português do Brasil | |
|---|---|
.JPG) | |
| Tipus | dialecte |
| Dialecte de | portuguès |
| Ús | |
| Parlants nadius | 204.000.000 |
| Autòcton de | Brasil |
| Estat | Brasil |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües iberoromàniques llengües íbero-occidentals llengües galaicoportugueses portuguès | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet portuguès ialfabet llatí |
| Codis | |
| Glottolog | braz1246 |
| Linguist List | por-bra |
| IETF | pt-BR |
Elportuguès brasiler (português brasileiro) és la forma com es parla elportuguès alBrasil i a la zona fronterera de l'Uruguai. Compta amb uns 191 milions de parlants.[1] Es tracta de la varietat de portuguès més parlada, llegida i escrita del món.
Està regulat per l'Academia Brasileira de Letras.
Abans de l'arribada dePedro Álvares Cabral al Brasil s'hi parlaven més de mil llengües autòctones. En el decurs de la seva història el portuguès brasiler incorporà préstecs de termes no tan sols de les llengües indígenes i africanes sinó també delfrancès,castellà,italià ianglès.
Les diferències entre elportuguès europeu i el portuguès brasiler són principalment de vocabulari, pronúncia i sintaxi, principalment en les varietats vernacles; essent menors en els textos.
L'establiment de l'acord ortogràfic de 1990, ja en vigor al Brasil des de l'1 de gener del 2009 té l'objectiu d'unificar la grafia de les dues variants de la llengua portuguesa reduint-ne el 98% de les divergències ortogràfiques.
Grosso modo, les diferències entre la llengua escrita formal entre Portugal i Brasil, són comparables amb les que es troben en l'anglès americà i l'anglès britànic.
Les llengües parlades al Brasil abans de la conquesta portuguesa es poden agrupar en diverses famílies:llengües tupí,macro-jê iarauques. També n'hi ha que no pertanyen a cap de les famílies citades com són: karib, pano, maku, yanomami, mura, tukano, katukina, txapakura, nambikwara i guaikuru.
La colonització efectiva del Brasil començà l'any 1532. A l'inici de la colonització les llengües del grup tupí eren parlades en una gran part del Brasil i històricament se l'ha coneguda com alíngua geral (llengua general), unallengua franca que finalment va ser prohibida en benefici del portuguès.
Al segle xvii hi van arribar esclaus africans per treballar en les plantacions de canya de sucre i que tingueren una gran influència en el lèxic portuguès del Brasil especialment de la llengua nigerianaioruba i elquimbundo d'Angola.
Amb la transferència de la cort portuguesa al Brasil (1808-1821) i ha una “relusitanització” del parlar deRio de Janeiro, que passà a ser la capital del país.
El1822 el Brasil assoleix la independència. Amb això, disminueix l'entrada d'africans i hi arriben emigrants europeus com ara alemanys i italians.
A la major part del Brasil, les -s i -z a final de paraula o davant d'una consonant sorda es realitzen com [s] o com [z] davant de consonant sonora ("desde"), en lloc de [ʃ] i [ʒ] com a Portugal.
Les vocals àtones romanen obertes[2]
Per altra banda determinades evolucions fonètiques del portuguès europeu al segle xix van ser ignorades al Brasil: es manté la pronúncia [ej] en ditongs com "ei" en "primeiro", versus la pronúncia [ɐj]; la pronúncia de "e" tònica com [e], versus [ɐ], en paraules com "espelho" o "vejo".[3]
Desaparició de l'oposició entre timbre obert i tancat en les vocals tòniquesa,e io seguides de consonant nasal (ex: "vênia" vs. "vénia", "Antônio" vs. "António");El mateix fenomen ocorre en les vocals de les síl·labes pretòniques (ex: o primeiro "a" de cadeira, pronunciat /a/ al Brasil i/ɐ/ a Portugal);Vocalització de "l" velar, com en "animal", que en algunes regions es pronuncia [ãnimaw].[4]
La construccióestar +gerundi domina al Brasil, versus la construccióestar +a +infinitiu de Portugal. (ex: "estou escrevendo" vs. "estou a escrever");
Al Brasil el pronom possessiu pot ser fet servir amb article o sense (ex: "meu computador" i "o meu computador"), mentre que al portuguès europeu l'article és obligatori.
Els fonemes usats al Brasil són sovint diferents dels de Portugal.Al Brasil es fan servir 34 fonemes, amb tretze voclas, dinou consonants i dues semivocals.
La parla popular brasilera presenta una relativa unitat.El dialecte més estudiat és eldialecte caipira. Altres dialectes són:Cearense -Ceará,Baiano -Bahia,,Carioca -Rio de Janeiro (Capital),Fluminense -Estat de Rio de Janeiro, Gaúcho -Rio Grande do Sul,Mineiro -Minas Gerais, Nordestino i altres.
Deriven directament de la llengua Tupí. Hi ha "sufixos que actuen com adjectius" com -açu (gran), -guaçu (gran) e -mirim (petit) en les paraulesarapaçu (ocell de bec gros),babaçu (palmera grossa),mandiguaçu (peix gros),abatimirim (arròç menut) omesa-mirim (taula petita).Altres sufixos com -rana (semblant a) e -oara (valor gentilici) en les paraulesbibirana (planta de la famíliaAnnonaceae),brancarana (mulata clara) oparoara (natural dePará) imarajoara (natural deIlha do Marajó,Pará).
Altres exemples són:
Exemplesônibus per oposició aautocarro,trem versus acomboio,bonde versuseléctrico o aeromoça versushospedeira de bordo.
Altres comgol (ptgolo, degoal, anglès,)),esporte (ptdesporto, desport), xampu (ptchampô, deshampoo,).
A la taula de sota hi ha altres diferències de vocabulari:
| Brasil | Portugal |
|---|---|
| abridor de garrafaso saca-rolhas | saca-rolhas |
| abridor de latas | abre-latas |
| água-vivao medusa | alforrecaou medusa |
| alho-poró | alho-porro |
| aquarela | aguarela |
| arquivo (de computador) | ficheiro |
| aterrissagem | aterragem |
| banheiro | casa-de-banhoo quarto-de-banho |
| brócolis | brócolos |
| caminhãoo camião (linguagem oral) | camião |
| calcinha | cuecas femininas |
| carona | boleia |
| carro conversível | carro descapotável |
| carteira de identidade ou Registro Geral/RG | bilhete de identidade/BI |
| carteira/carta de motorista | carta de condução |
| chaveiro | porta-chaveso chaveiro |
| concreto | betão |
| diretor (de cinema) | realizador |
| esparadrapo, bandeide (band-aid) | penso, penso-rápido |
| estúpido | parvo |
| fila de pessoas | filaou bicha |
| fones de ouvido | auscultadores, auriculares, fones |
| grampeador | agrafador |
| legal | fixe |
| maiô | fato-de-banho |
| mamadeira | biberão |
| metrô | metro, metropolitano |
| nadadeiras, pé-de-pato | barbatanas |
| ônibus | autocarro |
| perua, van | carrinha |
| salva-vidasou guarda-vidas | salva-vidasou nadador-salvador |
| secretária eletrônica | atendedor de chamadas |
| sungaou calção de banho | calções de banho, calção de banho |
| (telefone) celular | telemóvel |
| terno | fato |
| trem | comboio |
| torcida | claque |
| bola | esférico |
| gol | golo |
| tiro de meta | pontapé de baliza |
| escanteio | pontapé de canto |
| isopor | esferovite |
| pebolim (ou totó) | matraquilhos |
| água sanitária | lixívia |
| descarga | autoclismo |
| privada sanitária, vaso sanitário ou privada | retrete ou sanita |
| Portuguès europeu | Portuguès brasiler |
|---|---|
| acção | ação |
| baptismo | batismo |
| contacto | contato |
| direcção | direção |
| eléctrico | elétrico |
| óptimo | ótimo |
Per diferències de pronunciació certes paraules proparoxítones que al Brasil porten accent circumflex, notablement aquelles en què a la vocal tònica segueix una consonant nasal, a Portugal s'escriuen amb accent agut:
| Portuguès europeu | Portuguès brasiler |
|---|---|
| cómodo | cômodo |
| fenómeno | fenômeno |
| tónico | tônico |
| génio | gênio |
A algunes regions del Brasil el pronom de tractamentvocê i el seu pluralvocês han desplaçat gairebé completament els pronomstu ivós. Elvocê a Portugal és una forma de tractament semi-formal i al Brasil és una forma comuna de dirigir-se a quasi qualsevol persona en el registre familiar.
Moltes paraules, sense perdre el seu significat tradicional, agafen una o més accepcions noves al Brasil Per exemple,virar també significatransformar-se en iprosa també significa loquaç, xerraire.
