 .svg) | |||||
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Illes Balears | ||||
| Illa | Mallorca | ||||
| Comarques | Pla de Mallorca | ||||
| Capital | Porreres | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 5.888(2024) (67,8hab./km²) | ||||
| Gentilici | Porrerenc, Porrerenca | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 86,84 km² | ||||
| Altitud | 136 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Dia festiu | |||||
| Patrocini | Joan Baptista iJoan Evangelista | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcaldessa | Francisca Mora Veny(2013–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 07260 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 07043 | ||||
| Lloc web | porreres.cat | ||||
  | |||||
Porreres és unavila imunicipi deMallorca situat al centre-sud de l'illa pertanyent a la comarca delPla de Mallorca. La seva extensió és de 86,84 km² i limita amb els termes deLlucmajor,Montuïri,Sant Joan,Vilafranca,Felanitx iCampos.
Presenta diverses àrees amb denominació pròpia al nucli principal o adjacents: el Camp de la Senyora, el Cappuig, les Cases Noves, Porrerí, el Pou d'Amunt, el Pou Florit, el Rafal, els Terrers i la Vileta.[1]
La població és de 5.888 habitants, coneguts com aporrerencs. Els llinatges més comuns sónBarceló, Mora,Zougaghi,Mesquida iRoig.[2]
La població de Porreres ha experimentat diverses tendències al llarg del temps, reflectint factors històrics i socioeconòmics. Del 1842 al 1930, la població va créixer de manera constant. Després, entre 1930 i 1991, va disminuir significativament a causa de la Guerra Civil i la migració cap a les ciutats. A partir del 2001, hi ha una recuperació notable, gràcies a l'arribada d'immigrants i un retorn cap al món rural.[3]
De l'època prehistòrica han romàs vestigis a Porreres, com ara el talaiot de Baulenes, el talaiot d'Es Pagos i, sobretot, el conjunt del poblat delPou Celat. La dominació romana s'ha pogut verificar per algunes làpides de sepultures descobertes el segle passat. Porreres era un nucli inclòs en el districte deManaqur de l'època islàmica en el que també s'hi comptava Manacor, Felanitx i part dels termes actuals de Campos i de Santanyí. Alguns pous públics que encara es conserven són el testimoni de l'estada del poble musulmà a Porreres.
El nom de Porreres prové d'un dels cavallers conqueridors, Guillem dePorrera, procedent d'aquesta localitat delPriorat. En el repartiment, el gran beneficiari de les terres porrerenques fou elcomte del Rosselló,Nunó Sanç.
El1300 apareix com a poble reial segons lesOrdinacions deJaume II de Mallorca.
L'any 1856Jaume Mulet Escarrer hi fundà laFilharmònica Porrerenca gràcies a la convergència de petites agrupacions musicals anteriors.
Durant laRevolució de 1868 es va assaltar la casa de la vila il'arxiu municipal fou cremat. Es destruïren la majoria dels documents que s'hi guardaven. D'aquesta manera s'acabà amb quasi 600 anys de la història documental de Porreres.
Els Germans de la Caritat a partir de 1873 hi tengueren, al carrer Lluís, casa pròpia. La congregació es va fusionar, 50 anys després, amb el Germans de La Salle.
Durant laGuerra Civil va ser un dels indret clau pel que fa a la repressió dels republicans per part dels sectors favorables a l'alçament militar. De fet, el municipi compta amb un dels punts de repressió més destacats de tota l'illa: l'Oratori de la Santa Creu, on s'hi assassinaren desenes de mallorquins republicans, socialistes, comunistes i sindicalistes, enterrats posteriorment a l'interior del cementiri. Part d'aquestes fosses foren exhumades el novembre del 2016, trobant-hi fins a 56 cossos dels quals 14 han pogut ser identificats. Durant la campanya de març del 2021 es trobaren 58 cadàvers més, elevant el nombre de cossos recuperats a 114. Les restes es trobaren en nivells inferiors fins aquell moment no excavats.[4]
L'agricultura ha estat la principal riquesa del poble durant segles. Ho demostren els 36 molins de vent que encara es conserven i un bon nombre de possessions importants com són Sa Torre, Son Lluís,Es Pagos, Son Porquer,Es Monjos o Sa Bastida. La qualitat de la terra és apta per als cereals, l'ametller i la vinya. En algunes èpoques s'ha cultivat també lasafranera i la producció d'albercocs ha estat durant dècades l'activitat per la qual Porreres s'ha distingit notablement.
El marès i la pedra, matèries bàsiques dels diversos monuments religiosos que s'alcen per tot Porreres, també són símbols identificadors del poble i han servit d'alternativa a l'estancament actual del sector agrari.
L'artesania (sabates, fusteria, pedra...) i les petites indústries alimentàries (formatges, sobrassada i altres embotits, vins, galetes, torrons, derivats lactis, etc.) donen fama a diversos productes porrerencs.
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Més per Mallorca | Sebastià Lliteres lliteres | 905 | 5 | 33,83% | |
| PI | Francisca Mora Veny | 880 | 4 | 32,54% | |
| Partit Popular | Rafael Mesquida Beltrán | 741 | 4 | 27,7% | |
| Partit Socialista Obrer Espanyol | Miguel Ángel Veny Mestre | 149 | 0 | 5,57% | |
| Total | 2.675 | 13 | 99.64% | ||
La població porrerenca era de 5.645 persones. El cens electoral era de 3.698 persones amb dret a vot, dels quals arribà a votar 2.730 porrerencs, el que feia un 73,82% de participació. Hi hagué 29 vots nuls (1,07%).[5]
Celebrades les eleccions, resultà reelegida batlessaFrancisca Mora Veny (PI), gràcies al pacte entre PI i PP, que es repartiren equitativament la legislatura. D'aquesta manera, es deixà a l'oposició a la força més votada encapçalada per Sebastià Lliteres Lliteres (MÉS), que havia obtingut uns resultats històrics per la seva formació i per l'esquerra porrerenca.[6][7] El PSIB-PSOE va perdre el seu regidor després de 12 anys d'haver-lo recuperat.[5]
Des de 1978, es publica la revistaLlum d'oli, editada per l'Agrupació Cultural de Porreres, una entitat sense ànim de lucre fundada el 1971. Aquesta agrupació és membre fundadora de l'Associació de la Premsa Forana de Mallorca i edita també elCalendari Porrerenc des de 1994.
Porreres va ser el lloc escollit per a la trobada de l'Acampallengua 2005, organitzada perJoves de Mallorca per la Llengua, que va congregar més de 6.000 persones en un esdeveniment multitudinari dedicat a la promoció de la llengua catalana.
Actualment, el municipi compta amb un institut d'educació secundària, l'IES Porreres.[8] També disposa de dues escoles primàries: el CEIP Climent Serra i Servera, que va adoptar aquest nom el 2021 en honor al mestre local assassinat durant el franquisme,[9][10] i l'Escola Verge de Monti-sion, un centre concertat.[11] A més, Porreres compta amb una escoleta per als més petits.[12]
El municipi també disposa d'una biblioteca municipal, a l'edifici de l'antic Escorxador, que forma part de la Xarxa de Biblioteques de Mallorca.[13]A més, a Porreres també hi ha un el museu i fons artístic, fundat el 1982. Va estar ubicat a l'Ajuntament durant gairebé vint anys fins que, el 2002, es traslladà a l'antic Hospital del carrer d'Agustí Font. Actualment, el museu compta amb més de 300 obres d’art, incloent pintura, escultura, ceràmica, dibuix i obra gràfica. La col·lecció s'enriqueix anualment amb donacions d’artistes, galeries i particulars durant les festes de Sant Roc. El museu destaca per ser una de les col·leccions d’art contemporani més completes de Mallorca, amb obres d’autors comDalí,Coll Bardolet,Dionís Bennàssar, Riera Ferrari, i altres artistes reconeguts.[14]
Porreres disposa d’un auditori municipal, inaugurat el 2002, ofereix una programació estable durant pràcticament tot l’any. L'auditori és l'antic Principal Cinema, una sala històrica inaugurada el 1945 i restaurada per a usos culturals.[15] A més, a nivell musical, destaca una renovada escola de música i la banda de músicaFilharmònica Porrerenca, en actiu des de 1856.
Porreres té per patrons dos sants Joans, elBaptista (24 de juny) i l'Evangelista (27 de desembre).
Les festes populars se celebren perSant Roc (16 d'agost). Comencen en posar una bandera blanca damunt el campanar de l'església gran i amb la lectura del Pregó de festes. Comprenen moltes activitats: cercaviles, concursos, balls, torrada, revetlles, etc. que acaben amb la traca de focs artificials de la darrera nit. Aquest vespre es coneix com a Sant Roquet, on els joves del poble fan una cercavila amb una ensaïmada gegant per convidar tothom que aguanti fins aquelles hores de la matinada.
Celebra un mercat setmanal tots els dimarts de l'any al voltant deSa Plaça, i una Fira anual el segon diumenge després de Sant Lluc (18 d'octubre) i el dilluns següent, elfiró.
Per Sant Antoni es fan els tradicionals foguerons el dissabte més proper a la festivitat i les beneïdes d'animals.
El dissabte de Carnaval es fa la desfilada de comparses deSa Rua, amb disfresses i balls de les diverses associacions, entitats, centres educatius i altres agrupacions del poble.
ElDiumenge de l'Àngel, se celebra anualment una Pancaritat al Puig deMonti-sion. Els porrerencs hi celebren una pancaritat el Diumenge de l'Àngel amb una missa al santuari, concerts i ball de bot al pati de l'ermita, paradetes de venda de llibres, atraccions per a infants...
LaUnió Esportiva Porreres és el club de futbol representatiu de la localitat, jugant 12 temporades a tercera divisió estatal. Pel que fa la seva pedrera, l'any 2009 es va mancomunar amb els clubs de futbol deMontuïri iVilafranca, prenent el nom d'Es Pla.[16]
El ciclistaJoan Llaneras, a qui deu el nom el Pavelló poliesportiu, és originari d'aquest poble. També hi ha elClub de Basquet Porreres[17] i el Club Voleibol Porreres.[18]
La temporada 2015/2016 es va recuperar l'activitat futbolistica sènior de l'equip de futbolUnió Esportiva Porreres, que en l'any del debut de la nova etapa, fou campió de la lliga de 3a Regional i que a la temporada 2018/2019 va ascendir a Regional Preferent.
Són fills il·lustres de la localitat: Joan Feliu Jaume,Fra Bonaventura Sitjar, Jaume Mulet Escarrer, Rafel Sitjar Servera,Climent Garau Juan iMaria Barceló i Crespí.
.jpg)
