasta d'August al segle iv.[11]
Al parc del Palmerar es va trobar una granvil·la romana suburbana amb rics paviments demosaics geomètrics policroms. La major part d'aquestes troballes se situen en el segle iv, amb una fase corresponent al segle iii mal documentada.[12]
Entre 1987 i 1990 una excavació en aquesta zona revelà la presència d'un complex dedicat a la producció desalaó, corresponent al segle iv. En el mateix emplaçament, és de destacar la troballa d'un assentament d'època ibèrica (seglesv iiv aC).[13]
A la rodalia delPortus Ilicitanus, entorn de l'actual plaça de la Diputació, s'ha trobat una gran necròpoli romana, semblant en cronologia a la de Tarragona (almenys del segle ii alv).[2] És possible que n'hi haja una segona àrea funerària situada a l'oest de l'actual cementeri, on es tenen notícies de l'aparició d'almenys cinc sepultures, i es pot tractar fins i tot de la mateixa necròpoli, atès que entre ambdues zones hi ha tan sols 400 m.[2]
Les inhumacions van aparèixer enàmfores, en fosses rectangulars, arrebossades i cobertes amb llosetes de pedra o maó, i ensarcòfags de pedra calcària sense decoració. El seu material arqueològic conegut és molt escàs (ja que se n'ha perdut molt o es troba en col·leccions privades) i es reparteix entre elMuseu Arqueològic Nacional de Madrid i els museus arqueològics d'Alacant i Elx.[2] Se'n coneixen un parell de pitxerets defang comú, un trobat al costat d'un flascó de vidre i un got de tipus megàric, i una lluerna del segle iv. Molt probablement procedeix també d'ací unepígraf funerari dels seglesii-iii; és més dubtosa l'adscripció a aquest jaciment de la peça coneguda com aSarcòfag de Proserpina. Pel que sembla se'n va trobar a la rodalia de la badia de Santa Pola allà pel segle xviii i aviat anà a parar al que seriaMuseu Arqueològic de Barcelona. És possible que la destinació final del sarcòfag no fos elPortus Ilicitanus, sinó més versemblantment Ilici, perquè l'acabat del magnífic alt relleu de marbre és datat de finals del segle ii per Garcia Bellido.[2]
