| |||||
| Tipus | municipi francès | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França metropolitana | ||||
| Regió | Occitània | ||||
| Departament | Pirineus Orientals | ||||
| Districte | districte de Prada | ||||
| Comarca | Alta Cerdanya | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 103(2022) (1,58hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 65,19 km² | ||||
| Banyat per | riu Querol | ||||
| Altitud | 1.325 m-2.907 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Batlle | Marius Hugon(2014–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 66760 | ||||
| Fus horari | |||||
| Lloc web | porta.fr | ||||
Porta és una comuna de laCatalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya. Administrativament, pertany a l'Estat francès. Forma part de la subcomarca de laVall del Querol.
El terme comunal comprèn, a més del vilatge de Porta, els deCortvassill i deQuerol.
La duana francoandorrana del Pas de la Casa es troba en terrenys d'aquest municipi, en l'extrem nord-occidental.
El malnom dels habitants de Porta és elscarabussos.
SegonsJoan Coromines,Porta iPortè són dos topònims derivats de la mateixa arrel: el motporta, en el sentit d'entrada, com és la seva realitat geogràfica. Es tracta, així doncs, de dos topònims romànics de caràcter descriptiu.
El terme comunal de Porta, de 651.900 hectàrees d'extensió, el segon més extens de la comarca i el tercer de la Catalunya del Nord, és[1][2] al sud de l'extrem occidental de la comarca, al límit ambAndorra i laBaixa Cerdanya.
L'extens terme de Porta està format principalment per la vall delQuerol, que travessa de nord a sud l'extrem oriental del terme, la vall de la Ribera de Campcardós, afluent de l'anterior, ampla vall d'alta muntanya, i, a l'extrem nord-oest del terme un apèndix format pel vessant septentrional delPic dels Pedrons, que és la riba dreta de la vall alta de l'Arieja, on es troba el pas fronterer i població delPas de la Casa. Aquest apèndix dibuixa en el mapa una banya en direcció nord de l'extrem nord-oest del terme de Porta.
El terç oriental del terme de Porta és la vall del Querol; és on hi ha tot el poblament del terme, ja que al Pas de la Casa, en terme de Porta, no hi ha hàbitat permanent: tot és en territori andorrà. El pas del Querol per aquest terme està emmarcat per muntanyes d'entre 2.100 i 2.500 metres d'altitud: de nord a sud, de l'extrem nord de lesGorges de la Fou, a 1.589 m alt, en direcció sud-est cap al Punxonet, de 2.357,7, després cap a l'est fins al Punxó, de 2.280,1, tot seguit cap al sud-est fins al Gros Roc, a 2.373,5, on gira cap a l'oest, fins alPic de Comau, de 2.335,1, altre cop cap a migdia cap al Roc i les Esquerdes de Comau, vers els 2.200, i fins al Serrat del Freser, on hi ha el termenal entre Porta, Enveig i la Tor de Querol, a 2.084,2 m alt. Aquí es tanca el termenal de llevant de la vall, des d'on davalla pel torrent de la Coma Vella cap a la llera del Querol, que travessa a 1.333,2 m alt. El termenal de la comuna segueix un tram de riu aigua avall, en direcció sud, durant 350 metres, i tot seguit s'enfila de dret cap al sud-est, fent un arc cap al sud al començament, fins que arriba a la carena, a 1.806,1 m alt.
En aquest punt comença, cap al nord, el límit de ponent de la vall del Querol. Així, s'adreça a la Serra de la Tosa, a 2.105,3 m alt, on hi ha el triterme entre Porta,la Tor de Querol iGuils de Cerdanya. Tot seguit, puja cap al nord-oest fins alPic de la Tosa, de 2.382,8 m alt, on comença el Pla de la Tosa, o de la Vila, a uns 2.460, en el qual hi ha una gran zona lacustre on, eventualment, es forma un estany de força extensió. El límit de la vall del Querol continua cap al nord, fins a la Baga de Santau, a 2.200, i després baixa cap a la llera de la Ribera de Campcardós, que travessa a 1.677, i s'enfila cap al nord fins als 2.500, i va a cercar els Orriets, cap a 2.670/2.680, elPic de Fontfreda, de 2.736,4 m alt, i les Basses de Fontfreda, o la vall del Querol retroba el límit, nord, del terme comunal. Des d'aquest lloc el termenal baixa de dret per una carena fins a la boca meridional delTúnel de Pimorent, des d'on el termenal segueix un tram cap al nord el riu Querol fins a les Gorges de la Fou.
A part de diversos torrents de muntanya, quasi tota la resta del terme de Porta és la vall de la Ribera de Campcardós, que discorre de ponent a llevant. És també una vall emmarcada per muntanyes de força altitud. El límit sud de la vall, d'est a oest, parteix del Pic de la Tosa, de 2.382,8 m alt, des d'on s'adreça a Roc Colom, de 2.411,3, el vessant nord-est del Puig Farinoles, elPuig Pedrós de la Tosa, de 2.689,6, elPuig de Campcardós, o Puig Pedrós, de 2.913,4, que és el punt més elevat de la comuna de Porta i és el lloc on es troben els termes de Porta, Guils de Cerdanya,Ger iMeranges. Tot seguit el termenal, que és ple de irregularitats, en alguns trams fent dents de serra, va cap a laPortella Blanca de Meranges, a 2.634 m alt, elPic d'Engorgs, de 2.792,3, i elPic de Calm Colomer, o Tosseta de l'Esquella, de 2.868,2, on es troben els termes de Porta, Meranges iLles.
En aquest cim comença el límit occidental de la vall de la Ribera de Campcardós i, alhora, del terme de Porta i de l'Alta Cerdanya. El termenal deriva cap al nord, seguint la Serra de l'Esquella, cap alPic de la Portella, de 2.593,5 m alt, on es troben els termes de Porta i Lles amb el terme de la parròquia andorrana d'Encamp, cosa que fa que aquest punt sigui tritermenal alhora de municipis, comarques i estats. El termenal, ara amb Encamp, continua cap al nord per laPortella Blanca d'Andorra, a 2.514,8 m alt, elPic Negre d'Envalira, de 2.820,1, lloc on es tanca pel nord-oest la vall de la Ribera de Campcardós. Aquesta vall està tancada pel costat nord per una carena que ja no és el terme de la comuna de Porta, cap alColl dels Isards, a 2.652,5, l'Esquella, a 2.545, laPortella de les Valletes, a 2.794, elPic de les Valletes, que ja torna a formar part del termenal nord de Porta, ara ambPortè, elPic de l'Estanyol, de 2.586, des d'on davalla cap a les Basses de Fontfreda.
A l'extrem nord-oest hi ha el massís delPic dels Pedrons, partió de les conques delSegre i del'Arieja, que comença, en el seu extrem sud-oest, al nord del Pic Negre d'Envalira, travessa poc després pel bell mig l'Estany de Font Negra, a 2.258,6, des d'on davalla cap al nord seguintl'Arieja per les Valletes fins alPas de la Casa i, seguint l'Arieja en un arc que va girant cap al nord-est, fins al límit nord-oest del terme de Porta, on es troben els termes de Porta, Portè i Encamp. Des d'aquest punt, situat a 1.669,3 m alt, el termenal entre Porta i Portè s'adreça al sud seguint el curs del Rec del Baladrar, afluent de l'Arieja, que passa a ponent de les antiguesMines de Pimorent, i arriba fins a la Coma dels Pedrons, a 2.200 m alt. Després, sempre cap al sud, passa pel costat oriental de l'Estany dels Pedrons, a 2.350, i el Solà dels Pedrons, al sud del qual arriba al termenal abans descrit. Cal dir que en tot aquest tram, els límits d'aquest sector del terme de Porta són els de la comuna de Porta.
El punt més elevat del terme de Porta és elPuig de Campcardós, o Puig Pedrós, de 2.913,4 i l'indret d'altitud més baixa és la llera del Querol, just a la sortida del terme al sud-est deCortvassill, a 1.322,5 m alt. El poble de Porta és a 1.516,9, el de Querol a 1.373, el de Cortvassill, a 1.356, i el Pas de la Casa, a 2.083,5.
Termes municipals limítrofs:
| Portè | ||
| Encamp (Andorra) |  | Enveig |
| Lles /Meranges (Baixa Cerdanya) | Guils de Cerdanya | La Tor de Querol |
.
El poble de Porta es troba[3] prop de l'extrem nord-est del seu terme, a l'esquerra delriu de Querol, al sud del Pla Bau, on hi ha la boca sud delTúnel de Pimorent. És en un eixamplament de la vall enmig de dos congosts: al nord, lesGorges de la Fou i al sud, el Salt de Querol.
És un poble bastant agrupat, distribuït en poc més d'una mitja dotzena de carrers, al voltant de l'esglésiaparroquial deSant Joan Baptista, que antigament tenia el cementiri al costat de migdia. Actualment el cementiri nou és a l'extrem sud del poble, lleugerament allunyat. Dins del poble, al peu de la carretera general i a ran de la Casa del Comú, hi ha també la capella deSant Eloi.
Lluny del poble, al nord-oest, ran de les boques sud tant delTúnel de Pimorent com delTúnel ferroviari de Pimorent, es troba l'Estació de Porta, amb accés des de la carretera N - 20.
El poble deQuerol és a prop[4] de l'extrem sud-est del terme de Porta, a prop al nord deCortvassill i a la dreta delQuerol, tot i que en els mapes delCadastre napoleònic del 1812, el poble apareix migpartit pel riu (de les edificacions de l'esquerra del riu, en queden algunes restes). El poble s'estén al sud i a l'est del turó on es troben les restes delCastell de Querol, i en l'actualitat no té església pròpia, tot i que en el seu moment feia aquesta funció la capella del castell, actualment desapareguda.
Es tracta d'una de les poblacions més antigues de laVall de Querol, de la qual exercí el domini a través delCastell de Querol. Tanmateix, des del punt de vista eclesiàstic Querol depenia deSant Marçal de Cortvassill, tot i que en el castell hi havia hagut capella.
El poble deCortvassill és[5] a l'extrem sud-est del terme de Porta, a prop al sud deQuerol i a l'esquerra delRiu de Querol. És un poble petit, pràcticament amb un sol carrer i algunes cases aïllades a l'entorn. Aquest únic carrer és en un coster lleuger, que en uns 25 metres de desnivell puja des de la carretera a l'església, que fou parroquial, deSant Marçal (antigament, de Sant Quintí). En el poble hi ha també la capella de laMare de Déu del Carme.
Situat a l'extrem nord-occidental del terme de Porta, el nucli del Pas de la Casa es troba[6] íntegrament dins del terme parroquial andorrà d'Encamp, però vorejant tot ell pel costat de llevant el terme de Porta. Pertanyen a Porta només mitja dotzena d'edificis duaners, així com el giratori de la sortida est delTúnel d'Envalira i la carretera N - 22.
Situat en el vessant de l'Arieja, hi ha hagut moviments per incorporar la població a la comuna de Porta o bé a la deL'Ospitalet, així com tot el territori a llevant delPort d'Envalira. Sense cap mena de consentiment andorrà, les propostes no han avançat. També existeix un projecte de túnel per tal d'unir el Pas de la Casa directament amb Porta a través d'un metro subterrani, per tal d'evitar el pas de carretera pelColl de Pimorent, un trsm de carretera tortuós i difícil, sobretot a l'hivern. El projecte és d'iniciativa[7] de la Cambra de Comerç andorrana, amb el suport entusiasta[8] del consistori de Porta.
Finalment, el 2012 van ser segregades unes 30 hectàrees del terme de Porta per ser agregades al terme parroquial d'Encamp, d'Andorra. Es tracta d'uns trams relacionats amb el Pas de la Casa i el Túnel d'Envalira, així com de determinats indrets de la carena axial pirinenca. La postura dels membres del comú[9] de Porta hi ha estat del tot desfavorables.
El terme de Porta té tretze fites frontereres (la numeració va d'oest a est): les que porten els números 427 a 438 (inclosa la 437 I).
En el terme comunal de Porta es poden trobar dues carreteres, una d'elles correspon al traçat antic i l'altre al nou, de la mateixa carretera: la N - 20 (La Guingueta d'Ix -París), que una mica al nord del poble de Porta es fica dins delTúnel de Pimorent per sortir-ne ran del poble occità del'Ospitalet. Del costat mateix de la boca sud d'aquest túnel arrenca cap al nord-est la carretera N - 320, que dobla l'anterior en alguns trams. En aquest cas, s'adreça aPortè i alColl de Pimorent, per anar a raure igualment a l'Ospitalet.
En el terme comunal de Porta hi ha l'estació ferroviària de Portè, dins de la línia deTolosa - Matabiau ala Tor de Querol, perFoix iAcs. Aquesta línia de ferrocarril entra pel nord del terme travessant el túnel procedent del'Ospitalet que travessa la zona de Pimorent, i discorre paral·lela alRiu Querol fins a la seva sortida al sud del terme cap ala Tor de Querol.
Porta disposa de la línia 260, que uneix Perpinyà amb la Cerdanya passant perPrada, fins on és directa des de la capital del Rosselló,Rià,Vilafranca de Conflent,Serdinyà,Oleta,Toès,Fontpedrosa,Fetges,Montlluís,Bolquera,Font-romeu,Èguet,Targasona,Angostrina,Vilanova de les Escaldes,Ur,Enveig,la Tor de Querol,la Cabanassa,Sallagosa,Er,Naüja,Oceja,la Guingueta d'Ix, Ur (fent un bucle a l'Alta Cerdanya), Enveig, la Tor de Querol, Porta iPortè. Aquesta línia circula de dilluns a dissabte amb quatre serveis diaris en direcció a la Cerdanya i cinc en direcció a Perpinyà, més un servei diari extra divendres i dissabte i tres serveis en cada direcció el diumenge.
Les activitats tradicionals de Porta, Querol i Cortvassill estaven relacionades amb els recursos naturals de la vall: ramaderia, agricultura i explotació del bosc. Quasi tota la superfície dedicada a l'agricultura ho és a prats i farratges (més de 100 de 120 hectàrees), i tan sols menys de 5 ha es dediquen d'una banda a cereals, i de l'altra a hortalisses. Hi ha força ramaderia (una cinquantena de caps de bestiar boví i un parell de centenars d'oví). La Tor de Querol sol ser el destí del tractament posterior d'aquest bestiar.
D'altra banda, Porta a penes ha desenvolupat el sector del turisme, cosa que sí que ha fet, per exemple, Portè, a través de les activitats d'esquí.
Fins a laRevolució Francesa, Porta pertanyia a laVall de Querol. Per tant, tota laHistòria Medieval, així com laModerna, està explicada dins de l'article dedicat al conjunt de la vall.
La comuna de Porta es formà a ran de la remodelació de l'administració local derivada del nou règim implantat a conseqüència de la Revolució Francesa. Fou de les comunes més tardanament creades: l'any 1837. En un primer moment comprenia també el terme dePortè, que se n'independitzà el 1860.
La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)[10]
| Evoluciódemogràfica dePorta entre 1378 i 1774 | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1378 | 1515 | 1709 | 1774 | |||||||||||
| 16 f | 10 f | 73 f | 40 f | |||||||||||
(Fonts: Pélissier, 1986.)
Notes:
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[11] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[12]
| Alcalde | Període |
|---|---|
| Francis Marty | Març del 2001 - Març del 2008 |
| Susanne Delieux | Març del 2008 - Març del 2014 |
| Marius Hugon | Març del 2014 - Moment actual |
Des de les eleccions cantonals del 2015, Porta forma part delCantó dels Pirineus Catalans.
Porta pertany a laComunitat de comunes Pirineus Cerdanya, amb capitalitat aSallagosa, juntament ambAngostrina i Vilanova de les Escaldes,Dorres,Enveig,Èguet,Er,Estavar,la Guingueta d'Ix,Llo,Naüja,Oceja,Palau de Cerdanya,Portè,Sallagosa,Santa Llocaia,Targasona,La Tor de Querol,Ur iVallcebollera.
En el poble de Porta ja no hi ha escola pública, de cap nivell. A més, l'edifici de l'antiga escola acull avui dia les dependències municipals. L'escola maternal pública més propera és la del'Ospitalet, i les elementals públiques, les dePortè ila Tor de Querol. Pel que fa a la secundària, els col·legis més propers són, com en el cas de totes les poblacions de l'Alta Cerdanya, el col·legi de secundàriaCerdanya, dela Guingueta d'Ix, el d'Oceja,La Perla Cerdana, o el deFont-romeu, Odelló i Vià,El Bosc. El batxillerat, a la branca tècnica, en el liceu agrícola del Mas Blanc, privat, situat a la Guingueta d'Ix, on es pot estudiar el batxillerat professional de serveis a les persones i al territori. També aLa Perla Cerdana, d'Oceja, o en el Liceu Climàtic i EsportiuPierre de Coubertin, deFont-romeu.
Municipis de laCerdanya | |
|---|---|
Alp · Angostrina i Vilanova de les Escaldes · Bellver de Cerdanya · Bolquera · Bolvir · la Cabanassa · Das · Dorres · Èguet · Eina · Enveig · Er · Estavar · Font-romeu, Odelló i Vià · Ger · Guils de Cerdanya · la Guingueta d'Ix · Isòvol · Lles de Cerdanya · Llívia · Llo · Meranges · Montellà i Martinet · Montlluís · Naüja · Oceja · Palau de Cerdanya · Planès · Porta · Portè · Prats i Sansor · Prullans · Puigcerdà · Queixans i Urtx · Riu de Cerdanya · Sallagosa · Sant Pere dels Forcats · Santa Llocaia · Targasona · la Tor de Querol · Ur · Urús · Vallcebollera |
.jpg)
