Com elsformiguers gegants i elspangolins, el porc formiguer ha desenvolupat adaptacions notables al seu estil d'alimentació. Ataca directament nius deformigues itèrmits, amb una llengua molt llarga i unesdents especialment modificades. L'aspecte del porc formiguer sembla combinarorelles deconill, unmusell deporc i unacua decangur. Utilitza les seves gransurpes en forma de pala per excavar caus on refugiar-se, que després són utilitzats per una multitud d'animals una vegada el porc formiguer els ha abandonat.
Tot i que laUICN considera que les poblacions de porc formiguer són més o menys estables, resulta difícil avaluar-ho amb gran precisió. Podria ser que estiguessin en declivi a causa de l'augment de la presència humana i consegüent urbanització, ladestrucció i conversió del seuhàbitat en camps de conreu o lacaça de subsistència.
Malgrat el seu nom, la relació del porc formiguer amb elsporcs autèntics és molt distant. Quan els primers colonitzadorsholandesos arribaren aSud-àfrica a finals del segle xvii i veieren l'animal per primera vegada, trobaren que s'assemblava a un porc domesticat i li donaren el nom d'aardvark, que significa ‘porc terrestre’. El nom ha anat evolucionant tant enneerlandès com enafrikaans, en què actualment ésaardvarken ierdvark, respectivament. Aquesta relació semàntica amb els porcs s'ha transmès a altres llengües com ara elcatalà, elfrancès o elcastellà.
El primer component del seu nom taxonòmic,Orycteropus, és un termellatí derivat dels motsgrecsόρυκτήρ, ‘excavador’, iπούς, ‘peu’, amb el significat complet de ‘peu excavador’.[4] Aquest nom científic li fou donat pel seu costum d'excavar caus a la terra. Algunes llengües han adoptat una forma derivada per referir-se al porc formiguer. No és clar si el nom genèric fou encunyat perÉ. Geoffroy Saint-Hilaire el 1791 oCuvier el 1798, però l'espècie ja havia estat descrita el 1766 perPallas amb el nom deMyrmecophaga afra.[1]
Afer també és un terme llatí, que significa ‘africà’ i es refereix a l'origen geogràfic del porc formiguer.
L'oricterop s'assembla vagament a un porc, amb el cos robust i l'esquena arquejada. Aquest animaldigitígrad té potes anteriors curtes però fortes. Les posteriors tenen cinc dits cadascuna, però les anteriors manquen depòl·lex. Els dits presentenungles grans amb forma de pala aplanada, a mig camí entreurpes ipeülles. En total, un porc formiguer pesa entre 40 i 65 kg, amb una llargada mitjana d'entre 1 i 1,3 metres, tot i que pot assolir una llargada de 2,2 metres[5] si es compta la cua, que pot mesurar fins a 70 centímetres. Les femelles són una mica més petites que els mascles.[6]
Posseeix unapell dura amb un escàspèl eriçonat. Aquest pèl és més fosc a les potes i té un color més clar al cos, tot i que sovint s'embruta amb terra.[6] El cap i la cua, en canvi, són blanquinosos.[7] Téorelles grans que serveixen un sentit de l'oïda ben desenvolupat juntament amb untimpà gran.[8] La cua és molt gruixuda a la base, però es va tornant més prima cap a l'extrem. El cap és allargat i reposa sobre un coll petit i gruixut. Els ulls estan envoltats per una sèrie depèls que tenen una funciósensorial,[9] són petits iincapaços de percebre els colors, cosa que no representa un problema per l'oricterop gràcies als seus hàbits nocturns.[10] Tanmateix, la sevavista deficient s'evidencia pel fet que quan corre sovint topa amb arbres i altres obstacles.[11] A la punta del musell hi ha un disc on es troben els narius. Té una boca petita i tubular, amb una llengua prima i llarga, igual que altres espècies que s'alimenten deformigues itèrmits. També té estructures elaborades que li permeten tenir unolfacte ben desenvolupat, com ara unòrgan vomeronasal primitiu i una cambra olfactiva gran.[12]
Un dels caràcters més distintius delstubulidentats és l'estructura dental, que dona nom a l'ordre. En lloc de tenir unacavitat pulpar, les dents presenten una aglomeració de tubs prims, rectes i paral·lels fets de vasodentina (un tipus modificat dedentina) amb canals pulpars individuals compactats ambcement. Les dents manquen d'esmalt, de manera que es desgasten i regeneren constantment, i no tenenarrel. Els porcs formiguers neixen amb incisives icanines normals al davant de la mandíbula, que més tard cauen sense ser substituïdes. Els adults només tenen molars i premolars al darrere de la mandíbula. Lafórmula dental és: A causa de la dieta dels porcs formiguers, la mandíbula només està dotada demúsculs febles.[13]
No es coneix l'esperança de vida mitjana dels oricterops en llibertat, tot i que en captivitat viuen prop de 25 anys. Es coneix el cas d'un porc formiguer anomenat Kikuyu que morí alZoo i Aquari de Point Defiance als 30 anys.[14]
Els porcs formiguers són animals principalmentnocturns[15] que a vegades surten del niu durant el dia per desplaçar-se o prendre el sol a l'entrada del seu cau.[11] Excaven el cau flexionant i estenent les potes anteriors repetidament i utilitzant els quatre dits per treure terra. Creen una xarxa de llars provisionals al seu territori i un cau principal que utilitzen per reproduir-se. El cau principal pot ser profund i extens, amb diverses entrades estretes i una llargada de fins a 13 metres,[16] mentre que els caus menys importants poden ser tan petits que amb prou feines hi entra el cap de l'animal.[6] De totes maneres, els caus solen ser austers i l'única «comoditat» és un llit de terra solta.[17] L'oricterop canvia periòdicament la configuració del cau principal i de tant en tant es muda per crear-ne un altre. Això resulta útil per animals més petits com elgos salvatge africà, que aprofiten els caus abandonats per refugiar-se, com s'explica més avall.[5] Els porcs formiguers són solitaris i només comparteixen el mateix cau entre una mare i les seves cries, tot i que a les zones amb una alta densitat de població hi poden viure diferents oricterops sense compartir el mateix cau.[18]
Una vegada ja no els necessita, l'oricterop abandona els caus. Posteriorment són reutilitzats per una gran varietat d'animals, des demosques tse-tse fins afacoquers, que hi entren per reposar-se, amagar-se de predadors o fugir d'incendis forestals.[17] Per aquest motiu, el porc formiguer és considerat unaespècie clau.[19] L'oricterop també reaprofita els nius d'altres animals, com per exempletermiters inactius.
L'oricterop és un animalmirmecòfag, és a dir, s'alimenta gairebé exclusivament deformigues itèrmits[16] (majoritàriament del gènereMacrotermes).[20] Com que els tèrmits són menys actius a l'estació calorosa, el porc formiguer menja més formigues en aquesta estació i més tèrmits a l'estació humida.[20] Com que no troba prou aliment atacant únicament els termiters, busca colònies de tèrmits desplaçant-se en massa per sota terra mitjançant l'oïda i l'olfacte.[17][11] Aquest consum d'insectes per part del porc formiguer té efectes beneficiosos per l'agricultura: s'ha observat que els tèrmits han destruït fins al 60% dels conreus a les regions en què s'han exterminat els porcs formiguers i altres animals insectívors.[18]
El porc formiguer surt del cau cap a mitja tarda o poc després de la posta de sol per buscar menjar al seu territori, que pot abastar fins a 10-30 km.[5] L'animal va movent el llarg nas d'una banda a l'altra per detectar l'olor del seu aliment. Quan descobreix una concentració de formigues o tèrmits, n'excava el niu amb les seves potents potes anteriors, mantenint les llargues orelles erectes per sentir possibles predadors. Tot i que es mou bastant lentament, és capaç d'excavar molt ràpidament. Igual que elpangolí, les seves urpes li permeten penetrar l'escorça extremament dura dels nius de formigues i tèrmits,[23] mentre que els narius romanen tancats per evitar que hi entri pols. Una vegada ha vençut les defenses externes dels insectes, la seva dura pell el protegeix de les picades de les formigues i els tèrmits mentre ingereix una enorme quantitat d'insectes amb la seva llengua llarga i enganxifosa, de fins a 30 cm de llargada.[5] La llengua agafa els insectes, que són capturats per crestes situades alpaladar quan la llengua surt de nou.[24] Alguns exemplars d'oricterop mengen fins a 50.000 insectes en una nit.
Els mascles només s'acosten a les femelles percopular durant la temporada d'aparellament. Això, juntament amb el fet que cobreixen distàncies més grans que les femelles, fa pensar que són animalspolígams.[25] Durant l'estre, les femelles experimenten unatumefaccióvaginal que pot anar acompanyada d'un flux.
Durant lagestació, l'abdomen de la femella s'engrandeix, igual que lesmamelles, que poden començar a secretarllet un mes abans del part.[26] No es coneix res de les primeres fases de l'embaràs, però se sap que després de set mesos sol néixer una única cria (tot i que també en poden néixer dues). En llibertat, s'han observat naixements en un període que comença al mes de maig i que pot durar fins entre el juny i el novembre segons la zona geogràfica, mentre que els exemplars en captivitat donen a llum a qualsevol moment de l'any (especialment al febrer, el març i el juny[26]). El nounat pesa uns 2 kg i mesura aproximadament 55 cm. Neix ben desenvolupat, calb i sense dents però amb les urpes ben desenvolupades, i és capaç de sortir del cau per acompanyar la seva mare després de només dues setmanes. Elpèl comença a sortir després de cinc o sis setmanes. A les catorze setmanes, les cries ja mengen tèrmits i eldeslletament es produeix dues setmanes després.[5][16] Amb sis mesos, els oricterops ja són capaços d'excavar els seus propis caus, tot i que sovint romanen amb la mare fins a la pròxima temporada d'aparellament. Assoleixen lamaduresa sexual vers l'edat de sis mesos i en acabar el seu primer any de vida ja tenen la mida d'un adult.[27]
Per a més informació sobre la distribució de cada subespècie, vegeula secció corresponent.
El porc formiguer viu a l'Àfrica subsahariana, tret delNamib.[19] Pintures de l'antic Egipte suggereixen que en el passat podria haver arribat fins alMediterrani.[18] Una minoria d'egiptòlegs creuen que el cap del déu egipciSeth, que pertany a un animal no identificat, és en realitat el d'un porc formiguer. Altres teories més esteses diuen que el cap de Seth era el d'unase o d'alguna espècie decànid. Fonts poc fiables de l'època colonial britànica relaten que es caçava porcs formiguers, el que avui en dia és l'Iraq, suggerint que les poblacions del nord del Sàhara haurien sobreviscut fins a temps més recents.[28] Dues espècies properes,Orycteropus depereti iOrycteropus gaudryi, visqueren aEuropa durant elPliocè, molt abans de l'arribada dels humans.
L'oricterop pot viure a una varietat d'hàbitats diferents, des desabanes seques fins a laselva pluvial,[29] segons quin sigui el més apropiat.[30] La presència de porcs formiguers en una zona determinada sovint depèn de la disponibilitat dels tèrmits i formigues dels quals s'alimenten.[19]
Lapitó de Seba és un dels principals predadors d'oricterops joves.
El porc formiguer éscaçat perlleons,lleopards,guepards,gossos salvatges africans ipitons, però els seus principals predadors són elshumans i leshienes.[18] Les hienes i pitons s'especialitzen a caçar oricterops joves que a vegades encara es troben dins el cau.[31] Els porcs formiguers poden excavar ràpidament o córrer en ziga-zaga per fugir dels enemics, però si això no resulta suficient, poden atacar amb les urpes, la cua i les espatlles, arribant a posar-se panxa enlaire per atacar amb totes les extremitats. La pell també els proporciona un cert grau de protecció. Si se'ls ataca quan es troben dins el cau, el tanquen ràpidament darrere seu o es giren i ataquen amb les urpes l'adversari situat a l'entrada del túnel.
Alguns pobles africans cacen porcs formiguers per consumir-los com aaliment, amb finsmedicinals o per utilitzar-ne les dents per ferjoies iamulets.[32] La seva carn té un aspecte similar al delbou, però té un gust que recorda més aviat alporc,[20] i és dura.[11] Aquest animal també ha estat caçat per esport[31] o per defensarconreus, car remou la terra per construir caus. Les campanyes d'extermini del porc formiguer han tingut conseqüències no desitjades a causa de la proliferació de tèrmits perjudicials.
Durant molt de temps, el porc formiguer i els seus parents més propers foren classificats dins l'ordre delsedentats, juntament amb altres animals mirmecòfags com elspangolins ivermilingües.[20] El principal caràcter compartit per aquests animals és la manca de dents, però més endavant es descobrí que els edentats eren un ordrepolifilètic, el grup fou dissolt i els seus membres foren repartits entre diferentsordres. Els porcs formiguers foren classificats dins l'ordre delstubulidentats, dels quals són l'únic representant vivent. El porc formiguer també és l'única espècie vivent delgènereOrycteropus, que conté com a mínim sis espèciesextintes.[33]
Tot i que s'ha suggerit un origen més remot dels porcs formiguers, actualment, el consens és que evolucionaren delscondilartres, un grup d'ungulats primitius.[20] El tubulidentat més primitiu conegut data delMiocè inferior deKenya.[34]Tubulodon taylori, unpangolí de l'Eocè deWyoming, fou descrit originalment com a tubulidentat, cosa que dugué alguns científics a situar l'origen d'aquest ordre aNord-amèrica.[35] Aquesta hipòtesi ha estat descartada per treballs més recents i actualment es creu que només hi ha quatregèneres de tubulidentats, tres dels quals estanextints.[36]
Els tubulidentats arribaren aÀsia fa 13-14 milions d'anys,[6] i un milió d'anys més tard arribaren aEuropa. Tanmateix, elregistre fòssil d'aquest ordre durant els últims cinc milions d'anys es restringeix aÀfrica. Elfòssil més antic conegut de l'espècieOrycteropus afer data de fa 3 milions d'anys i fou descobert a la formació deMakapansgat (Sud-àfrica), especialment coneguda per les restes d'australopitecs que s'hi han trobat.[37] Cap a finals delPlistocè (fa unes quantes desenes de milers d'anys), el porc formiguer ja s'havia estès cap al nord, com ho demostren les restes fòssils de l'espècie descobertes als jaciments d'Ishango i de Matupi (República Democràtica del Congo). Aquesta expansió cap al nord continuà durant la primera part de l'Holocè; el registre fòssil mostra que el porc formiguer hauria arribat com a mínim fins al centre delSudan.[38]
El porc formiguer és molt admirat a lacultura popular africana per la seva cerca diligent d'aliment i la seva resposta coratjosa a l'atac de les formigues soldat. Els magshausses fan amulets amb elcor, lapell, elfront i lesungles del porc formiguer, que piquen amb l'arrel d'un determinat arbre. Es diu que si algú l'embolica amb un tros de pell i el porta al pit, de nit serà capaç de travessar parets i teulades. Es diu que aquest amulet és útil pels lladres i aquells que volen visitar noies sense el permís dels pares.[39] La importància cultural de l'oricterop a Àfrica es reflecteix en el fet que encara se'l representa sovint a les pintures rupestres contemporànies creades per diferents grupsètnics.[40] En alguns països africans s'han encunyatmonedes amb porcs formiguers.
Un porc formiguer és el personatge principal d'Arthur, una popular sèrie de dibuixos animats per infants produïda per laWGBH-TV i emesa a més de 100 països.[41] Dos dels personatges principals de la sèrie d'animació canadencaThe Raccoons també són porcs formiguers.
Un dels personatges principals dels dibuixos animats del 1969-1971The Ant and the Aardvark és un porc formiguer blau doblat perJohn Byner imitantJackie Mason. En aquesta sèrie, el porc formiguer intenta sense èxit caçar i menjar-se el seu antagonista, la formiga.
↑6,06,16,26,3Xoixani, J.; Goldman, C. A.; Thewissen, J. G. M. «Orycteropus afer» (en anglès). Mammalian Species. American Society of Mammalogists, 300, 1988, pàg. 1-8. Arxivat de l'original el 2013-09-21 [Consulta: 24 novembre 2010].Arxivat 2013-09-21 aWayback Machine.
↑7,07,17,2Smithers, R. H. N...The mammals of the southern African subregion (en anglès). Pretòria: Universitat de Pretòria, 1983.
↑Hunt, R. M.; Korth, W. W. «The auditory region of Dermoptera: morphology and function relative to other mammals» (en anglès). J. Morphol., 164, 1980, pàg. 167-211.
↑Pocock, R. I. «Some external characters of Orycteropus afer» (en anglès). Proc. Zool. Soc. London, 46, 1924, pàg. 697-706.
↑Jones, C.. «Tubulidentates, proboscideans and hyracoideans». A: Anderson, S.; Jones, J. K..Orders and families of recent mammals of the world (en anglès). Nova York: John Wiley and Sons, 1984, p. 523-535.
↑Broom, R. «On the milk dentition of Orycteropus» (en anglès). J. Morphol., 164, 1909, pàg. 167-211.
↑Frick, H. «Über die Trigeminus Muskulatur und die tiefe Facialis Muskulatur von Orycteropus aethiopicus» (en anglès). Ann. South African Mus., 5, 1953, pàg. 381-384.
↑16,016,116,2van Aarde, Rudi J.. Macdonald, D..The Encyclopedia of Mammals (en anglès). Nova York: Facts on File, 1984, p. 466-467.ISBN 0-87196-871-1.
↑17,017,117,217,3Rahm, U.. «Aardvarks». A: Grzimek, B..Grzimek's animal life encyclopedia (en anglès). 12. Nova York: Van Nostrand Reinhold, 1972, p. 1-657.
↑Haltenorth, T.; Diller, H..A field guide to the mammals of Africa including Madagascar (en anglès). Londres: Collins, 1980.
↑Hollman, J.; Myburgh, S.; van der Schiff, M. «Aardvark and cucumber: a remarkable relationship» (pàgina escanejada) (en anglès). Veld & Flora, 81, 4, 1995, pàg. 108. Arxivat de l'original el 2010-02-06 [Consulta: 23 juny 2010].
↑L'escorça dels termiters és tan dura que no es pot obrir ni amb unpic.
↑Eisentraut, M. «Das Gaumenfaltenmunster der Säugetiere und seine Bedeutung für Stammegeschichtliche und taxonomische Untersuchungen» (en alemany). Bonner Zool. Monogr., 8, 1976, pàg. 5-214.
↑Dorst, J.; Dandelot, P..A field guide to the larger mammals of Africa (en anglès). Boston: Houghton Mifflin, 1969.
↑26,026,1Goldman, C. A. «A review of the management of the aardvark Orycteropus afer in captivity» (en anglès). Internat. Zoo Yearb., 24/25, 1986, pàg. 286-294.
↑Jacobi, E. F. «Raising aardvark (Orycteropus afer Pallas) in Amsterdam Zoo» (en anglès). Zool. Garten. N. F. [Leipzig], 41, 1972, pàg. 209-214.
↑Dr Adolf Meyer (1926)Brehms Tierleben (en alemany).)
↑Hogan, C. M.; Cooke, M. L.; Murray, H. «The Waterberg Biosphere» (en anglès). Lumina Technologies, 2006. Arxivat de l'original el 2012-04-29. [Consulta: 29 desembre 2010].
↑Woodhouse, B..'When animals were people' A-Z animals of Southern Africa as the Bushmen saw and thought them and as the camera sees them today (en anglès). Johannesburg: Melville, 1984.ISBN 086846032X.
.svg){kind=icon}
