 | Aquest article tracta sobre el municipi. Vegeu-ne altres significats a «Estació d'esquí de Portè - Pimorent». |
| |||||
| Tipus | municipi francès | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França metropolitana | ||||
| Regió | Occitània | ||||
| Departament | Pirineus Orientals | ||||
| Districte | districte de Prada | ||||
| Comarca | Alta Cerdanya | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 102(2022) (2,06hab./km²) | ||||
| Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 49,42 km² | ||||
| Banyat per | riu Querol | ||||
| Altitud | 1.557 m-2.827 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Batlle | Jean Ribot(2014–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 66760 | ||||
| Fus horari | |||||
| Lloc web | puymorens.fr | ||||
Portè, antigamentPortesa (en francès,Porté-Puymorens), és una comuna de laCatalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya. Administrativament, pertany a l'Estat francès. Forma part de la subcomarca de laVall del Querol.
En el terme comunal hi ha laTorre Cerdana, en ruïnes, que és el primer castell de defensa baixant delColl del Pimorent.
El malnom dels de Portè és el detaulets.
Segons explica[1]Joan Coromines, a la Cerdanya hi hagué un focus antic de -ea, fet constatat per topònims com Roc de Malè (< Malea < malǐtǐa); a l'Edat Mitjana era Portea, que modernament va donar alhora Portè i Portesa, en aquesta darrera forma reintroduint-s'hi per un motiu fonètic (antihiàtic) la s intervocàlica.
El mateix filòleg tracta també aquest topònim[2] a l'Onomasticon Cataloniae, on tractaPorta iPortè com dos topònims derivats de la mateixa arrel: el motporta, en el sentit d'entrada, com és la seva realitat geogràfica. En el cas dePortè, és un derivat diminutiu d'aquest mot,portǐcǐnus, que donaPortesa.
Es tracta, així, doncs, de dos topònims romànics de caràcter descriptiu.
El terme comunal de Portè, de 494.200 hectàrees d'extensió, és[3][4] al nord de l'extrem nord-occidental de la comarca, al límit ambAndorra i elparçan[5] delSabartès, delPaís de Foixoccità.
El terme de Portè és allargassat d'oest a est, amb l'extrem de ponent que forma una mena de ganxo que entra cap al sud en el terme de Porta. És tota la vall de capçalera delRiu de Querol, amb els seus afluents de la part alta del seu curs. És també l'extrem de ponent delMassís del Carlit. Els límits del terme coincideixen, a grans trets, amb les carenes que delimiten aquesta vall, llevat de la meitat occidental del terme comunal, la zona de Pimorent, on en lloc d'una vall, és un petit massís, amb els cims delPic de la Mina com a element central, i de l'extrem nord, on el terme de Portè inclou la vall del Rec d'en Garcia, o riu de l'Eixerga, afluent delRiu Arieja; aquesta vall era anomenada antigamentVall Llobera, i constituïa la frontera nord-occidental de la Cerdanya. El punt més elevat del terme és a l'extrem nord-oriental de la comuna, on es troba el triterme entre Portè,Angostrina i Vilanova de les Escaldes iMerens, que es troba a 2.815,1 m alt. Des d'aquest punt, la carena termenal va cap a l'oest, fins alCap de Llosada, de 2.719,1 m alt, i tot seguit cap al nord, cap alRoc Gros de Coma d'Or, de 2.579,2.
Des d'aquest lloc, el termenal fa la volta pel nord a la Coma d'Or, fins que arriba al punt o troba al nord la Coma d'en Garcia, que és de la conca de l'Arieja, on va a cercar cap al nord-oest la carena que delimita aquesta altra conca. Passa per laPortella de la Coma d'en Garcia, a 2.531 m alt i s'adreça a laTossa Rodona, de 2.599. En aquest darrer cim, el termenal segueix la carena que fa de límit septentrional de la vall, en direcció oest-sud-oest, passa pelPuig de Trespunts, de 2.620,9, pel Cap de la Clota de Trespunts, a 2.555,4 m alt, fins que arriba alPic de Querforc, de 2.581, on hi ha el triterme entre Portè, l'Ospitalet i Merens. Decantant-se més cap al sud-oest, el límit de la vall i de la comuna s'adreça alPic de Tossal Mercader, de 2.543,4. Des d'aquest cim, el termenal baixa quasi en línia recta cap a l'oest-sud-oest pel coster fins al turó de 1.930 m alt que es troba al sud de l'Ospitalet i damunt la riba dreta tant de l'Arieja com del Rec d'en Garcia, i acaba de baixar fins a l'Arieja, que troba a 1.578,6. en el lloc on es troben els termes de Portè, l'Ospitalet iEncamp. Seguint aigües amunt l'Arieja, en un breu tram d'uns dos quilòmetres, s'arriba a un nou tritermenal, ara entre Portè, Encamp iPorta, situat a 1.669,3 m alt.
El límit entre Porta i Portè arrenca del punt anterior i segueix cap al sud, fent una ziga-zaga continuada, el Rec del Baladrar fins a la Coma dels Pedrons, a 2.170,1 m alt. Des d'aquest punt, el termenal deixa de seguir cap accident geogràfic precís, i s'adreça, sempre cap al sud, cap a l'Estany dels Pedrons, a l'oest delPic de la Mina. Supera l'estany pel costat est, i va davallant pel Solà dels Pedrons, encara cap al sud, fins que, després de fer un recolze sobtat cap a l'est, baixa a trobar el torrent que procedeix del vessant meridional del Pic de la Mina i, ara cap a l'est, va a trobar elPic de les Valletes, de 2.712,3 m alt i, girant de sobte cap al nord, segueix una línia arbitrària que al cap d'un tram torç cap al nord-est i va a trobar elPic de l'Estanyol, de 2.575.9. Ara cap a l'est, fent diversos retombs, passa pel Roc de les Ombres i segueix carenes secundàries fins que arriba a trobar el curs del Rec de les Ombres a 2.025,1 m alt. El segueix cap al sud-est, després cap al sud, fins que a prop de la boca sud delTúnel del Pimorent, fent una marrada per un camí paral·lel al riu, va a trobar elRiu de Querol a 1.555,5 m alt que és el punt més baix de tot el terme de Portè.
Continua des d'aquest punt el termenal entre Porta i Portè per la mateixa llera del Querol fins a l'extrem nord de lesGorges de la Fou, on segueix, ara cap al sud-est, per un coster muntanya amunt finsal Punxonet, de 2.348 m alt. Una mica al sud-est d'aquest cim, el termenal gira cap a llevant, en direccióal Punxó, de 2.280,1 metres d'altitud, cim on es troben els termes de Portè, Porta iEnveig. Des del Punxó, el termenal, ara amb la darrera comuna esmentada, continua cap a l'est, per la Serra del Bac d'Hortell, tot seguit per la Serra de la Portella del Bac d'Hortell, fins a laPortella de Bac d'Hortell, de 2.557,6 m alt, on es troben els termes de Portè, Enveig iDorres. El termenal amb Dorres segueix una línia en direcció nord-est, seguint una carena fins alPuig Occidental de Coll Roig, de 2.795,4 m alt, segon cim del terme de Portè. En aquest cim hi ha el triterme entre Portè, Dorres iAngostrina i Vilanova de les Escaldes.
El termenal amb aquesta darrera comuna s'estén de sud-est a nord-oest, entre el Puig Occidental de Coll Roig i el vessant meridional del Puig de Coma d'Or, formant una línia molt trencada per tal d'anar a buscar elPuig de Fontviva, de 2.666,7 m alt, laPortella de Lanós, a 2.516,1, on travessa la vall d'aquest rec, que baixa de l'Estany de Lanós, s'enfila cap alPic de Cortal Rossó, de 2.687,8, i de seguida s'adreça al Puig de Coma d'Or.
A l'interior del terme, separant les valls del Rec d'en Garcia, afluent de l'Arieja, i del Rec de Cortal Rossó, afluent del Riu de Querol, es troba la Serra de les Lloses, que té el seu punt culminant a 2.615 m alt, i la seva continuïtat cap al nord-est, la Cresta dels Llosers; d'altra banda, separant les valls del Rec de Cortal Rossó i del Riu de Querol, s'estén tot el contraforts occidental del Puig de Fontviva, entre el cim d'aquest puig i el mateix poble de Portè.
El punt més elevat del terme és, doncs, a 2.815,1 m alt, el més baix, a 1.555,5, mentre que el poble de Portè és a 1.624,2, i l'estació d'esquí de Pimorent, a 1.861.
Termes municipals limítrofs:
| Encamp (Andorra) | L'Ospitalet /Merens (Sabartès) | Angostrina i Vilanova de les Escaldes |
 | ||
| Porta | Enveig | Dorres |
.
El poble de Portè és al centre del sector meridional del seu terme comunal, prop del límit ambPorta i també a prop del poble d'aquest nom. El poble sencer és a la dreta delRiu de Querol, entre aquest riu i la carretera N - 20. La part històrica del poble és[6] també a la dreta del Rec de Cortal Rossó, però modernament el poble s'ha estès a l'esquerra d'aquest torrent, així com al nord de la carretera esmentada. És un poble bastant agrupat, sense arribar a formar poble clos, amb l'esglésiaparroquial deSanta Maria al nord-est del nucli central del traçat urbà.
Modernament, el poble s'ha estès[7] lleugerament cap al nord i cap a l'est, sobretot a ran del desenvolupament de l'Estació d'esquí de Portè - Pimorent.
Aturonada al sud-oest del poble, a uns 750 metres de distància[8] en línia recta, hi ha les restes de laTorre Cerdana, primera fortificació de la Cerdanya que es trobava en baixar delColl de Pimorent. Es tractava d'un veritable castell, no només una torre, com el nom indica, i tingué un paper estratègic fonamental, fins que elCastell de Querol la substituí en aquest paper.
En el sector occidental del terme comunal de Portè es troba[9] l'Estació d'esquí de Portè - Pimorent, a recer delPic de l'Estanyol, bàsicament a l'entorn del Torrent de la Vinyola. Normalment s'hi acumulen grans gruixos de neu, per la qual cosa és força coneguda i apreciada pels practicants dels esports d'hivern.
Situades[10] a la zona central de l'extrem occidental del terme, a prop a l'est del Pas de la Casa, són en el vessant nord-oest delPic de la Mina i a ponent de l'Estació d'esquí de Portè - Pimorent, molt a prop de l'extrem superior del Telecadira del Puig de la Mina.
Estan abandonades des de fa una cinquantena d'anys.
El principal curs d'aigua del terme de Portè és elRiu de Querol, que quan arriba a la Tor de Querol és anomenat Riu d'Aravó. Aquest riu neix en aquest terme, concretament a l'estany del Passet, que s'alimenta dels recs de l'Estany de Font Viva i del de Lanós, que procedeix de l'Estany de Lanós, situat en el veí terme d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes.
Per la seva situació a l'alta muntanya, el terme de Portè posseeix diversos estanys, tots ells d'origen glacial: l'Estany de Coma d'Or,l'Estanyol, l'Estany de Fontviva, laBassa de Mercader, laBassa de l'Orri de la Vinyola, l'Estany de l'Orri de la Vinyola iel Passet.
En el terme comunal de Portè es poden trobar dues carreteres, una d'elles correspon al traçat antic i l'altre al nou, de la mateixa carretera: la N20 (La Guingueta d'Ix -París), que tot just entrar al terme de Portè, a penes 100 metres, es fica dins delTúnel del Pimorent per sortir-ne ran del poble occità del'Ospitalet. Del costat mateix de la boca sud d'aquest túnel arrenca cap al nord-est la carretera N320, que dobla l'anterior en alguns trams. En aquest cas, s'adreça a Portè i alColl del Pimorent, per anar a raure igualment a l'Ospitalet. Abans d'arribar a l'Ospitalet, connecta amb laN22 que duu cap a la localitatandorrana delPas de la Casa, per bé que passant abans per territoris comunals dePorta. No hi ha cap altra carretera en tota la comuna, a part de les locals que menen, principalment, a l'estació d'esquí.
L'estació ferroviària de Portè, dins de la línia deTolosa - Matabiau ala Tor de Querol, perFoix iAcs, és dins del terme veí dePorta, molt a prop del termenal entre les dues comunes. Aquesta línia de ferrocarril travessa el terme de Portè pel seu costat occidental, però de forma subterrània, sota elColl del Pimorent, i només veu la llum del dia just a l'extrem meridional del túnel; a penes 110 metres després de deixar el túnel, entra en el terme de Porta.
Portè disposa de la línia 260, que uneix Perpinyà amb la Cerdanya passant perPrada, fins on és directa des de la capital del Rosselló,Rià,Vilafranca de Conflent,Serdinyà,Oleta,Toès,Fontpedrosa,Fetges,Montlluís,Bolquera,Font-romeu,Èguet,Targasona,Angostrina,Vilanova de les Escaldes,Ur,Enveig,la Tor de Querol,la Cabanassa,Sallagosa,Er,Naüja,Oceja,la Guingueta d'Ix, Ur (fent un bucle a l'Alta Cerdanya), Enveig, la Tor de Querol, Porta i Portè. Aquesta línia circula de dilluns a dissabte amb quatre serveis diaris en direcció a la Cerdanya i cinc en direcció a Perpinyà, més un servei diari extra divendres i dissabte i tres serveis en cada direcció el diumenge.
En l'actualitat, el principal recurs econòmic de Portè és el turisme, relacionat principalment amb l'estació d'esports d'hivern. Tant l'esquí alpí com el de fons hi tenen bons espais per a la pràctica, així com les noves modalitats d'esport d'hivern.
Les activitats econòmiques tradicionals de la comuna de Portè i, de fet, de tota laVall de Querol era la ramaderia, que incloïa una bona quota de transhumància estacional. El mercat de bestiar de referència era el deSallagosa, però hom acudia també als d'Acs, alPaís de Foixoccità i dePrada, alConflent. La ramaderia, però, és avui dia una activitat en retrocés, amb a penes una dotzena de caps de bestiar boví i uns 300 d'oví. En el terme hi ha poc espai per a prats i conreus de farratge, a causa de l'orografia: tan sols 9 hectàrees. El bosc era també una font de treball important, i també és en retrocés. Tanmateix, hi ha l'importantBosc Comunal de Portè - Pimorent.
Tota la història de Portè anterior a la fi de l'Antic Règim és comuna amb tot el conjunt de laVall de Querol, on està explicada.
La comuna de Porta, que comprenia inicialment l'actual de Portè, es formà a ran de la remodelació de l'administració local derivada del nou règim implantat a conseqüència de la Revolució Francesa. Fou de les comunes més tardanament creades: l'any 1837. Portè se n'independitzà l'any 1860.
Amb anterioritat al 1860, la població de Portè està sempre inclosa o bé en la de laVall de Querol, o bé en la dePorta, de la qual se segregà aquell any.
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[11] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[12]
| Alcalde | Període |
|---|---|
| Jean Sarda | Març del 2001 - Abril del 2014 |
| Jean Ribot | Abril del 2014 - Moment actual |
Des de les eleccions cantonals del 2015, Portè forma part delCantó dels Pirineus Catalans.
Portè pertany a laComunitat de comunes Pirineus Cerdanya, amb capitalitat aSallagosa, juntament ambAngostrina i Vilanova de les Escaldes,Dorres,Enveig,Èguet,Er,Estavar,la Guingueta d'Ix,Llo,Naüja,Oceja,Palau de Cerdanya,Porta,Sallagosa,Santa Llocaia,Targasona,La Tor de Querol,Ur iVallcebollera.
A Portè hi ha una escola pública que cobreix les etapes de maternal i elemental, tot i que els infants del poble també poden anar a classe aEnveig,l'Ospitalet oUr; els estudis de primària són possibles aDorres i aMerens. Per a la secundària, estan a l'abast els col·legis dela Guingueta d'Ix (Cerdanya, públic),Oceja (La perla cerdana, públic, annex de l'anterior) oVià, aFont-romeu, Odelló i Vià (El bosc, privat). Els estudis de batxillerat i formació professional es poden cursar en elLiceu professional agrícola del Mas Blanc, de la Guingueta d'Ix, aLa Perla Cerdana, d'Oceja, o alLiceu climàtic i esportiu Pierre de Coubertin, deFont-romeu.
Municipis de laCerdanya | |
|---|---|
Alp · Angostrina i Vilanova de les Escaldes · Bellver de Cerdanya · Bolquera · Bolvir · la Cabanassa · Das · Dorres · Èguet · Eina · Enveig · Er · Estavar · Font-romeu, Odelló i Vià · Ger · Guils de Cerdanya · la Guingueta d'Ix · Isòvol · Lles de Cerdanya · Llívia · Llo · Meranges · Montellà i Martinet · Montlluís · Naüja · Oceja · Palau de Cerdanya · Planès · Porta · Portè · Prats i Sansor · Prullans · Puigcerdà · Queixans i Urtx · Riu de Cerdanya · Sallagosa · Sant Pere dels Forcats · Santa Llocaia · Targasona · la Tor de Querol · Ur · Urús · Vallcebollera |
