El termepornografia,[1] oporno en la seva forma abreujada, fa referència a tot aquell material que representaactes sexuals oactes eròtics que tenen la finalitat de provocar l'excitació sexual del receptor. És una paraula provinent delgrec πορνογραφια (pornografia), al seu torn formada per dues paraules gregues:πόρνος (pórnos) 'fornicadors', derivat de laparaulaπόρνη (pórnē) 'puta', iγράφειν (gráphein) 'escriptura, registre o descripció'.[2] En llengua grega, el termepornografia connota la representació de l'activitat sexual.[3]
Client i prostituta en una il·lustració gregaRapporto sessuale di Julie e un atleta, disseny d'Agostino Carracci
Un debat sempre d'actualitat és la separació o la frontera entreerotisme i pornografia. En aquest sentit, l'opinió general és que l'explicitat o no de la manifestació relativa alsexe distingeix un concepte de l'altre.[4]
Hi ha un corrent de pensament que considera la pornografia com una nova forma d'art, que té per objecte mostrar la bellesa de lasexualitat humana. Els qui sostenen aquesta opinió assenyalen que moltes formes d'art al principi foren menyspreades, infravalorades o incompreses, com les obres d'art delPostimpresionisme delpintorneerlandèsVincent Van Gogh, a qui mai se li va reconèixer cap mèrit mentre va viure. Manifesten que el món canvia constantment i sempre ha canviat, que canvien els interessos o apareixen nous interessos, i canvia l'art i apareixen noves formes d'art.
En els últims anys, el qualificatiupornogràfic s'ha aplicat en sentit ampli i amb caràcter pejoratiu o de mera desqualificació a un gran nombre de supòsits i situacions. D'aquesta forma es fa servir sovint per titllar qualsevol cosa de contrària a lamoral o a l'ètica dominants. Sovint es relaciona amb laprostitució, ja que, en general, va associada a una activitat comercial.[5]
El terme«pornografia» prové de les paraulesgregues πόρνη (pórnē,prostituta), γράφειν (gráphein, gravar, escriure, il·lustrar) i elsufix -ία (-ía, estat de, propietat de, lloc de), tenint per tant el significat de«descripció o il·lustració de les prostitutes o de la prostitució».[6]
No obstant això, cal dir que el terme és d'aparició recent, ja que en l'antiga Grècia mai es va usar la paraula pornografia. L'ús més antic constatat apareix en la primeradècada del 1800 enFrança per a referir-se específicament als estudis sobre laprostitució.
Actualment, el terme es confon per la seva percepció a través del prisma de lespel·lícules pornogràfiques, que són una representació d'actes sexuals que té com a objectiu excitar sexualment a l'espectador.[7][8] L'actriuTiffany Hopkins la defineix com«principalment un objecte d'entreteniment que té per finalitat la masturbació».[9]
Els límits de la definició: Pornografia i erotisme
André Breton va dir:«La pornografia és l'erotisme dels altres»,[10] simplement per a demostrar que el que per a un pot semblar una cosa pornogràfica, pot ser tolerada per un altre i la pot incloure de manera més elegant dins de l'erotisme (això s'aplica a individus, èpoques ocivilitzacions). Aquest terme pot ser considerat com una cosa negativa en el límit tant moral com fluctuant de l'erotisme. Això demostra que la definició de la pornografia es basa principalment en la percepció dels individus, com va dirMarie-Anne Paveau, que qualifica la pornografia com un«cas de recepció, de com es veu o d'imaginació».[11] Per tant, hi ha una«construcció, per paraules i / o imatges, més o menys sofisticades i, per tant, una activitat de representació de l'activitat sexual, representació directa i explícita».[11] D'altra banda, lanuesa és un element essencial de la pornografia, però no és una garantia d'això; la pornografia requereix una recepció basada en l'excitació sexual.
Per la seva banda,Michela Marzano va dir que la diferència entre erotisme i la pornografia està en lanarració:
«L'erotisme és una història - en imatges o paraules - del desig que impulsa un ésser a la trobada de l'altre, la pornografia [...] mai no va tenir la intenció d'explicar una història i representa a persones que no reconeixen a si mateixos com a subjectes del seu desig.»[12]
—Michela Marzano
No només l'erotisme éstà més relacionat amb la narrativa, sinó que també està més relacionat amb l'art que la pornografia.
A partir de ladècada de 1970 i la seva assimilació en la producció de pel·lícules pornogràfiques, la pornografia es va realitzar per mitjà de lacontracultura i descrita pels seus oponents com«laindústria del sexe més interessant per un interès mercantil de naturamafiosa»[13] (legalment pròxima alproxenetisme) per qualsevol expressió de larevolució sexual. Davant d'una significativa asimetriahome/dona (actor/espectador,relacions homosexuals…) s'estableix un apropament de la pornografia amb la prostitució, no tan sols en les formes de representacions femenines, sinó també com una manera d'explotació econòmica i física del cos femení. Això fa que sigui possible diferenciar més clarament les àrees deconducta sexual, de l'erotisme i de la pornografia.
De la mateixa manera, certes persones accepten fora d'una lògica sexual la representació de les parts íntimes de l'ésser humà, com elsnaturistes, però no poden acceptar la representació realista de l'acte sexual per raons molt diferents, que van des delpudor fins a l'associació de l'acte sexual com una cosavergonyosa obestial que tendeix a disminuir ladignitat de l'home (argument que pot ser contrarestat amb el fet l'acte demenjar també el compartim amb els animals i que és elevat a la categoria d'art (lagastronomia), contraargument del que un pot oposar-se a ladefecació que compartim amb els animals i que no posem en pràctica en públic). Per altres, no és l'acte que és una vergonya, sinó que ho és el fet de mostrar-se i lliurar-se al desig d'altres, negant així la seva pròpiadignitat humana (es redueix a un mitjà desatisfacció). En aquests casos, la pornografia éssinònim tant de vulgaritat com d'obscenitat.
Encara que poden realitzar-se diverses classificacions segons els participants, la temàtica o les postures, una forma molt estesa d'agrupar els gèneres pornogràfics és de menys a més explicitat (ja siguin les postures de la posa o les accions representades). D'aquesta manera estarien:
És el gènere pornogràfic en el qual les escenes de sexe no es mostren de manera explícita. En el cinema i la televisió, en particular, no inclou primers plans degenitals (ni masculins ni femenins) ni tampoc mostra en detallpenetracions nifel·lacions. Els actors o models solen tapar una part dels seus cossos.
Aquest gènere l'han practicat i practiquen moltes dones i homes més o menys famosos, comDemi Moore en la pel·lículaStriptease. També s'empra en lapublicitat, encara que aquest ús ha estat criticat per organitzacions feministes.
És aquella on els models ensenyen la totalitat del cos en postures més o menys provocatives.nLes famoses revistesPlayboy oPenthouse són potser els exemples més coneguts d'aquest tipus de pornografia.
És el gènere pornogràfic més extrem, perquè mostra explícitament l'acte sexual, ja sigui vaginal,anal ooral, o amb aparells o qualsevol altre tipus d'utensilis.
Aquest tipus de pornografia se subdivideix segons l'orientació sexual:heterosexual,homosexual (masculí o femení) ibisexual. Les primeres pel·lícules pornogràfiques i la gran majoria de les pel·lícules actuals són heterosexuals; les pel·lícules homosexuals són les segones més venudes i produïdes. Existeix també la variant del gèneretranssexual i lazoofilia (actes sexuals amb animals).
Elpostporno oposporno busca deliberadament subvertir les regles del porno tradicional (i, amb això, dels models de sexualitat que el sustenten), servint de medi per a l'articulació d'altres sexualitats possibles, alienes als cànons hegemònics.[14]
El concepte «postporno» va ser introduït pel fotògraf eròticWink van Kempen i popularitzat per l'activista,treballadora sexual iartistaAnnie Sprinkle. Es va desenvolupar en ladècada dels 90 als Estats Units d'Amèrica i elCanadà, connectat amb l'activismequeer i elpostfeminisme.[15] Va sorgir com un nou estatut de la representació sexual: a través d'una desconstrucció de la heteronormativitat i naturalització, Sprinkle ens va fer pensar en el sexe com una categoria oberta per a l'ús i apropiació del plaer més enllà del marc de victimització de la censura i eltabú. El moviment es troba actualment actiu i resulta correspondre amb un ambient creatiu i revolucionari que ens crida a reflexionar sobre el que és una imatge pornogràfica, el que és elgènere, i tot el que, en definitiva, es planteja l'anomenattransfeminisme.[16][17]
És tasca de la postpornografía fer que altres sexualitats i altres pràctiques sexuals saltin al panorama públic; el seu discurs crític revisa la història del porno des del postfeminisme i les lluites homosexuals per a guanyar un espai de representació i consum de la sexualitat i permetre la visibilització d'allò altre, abans absent en la pornografia. El postporno, comprès com a representació pròpia del moviment queer, alberga en el seu centre dinàmiques de concedir concedir poder a un col·lectiu desfavorit, en estreta relació amb estratègies d'apropiació; és presa de poder en si mateix, però també representació de apropiacions possibles i creador per tant de realitats dissidents del discurs normatiu.[18]
Trobem representacions d'actes sexuals en la majoria de les societats humanes des de tempsprehistòrics. Les funcions d'aquestes representacions són encara poc conegudes i sovint s'associen aquestes escenes amb elsritus de fertilitat des de l'antiguitat fins a l'edat mitjana (no obstant això segueix sent unahipòtesi).
Segons lessocietats, la representació de la sexualitat està subjecta a normes diferents que sovint estan vinculades a les definicions que es donen a la sexualitat; les famoses escultures eròtiques dels temples deKhajuraho a l'Índia, que s'integren en unaarquitectura religiosa, no tenen el mateix rang que les fotografies pornogràfiques venudes «sota el taulell» en les ciutats occidentals de segle xix. La mateixa definició de pornografia canvia d'acord amb les societats. Per exemple, les escultures medievals (incloent les de les catedrals) representen escenes que actualment poden semblar obscenes, sens dubte tenien altres significats en aquella època.
La representació pornogràfica també està estretament relacionada amb les tècniques artístiques, literàries o d'altre tipus. Lesnovel·les delMarquès de Sade són part de la tradicióliterària francesa delsegle xviii que constitueixen alhora una obra mestra i extrema. Elsgravats que els acompanyen evolucionen junt amb les tècniques gràfiques de l'època que sovint són molt innovadores des del punt de vista formal.
Avui en dia, la pornografia és un repte dedebat social, sobretot perque els mitjans tècnics de reproducció (en paraules deWalter Benjamin), com la fotografia, cinema, vídeo, internet..., fan que aquestes imatges arribin a una audiència gairebé universal. El realisme de la imatge fotogràfica o cinematogràfica també ha canviat la nostra percepció de la pornografia; mentre que qualsevol representació literària o artística fins llavors es feia a partir de laimaginació de l'escriptor,pintor oescultor, la fotografia, ja sigui d'una escena real o manipulada artificialment, ens mostra una cosa que ha existit i que, sens dubte, en realitat es va dur a terme (veure les anàlisis deRoland Barthes enLa cambra clara).[19] Aquesta nova forma de pornografia sense cap dubte té una fascinació única que no tan sols explica l'àmplia difusió d'aquestes imatges, sinó també genera debats al voltant seu. La vida de les actrius pornogràfiques (amb molta menys freqüència actors) es troba al centre dels debats:Elles tenen restriccions?Ho fan només pels diners?És una feina com qualsevol altre?; mentre que els models potencials dels famosos gravats japonesos o escultures eròtiques hindús desperten menys interès.
El sexe i l'erotisme van acompanyar el naixement de laliteratura; la sexualitat i les seves manifestacions directes o indirectes són una part integral de la literatura i no es limita a determinatgènere eròtic o pornogràfic i, com a tal, existeixen i cobreixen històries (reals o de ficció) de relacions humanes i que té la intenció de despertar lalibido del lector.[20] Es presenta amb la forma denovel·les,contes,memòries,poesia o manuals de sexe. Un fet comú del gènere són lesfantasies sexuals sobre temes com la prostitució, orgies, homosexualitat, sadomasoquisme i molts altres temes tabús i fetitxes, que poden ser expressades en un llenguatge més o menys explícit.
Igual que la resta de la literatura fins a la invenció de l'imprenta, el seu moviment estava restringit a un grup molt limitat de lectors. A partir delsegle xv, amb l'imprenta, va començar a acostar-se al públic, tot i que l'alfabetització era encara minoritària, tenint forma decensura i restriccions legals per a la publicació d'obres obscenes;[21] això va fer que gran part del material fos publicat de manera clandestina.[22]
Per a la consolidació de la novel·la pornogràfica i la diversificació dels seus contextos formals va tenir un paper decisiu l'aparició de la ficcióllibertina del segle xviii, que té el seu màxim exponent en elMarquès de Sade[23] i la novel·laFanny Hill, deJohn Cleland, considerada la primera novel·la pornogràfica.[24]
Escena que mostra una relació sexual en un temple hindú deThirumayam
En l'art paleolític ja es registrenpintures rupestres i figures amb característiques sexuals exagerades, com el cas de lesVenus paleolítiques, que suggereixen un acte sexual i que podrien ser les estàtues pornogràfiques més antigues.[25]
Gairebé totes les civilitzacions representen escenes de naturalesa sexual associades amb les forces sobrenaturals i que es van integrar en el seu sistemareligiós, amb el significat espiritual específic en religions com l'hinduisme, elbudisme o eltaoisme;[26] o com els antics grecs i romans, que van produir grans obres d'art i decoració eròtica integrada en gran manera amb les seves creences religioses i pràctiques culturals.[27]
La invenció del cinema a final del segle xix va portar l'aparició d'una indústriaaudiovisual en què la pornografia s'estava fent un lloc, encara que va ser considerada obscena i es va intentar de suprimir-la, reduint-la durant molt de temps a una distribució marginal i a la projecció en lesllars, clubs privats iclubs nocturns. En ladècada de 1970 es va començar a regularitzar la seva distribució amb l'establiment desales X. En ladècada de 1980, la pornografia va aconseguir una àmplia distribució gràcies alvídeo. L'auge d'internet des dels anys 1990 va canviar la forma en què la pornografia, i en particular la pornografia audiovisual, es distribuïa. Va poder evadir la censura que alguns règims establien a la difusió de la pornografia i atorgar als clients més anonimitat com que reduïa el risc de ser descobert a la sortida de botigues «obscures».
A final del segle xx, el cinema pornogràfic es va dissenyar com una indústria multimilionària (amb 11.000 nous títols enDVD cada any a principi delsegle xxi)[28] amb pel·lícules distribuïdes a través de la venda o lloguer de DVD, per internet, per canals de pagament per a adults persatèl·lit o per cable, i en sales d'adults. Però des de2012, l'àmplia oferta de contingutspirates en internet, així com la competència de diversespàgines web amb contingut de baix cost, va fer que la indústria de la pornografia es fes més petita i menys rendible.[29][30]
Elsactors de pel·lícules pornogràfiques han de sermajors d'edat (18 anys, en general). En molts països, com elsEstats Units d'Amèrica, s'han imposat restriccions a les companyies, que obliguen als actors a sotmetre's a exàmens mèdics regulars per a detectarmalalties de transmissió sexual, especialment laSIDA.
En els Estats Units d'Amèrica hi ha una xarxa de sales específiques per a totes les pel·lícules que mostren la regió púbica, que és el límit establert per la seva legislació per a etiquetar una pel·lícula com pornogràfica.
Tradicionalment, la forma més estesa de la pornografia són les revistes amb fotografies que retraten les dones que desenvolupen actes sexuals de forma explícita, com la masturbació, relacions lèsbiques o heterosexuals, mentre que les imatges dels actes homosexuals entre els homes es limiten a les publicacions dirigides a la comunitat homosexual.
És un mercat que malgrat la competència d'internet té centenars de publicacions a tot el món, amb revistes conegudes com aPlayboy,Penthouse,Hustler,Private i moltes altres. També té un notable èxit comercial els còmics pornogràfics, amb autors gràfics de països comItàlia iJapó que tenen un ampli reconeixement, com és el cas dels italiansGuido Crepax,Milo Manara oGiovanna Casotto.
En anys recents, la producció mundial de pornografia s'ha vist durament afectada pel problema de lescòpies no autoritzades en internet, que han posat el porno a l'abast de molts a un cost extremadament reduït. En llocs deserveis d'allotjament de vídeo (comYouPorn iRedTube),serveis d'allotjament de fitxers (comRapidShare iMega),xarxes p2p (comBitTorrent iMLDonkey) i altres llocs, els usuaris poden veure o descarregar tota mena de vídeos pornogràfics, des de petits fragments de 10 minuts de durada fins a pel·lícules completes d'1 hora o més, de forma completament gratuïta, el que ha ocasionat enormes pèrdues financeres a laindústria del sexe.
Als Estats Units d'Amèrica, el principal productor mundial de pornografia, les principals empreses han registrat descensos en els seus guanys d'entre el 25% i el 40%. A final del 2010, corrien rumors de que els estudis més importants s'havien vist obligats a acomiadar nombrosos actors i actrius i a disminuir la seva producció, mentre que els estudis més petits havien desaparegut.[cal citació] AEuropa la situació sembla semblant.
AAmèrica Llatina, les còpies no autoritzades d'aquests materials han tingut efectes significatius alBrasil i l'Argentina, els dos principals països productors. En el primer, l'empresaBrasileirinhas va admetre el 2008 que les vendes havien caigut considerablement, tot i que sense esmentar números, mentre que100% Vídeo, la principal cadena devideoclubs del país, va decidir retirar els DVD pornos de les seves prestatgeries a causa de la baixa de la demanda. A l'Argentina, en tant, de les dues empreses productores que existien el2009, una va cessar les seves activitats i l'altra es troba a punt de tancar.[cal citació]
Existeixen també altres motius, a banda de les còpies no autoritzades, que han provocat la crisi de la indústria pornogràfica: d'una banda, la proliferació de petits productors,freelance en alguns casos, i elsenregistraments de particulars, amb escàs o cap ànim de lucre, penjades a internet. Tots dos casos estan relacionats amb les facilitats d'enregistrament, edició i distribució dels mitjans digitals.[Nota 1]
El concepte modern de la pornografia, que preval en els nostres dies, es defineix a partir de la comercialització massiva de material eròtic alsegle xix durant el període de l'Època Victoriana, abandonant el seu caràcter eròtic-artístic i augmentant la seva distribució a partir de laproducció en massa que va definir laSegona revolució industrial.[32]
En lescultures clàssiques de l'Índia se sobreentenien les virtuts de la sexualitat en les seves diverses formes, com elmatrimoni, lamasturbació, elsexe grupal, lapoligàmia i l'homosexualitat.[38][39] S'entenia que el sexe, especialment enfilosofies com elTantra, era part de ladivinitat natural humana i, de vegades, representava un camí cap a lail·luminació espiritual (maithuna).[38][40] D'acord amb les visions religioses de l'hinduisme, elbudisme i eljainisme, gran part de les pràctiques religioses i filosofies espirituals magnificaven la importància de l'activitat sexual a través de pràctiques i relats amb forts tints eròtics; com l'Ashvamedha Yajna delRigveda.[41][42] ElKama Sutra, deVātsyāyana (c. 400-200 aC), és l'epítom de la sexualitat de l'Índia antiga, un llibre que descriu les pràctiques sexuals que es consideraven ideals per a una parellaheterosexual en matrimoni.[38][43] La societat de l'Índia antiga estava acostumada a la sexualitat i alnudisme, al grau de plasmar-ho en gran part de l'art sagrat que adornava els centres cerimonials.[38][41] En els relleus exteriors que adornenKhajuraho és possible observar diferents representacions sexuals que representen la sexualitat humana i la sexualitat entre deïtats. Elspoemes èpics delRamayana i elMahabharata (c. 1500 aC) contenien diverses al·lusions eròtiques i tots dos van ser determinants en la construcció de les societats sexualitzades de l'Orient antic, influint directament en les polítiques i morals sexuals de lacultura japonesa, lacultura xinesa i lescultures tibetanes.[38][44]
A laXina, els primers manuals sexuals i poemes eròtics daten del 200 aC, basats en les visionsteològiques sobre la complementació de gèneres i fortament influenciats pels textos de la cultura índia, així mateix, apareixen les representacions gràfiques del sexe en l'art popular tradicional en la pintura i en laceràmica.[45][46]
Les societats clàssiques de l'antiga Grècia i l'anticImperi Romà van adoptar a la sexualitat humana com a base de l'expressió artística. En l'art Clàssic es reprèn una forta fixació artística-estètica per la representació dels éssers mitològics i la representació del cos humà, on el cos femení representava els atributs de labellesa i la fertilitat, i el cos masculí representava els atributs de la força i lavirilitat.[47] Dins de la mitologia grega figuraven deïtats i relats que s'introduïen a la «sexualitat divina» i que recorrien a temes com la poligàmia, l'homosexualitat, lapederàstia, l'abús sexual, les relacions amo-esclau, el sexe grupal, eltransgènere, laintersexualitat i lazoofília.[47][48] En l'art clàssic era sovint falocèntric, posicionant alsgenitals masculins com a forma central de les arts plàstiques (pintura, escultura, ceràmica imosaic) en una intenció probablement pornogràfica.[35]
En l'edat mitjana, amb la dominació delcristianisme, s'entenia a la pornografia com una forma deluxúria i, per tant, com unpecat mortal; la masturbació, la fornicació, lasodomia, l'adulteri i la prostitució eren considerades ofenses«criminals» o«antinaturals» que eren corregides per laInquisició amb els càstigs religiosos, i fins i tot amb latortura i lamort.[51]
L'art a l'Edat Mitjana es va definir en l'estilteocèntric, a través d'al·lusions religioses depassatges bíblics i ofrenes que exaltaven la perfecció divina, de manera que lanuesa i el sexe eren incompatibles amb les imatges religioses.[52]
Amb l'oblit d'alguns textos explícits deRoman de Renart i deFrançois Villon (1431-1463), alguns veuen enFrançois Rabelais un pioner de la pornografia moderna.Pantagruel, entre d'altres llibres, va estar condemnat perLa Sorbona en1533 com un llibre «obscé». Però aquesta acusació era probablement menys per l'obscenitat del llibre que pel seu esperit general (que pot ser anomenatcarnavalesc), molt lluny dels ensenyaments de l'Església. L'obra de Rabelais també reflecteix una mentalitat en la qual la sexualitat encara formava plenament part de la vida humana i no era considerada com un tematabú, prohibit en la representació i en la parla comuna. En aquest moment, una categoria «pornografia» en realitat era desconeguda, i l'acusació d'obscenitat era molt més pel comportament que per les representacions (escrites o gràfiques).
Lesguerres de religió que es van produir en Europa i el moviment de laContrareforma, van modificar profundament la moral de l'època: d'una banda, la devaluació de la «carn» en el context de religiositat exacerbada serà general entre els segles xvi ixvii, mentre que l'Església tractarà de controlar el comportament més íntim dels seus seguidors (a través de laconfessió en particular). És també en aquest moment que neixen com a reacció els textosllibertins,[Nota 2] com a part de la modernitat, i s'oposen a la naturalesa de la veritat en lesdoctrines religioses i elsdogmes. Si les representacions pornogràfiques no són vistes com una prioritat, són les víctimes d'aquest clima general de «puritanisme» (en el sentit habitual del terme) que es va establir a Europa: és llavors quan es pinten les fulles devinya en els frescos deMiquel Àngel alVaticà.
Va ser en l'època de laReforma i la Contrareforma que apareix en Occident la distinció entre el que seria «eròtic» (el nu artístic, per exemple) i el que seria «pornogràfic», és a dir, il·legal i condemnat a la clandestinitat (malgrat que aquestes no són les paraules que s'usen en aquest període). La coacció exercida contra la moral fa en aquest moment de la pornografia un exercidi dellibertat i de subversió.[53] Aquest és el cas, a França amb l'expansió de la literatura llibertina al segle xviii, amb autors tan diferents comDiderot (Les Bijoux indiscretes),Crébillon fill (Le sopha,Les Égarements du cœur et de l'esprit),Fougeret de Monbron (Margot la ravaudeuse), i molts altres autors oblidats avui en dia.[54] Les obres delMarquès de Sade són el resultat extrem i singular d'aquesta literatura que dona una versió que pot aparèixer particularment fosc i cruel (el «sadisme» de l'autor acudeix a la matança d'homes, dones i nens). EnAnglaterra,Memòries de Fanny Hill, dona del plaer, deJohn Cleland, pertany a la mateixa tradició «llibertina».
La pornografia, en una forma semblant a la forma actual (pornografia produïda en massa), apareix alsegle xvi durant la cultura de laimpremta dels primers anys delRenaixement Italià, període en el qual la reproducció de literatura i els gravats augmenten d'una manera considerable a causa del perfeccionament de la impremta medieval que va desenvoluparJohannes Gutenberg al segle xv.
El naixement de la pornografia en el període de la cultura de la impremta està definida amb l'aparició dels gravats pornogràficsI Modi (1524) deGiulio Romano, gravats que van ser publicats sota la direcció deMarcantonio Raimondi en què il·lustraven 16 escenes de lamitologia grecoromana que mostraven nu i sexe explícit.[51][55] Els gravats van ser decomissats i destruïts segons ordres delPapaCliment VIII, qui també va ordenar l'empresonament de Raimondi, acusant-lo d' «immoralitat». Les versions originals van desaparèixer, però van ser copiades perAgostino Caracci a mitjan segle xvi, versions que sobreviuen fins a la data.[56]
Sonetti lussuriosi (1527) iRagionamenti (1534-1536), dePietro Aretino, van ser obres importants que van definir la literatura pornogràfica del segle xvi, elsegle xvii i el segle xviii.Sonetti lussuriosi va ser una prosa pornogràfica políticament incorrecta que incorporava l'art deI Modi de Giulio Romano, la qual va ser popular entre l'aristocràcia delsegle xvi.[57] En1558 és publicat l'Heptameró, deMargarida d'Angulema, una altra obra significativa de la cultura de la impremta en la història de la pornografia.
En lesarts plàstiques, influenciades per l'humanisme renaixentista, reapareixen el nu i l'admiració del cos humà, tot i que l'art pornogràfic comença a distingir-se de l'art simplement eròtic. Artistes comMiquel Àngel van incorporar notables característiques homoeròtiques a escenes que no són eròtiques en la tradició religiosa, com s'aprecia en elCrucifix del Santo Spirito (1492) que mostra la imatge deJesucrist totalment nu i en un cosneotènic d'adolescent; o latomba delPapa Juli II, monument religiós que està adornat per diverses figures masculines completament nues; aquesta peculiar corrent artístic va marcar la transició del puritanisme religiós de l'edat mitjana, a l'admiració estètica del Renaixement.[51] Per altra banda, artistes comHans Baldung,Giacomo Caraglio iAgostino Carracci produïen gravats més explícits i menys estilitzats que incloïen nus i escenes sexuals.[51]
Les obres dePietro Aretino van continuar amb gran popularitat durant el segle xvii, sent traduïdes a diferents idiomes i distribuïdes amb secretisme entre els aristòcrates europeus.
Durant el segle xvii, la literatura eròtica es veu frenada per diferents visions morals sobre l'obscenitat, que obligen als autors a publicar obres de formaanònima i amb certa distribució limitada. En aquest segle apareixen obres comL'École des Filles (1655) d'autor anònim,The London Jilt (1683) d'autor anònim iErotopolis: The Present State of Bettyland (1684) d'autor anònim, però atribuïda aCharles Cotton; l'obra és coneguda per ser la primera obra del gènereMerryland, gènere que descriu al cos de la dona amb analogiestopogràfiques i que es va tornar molt popular en la literatura eròtica del segle xviii.[57]
Al segle xviii es popularitza l'art eròtic amb l'aparició d'artRococó i els últims anys de l'artBarroc, l'erotisme era principalment subtil i moderat, recorrent al nu i a escenes sobreestilizades que marcaven sentiments com l'amor, la passió, lafelicitat i laira. Mentre les arts plàstiques es redefinien amb erotisme subtil i estilitzat, la literatura es tornava més explícita i sexual per les creixents corrents sociopolítiques que desafiaven la moral religiosa tradicional, a través de filosofies com l'anticlericalisme, l'ateisme i les idees de laIl·lustració.
En laRevolució Francesa, la reinaMaria Antonieta era producte de les burles socials i la seva imatge es prestava per a ser representada com una prostituta enpamflets eròtics comLe Godmiché Royal iL'Autrichienne en Goguettes. De la mateixa forma, com atemptat social, eren representats diferents aristòcrates iclergues per a desafiar el règim polític i beneficiar el moviment de la revolució.[59]
El concepte de pornografia que es té fins als nostres dies es defineix en l'Època victoriana del segle xix, concepte que prendrà una nova definició amb la invenció i la popularitat de lafotografia que substituirà els treballs de ficció literària i arts plàstiques que van predominar en els segles anteriors.[59] La pornografia, a partir de l'Època victoriana, es va definir per la seva producció a major escala, el que va motivar als governs a establirlleis que prohibissin i regulessin la producció i distribució d'aquesta, basant-se en tradicions religioses per a promoure la prudència i frenar el vici i l'obscenitat entre la societat.[60] Lamoral de la societat victoriana va motivar als autors de pornografia a distribuir els seus treballs en forma decontraban entre clientela selecta; en altres ocasions, els treballs pornogràfics visuals que contenien nus (especialment el nu femení), eren comercialitzats segons els paràmetres d'«art», model que prevaldrà fins a lesGuerres Púbiques a final de ladècada del 1960. Tot i que la cultura de la societat victoriana es definia pelpudor i la prudència, paral·lelament es desenvolupaven morals que contradeien aquest principi socialment entès, com lacultura underground delsbordells icabarets.[61] Els bordells, els cabarets i la prostitució van ser unes de les principals fonts econòmiques delsegle xix a tot Europa; aquests establiments reunien a clientela socialment inacceptada per a l'època comprostitutes, apostadors,alcohòlics,transvestits,homosexuals iafrodescendents, creant una petita concentració social que es va formar paral·lelament a la moral victoriana.[62][63]
La distribució de pornografia es realitzava principalment de manera comercial en botigues especialitzades al segle xix, quan els costos d'impressió fotogràfica van baixar de manera considerable per a produir pornografia en massa amb mètodes de producció massiva com elHalftone Printing, també en el punt en el qual la fotografia aconsegueix gran popularitat (cap a1845, quan es popularitza eldaguerreotip); els principals consumidors de la pornografia en aquest tipus d'establiments van ser homes declasses altes.[60] Davant d'aquesta creixent popularitat del consum de material pornogràfic i freqüència a llocs de comerç sexual, es van començar a aplicar diferents lleis polítiques que perseguien qualsevol tipus de comportament immoral. En1857, la corona delRegne Unit va publicar l'Obscene Publications Act, com a part de les reformes i peticions legals que va obtenir laSociety for the Suppression of Vice (Societat per a la Supressió del Vici), que va obtenir com a resultat implicar la criminalització de tot material pornogràfic i propaganda que promogués actes immorals per a l'època (anticoncepció,amor lliure ihomosexualitat) i la detenció dels seus distribuïdors sota els càrrecs de «immoralitat».[60] De manera similar, en1873, es publiquen leslleis de Comstock als Estats Units, lleis que tenien el mateix objectiu i buscaven la regulació de la pornografia i els actes immorals, a més de ser fonamentals en el naixement de l'agenda delfeminisme radical per la criminalització delcontrol de la natalitat com a dret femení.[65]
El que la pornografia fos criminalitzada, va propiciar la seva distribució irregular en forma de contraban, així mateix, els treballs pornogràfics van començar a sortir al mercat sota autories anònimes. Obres comMy Secret Life (1888) i la publicacióThe Pearl (1879-1880) van ser assumpte de controvèrsies legals per tractar-se de «literatura obscena».[66]
La nuesa va ser una de les característiques naturals de l'Impressionisme artístic, dedicant-se a retratar escenes senzilles i quotidianes que expressaven la visió de l'autor. Aquest mateix nu natural va formar un nou estàndard de bellesa en la societat victoriana durant la segona meitat del segle xix, modificant les moralitat que la societat percebia de la nuesa i incorporant-la a un nou criteri d'art comercial.[67] Aquesta nova perspectiva artística va facilitar la distribució de pornografia, removent el seu objectiu original i reclassificant-la com una obra artística. L'obraOlympia (1863) d'Édouard Manet és una de les obres més significatives de l'art eròtic victorià per la recepció negativa i les controvèrsies legals que va generar en la societat artística, per tractar-se de la imatge d'una cortesana completament nua.[68] Pintors impressionistes comEdgar Degas,Max Liebermann,Henri de Toulouse-Lautrec iHenry Scott Tuke es van destacar en el corrent artístic de l'impressionisme per retratar escenes quotidianes com elbany i els jocs infantils a la platja, les quals contenien, necessàriament, escenes de nus en les seves imatges.[67]
Un altre fonament popular per a la distribució legal de la pornografia van ser els «propòsits il·lustratius». La pornografia i la nuesa van ser habituals en els estudis iassajos de publicacions científiques ienciclopèdies il·lustratives, com aquelles que estudiaven les societats tribals durant l'ocupació europea a Àsia i Àfrica al segle xix, mostrant les tradicions regionals icànons de bellesa entre aquestsgrups ètnics. En aquest corrent destaquen les fotografies i il·lustracions deJ. Garrigues, deJean Geiser, deRodolphe Neuer, deP. Madeleine i deLehnert & Landrock, que es van dedicar a l'exploració de les societats ètniques al sud d'Àsia per a la descripció dels seus costums, prenent fotografies de dones de la zona amb els seus vestits tradicionals en una forma eròtica; aquestes fotografies eren de gran enrenou social a causa de les diferències entre la pesada indumentària victoriana, i la indumentària lleugera i la pràctica deltopless entre les dones de les ètnies enzones tropicals.
«La gran epidèmia de pornografia», il·lustració francesa del s. XIX deLe Courrier français illustré
Cap al1890, la fotografia pornogràfica pren gran popularitat entre els homes declasses mitjanes iclasses altes, constant principalment de fotografies de dones completament nues o mig despullades amb qualitatsoftcore. És a partir de 1890 que comencen a aparèixer major nombre de fotografieshardcore amb sexe penetratiu osexe oral entre un home i una dona en la majoria ocasions. La pornografia continuava sent distribuïda de forma il·legal, principalment lapornografia per a homes homosexuals, la qual constava d'imatges d'homes prims entre 20 i 25 anys completament nus en la majoria de les seves ocasions. La pornografia homosexual, a causa del caràcter il·legal de l'homosexualitat en països com Anglaterra i els Estats Units al segle xix, era principalment comercialitzada com a art, pel que els seus autors buscaven la representació d'escenes de lamitologia grecoromana perquè aquesta tingués un caràcter més artístic i que ressaltés la «bellesa grecoromana» que formava l'estètica sofisticada de la naixent culturagai.[33]
Elcinematògraf delsgermans Lumière apareix de forma comercial en1895. És un any després de la publicació comercial quan apareix la primerapel·lícula pornogràfica. La primerastag film (terme antic utilitzat per a la pornografia abans de la seva legalització el1968) va ser la pel·lícula francesaLe coucher de la Mariée (1896), dirigida per Léar i produïda per Eugène Pirou, pel·lícula protagonitzada per Louise Willy, una actriu de cabaret, que fa unstriptease i té relacions sexuals amb un home.[69] Lesstag films van ser un gran salt cap a la pornografia contemporània, ja que van introduir un nou caràctervoyeurista perquè l'espectador pugui sentir-se com si estigués físicament present en l'escena, a més de popularitzar el vídeo com a principal mitjà per a la publicació de la pornografia comercial que es té fins als nostres dies.
Al segle xx, la pornografia travessa diferents enfrontaments legals i socials que van definir el concepte contemporani que existeix en l'actualitat. Durant la primera meitat del segle xx, la pornografia va estar totalment prohibida per diferents lleis als Estats Units i Anglaterra (principals productors i consumidors de pornografia alsegle xx i alsegle xxi) que van regular la seva distribució. A partir de laRevolució sexual en elsanys 1960 comença a prendre una major divulgació, a causa del debilitament i anul·lació de les lleis que la regulaven als anys 1960, influenciats en el corrent de la recerca dedrets sexuals que va motivar el moviment de la Revolució sexual.
A partir de1970, la societat va començar a acostumar-se a les diverses formes d'expressió sexual, inclosa la pornografia, de manera que la pornografia comença a distribuir-se de manera massiva en diferents mitjans com elvídeo, caracteritzant-se per una durada curta o mitjana i amb costos de producció molt baixos. L'evolució delvídeo ha estat fonamental en el desenvolupament de la pornografia al segle xx.
El cinema comercial comença a florir en els primers anys delsegle xx a partir decurtmetratges senzills que eren presentats encinemes (cinemes viatgers de baix cost i poca capacitat) que van ser populars als Estats Units i Anglaterra entre1900 i1920.A Free Ride (1915), dirigida per «A Wise Guy», és una de les primerespel·lícules pornogràfiques que sobreviuen fins a la data, que introdueix i popularitza els temes que sobreviuen en la pornografia actual, com els arguments senzills que connecten les escenes sexuals, a més de posicions i pràctiques com elvoyeurisme i elthreesome.[70]
Elperíode Pre-code va ser el període anterior alCodi Hays (1934-1966), en què la regulació delsmitjans audiovisuals i el cinema no estava regulat per cap llei governamental als Estats Units, per la qual cosa les pel·lícules comencen a explotar temàtiques lascives com el sexe explícit, la nuesa, elcrim, laviolència i lesdrogues.[71] Aquest període sense regulació legal va permetre l'ampli i primitiu desenvolupament del cinema pornogràfic cap a mitjans dels anys1920, període que acaba amb la institució del Codi Hays en els anys1930 i lacrisi de l'auge econòmic en l'any 1929. Altres aspectes que van permetre el desenvolupament de la pornografia entre1910 i1920 va ser la cultura sexualitzada de la donaflapper, el naixement delcabaret americà i la institució comercial del sexe en lapublicitat per a la venda de productes de consum principalment masculí, com l'alcohol itabac.[62]
Bernard Natan és un dels primers directors coneguts de pornografia (abandonant l'anonimat i aconseguint gran varietat de títols en els quals ell mateix actuava de vegades) que va introduir temàtiques com labisexualitat, l'homosexualitat i elmasoquisme al cinema pornogràfic.Le ménage moderne du Madame Butterfly (1920) és considerada com la primera pel·lícula pornogràfica en retratar activitat sexual homosexual (sexe masculí-masculí i sexe femení-femení), pel·lícula que va ser protagonitzada pel mateix Bernard Natan i altres actors desacreditats.[72]
«Agenor fait un Levage».Curtmetratge pornogràfic francés d'autor desconegut (1925)
Algunes pel·lícules pornogràfiques (algunes considerades com a pel·lícules històriques o classificades en la categoria depel·lícula perduda) entre1905 i1930 inclouen:La Coiffeuse (1905),Mousquetaire au Restaurant (c.1920),L'Atelier Faiminette (1921),Agenor fait un Levage (1925),L'Heure du Thé (1925),La Voyeuse (c.1924),La Fessée à l'École (c.1925),Mr. Abbot Bitt at Convent (c.1925) iMassatges (1930).[Nota 3]
En ladècada del 1920, en l'escena deljazz, apareixen publicacions de distribució irregular denominadesBíblia de Tijuana (enanglès:Tijuana bible), publicacions de gran popularitat entre els anys1920 i1940 que es van caracteritzar per presentar escenes sexuals de ficció pròpia que involucraven personatges amb personalitats de la vida política, celebritats del cinema i personatges ambcopyright, tal com els personatges deFleischer Studios, els personatges deWalt Disney Animation i lestires còmiques delsdiaris de principis de segle.[74]Betty Boop, creada perMax Fleischer de Fleischer Studios, és un clar exemple de la cultura sexualitzada del període Pre-code i la base directa de lahistorieta eròtica, personatge que representa una dona sexualitzada de l'Era del Jazz (conegudes com aflappers), la qual va haver de ser redissenyada de manera «menys provocativa» a l'entrada del Codi Hays.[75]
El nu i l'erotisme en l'art, entre1900 i1930, estaven completament introduïts i normalitzats com una tècnica artística i element freqüent en lesarts plàstiques, apreciable en les pinturesfauvistes de danses grupals perHenri Matisse i les pinturesprecisionistes demariners orinant omasturbant perCharles Demuth. El nu en l'art va deixar de representar gran controvèrsia per tractar-se de treballs artístics que pretenien emfatitzar la bellesa natural i la perfecció estètica delcos humà.
ElCodi Hays va entrar en vigència el1934 com una mesura per a reduir les representacions considerades immorals en els mitjans audiovisuals que havien prevalgut en les primeres dècades de vida del cinema. Després d'haver estat passatemps d'un grup molt limitat, la pornografia es va tornar un tema controvertit i negatiu en la societat estatunidenca de la primera meitat del segle xx, a causa de l'afició religiosa per «acabar amb elvici i elpecat» de filosofies religioses com elCristianisme evangèlic i elMoviment dels Sants dels Últims Dies, a més de la intervenció governamental i la cultura de lapostguerra que entenien la masturbació com un mètode destructiu que danyava la salut física dels homes, desenvolupant mètodes i cures alternatives que anaven des del consum d'aliments «miraculosos» (Graham Crackers iCorn Flakes, tots dos amb èxit comercial), fins a lateràpia d'electroxocs (utilitzada per al tractament de «patiments» considerats commalalties mentals en l'època, com el transgènere i l'homosexualitat).[76][77][78]
La pornografia cinematogràfica es torna pràcticament inexistent fins als últims anys de ladècada del 1950, anys en què el Codi Hays comença a afeblir-se. En canvi, l'erotisme es va fer present en versions artístiques més suaus com les històries sensacionalistes delpulp, el disseny endomorf delssuperherois en l'Era daurada del còmic i l'artpin-up (noia de calendari). Les obres considerades com obscenes eren decomissades o clausurades, a més d'una sentència a la presó per a l'autor d'aquesta, el que va convertir als treballs sexualment explícits en treballs anònims i de distribució irregular o, simplement, subjectes a les normes generals de censura.[33][60] En elsanys 1930 i elsanys 1940, es va popularitzar una forma explotativa del cinema que es va comercialitzar comcinema Cautionary (precaució) en el qual es mostraven històries sensacionalistes amb sexe explícit, consum de drogues, prostitució, homosexualitat, fornicació,mestissatge iavortament, com una mesura per alertar els pares dels «perills» als quals els seus fillsadolescents estaven exposats; les pel·lícules va tenir un gran èxit comercial.[79]
La literaturapulp va cobrar gran popularitat a partir de ladècada del 1930, caracteritzada per la seva enquadernació senzilla, la seva distribució barata, les seves cridaneres portades amb escenes eròtiques o violentes i les seves històries enfocades a laficció d'explotació com el sexe, el consum de drogues, l'ocultisme i la violència.
Elcòmic es va consagrar en ladècada del 1930 amb la publicació massiva de personatges sobrenaturals que combaten els criminals, personatges amb cossos musculosos i vestits ajustats que van generar diverses controvèrsies en anys posteriors amb el llibre deFredric Wertham,Seduction of the Innocent (1954), en el qual aclamarà que el disseny dels còmics contenia referències al nu, alfeixisme, alcomunisme i a l'homosexualitat (teories que van de la mà amb les oposicions polítiques delTerror Nuclear i s'ajusten a les polítiques delMcCarthisme).[80]
En la literatura pulp es popularitzen gèneres com elSpicy & Saucy, gènere dedicat al públic heterosexual masculí que retratava històries fantàstiques protagonitzades per un personatge masculí aventurer, valent i violent que es dedicava a combatre perills per arescatar un personatge femení en perill, donant origen a la literatura periòdica dedicada als homes.[81][82] El1947 apareix larevista fetitxistaBizarre sota la direcció deJohn Willie, revista especialitzada en la fotografiafetitx que va llançar a la fama a la modelBettie Page, però que va desaparèixer uns anys després per problemes econòmics i controvèrsies legals.
A partir de ladècada del 1930, apareixen les anomenades «revistes per a cavallers» (Gentlemen 's Magazine) amb editorials comGentlemen's Quarterly (GQ) el1931 iEsquire el1933, revistes que anys més tard dedicaran les seves pàgines a la publicació defotografia eròtica per atraure el públic heterosexual masculí. Les «revistes per a cavallers» amb contingut eròtic neixen als Estats Units durant laSegona Guerra Mundial, sorgint com un incentiu moral (moral booster) distribuït per organismes del govern per alssoldats masculins en elsfronts de guerra i com una manera publicitària per atreure l'atenció masculina a l'allistament i el combat voluntari.[83] La distribució de revistes amb artpin-up (noia de calendari) entre els membres de l'armada i lamarina dels Estats Units sorgeix amb la revista de l'exèrcitYank, the Army Weekly, per tal de representar un incentiu per als soldats perquè no contractessin els serveis sexuals deprostitutes i no adquirir algunamalaltia de transmissió sexual com lasífilis, malaltia que va afectar fortament a les tropes mundials durant la Segona Guerra Mundial i que va ser detinguda amb la incorporació reeixida de lapenicil·lina com tractament a mitjans delsanys 1940.[82][83] Elpin-up i elcheesecake (fotografia glamour) van ser un estil distintiu de pintura i fotografia que va predominar en el període de la censura contra la pornografia entre1890 i1950, tenint la seva major producció entre1940 i1950; l'artpin-up es va caracteritzar per presentar imatges provocatives de dones, d'una forma que no és considerada com obscenitat, ni pornografia, accentuant el glamour, la bellesa, la coqueteria i la ingenuïtat, art en el qual destaquen les obres deGil Elvgren.[82]
Després de la Segona Guerra Mundial i amb l'arribada delBaby Boom, sorgeix lacultura americana i l'American Way of Life (estil de vida americà), i amb això, les seves ambicions per a enfortir el país per a laguerra que s'acostava amb elBloc Soviètic, de manera que el govern va començar a promoure campanyes per a introduir la cultura de l'esport i l'activitat física per tal d'enfortir als soldats.[85] Davant aquesta creixent cultura de lasalut, comencen a aparèixer alguns catàlegs, tractaments i productes innovadors per a la crema decalories i la millora de lamassa muscular, així com revistes especialitzades en elfitness i elfisioculturisme que assumien aquestes pràctiques com a pròpies de lamasculinitat. En aquest escenari sorgeix la contrapart masculina delpin-up, elbeefcake, estil de fotografia i publicacions relacionades que retrataven homes musculosos en posis atlètiques amb la intenció superficial de distribuir aquests pamflets, com una revista de fitness, però amb la visió ocultament homosexual de el seu autor i dissenyada per al consum obert d'homes homosexuals i bisexuals. En l'artbeefcake destaquen artistes comBob Mizer,George Quaintance iDanny Fitzgerald, així com publicacions comPhysique Pictorial iThe Male Figure que es presentaven en format similar un catàleg demodelatge en el qual apareixien les fotos de joves fisicoculturistes, amb una llista de les seves capacitats i les seves mesures i, sovint, posant entanga osuspensori per a evadir les regles de censura i les al·legacions d'homosexualitat isodomia.[33][86]
El1953 apareix la revistaPlayboy, revista fundada perHugh Hefner amb la intenció de reivindicar l'estil de vida sexual de l'home de classe mitjana, revista que es va convertir en la primera revista pornogràfica de distribució massiva en el mateix any amb elcenterfold deMarilyn Monroe, encara que la revista va estar en diverses controvèrsies per obscenitat fins a l'any1957.
Després de la Segona Guerra Mundial, apareixen grups juvenils que s'oposaven a les filosofies del govern i les seves polítiques militars, cristal·litzant ensubcultures com elsgreasers i elshipster en elsanys 1940, la identitat incloïa l'apreciació musical, el consum i la sexualitat relaxada, donant pas a laGeneració Beat.[87] De 1937 a 1948Alfred Kinsey va publicar una sèrie d'estudis demogràfics en els va qüestionar grans grups sobre masturbació, pràctiques sexuals no procreatiues i atracció homosexual, estudis que van revolucionar el pensament americà i van provar que l'activat sexual de la majoria de les persones era molt més diversa i freqüent del que es creia necessari per a le mera procreació. També va contribuir a l'emancipació dels gais.[88][89] La Generació Beat es va caracteritzar per l'extensa crítica a les polítiques del govern americà i a la societatconservadora. Va introduir temes prohibtis com l'agnosticisme, l'espiritualitat alternativa, elconsum de drogues i una idea general de tolerància cap a les races segregades i alLGBT, corrent on destaquen autors comAllen Ginsberg,Jack Kerouac iWilliam S. Burroughs.[90]
A la dècada del 1950, apareixen gèneres més explícits delpulp com elMen's Adventure, gènere dedicat al públic masculí que contenia històries irreals que asseguraven ser veritables, protagonitzades per un home supervivent en relats de mort, atacat per animals, dones desitjoses de sexe, exèrcits comunistes, etc.[91][92][93] Així, a la fi dels anys 1950, també apareixen altres enfocaments més explícits com les de l'editorialGreenleaf Publications, editorial d'autors anònims que va estar embolicada en diverses controvèrsies en la seva història per publicar històries pornogràfiques i, sovint, amb al·lusions al sexe explícit,sexe grupal,sexe casual,adulteri, mestissatge, assassinat,BDSM i l'homosexualitat.[94]
El1957, la Cort Suprema dels Estats Units d'Amèrica va determinar que elTest Hicklin (paràmetres per a considerar un treball com obscè) era invàlid i que es consideraria en el cas que el material fos catalogat com obscè per un estàndard majoritari i no tingués valor artístic (Rothvs United States). Aquest cas va permetre la venda comercial de pornografia amb qualitat d'art, la qual deixaria de ser art quan mostrés exposats elsgenitals femenins (la jurisdicció sobre el nu masculí com obscè va continuar fins a1962), donant l'inici al període semi-legal de la pornografia per a homes heterosexuals coneguda com a «Guerres púbiques» i permetent a revistes comPlayboy continuar en el mercat en elsanys 1960 com una revista de «fotografia artística» amb articles respectables deperiodisme.
A principis de ladècada dels 60, el Codi Hays comença a afeblir-a causa de les insistències artístiques de protecció a la Primera Esmena i els nous paràmetres d'obscenitat(«sexe és diferent de obscè») que apareixen després de les modificacions legals en les lleis estatunidenques, donant origen a l'Era Daurada delsexploitation, corrent del cinema d'explotació que emfatitza els detalls sexuals i el nu, amb una producció decinema B i exhibides en teatres especials denominatsgrindhouse (antecedents directes dels cinemes porno que van sorgir en elsanys 1970, dedicats a presentarpel·lícules d'explotació i obligats a seguir regles d'admissió que limitaven l'entrada amajors d'edat).[95][96]
El gèneresexploitation va ser molt popular en elsanys 60, valent-se de publicitat eròtica que amb prou feines cobria els requeriments oficials de censura i qu advertia que l'entrada estava restringida a majors d'edat; malgrat les seves afeccions legals, el cinemasexploitation estava sovint embolicat en controvèrsies d'obscenitat.
L'any1962, la Cort Suprema dels Estats Units d'Amèrica va determinar, després de retenir algunes revistesbeefcake delflux postal per considerar-les obscenes i «no enviables», que el nu masculí s'ha d'ajustar als mateixos paràmetres d'obscenitat que s'aplicaven al nu femení des de l'any1957 (MANual Enterprisesvs. Day).[33] En aquest nou corrent de fotografia homoerótica masculina apareixen artistes comJim French (fundador de la companyiaCOLT Studio Group, productora de pornografia gai que tindrà gran importància en el període delporno chic i la crisi de laSIDA, i que en les publicacions apareixia amb el pseudònim de Rip Colt), i cineastes decinema experimental comKenneth Anger ambScorpio Rising (1964) iAndy Warhol amb pel·lícules comBlow Job (1964),Vinyl (1965) iFlesh (1968). A mitjans delsanys 60 apareix una versió formal delMoviment d'alliberament LGBT, el qual s'intensificarà a partir de l'any1969 en elsaldarulls de Stonewall, caracteritzant-se per defensar la idea que l'efectivitat del moviment es basa en la visibilitat sexual.[89] En la cultura gai surt a la llum lasubculturaleather, subcultura sexualunderground caracteritzada per la influènciagreaser i el hipermasculinisme, que florirà fins alsanys 1970.[33]
Elmoviment hippie va ser fonamental en el desenvolupament de la revolució sexual i la transició dels ideals socials al període delpostmodernisme cultural, ja que imposen una filosofia de sexualitat relaxada que era incloent i tolerant respecte a temes condemnats socialment com la fornicació (canviant els ideals matrimonials cap a la dona que la lligaven a lacastedat i el pudor), la interracialit (canviant les visions socials sobre la barreja de races i afavorint el moviment pelsdrets civils als Estats Units), l'homosexualitat (afavorint el sorgiment polític de la identitatLGBT i els seus moviments socials posteriors) i el sexe alternatiu (popularitzant idees que redefinien les pràctiques sexuals com el sexe tàntric, el sexe espiritual, el sexe grupal, el sexe casual i la heteroflexibilitat).[97][98] Lasegona onada del feminisme neix a la segona meitat del segle xx amb la publicació internacional deLe Deuxième Sexe (1949) deSimone de Beauvoir el1953. El moviment es veu influenciat per la venda lliure d'anticonceptius orals i l'aparició de literatura que analitzava de forma crítica les postures delsexisme, la llibertatprocreativa i elsrols de gènere tradicionals en la dona, com elsassajosSex and the Single Girl (1961) d'Helen Gurley Brown, iThe Feminine Mystique (1963) deBetty Friedan.[99][100]
El1965 apareix la revista anglesaenthouse, sota la direcció deBob Guccione, però aconsegueix abast internacional amb la publicació als Estats Units l'any1969 amb la principal intenció de competir amb el contingut de la revistaPlayboy, caracteritzant-se per una fotografia molt més arriscada que mostrava els genitals femenins i borrissol púbic, en una intenció per atraure el públic masculí que buscava escenes provocatives. En anys següents,Penthouse va redefinir la pornografia a l'inclourefotografia hardcore amb sexe penetratiu, a més de ser la primera revista a mostrarvulves ianus femenins de manera gràfica.[101]
El1969, la Cort Suprema de Justícia dels Estats Units d'Amèrica retira els càrrecs aixecats contra un home que posseïa pornografia envídeo per a ús personal (Stanleyvs. Geòrgia). En el mateix any,Dinamarca es converteix en el primer país a legalitzar la pornografia, el que va derivar en l'alta producció de pel·lícules amb material pornogràfic entre els anys1970 i1974.[102]
La recent legalització de la pornografia en Dinamarca va permetre la producció de dosdocumentals fonamentals en la història de la pornografia:Censorship in Denmark: A New Approach (1970) iSexual Freedom in Denmark (1970), documentals que van ser públicament exhibits en Estats Units.Censorship in Denmark: A New Approach (1970) contenia diferents formes de pornografia i sexe real, iniciant la categoria del sexe real (en anglès:unsimulated sex) en el corrent principal de la cinematografia, que desafiava conceptes com el sexe simulat encara que aquesta categoria ja posseïa alguns antecedents en pel·lícules europees comUn Chant d'Amour (1950),Gift (1966) i la sèrie documentalThey Call Us Misfits (1967).[102] Els documentals van evadir les polítiques de censura dels Estats Units pel seu «continguteducatiu», ja que formalitzava un tema d' «importànciasocial», redefinint les morals estatunidenques sobre l'exhibició oberta de pornografia. A principis delsanys 70 comencen a produir-se, de forma massiva, gran quantitat de pel·lícules eròtiques o pornogràfiques en Dinamarca en què destaquen la sèrie de pel·lículesBedside-films (1970-1976) i la sèrie de pel·lículesZodiac-films (1973-1978).
Mona the Virgin Nymph (1970) va ser la primera pel·lícula pornogràfica en obtenir una àmplia distribució i recaptació econòmica. La pel·lícula parla d'una dona anomenada Mona que li promet a la seva mare romandreverge fins a arribar almatrimoni; per controvèrsies legals, la pel·lícula original va haver de ser exhibida sense elscrèdits, sota una producció anònima (més tard es revelaria que va ser produïda perBill Osco i dirigida perMichael Benveniste iHoward Ziehm) que la va distribuir per diversos cinemes porno i teatresgrindhouse de les principals ciutats dels Estats Units.[103] Un any més tard,Boys in the Sand (1971) es converteix en la primera pel·lícula pornogràfica gai de major distribució oberta i recaptació econòmica, a més de ser la primera pel·lícula pornogràfica en exhibir els crèdits i la primerapel·lícula pornogràfica en parodiar el títol d'una pel·lícula (paròdia del títol de la pel·lículaThe Boys in the Band).[104]
Deep Throat (1972) és consagrada com la pel·lícula pornogràfica de major distribució i recaptació en ladècada del 1970, consagrada com una icona de la revolució sexual i una icona delporno chic (Era Daurada de la Pornografia), període en el qual veure pornografia es va convertir en alguna cosachic (amb estil, amb classe, popular).Deep Throat va incloure una trama absurda que connectava les escenes sexuals, a més d'unabanda sonorachill out amb diverses pistes de gèneres com elfunk ilounge. La pel·lícula va tenir un gran abast als Estats Units i altres països, encara que va estar subjecta a les jurisdiccions sobre la pornografia, pel que va estar prohibida la seva exhibició en alguns llocs dels Estats Units. La pel·lícula contenia crèdits amb pseudònims com «Lou Perry» per al productorLouis Peraino i «Linda Lovelace» per a l'actriu principalLinda Susan Boreman, a més d'humor ocasional i efectes de so humorístics de fons com campanes i pirotècnia per emfatitzar elsorgasmes de Lovelace.[105]
Després delsaldarulls de Stonewall el1969, la comunitat LGBT va obtenir major visibilitat social, en aquesta tendència sorgeix una nova cultura d'homes gai aCalifòrnia coneguda com aCastro clone, cultura que s'apropiava les característiques de l'home homosexual de laclasse obrera.[106] De la mateixa manera, surt a la cultura popular la subculturaleather, que s'havia mantingut en secret durant diverses dècades des de la Segona Guerra Mundial, subcultura fonamental en la perspectiva homosexual de la pornografia i laindústria del sexe.Tom de Finlàndia és el màxim icona delleather, responsable de posicionar elleather i altres fetitxos (mariners, obrers, motoristes icowboys) dins l'imaginari de la pornografia gai amb els seus còmics i art hipermasculinista que exaltava la mida dels genitals inatges dels seus personatges i que emfatitzava escenes hipersexualizades desadomasoquisme,BDSM icruising.[107]
El1973, la Cort Suprema de Justícia dels Estats Units d'Amèrica va determinar que per a considerar un treball com obscè s'han de seguir els paràmetres delTest Miller:
si una persona mitjana, considerant estàndards «de la comunitat», considera un treball, en conjunt, com una obra d'interès lasciu
si el treball retrata, de manera ofensiva, representació d'actes que una llei proscriu clarament
si el treball, pres en conjunt, no té valor des d'un punt de vista literari, artístic, polític o científic (Millervs. Califòrnia).
El treball seria únicament considerat obscè quan aquests tres paràmetres estiguessin presents, el que va permetre finalment la «legalitat de la pornografia», ja que la majoria dels treballs cinematogràfics i impresos no complien amb aquests tres paràmetres. Aquesta modificació legal i la popularitat delVHS com a dispositiu domèstic, van permetre la distribució massiva de pornografia fins a final de ladècada del 1990, quaninternet comença a guanyar popularitat i s'industrialitza el formatDVD.
En l'era delsexploitation i delcinema gore de ladècada del 1970, apareix una pel·lícula que va definir les posturesfeministes sobre la pornografia,Snuff (1976). La pel·lícula retratava la història d'una dona embolicada en unasectaocultista en una regió de l'Argentina, la qual és assassinada després de serabusada sexualment per homes d'identitat desconeguda. La pel·lícula, tot i tenir escenes de sexe real, no va ser catalogada com a pel·lícula pornogràfica i va ser promocionada com apel·lículasnuff (mesos després es va descobrir que l'assassinat vist en la pel·lícula va ser actuat, tot i que va popularitzar lesllegendes urbanes d'assassinat real al cinema i, per descomptat, el termesnuff en lacultura popular). La pel·lícula va detonar la crítica feminista per retratar l'assassinat sense sentit d'una dona innocent que és objecte d'abús sexual, avivant les crítiques cap alsexisme en la pornografia i lasubmissió de la dona per al plaer de l'home en la indústria del sexe i la prostitució. Aquesta filosofia va intensificar lesguerres feministes pel sexe (debats feministes entre ladècada del 1970 i ladècada del 1980 que van tractar les postures sobre temes com la pornografia, la indústria del sexe, la prostitució, l'homosexualitat, la bisexualitat, el transgènere i el BDSM) i va dividir al feminisme en dues ideologies: elfeminisme antipornografia que considera la pornografia com un símbol sexista de repressió i submissió de la dona, i elfeminisme prosexe que considera la pornografia com una representació d'apoderament i llibertat sexual autònoma de la dona.
Davant les noves escenes feministes i la diversitat d'opinions sobre la pornografia, apareix la revistaPlaygirl el1973, consagrant-se com la primera revista pornogràfica amb enfocament feminista (definint el que avui es coneix com apornografia feminista ofemale friendly).Playgirl apareix enfocada a les dones heterosexuals com una resposta contrasexista a la revistaPlayboy, ja que es va caracteritzar per fotografies d'estilbeefcake d'homes físicament atractius (raó per la qual un percentatge considerable dels seus consumidors són homes gai) i, ocasionalment, fotografies d'esceneshardcore que eren més sensibles al gust femení, ja que emfatitzaven l'erotisme i altres elements sensuals que contrastaven amb la pornografia basta de publicacions comPlayboy,Hustler iPenthouse.
Jenna Jameson, la«Reina del Porno». Amb 187 pel·lícules com actriu i 4 com a directora,[108] és l'actriu porno amb més èxit de la història.[109]
A mitjans delsanys 1990, apareix la pornografia en formatDVD, permetent una distribució més gran de material eròtic. Entre1995 i2000, diverses empreses productores de pornografia s'incorporen ainternet i obren els llocs oficials de les seves marques, com ara la revistaPlayboy el1994 i la revistaHustler el1995. Aquest mateix any, s'incorpora a l'abast d'internet el servei devideoconferència que va fer possible la capitalització d'emissions en directe ambcàmeres web i els serveis decibersexe. L'anonimat, l'accessibilitat i la assequibilitat van convertir a internet en un dipòsit incomparable de pornografia a partir delsanys 2000, permetent l'accés als seus usuaris a continguts, vídeos, fotografies, jocs i serveis com cibersexe isexe ocasional, encara que també va permetre un abast anònim de pornografia de caràcter il·legal.
A final de la dècada del 1990, l'actriuJenna Jameson és consagrada com «The Queen of Porn» (La Reina del Porno). Jameson va esdevenir la imatge de la indústria de la pornografia amb una carrera de quinze anys (1993-2008) que la va col·locar com l'actriu pornogràfica més famosa amb 187 pel·lícules que inclouen:Up and Cummers 11 (1994),Flashpoint (1998),Virtual Sex with Jenna Jameson (1999) iBriana Loves Jenna (2001).
Els estudis de pornografia online registren, actualment, les seves vendes en subscripcions i afiliacions d'accés garantit, a més que la majoria incorporenbotigues online que ofereixen les produccions pròpies de la companyia en formatDVD oBlu-ray, a més de joguines sexuals, roba,fetitxos, etc. La gran majoria dels estudis pornogràfics incorporen la tecnologiaHD per a la filmació de les seves produccions, a més de publicitar-se en llocs de serveis d'allotjament de videos, serveis de cites en línia i de sexe esporàdic.
Llocs comVimeo iTumblr, per les seves condicions no tan estrictes per a continguts, permeten la circulació de pornografia en els seus llocs, tot i no ser llocs pornogràfics, el que denota una nova cultura(Generació XXX) acostumada a la pornografia.
Mapa del món de la legislació sobre la pornografia(+18 anys)
La pornografia és legal
La pornografia és legal amb algunes restriccions
La pornografia és il·legal
Informació no disponible
La situació legal de la pornografia depèn de cada país i del tipus de material. En alguns països, totes les formes de la pornografia són il·legals, mentre que altres tenen lleis molt liberals sobre la pornografia d'adults.
Els actors que participen en pel·lícules pornogràfiques han de ser majors d'edat.
Als Estats Units d'Amèrica, de fet gairebé tot és legal menys lapornografia infantil; des del2000 només hi ha hagut un sol cas d'un pornògraf processat,Max Hardcore (Paul Little), qui va complir tres anys depresó per les seves pel·lícules extremes, en què abundaven actrius maltractades, actes sexuals extrems i actrius adultes que fingien ser menors. Les restriccions que s'han autoimposat les companyies obliguen als actors a sotmetre's a exàmens mèdics regularment a fi de detectar malalties de transmissió sexual, sobretot laSIDA, encara que abunden altres malalties com l'herpes simple. Alcomtat de Los Angeles, centre fins ara (2016) de la indústria porno estatunidenca, s'ha imposat l'ús delpreservatiu en el rodatge de pel·lícules pornogràfiques; moltes empreses, que creuen que pel·lícules amb condons es venen malament, parlen de mudar-se. Elsexe amb animals no es filma, per por d'un procés; pel·lícules amborina ofemta provenen de petites companyies especialitzades, que no intenten vendre els seus productes al gran públic.
La pornografia infantil està prohibida en la majoria de països.
Moltes legislacions restringeixen la pornografia que mostra actes violents o amb animals.
En alguns païsosislàmics, tota mena de pornografia és il·legal, fins al punt que pot afectar fins i tot alsbitllets bancaris (per exemple, un bitllet francès que reproduïa el conegut quadreLa Llibertat guiant el poble va ser considerat pornogràfic en alguns païsosintegristes, ja que en aquesta obra el personatge central femení mostra un pit descobert).
En laRepública Popular de la Xina, totes les formes de la pornografia són il·legals.[113] El Govern de la Xina va iniciar una campanya contra la pornografia entre l'abril i el novembre del2014; un dels resultats d'aquesta campanya fou que 11 empreses del sector de latecnologia foren multades[114] i 30.000 persones relacionades o amb elsjocs d'apostes o la pornografia foren detingudes.[115]
Actualment hi ha un corrent de pensament que considera la pornografia com una nova forma d'art, que té per objecte mostrar la bellesa de la sexualitat humana. Els que sostenen aquest parer assenyalen que moltes formes d'art al principi van ser menyspreades, infravalorades o incompreses, com va passar amb les obres d'art delPostimpressionisme del pintorneerlandèsVincent Van Gogh, al qual mai se li va reconèixer cap valor significatiu a les seves obres durant la seva vida. Tant va ser així que fins i tot una senyora de la seva època va usar un dels seus quadres per a tapar un forat del seugalliner. Manifesten que el món canvia constantment i sempre ha canviat, que canvien els interessos o apareixen nous interessos, i canvia l'art i apareixen noves formes d'art.
Algunes persones, com el productor de pornografiaLarry Flynt i l'escriptorSalman Rushdie, han argumentat que la pornografia és vital per a lallibertat i que una societat lliure i civilitzada ha de ser jutjada en funció de la seva disposició a acceptar la pornografia.[116] Aquesta teoria es veu reforçada pel fet que molt pocsrègims dictatorials permeten o van permetre la pornografia; ja siguin aquests confessionals, com l'Espanya deFrancisco Franco, ocomunistes, com laKamputxea Democràtica.
D'altra banda, la seva existència provoca un fort rebuig en determinades cultures o sectorsconservadors de la societat. En contra de la pornografia s'argumenta que:
Es pot convertir en un vici addictiu perniciós per a l'individu.
Que és degradant per a la dona. No obstant això, aquest argument ha perdut una mica de força des que s'han començat a fer produccions pornogràfiques especialment pensades per agradar al públic femení. A més, diverses actrius de porno estatunidenques han dit en públic que per elles no és degradant; d'altra banda, es defensa que les dones han de tenir l'opció de fer alguna cosa degradant, si està ben pagat.
Que és utilitzada amb fins comercials.
Que la pornografia explota la libido, erotizant el cervell.
Que aquesta indueix a persones sense criteri format a objectivar al sexe oposat.
Que els individus amb pobra formaciómoral i cultural poden ser induïts, mitjançant la seva lectura o visualització, a explorar les seves pròpies fantasies libidinoses transgredint valorsètics i considerades ofensives per als bons costums.
Que la pornografia només és per a individus amb criteri format.
Que desvirtua l'acte sexual com la màxima manifestació de l'amor.
Que, sent una manifestació d'angoixa sexual, causada per la repressió social, desvirtuaria l'acte de tot erotisme en la quotidianitat de la vida en parella, implicant així la insatisfacció i el desig per noves experiències.
La crítica a la pornografia prové principalment de dues direccions: d'una banda, dels conservadors i religiosos, i per una altra d'alguns sectorsfeministes. Els conservadors religiosos titllen la pornografia d'immoral i consideren que el sexe està reservat per a les parelles casades i que la proliferació de la pornografia dona lloc a un augment del que diuen comportaments immorals en la societat. Religions amb ampli nombre d'adeptes a tot el món, com el catolicisme, condemnen l'existència de la pornografia. Per exemple, per a aquesta religió l'acte sexual s'ha d'orientar a ser una font de felicitat mútua que ajudi a unir a una parella heterosexual i que per mitjà d'aquest acte ocorri la procreació. També l'islam condemna rotundament la pornografia. Moltes formes de pornografia, per tant, estarien en contra d'aquest concepte. Alguns crítics feministes, especialment estatunidencs, consideren que la pornografia degrada a les dones al utilitzar-les com objectes sexuals per al gaudiment dels homes, ja que de fet, en la gran majoria de les pel·lícules i fotografies l'home té un paper dominant. També la critiquen per estar en la seva immensa majoria dirigida a un públic masculí, generalment heterosexual i, per tant, oferir una visió molt unilateral de la sexualitat.
Altres estudis que han ressaltat les conseqüències negatives de la pornografia són els següents:
Un estudi realitzat a l'Hospital Mèdic de laUniversitat de Groningen pel professorGert Holstege va establir que les escenes de sexe explícit adormen temporalment certes parts delcervell relacionades amb la vista.[117]
Els professorsDolf Zillmann de laUniversitat d'Indiana iJennings Bryant de laUniversitat de Houston van trobar que l'exposició repetida a la pornografia té com a resultat una satisfacció disminuïda amb la parella, una disminució en la valoració de lafidelitat i un augment major en la importància del sexe sense compromís.
Un estudi del doctor Reo Christensen[118] de laUniversitat Miami d'Oxford (Ohio), va trobar que la pornografia deixa la impressió en els espectadors que el sexe no té relació amb la intimitat; que no està relacionat amb l'amor, el compromís o el matrimoni; que formes estranyes del sexe donen la major satisfacció (com zoofilia) i que el sexe irresponsable no té conseqüències adverses.
A més, en una sèrie d'estudis efectuats pels doctors Elizabeth Oddone-Paolucci i Mark Genuis de la Fundació Nacional per a la Recerca sobre la Família i l'Educació(National Foundation for Family Research and Education), així com el doctor Claudio Violato de laUniversitat de Calgary, es van observar nombrosos canvis en les percepcions pel que fa a la sexualitat i la conducta sexual després d'exposar repetidament voluntaris a la pornografia (és a dir, sis sessions setmanals d'una hora). Aquests inclouen la trivialització de laviolació com una ofensa criminal, l'augment de la insensibilitat cap a la sexualitat femenina i el descontentament amb les relacions sexuals.
En canvi, alguns altres estudis han demostrat la inexistència d'un vincle entre la pornografia i laviolència sexual. És el cas de l'estudi sociològic de l'investigadorcanadenc Simon Louis Lajeunesse, professor associat de laUniversitat de Mont-real, qui després d'investigar el tema durant dos anys va arribar a la conclusió que per a la majoria dels usuaris es tracta, més aviat, de satisfer una fantasia marginal causa de la sevamonosexualidad (expressió original delfilòsof francèsMichel Foucault) i que seria abusiu extrapolar casos patològics. Les troballes del seu estudi van ser, en resum, els següents:
De tots els entrevistats (un total de dos mil estudiants universitaris, sobretot dones), un grup de 20, tots heterosexuals, van acceptar parlar dels seus hàbits de veure pornografia.
Tots els entrevistats van indicar que buscaven pornografia a internet.
Pràcticament tots els homes miren vídeos pornogràfics, però això no afecta les seves relacions amb les dones ni tampoc el seu comportament sexual. Per exemple, els homes que miren pornografia no són, en realitat, més violents sexualment que els que no els miren.
Una diferència significativa va ser que els solters consumien dues vegades més pornografia (tres sessions de 42 minuts per setmana, de mitjana) que els que vivien en parella (1,7 sessions de 27 minuts, de mitjana).
Solters o no, gairebé tots veuen pornografia en solitari, i no volen compartir aquest moment íntim amb cap altra persona, ni tan sols amb la seva parella.
Alguns dels usuaris de pornografia la integren en un programa més ampli.
Un altre dels comportaments freqüents és el que els homes solen seleccionar les escenes que els agraden i oprimeixen el botó d' «avanç ràpid» (FFWW) en les què els disgusten o que no els interessen. Es tracta, en aquest últim cas, d'escenes de violència o, també, d'ejaculacions col·lectives, que els usuaris van considerar moltes vegades «repugnants».
Els homes busquen en la pornografiafantasies que ja havien tingut quan van tenir la seva primera trobada sexual, en general al voltant dels 12 anys. No obstant això, el seu «guió» s'esvaeix en topar-se amb la realitat.
Tant lahipòtesi del mirall (la suposició de que les persones consumidores de pornografia desitjaran dur a terme, en la vida real, el que van veure en pantalla) com lahipòtesi de la catarsi (que indica que la pornografia lliura als usuaris d'algunes pulsions i «purifica» l'espectador) són nul·les. En opinió de l'autor de l'estudi, els homes separen clarament les seves fantasies de la vida real.[119][120]
En Japó, dos meta-revisions d'estudis sobre la relació el consum de pornografia i la violència i les violacions trobaren una correlació positiva entre consumidors i alta propensió a cometre actes sexualment violents.[121]
Un corrent, anomenat «feminisme antipornografia» i representada perCatharine Mackinnon iAndrea Dworkin, utilitzarà la pornografia com a model per explicar l'opressió política i sexual de les dones. Sota l'eslògan deRobin Morgan «la pornografia és la teoria, la violació la pràctica», condemnen la representació de la sexualitat femenina duta a terme pels mitjans de comunicació com una forma de promoció de laviolència de gènere, i de lasubmissió sexual i política de les dones.
L'altra corrent, anomenat «feminisme prosexe» i de la qualEllen Willis és una de les pioneres, critica la complicitat del feminisme antipornografia amb les estructurespatriarcals que reprimeixen i controlen el cos de les dones en la societat heterosexual. Per Willis, les feministes antipornografia retornen a l'Estat el poder de regular la representació de la sexualitat, concedint doble poder a una institució ancestral d'origen patriarcal.
Els resultats delmoviment antipornografia alCanadà van resultar, segonsBeatriz Preciado, en censura contra pel·lícules i publicacions procedents de sexualitats minoritàries, especialment les representacions lesbianes (per la presència deconsoladors) i les lesbianes sadomasoquistes (que la comissió estatal considerava vexatòries per a les dones), mentre que les representacions estereotipades de la dona en el porno heterosexual no van resultar censurades.[122]
↑Lescàmeres delstelèfons mòbils s'utilitzen per a capturar fotografies o vídeos pornogràfics, i es poden remetre comMMS, una pràctica coneguda comsexting.
↑Recentment s'ha descobert una col·lecció de més de 300curtmetratges pornogràfics realitzats a principis del segle xx. Eren francesos en la seva majoria i, en l'època en què van ser realitzats, es projectaven enbordells per a mantenir l' «estat d'anim» dels clients. El cineasta francés Michel Reilhac va seleccionar dotze d'aquests curtmetratges per a realitzar la pel·lículaPolissons et Galipettes (2002). Amb aquesta pel·lícula, Reilhac mostra que la indústria de la pornografia moderna«no ha inventat res, tot ja havia estat filmat pels nostres besavis».[73]
Buszek, Maria Elena.Pin-Up Grrrls: Feminism, Sexuality, Popular Culture (en anglès). Duke University Press, 2006.ISBN 0822337460.
Clarke, John R.Roman Sex: 100 B.C. to A.D. 250 (en anglès). Nova York: Harry N. Abrams, 2003.
Craig, Maxine B.Black is beautiful: personal transformation and political change (en anglès), 1995.
D'Ammassa, Don.Encyclopedia of Adventure Fiction (en anglès). Infobase Publishing, 2009.ISBN 0816075735.
Davidson, James.The Greeks and Greek Love: A Radical Reappraisal of Homosexuality in Ancient Greece (en anglès). Phoenix, 2008.ISBN 0753822261.
Díaz-Benítez, María Elvira.Nas redes do sexo. Os bastidores do pornô brasileiro (en portugués). Zahar, 2010.ISBN 978-8537802571.
Dover, Kenneth James.Greek Homosexuality editorial=Harvard University Press (en anglès), 1989.ISBN 0674362705.
Draznin, Yaffa.Victorian London's Middle-Class Housewife: What She Did All Day (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2001.ISBN 0313313997.
Earle, David M.Re-Covering Modernism: Pulps, Paperbacks, and the Prejudice of Form (en anglès). Ashgate Publishing, 2009.ISBN 0754661547.
Erdman, Andrew L.Blue vaudeville: sex, morals and the mass marketing of amusement, 1895-1915 (en anglès). McFarland, 2004.ISBN 0786418273.
Escoffier, Jeffrey.Bigger Than Life: The History of Gay Porn Cinema from Beefcake to Hardcore (en anglès). Running Press, 2009.ISBN 0786747536.
Ford, Luke.A history of X: 100 years of sex in film (en anglès). Prometheus Books, 1999.ISBN 1573926787.
Foxon, David.Libertine Literature in England, 1660-1745 (en anglès). New Hyde Park: University Books, 1965.
Gero, Joan M; Conkey, Margaret W.Engendering Archaeology: Women and Prehistory (en anglès). Wiley, 1991.ISBN 0631175016.
Goldin, Paul Rakita.The Culture of Sex in Ancient China (en anglès). University of Hawaii Press, 2002.ISBN 0824824822.
Goulemot, Jean-Marie.Ces livres qu'on ne lit que d'une main : lecture et lecteurs de livres pornographiques au XVIIIe siècle (en francès). Aix-en-Provence: Alinéa, 1991.
Heer, Jeet; Worcester, Kent.A Comics Studies Reade (en anglès). Univ. Press of Mississippi, 2009.ISBN 1604731095.
Heumann, Suzie.Kama Sutra total (en castellà). Ediciones Robinbook, 2007.ISBN 8479277882.
Hunt, L.The Invention of Pornography (en anglés). Nova York: Zone Books, 1993.ISBN 0-942299-68-X.
Hyde, H. Montgomery.A History of Pornography (en anglés). Londres: Heinemann, 1965.ASIN: B005E79HJE
Hunt, Lynn.The Invention of pornography: obscenity and the origins of modernity, 1500-1800 (en anglès). Zone Books, 1996.ISBN 0942299698.
Issitt, Micah L.Hippies: A Guide to an American Subculture: A Guide to an American Subculture (en anglès). ABC-CLIO, 2009.ISBN 0313365733.
Jeanneret, Michel.Éros rebelle (en francès). Seuil, 2003.
Jütte, Robert.Contraception: A History (en anglès). Polity, 2008.ISBN 0745632718.
Kearney, Patrick J.A History of Erotic Literature (en anglès). Parragon, 1982.
Kendrick, Walter; Renick, Steve.The Secret Museum: Pornography in Modern Culture (en anglés). University of California Press, 1997.ISBN 978-0520207295.
Klein, Norman M.Seven Minutes: The Life and Death of the American Animated Cartoon (en anglès). Verso, 1993.ISBN 1859841503.
Laqueur, Thomas Walter.Solitary sex: a cultural history of masturbation (en anglès). Zone Booksg, 2003.ISBN 1890951331.
Lawner, Lynne.I Modi: The Sixteen Pleasures ; an Erotic Album of the Italian Renaissance ; Giulio Romano, Marcantonio Raimondi, Pietro Aretino and Count Jean-Frédéric-Maximilien de Waldeck (en anglès). Northwestern University, 1988.ISBN 0720607248.
McNair, Brian.Porno? Chic!: How Pornography Changed the World and Made it a Better Place (en anglès). Routledge, 2013.ISBN 978-0415572908.
McNeil, Legs; Osborne, Jennifer; Pavia, Peter.The Other Hollywood: The Uncensored Oral History of the Porn Film Industry (en anglés). Regan Books/Harper Collins, 2006.ISBN 978-0060096601.
Meyer, Johann Jakob.Sexual Life in Ancient India: A Study in the Comparative History of Indian Culture (en anglès). Motilal Banarsidass, 1971.ISBN 8120806387.
Nacol, Angela Rene.Visions of Disorder: Sex and the French Revolution in a Suite of Erotic Drawings by Claude-Louis Desrais (en anglès). ProQuest, 2008.ISBN 0549501037.
Naphy, William G.Sex crimes: from Renaissance to Enlightenment (en anglès). Tempus, 2004.ISBN 0752429779.
Nourmand, Tony; Marsh, Graham.X-rated: adult movie posters of the 60s and 70s (en anglès). Snoeck, 2003.ISBN 9053494332.
Osgerby, Bill.Playboys in Paradise: Masculinity, Youth and Leisure-Style in Modern America (en anglès). Berg, 2001.ISBN 1859734537.
Paley, Maggie; Ruzzier, Sergio.The Book of the Penis (en anglès). Grove Press, 2000.ISBN 0802136931.
Paveau, Marie-Anne.Le discours pornographique (en francés). París: La Musardine, 2014.ISBN 978-2-84271-762-9.
Rawson, Phillip S.Erotic art of the east; the sexual theme in oriental painting and sculpture (en anglès). Nova York: Putnam, 1968.
Rengel, Marian.Encyclopedia of Birth Control (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2000.ISBN 1573562556.
Rosen, Robert.Beaver Street: A History of Modern Pornography (en anglés). Headpress, 2012.ISBN 978-1900486767.
Ruan, Fang Fu.Sex in China: Studies in Sexology in Chinese Culture (en anglès). Springe, 1991.ISBN 0306438607.
Rudgley, Richard.The Lost Civilizations of the Stone Age (en anglés). Simon and Schuster, 2000.ISBN 0684862700.
Saint Croix, Steven.Porn Star: Everything You Want To Know And Are Embarrassed To Ask (en anglés). CreateSpace Independent Publishing Platform, 2013.ISBN 978-1492854500.
Sekules, Veronica.Medieval Art (en anglès). Oxford University Press, 2001.ISBN 0192842412.
Sconce, Jeffrey.Sleaze Artists: Cinema at the Margins of Taste, Style, and Politics (en anglès). Duke University Press, 2007.ISBN 0822339641.
Shaji, U. S.Studies in Hindu religion (en anglès). Cyber Tech Publications, 2008.
Sharma, Ram Padarth.Women in Hindu Literature (en anglès). Gyan Publishing House, 1995.ISBN 8121205018.
Sigel, Lisa Z.International Exposure: Perspectives on Modern European Pornography, 1800-2000 (en anglès). Rutgers University Press, 2005.ISBN 0813535190.
Silverman, Stephen J; Ennis, Catherine D.Student Learning in Physical Education: Applying Research to Enhance Instruction (en anglès). Human Kinetics, 2003.ISBN 073604275X.
Vanita, Ruth; Kidwai, Saleem.Same-Sex Love in India: Readings from Literature and History (en anglès). Palgrave Macmillan, 2001.ISBN 0312293240.
Vanita, Ruth.Queering India: Same-sex Love and Eroticism in Indian Culture and Society (en anglès). Psychology Press, 2002.ISBN 0415929504.
Verstraete, Beert C; Provencal, Vernon.Same-Sex Desire And Love in Greco-Roman Antiquity And in the Classical Tradition of the West (en anglès). Routledge, 2005.ISBN 1560236043.
Villalobos Andrade, Salvador.Filosofía (en castellà). Ediciones Umbral, 2006.ISBN 9709758160.
Walkowitz, Judith R.Prostitution and Victorian Society: Women, Class, and the State (en anglès). Cambridge University Press, 1982.ISBN 0521270642.
Waugh, Thomas.Hard to Imagine: Gay Male Eroticism in Photography and Film from Their Beginnings to Stonewall (en anglès). Columbia University Press, 1996.ISBN 0231099983.
Weiss, Andrea; Schiller, Greta.Before Stonewall: the making of a gay and lesbian community (en anglès). Naiad Press, 1988.ISBN 0941483207.
Wilkie, Laurie A.The lost boys of Zeta Psi: a historical archaeology of masculinity in a university fraternity (en anglès). University of California Press, 2010.ISBN 0520260600.
.jpg)
.jpg)
_-_n._606_-_da_-_Gloedeneries_p._45.jpg)
.png)
