Portugal, oficialment laRepública Portuguesa,[1] és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de lapenínsula Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord. Té una àrea total de 92.391 km²[2] i és el país més occidental del continent europeu. El territori portuguès limita al nord i a l'est ambEspanya; i al sud i a l'oest, amb l'oceà Atlàntic; i inclou els arxipèlags de lesAçores i deMadeira.
El territori portuguès ha estat testimoni durant els passats 3.100 anys d'un constant flux de civilitzacions:fenicis,celtes,cartaginesos,romans,bàrbars iàrabs hi han deixat la seva empremta. Durant els segles XV i XVI Portugal va esdevenir una potència econòmica, política i cultural. Els territoris d'ultramar icolònies es van estendre per tot el globus. En l'actualitat és unpaís desenvolupat,[3] i econòmicament pròsper; és un dels vint països del món amb millorqualitat de vida.[4]
LaLusitània va començar a dir-se “Portugal” entre els930 i950 dC; a final delsegle x el nom ja s'utilitzava amb més freqüència.Ferran I de Lleó va denominar oficialment el territori de Portugal, el 1067, data en què el va donar al seu fillGarcia I de Galícia.Cale, l'actual ciutat deVila Nova de Gaia, ja era coneguda com aPortucale des dels temps delsgots.[5]
El nom de Portugal, per tant, deriva del nom romà d'aquesta ciutatPortus Cale;Cale al seu torn, era el nom d'un assentament primitiu localitzat en la desembocadura delDuero, que vessa cap a l'oceà Atlàntic al nord del país. Durant laSegona Guerra Púnica (a la fi del segle iii aC), els romans van intervenir a la península en una batalla contra els cartaginesos, conqueriren la ciutat de Cale, port d'origen grec a prop de l'actualPorto, i la batejaren com aPortus Cale. Durant l'edat mitjana, la regió entorn de Cale va ser coneguda, pels visigots, com a Portucale, el qual evolucionaria enPortugale durant els segles vii iviii.
Alguns historiadors suggereixen que la paraulaCale es deriva delgrecKalles ("bonic"), mentre que d'altres suggereixen que es deriva dels pobles galaics que habitaven la zona.
La història de Portugal té els seus orígens que es remunten a labaixa edat mitjana, ampliant els seus territoris durant l'Era de l'exploració fins a crear un vastImperi Portuguès, i convertint-se en una potència mundial entre els segles xv ixvi. Portugal va entrar en decadència perdent gran part de la seva riquesa i estatus, començant per la pèrdua de la seva força militar i naval a labatalla d'Alcazarquivir, i de la seva flota, que va ser incorporada a l'Armada Espanyola, que no va permetre que el país defensés les seves possessions d'ultramar. Va tornar a patir una altra sotragada el1755 amb la destrucció gairebé total de la seva capital pelterratrèmol de Lisboa de 1755, a començaments del segle xix amb lesGuerres Napoleòniques i el1822 amb la independència de la seva gran colònia, elBrasil. Una revolució el1910 va deposar la monarquia, però la República va ser incapaç de solucionar els problemes d'un país immers en una conflictivitat social, la corrupció i els enfrontaments amb l'església. El1926 uncop d'Estat va donar pas a unadictadura que es mantindria en el poder fins al1974, quan unarevolució de militars d'esquerres va imposar lademocràcia. A l'any següent, Portugal va declarar la independència de totes les seves colònies d'Àfrica. És soci-fundador de l'OTAN, de l'OECD i l'EFTA. El1986 va ingressar a laCEE, actualUnió Europea.
Molt abans que Portugal hagués aconseguit la seva independència, ja hi havia hagut diversos intents per a assolir una autonomia major, i fins i tot la independència, promoguda pels comtes que governaven les terres delRegne de Galícia iPortucale. Per tal d'acabar amb aquest desig independentista de la noblesa local en relació amb el domini lleonès, el reiAlfons VI de Castella entregà el comtat de Galícia, que aleshores incloïa les terres dePortucale al comteRamon de Borgonya. Després de molts fracassos militars de Ramon contra elsmoros, Alfons VI decidí donar el 1096 al seu cosí,Enric de Borgonya, el govern de les terres al sud del regne de Galícia, formant així elPrimer Comtat de Portugal. Sota el govern d'Enric, el comtat conegué no només una política militar més eficaç en la lluita contra els moros, ans també una política independentista més activa, malgrat no haver-la aconseguit. Després de la seva mort, quan el seu fillAlfons, pujà al poder, Portugal aconseguí la seva independència amb la signatura delTractat de Zamora, al mateix temps que conquistava localitats importants com araSantarém,Lisboa,Palmela iÉvora.Tan bon punt acabà laReconquesta del territori portuguès el1249, la independència del nou regne fou posada a prova diverses vegades pelRegne de Castella. Primerament, amb la crisi de successió deFerran I de Portugal, que culminà amb labatalla d'Aljubarrota, el1385.
Amb la fi de la guerra, Portugal inicià el procés d'exploració i expansió conegut que començà l'era dels descobriments portuguesos, amb figures quimèriques com ara Enric el Navegador, i el reiJoan II.Ceuta fou conquerida el 1415; elcap Bojador el1434, i l'exploració de la costaafricana, prosseguí fins queBartolomeu Dias el1488 comprovà que existia una comunicació entre els oceans Atlàntic i Índic, i fundà elCap de Bona Esperança a l'extrem meridional del continent. Poc després de descobrir-se les terres deNord-amèrica pels espanyols, foren descobertes les terres del Brasil i el camí marítim a l'Índia, durant el regnat deManuel I l'Afortunat. Així, començà a crear-se l'Imperi Portuguès, les conquestes deGoa,Malaca iOrmus en Orient perAfonso de Albuquerque, i durant la primera meitat delsegle xvi s'inicià la colonització delBrasil durant el regnat deJoan III.
El país tingué el seu "segle d'or" en aquest període. Tanmateix, en labatalla de Kasr al-Kabir (1578) el jove reiSebastià i part de la noblesa portuguesa van morir. Pujà al tronEnric, que morí dos anys després, per la qual cosa comença la segona crisi de successió, que es resol amb la pujada al tron portuguès deFelip II de Castella, el primer dels tres reis espanyols. Aquest domini acabà l'1 de desembre del1640 gràcies a la noblesa nacional que després d'haver vençut la guàrdia reial en un sobtatcop d'Estat, coronàJoan IV com a rei de Portugal.
L'imperi Portuguès durant el regnat de Joan III.Extensió màxima de l'Imperi Portuguès el segle xvii.
Després de la restauració de la independència de Portugal, l'Estat entrà enguerra contra Espanya, que acabaria el 1668, amb la signatura delTractat de Lisboa en què Espanya reconeixia definitivament la restauració de Portugal.
A finals delsegle xvii i la primera meitat del segle xviii començà l'exploració minera del Brasil i s'hi descobriren pedres precioses que feren de les corts deJoan V una de les més riques d'Europa. Aquestes riqueses servien, sovint, per a pagar els productes importats, principalment d'Anglaterra (per exemple, gairebé no existia la indústria tèxtil al regne, i tots els teixits eren importats d'Anglaterra). Elcomerç internacional es basava en la indústria vinícola i el desenvolupament econòmic del regne fou impulsat, durant el regnat deJosep de Portugal gràcies als esforços delmarquès de Pombal, ministre entre 1750 i 1777. Implantà diverses reformes mercantils per tal de revertir la situació econòmica. Fou en aquest regnat que elterratrèmol de 1755 devastà Lisboa i Algarave l'1 de novembre,1755.
Per tal de no trencar amb l'aliança amb Anglaterra i en refusar adherir-se alBloqueig Continental, Portugal fou envaït pels exèrcits napoleònics el 1807. Les Corts i la família reial portugueses es refugiaren alBrasil, i la capital es traslladà aRio de Janeiro fins al 1821, quanJoan VI—des de1816 el rei del "Regne Unit de Portugal, el Brasil i l'Algarve", retornà aLisboa per a jurar la primera constitució portuguesa. L'any següent, el seu fill,Pere IV fou proclamat emperador delBrasil, tot i que l'Imperi del Brasil i el Regne de Portugal seguiren units durant gairebé deu anys; després se n'independitzà.
Portugal visqué, la resta del segle xix, períodes de gran pertorbació política i social (com ara la guerra civil i d'altres revoltes i aixecament militars incloent-hi laRevolució de Setembre) que acabaren amb l'Acta Addicional a la constitució, el 1852. Inicià llavors, una política de foment protagonitzada per Fontes Pereira de Melo. A finals del segle xix les ambicions colonials portugueses xocaren amb les angleses. Després de cedir a les exigències britàniques, i a causa dels problemes econòmics creixents, la monarquia quedà desacreditada, iCarles I i el príncep Lluís Felip foren assassinats l'1 de febrer,1908.
Torre Vasco da Gama i el telefèric adjacent (Lisboa).
La República fou instaurada poc després, en laRevolució del 5 d'octubre de 1910, i el reiManuel II s'exilià a Anglaterra. Després de diversos anys d'inestabilitat política, amb lluites constants de treballadors, homicidis polítics i crisis financeres —problemes agreujats per la participació en laPrimera Guerra Mundial— l'Exèrcit prengué el poder el 1926. El règim militar designà com a ministre de FinancesAntónio de Oliveira Salazar (1928), professor de laUniversitat de Coimbra, i poc després el designà com a President del Consell de Ministres (1932). Al mateix temps que les finances eren restaurades, s'instituí l'Estat Nou, règim autoritari de corporativisme d'Estat, amb un partit únic i sindicats estatals, amb afinitats alfeixisme des de 1945. El 1968 el succeíMarcelo Caetano.
El règim rebutjà la descolonització de les Províncies Ultramarines, la qual cosa portà a laguerra colonial portuguesa, començant aAngola (1961) i seguida deGuinea Bissau (1963) iMoçambic (1964). Malgrat de les crítiques d'alguns dels oficials més antics de l'Exèrcit, entre ells el generalAntónio de Spínola, el govern semblava determinat a continuar amb aquesta política. Amb el seu llibre "Portugal e o Futuro" ("Portugal i el Futur"), defensava la insustentabilitat d'una solució militar en les guerres d'Ultramar, Spínola fou destituït, la qual cosa agreujà el malestar creixent dels oficials joves de l'Exèrcit, que desencadenà en laRevolució dels Clavells.
El25 de novembre de 1975 diversos sectors de l'esquerra radical, provocats per les notícies d'una possible instauració d'una dictaduracomunista, donaren uncop d'Estat. Tanmateix no tenien cap líder clar. El Grup dels Nou reaccionà i posà en pràctica un pla militar de resposta encapçalat perAntónio Ramalho Eanes. Triomfà i l'any següent es consolidà lademocràcia. El mateix Ramalho Eanes és elegit com a primer President de la República. S'aprovà una constitució democràtica i es restabliren els poders polítics locals i els governs autònoms de les Illes.
La primera fase després de la revolució va ser la unió d'un corrent conservador dels militars al voltant d'António de Spínola i un vessant socialista al voltant del primer ministre vasco Gonçalves, així com el general Francisco da Costa Gomes iOtelo Saraiva de Carvalho iSalgueiro Maia, que eren membres del MFA (Moviment de les Forces Armades). Una vegada establert el corrent socialista, van començar les nacionalitzacions i la reforma agrària. La Constitució de1976 definia el pas al socialisme amb la destinació de l'Estat. El general Spínola va ser obligat a marxar a l'exili alBrasil.
Quan en les primeres eleccions presidencials després de la Constitució de1976 el generalAntónio Ramalho Eanes es va imposar clarament a Otelo, es van establir les bases per crear un model d'Estat parlamentari a la manera de l'Europa occidental. Eanes i el representant del Partit Socialista,Mário Soares (primer ministre des del1976 fins al1978 i des del1983 fins al1985, president de la República entre1986 i1996) van apropar el país a laComunitat Europea, sent l'ingrés el1986, al costat del d'Espanya, les negociacions del qual havien estat més problemàtiques.
El1979 va guanyar les eleccions parlamentàries, per primera vegada després de laRevolució dels Clavells, un grup polític situat en el centredreta, (govern de Francisco de Sá Carneiro i Francisco Pinto Balsemão). El govern es va posar d'acord amb l'oposició socialista per dur a terme una reforma constitucional. La nova Constitució, que va entrar en vigor el 1982 va eliminar algunes institucions que havien sorgit després de la Revolució, entre elles el Consell Revolucionari, i va crear un Tribunal Constitucional a l'estil dels països democràtics. El1985Aníbal Cavaco Silva es converteix en primer ministre pelPartit Socialdemòcrata de tall conservador. Dos anys més tard el partit va aconseguir la majoria absoluta. Cavaco Silva es va mantenir en el poder fins al1995, impulsant una política econòmica neoliberal i privatitzant aquelles empreses que s'havien nacionalitzat després de la revolució. Des del1995 fins al2002, el govern va estar en mans del socialista António Guterres.Macau, l'última colònia d'Àsia, va ser retornada a la sobiraniaxinesa el20 de desembre de 1999.
En les eleccions parlamentàries del17 de març de2002 la dreta portuguesa va tornar a aconseguir la majoria dels vots. Amb un 62,3% dels vots escrutats, el PSD sota la direcció deJosé Manuel Durão Barroso hauria aconseguit un 40,1% dels vots, seguit pelPartit Socialista i els conservadors del Partit Popular amb un 37,9% i un 8,8% respectivament. Barroso va formar una coalició en la qual el líder del Partit Popular, Paulo Portes va rebre la cartera de Justícia, Treball i Assumptes Socials. Els socialistes van mantenir a les seves mans la Presidència de la República a causa que el successor de Soares va serJorge Sampaio.
El2004 Barroso va ser nomenat successor deRomano Prodi com a president de laComissió Europea. El seu successor en el càrrec de primer ministre, Pedro Santana Lopes, només va governar durant un curt període, ja que al novembre d'aquest any l'Assemblea Nacional es va dissoldre per triar un nou primer ministre. Al febrer de2005 van tenir lloc les eleccions i en elles el Partit Socialista va aconseguir per primera vegada en la seva història una majoria absoluta.José Sócrates va ser nomenat primer ministre.
El22 de gener de2006 els votants portuguesos van triar aAníbal Cavaco Silva com a nou President de la República. Va aconseguir majoria absoluta en la primera volta, per la qual cosa no es va haver d'enfrontar en una segona volta amb el seu principal rival, el candidat socialista renegat Manuel Alegre que va quedar davant del candidat oficial del partit socialistaMário Soares.
Situat a l'extrem sud-oest d'Europa, el Portugal continental té frontera només amb un altre Estat europeu:Espanya. El territori continental està dividit pel riu principal, elTejo. La regió del nord és més muntanyosa; hi ha altiplans, intercalats amb àrees que permeten el desenvolupament de l'agricultura. Al sud, fins a l'Algarve, el relleu es caracteritza per planícies i les serralades són esporàdiques. Altres rius importants són elDuero, elMiño, elGuadiana, que, com el Tejo, neixen a Espanya. ElMondego, neix a laSerra da Estrela, la serralada on es troben els punts més alts del Portugal continental.[6]
Les illes de lesAçores són localitzades alrift mitjà de l'oceà Atlàntic. Hi ha una gran activitat volcànica molt perillosa en aquesta zona. El punt més alt de Portugal, elMonte Pico, s'hi troba, localitzat a l'illa del Pico, amb 2.351 metres d'altitud. Les illes de laRegió autònoma de Madeira, per contra, són situades a laplaca africana. Per la seva situació d'estabilitat, és una zona menys subjecta a l'activitat sísmica. El punt més alt d'aquest territori ésPico Ruivo, amb 1.862 metres d'altitud.
Al Portugal continental, les temperatures mitjanes anuals són de 13 °C al nord i de 18 °C al sud. Les illes deMadeira i lesAçores, atesa la seva localització a l'Atlàntic, són més humides i la precipitació hi és més comuna, amb un interval de temperatures menor.
El President de la República és el cap d'Estat i és elegit persufragi universal per un mandat de cinc anys, exercint una funció triple de fiscalització sobre l'activitat del Govern, és el comandant suprem de lesForces Armades (Exèrcit, Armada, Força Aèria, Guàrdia Nacional Republicana) i ostenta la representació formal de l'Estat portuguès a l'exterior. Resideix oficialment alPalau de Belém, aLisboa.
L'Assemblea de la República, que es reuneix a Lisboa, alPalau de São Bento, està integrada per 230 diputats electes en 22 cercles plurinominals en llistes de partits per un mandat de quatre anys.
El Govern és encapçalat pelprimer ministre, que és, per regla, el líder del partit més votat en cada elecció legislativa i convidat pel president de la República per a formar el govern. Resideix oficialment a la Residència Oficial, a Lisboa.
Els Tribunals administren la justícia en nom del poble, en defensant els drets i interessos dels ciutadans, i en impedint la violació de la legalitat democràtica i en dimitir els conflictes dels interessos que ocorrin entre les diverses entitats. Els Tribunals majors són el Tribunal Constitucional, destinat a resoldre les qüestions relacionades amb les lleis constitucionals i el Tribunal Suprem de Justícia que resol qüestions d'última instància.
Les forces armades tenen tres branques:Exèrcit,Armada iForça Aèria. Els militars de Portugal serveixen principalment com una força d'autodefensa, la missió dels quals és protegir la integritat territorial del país i la prestació d'assistència humanitària i la seguretat del país a l'estranger. Des de l'inici de la dècada del 2000, el servei militar no és obligatori. La Guarda Nacional Republicana (GNR), és una força de policia sota l'autoritat dels militars, els seus soldats estan subjectes a la legislació militar i la seva organització. Ha proporcionat destacaments per a la participació en operacions internacionals a l'Iraq iTimor. ElsEstats Units mantenen una presència militar a Portugal amb 770 efectius. Portugal participa en operacions de manteniment de la pau en diverses regions. La despesa de defensa el 1999-2000 fou de $1,3 milions, el que representa el 2,2% delPIB.
Des de començaments del decenni de2000, el servei militar obligatori ja no es practica. Altres canvis en les forces inclouen l'enfocament professional cap a activitats militars. L'edat per al reclutament voluntari s'ha fixat en 18 anys. En el segle xx, Portugal va participar en dues grans intervencions militars: laPrimera Guerra Mundial i la guerra colonial portuguesa (1961-1974). Portugal ha participat en missions de manteniment de la pau a Timor Oriental,Bòsnia,Kosovo, l'Afganistan, Iraq (Nasiriyah), i elLíban.
Portugal té una estructura administrativa de 308 consells (enportuguès:concelhos), que se subdivideixen en més de 4.000 parròquies (en portuguès:freguesias). Els municipis s'agrupen, amb fins administratius, en unitats superiors. Al Portugal continental, s'agrupen en 18 districtes, mentre que les illes de lesAçores iMadeira formen regions autònomes.
Segons la Nomenclatura d'Unitats Territorials d'Estadística de la Unió Europea, Portugal està dividit en set regions:Alentejo,Algarve,Açores,Centre,Lisboa,Madeira iNord, subdividits en trenta subregions.
Lisboa (amb prop de 500.000 habitants i 2,1 milions d'habitants a la regió de Lisboa)[7] és la capital des del segle xii, la major ciutat del país, el principal centre econòmic, el principal port marítim i el principal aeroport portuguès i la ciutat més rica de Portugal amb unPIBper capita superior a la mitjana de la Unió Europea. Altres ciutats importants sónPorto (prop de 240.000 habitants i 1.000.000 en el Gran Porto),[8] la segona major ciutat i centre econòmic,Aveiro (considerada la Venècia portuguesa),[9]Braga (la ciutat dels arquebisbes),[10]Chaves (ciutat històrica i mil·lenària),Coïmbra (amb la universitat més antiga del país),Guimarães (bressol de la nació),[11]Elvas (ciutat més fortificada d'Europa),Évora (ciutat-museu),Setúbal (tercer port més important),Portimão (3r port de creuers),Faro iViseu.
L'economia de Portugal es basa en els serveis i la indústria; els serveis comercials han pres un lloc més important que no pas les indústries tradicionals dels tèxtils, roba, i dels productes de fusta.[12] El país ha incrementat el seu paper en la indústria de l'automòbil i deprogramari. Els serveis, en especial, elturisme en l'actualitat són molt importants. El finançament de la Unió Europea a Portugal es reduirà 10% durant el període de 2007 al 2013. Atesa l'expansió de la Unió cap aEuropa oriental, Portugal ha perdut el seu avantatge comparatiu i els costos laborals menors. El model econòmic portuguès ha canviat d'un model basat en el consum i en la inversió pública a un d'enfocat en les exportacions i en la inversió provada, així com en el desenvolupament del sector de l'alta tecnologia.
Portugal es va unir a laUnió Europea el 1986 i va començar un procés de modernització dins l'estructura d'un ambient estable, aconseguint un nivell saludable de creixement. Els governs successius han implementat diverses reformes i han privatitzat moltes de les empreses públiques, així com d'altres àrees de l'economia. Portugal va ser un dels membres fundadors de l'euro i per tant, està integrat a lazona euro.
Les indústries principals de Portugal són les refineries petrolieres, la indústria de l'automòbil, la producció de ciment, la indústria del paper, la indústria tèxtil i del calçat, la fabricació de mobles i desuro.[13] La manufactura representa el 33% de les exportacions portugueses. Portugal és el cinquè productor més gran detungstè, i el vuitè productor més gran devi. L'agricultura i lapesca ja no representen l'element més important de l'economia. No obstant això, Portugal té una tradició important en el sector de la pesca, i és un dels països amb major producció de peix per capita del món. Els vins portuguesos, en especial elvi de Porto i elvi de Madeira són reconeguts mundialment.
L'Algarve, al sud de Portugal, és per excel·lència un centre de turistes internacionals, nacionals i europeus, especialment britànics. Elclima i la temperatura de l'aigua són els principals factors que contribueixen al gran creixement del turisme en aquesta regió. Lisboa atrau molts turistes per la història i els seus diversos monuments (com l'Aqüeducte d'Aigües Livres, la catedral, la Baixa Pombalina, laTorre de Belém i elMosteiro dos Jerónimos). Els seus principals atractius són el Museu Nacional d'Art Antic, laFundação Calouste Gulbenkian, Centre Cultural de Belém i el Teatre Nacional de São Carlos. També ressalten elOceanario de Lisboa, una divertida nit i tota la zona que envolta el lloc de celebració de l'Exposició Mundial de1998.
LaPenínsula deSetúbal té diverses característiques naturals i culturals, com ara la Serra da Arrábida, les platges d'Almada iSesimbra, labadia deSeixal, lasalina deAlcochete, els molins de marea, les típiques embarcacions delTajo iSado, els antics pobles de pescadors i tota lafauna i laflora de ribera. Al nord,Porto és una ciutat que ha guanyat un lloc de prominència en el paisatge cultural del país i d'Europa. Fou Capital Europea de la Cultura el2001.Madeira és també un centre turístic internacional, de tot l'any, tant pel seuclima suau i paisatges exuberants, com el seu Any Nou al costat de major espectacle defocs d'artifici delmón, les sevesflors, l'internacionalment conegutVi de Madeira i la seva característicacuina.
El poble portuguès actual té el seu origen en els poblesceltes,ibers iceltibers i, majoritàriament perlusitans. L'origen delsgalaics (delllatígallaeci) són d'origencelta igermànic. Elsconis i altres tribus menys significatives constitueixen la resta de l'origen. Altres influències importants foren també elsromans, elsvisigots i elssueus. La presència àrab i la poblacióamaziga també influenciaren la demografia portuguesa.
En l'actualitat el 16,4% de la població portuguesa té una edat entre els 0 i els 14 anys, 66,22% entre els 15 i el 64, i el 17,4% major dels 65 anys. L'esperança de vida mitjana és de 78,04 anys. La taxa d'alfabetització és de 99,3%, la qual ha crescut al llarg dels anys.[17] Elcreixement poblacional se situa al 0,305%; neixen 10,45 per cada 1.000 habitants i en moren 10,65 per cada 1.000 per la qual cosa, la població no es renova; lataxa de fertilitat és d'1,49 nens per dona.[18] Lataxa de mortalitat és una de les més baixes del món.[19] Viuen a Portugal a prop de 550.000 immigrants, és a dir el 5% de tota la població, la majoria provenint delBrasil (66.700), d'Ucraïna (65.800) i deCap Verd (64.300).
Malgrat que Portugal és un país desenvolupat, encara hi ha persones sense accés a aigua potable i a electricitat.[20] El sanejament bàsic encara no abasta tot el territori; a les regions de Lisboa i Vale do Tejo és on la població en té més accés.
A més, a Portugal es reconeix oficialment elmirandès, llengua oficial del consell deMiranda do Douro,[22] d'origenasturlleonès, que s'ensenya com a llengua facultativa en les escoles del consell de Miranda do Douro i part del consell deVimioso. El seu ús, tanmateix, és bastant restringit, però hi ha en curs diverses accions que garanteixen els drets lingüístics de la seva comunitat parlant.
La majoria dels portuguesos (84,5% aproximadament del total de la població, segons els resultats oficials del cens de 2001) segueix la religió catòlica. Al voltant de la meitat dels matrimonis que es realitzen són catòlics, i automàticament tenen efectes civils. El divorci està permès, segons el que disposa elCodi Civil, per mutu consentiment o mitjançant sol·licitud a la cort per un cònjuge, encara que el dret canònic no preveu aquesta figura. Hi ha vintdiòcesis a Portugal, agrupades en tres províncies eclesiàstiques:Braga,Lisboa iÉvora.
Els protestants tenen diverses branques, que treballen principalment amb la inspiració evangèlica neopentecostal (per exemple, l'Església Assemblea de Déu i Maná) o brasilera d'immigració (per exemple, IURD).
ElsTestimonis de Jehovà tenen prop de 50.000 practicants a Portugal, distribuïts en unes 650 congregacions. Més de 95.000 persones assistiren l'any 2007 a la Commemoració de la mort de Crist. La religió està present en el país des de1925, tot i que es va prohibir entre els anys1961 i1974. El desembre de 1974 l'Associació dels Testimonis de Jehovà va ser legalment reconeguda, i actualment té la seu aAlcabideche.
La comunitat jueva de Portugal ha aconseguit mantenir-se activa fins a l'actualitat, malgrat l'ordre d'expulsió dels jueus el5 de desembre de1496 per decret del Rei Manuel I, que va forçar a molts jueus a conversions forçoses, a l'expulsió del país, o la detenció i posterior càstig per part de laInquisició portuguesa. La forma en què el culte s'ha desenvolupat a la vila deBelmonte és un exemple de perseverança i unitat dels jueus a Portugal. L'any1506 hi ha haver una massacre de jueus a Lisboa, on hi van perdre la vida entre 2.000 i 4.000 persones.
També hi ha minories musulmanes (15.000 persones) i hindús, principalment descendents d'immigrants, i també seguidors (alguns només a escala regional) delsbudistes iGnostics.
La Constitució portuguesa garanteix la llibertat religiosa i la igualtat entre totes les religions, tot i que posa l'accent en el Concordat. La presència de l'Església catòlica és habitual en algunes cerimònies oficials, com inauguracions d'edificis públics o actes oficials de l'Estat. Tanmateix, la posició religiosa dels polítics electes és generalment considerada irrellevant pels votants. Per exemple, dos expresidents de laRepública (Mário Soares iJorge Sampaio) eren persones considerades laiques.
A Portugal l'ensenyament comença obligatòriament per a tots els alumnes de 6 anys (o 5 anys si l'alumne fa 6 anys l'any d'entrada). L'ensenyança obligatòria és de 9 anys, tot i que hi ha plans per estendre-la a 12 anys. L'educació es divideix en tres cicles:
Primer cicle: del primer al quart any;
Segon cicle: del quint al sisè any;
Tercer cicle: del setè al novè any.
El cicle següent, no obligatori, és el secundari, del desè al dotzè any. Té un sistema d'organització propi, diferent dels altres cicles.
Portugal ha guanyat rellevància a escala internacional per una política educativa reeixida que de manera sostinguda ha aconseguit reduir l'abandonament escolar i millorar els resultats educatius fins a situar-se en estàndards similars a la mitjana europea. A més, Portugal gaudeix d'una escola pública poc segregada i amb bona reputació social. Una de les peces d'aquesta política ha estat la generalització de les escoles a temps complet, impulsades l'any 2005 arran d'una reforma educativa del Ministeri d'Educació i implementada mitjançant acords de col·laboració i finançament amb els Ajuntaments i les direccions escolars. L'objectiu de la reforma era principalment contribuir a reforçar la base d'aprenentatges de Primària, l'equitat en l'accés a activitats d'educació no formal i l'ajust entre els temps escolars i laborals de les famílies. La reforma va aconseguir mantenir-se tot i la crisi de 2008 gràcies a un pacte social i polític sòlid, i actualment és un model d'escola consolidat que gaudeix d'una àmplia acceptació.[23]
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals 3.Estat reconegut parcialment 4. Estats no reconeguts per cap Estat europeu però sobiransde facto gràcies al suport militar no explícit de Rússia pel cas transnistrià i explícit de Turquia pel cas xipriota
.svg)
_-_PRT_-_UNOCHA.svg%26amp%3blang%3dca)
.svg%26amp%3blang%3dca)
