  | |
 | |
| Tipus | popular science magazine(en) |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | inglés (original) español |
| Data d'inici | maig 1872 |
| Lloc de publicació | Nova York |
| Estat | Estats Units d'Amèrica |
| Dades i xifres | |
| Gènere | popular science magazine(en) |
| Tema | interdisciplinarietat |
| Editor en cap | Globus (Grupo Bonnier) |
| Editorial | Bonnier Corporation(en) valor desconegut |
| Identificadors | |
| ISSN | 0161-7370 |
| OCLC | 488612811,1762662 i297259323 |
| Lloc web | www.popscie.com www.revistapopularscience.es |
      | |
Popular Science (en anglès,ciència popular) era unarevista mensual nord-americana dedivulgació científica fundada el 1872 i especialitzada en notícies deciència itecnologia dirigides al públic no especialitzat. El seu objectiu, segons els creadors, és«Descobrir el futur, desvetllar les aplicacions pràctiques del canvi tecnològic i explicar-lo de manera atractiva i rigorosa mitjançant imatges i textos exclusius».Popular Science tenia una versió en castellà des del 21 d'abril de 2008, disponible aEspanya,Mèxic,Xile iArgentina.[1]
Actualment és un lloc web dedivulgació científica dels Estats Units que cobreix temes de ciència i tecnologia adreçats als lectors generals.Popular Science ha guanyat més de 58 premis, inclosos els premis de l'American Society of Magazine Editors per la seva excel·lència periodística el 2003 (per a l'excel·lència general), el 2004 (per a la millor secció de revistes) i el 2019 (per a un tema únic). La seva revista impresa, que es va publicar entre 1872 i 2020, es va traduir a més de 30 idiomes i es va distribuir a almenys 45 països.[2] El 2021,Popular Science va canviar a un format totalment digital i va abandonar el format de revista el 2023.[3][4]
Popular Science, per raó de la seva antiguitat, ha cobert alguns delsinvents clàssics de finals delsegle xix i començaments del XX, com eltelèfon, elfonògraf, lallum elèctrica i els primers models d'automòbils comercials. En aquesta primera època va comptar amb articles d'Alexander Graham Bell,Thomas Edison,T.H.Huxley iLouis Pasteur. Des del començament va mostrar un especial interès per lateoria de l'evolució, particularment la d'Herbert Spencer.[1]
La revista va començar a incorporar imatges a color el 1916, amb una tirada espectacular per a l'època alsEstats Units, 150.000 exemplars. L'interès pels automòbils de la revista va créixer i el 1918 va plantejar un concurs d'invents per millorar l'automoció. Va guanyar un dispositiu d'arrencada basat ensolenoides.[1]
A la dècada dels anys 1920 es va incorporar a la revistaRobert Goddard, un dels principalsenginyers decoetsnord-americans, que va inaugurar una sèrie d'articles centrats en obres d'enginyeria, com la construcció de l'Empire State Building, elGolden Gate i el vaixellQueen Mary.
Des de 1935 fins a 1949, la revista va patrocinar una sèrie decurtmetratgestelevisius de divulgació científica, produïts perJerry Fairbanks iParamount Pictures.
Després de reduir el seu preu a 15centaus, les subscripcions van augmentar fins als 450.000 el 1938.[1] Considerada la revista de divulgació més popular, el seu director va ser un dels convidats a la demostració de labomba atòmica com part delprojecte Manhattan.
A la dècada dels anys 1950, van afegir una secció per construir invents a casa, des d'accessoris per al cotxe fins alàsers.
Amb el començament de l'era espacial, va augmentar les seves pàgines per recollir els viatges a la lluna i el llançament de satèl·lits, sense oblidar altres aspectes de la ciència, com les obres deBuckminster Fuller.[1]
Als anys 1970 es va centrar especialment en l'energia solar i l'ecologisme, editant un manual,Solar Energy Handbook al final de la dècada. Fins i tot va editar un article sobre les greus deficiències de seguretat a lescentrals nuclears de l'URSS, nou anys abans de l'accident deTxernòbil.[1]
Amb el començament de l'era delsordinadors i lacibernètica, lainformàtica va guanyar espai a la revista, que el 1988 va començar la seccióBest of What's New, que des de llavors se situa en portada al volum de desembre de cada any i que ressenya els millors i més útils invents de l?any. Aquest número sol ser el més venut amb diferència amb la resta.[1]
Amb l'ascens d'internet,Popular Science va afegir el 1995 la seccióThe Popular Science 50 Best of the Web, que distribuïa premis a les millorspàgines web del moment. Les premiades podien mostrar el logotip de la revista a la portada. Un any després, es va llançar la pàgina de la revista.[1]
El 1997 va celebrar el seu 125è aniversari dedicant dues pàgines de cada número a rememorar els invents ara quotidians que van ser anunciats a la revista, com elvelcro. Actualment, continua pretenent ser una revista capdavantera en ciència i tecnologia, amb especial impacte ainternet, a través de PPX i el seu bloc.
El 25 de gener de 2007,Time Warner va vendre aquesta revista, juntament amb altres 17 d'interès especial, al grupBonnier.
Al juliol de 2007,Popular Science va llançarPPX, una pionera pàgina web de prediccions científiques. En aquesta pàgina el públic general pot col·locar apostes virtuals referents a les properes innovacions en tecnologia, medi ambient i ciència. El sistema PPX es basa en la capacitat de les apostes per predir el futur. Entre les apostes hi havia siFacebook rebria unaOPV el 2008, el llançament d'uniPod amb pantalla tàctil i si Dongtan, l'ecociutatxinesa, seria habitada abans del 2010. Fins ara, en fer-se realitat la pantalla tàctil de l'iPod va demostrar la capacitat de l'intercanvi d'idees per predir les tendències de latecnologia.[5]
Popular Science ha estat criticada per optar per l'espectacularitat abans que per la fiabilitat científica a molts dels seus articles. Aquestes crítiques han augmentat amb el sistema de prediccions. Així mateix, el seu llenguatge dirigit al públic no especialitzat, marca d'identitat des de la seva fundació, ha suscitat les crítiques de diversos investigadors, que veuen reduïda la verificabilitat dels seus descobriments per tal de comprendre el públic.[6]
