A l'antiga Roma, unapopina (plural:popinae) era unataverna de mala reputació, associada tant a larestauració, alsjocs d'atzar i a laprostitució.[1]
Lapopina disposava d'un menú limitat d'aliments senzills (olives,pa,guisats) i selecció devins de qualitat diversa. Lapopina era un lloc perquè elsplebeus de lesclasses baixes de la societat romana (esclaus,lliberts, estrangers) es socialitzessin i, en laliteratura romana l'associava sovint amb un comportament il·legal i immoral.
Horaci va descriure lespopinae com immundes i greixoses, plenes del fum i mals olors dels seus forns.[2] Hi havia plats preparats, que estaven exposats als ulls dels transeünts en gerres de vidre plenes d'aigua, que tenien un efecte atractiu. Alguns d'aquests plats consistien enmandonguilles (gisades o rostides per emmascarar el mal gust de la carn);[3] de vegades, segonsGalè, es feia passar la carn humana com aporc als gisats.[4] Els clients estaven asseguts al voltant de taules altes, asseguts en tamborets, cadires o bancs.[5] A diferència de lescauponae, el vi a lespopinae s'havia de consumir al lloc (no es podia endur fora) i no es podia pernoctar.[6][7]
La gent no només anava a unapopina a beure i menjar, sinó també a jugar adaus o tenirsexe. Tot i que el joc amb daus era il·legal, a jutjar per la gran quantitat de daus trobats en ciutats comPompeia, la majoria de persones ignoraven aquesta llei. Diversosgrafit o pintures en parets enpopinae pompeianes mostren escenes on apareixen homes llançant daus ambgobelets. Les prostitutes freqüentaven lespopinae, però la majoria de locals no tenien cap habitació adequada amb un llit, de manera que acudien a buscar clients i després se'ls duien a un altre lloc. Lesexcavacions arqueològiques de Pompeia mostren que algunespopinae incloïen, a més d'una cuina i un menjador, una petita habitació a la planta de dalt o fins i tot diverses sales contigües, adornades ambfal·lus oescenes eròtiques, on es podia retirar tranquil·lament en companyia d'unaprostituta.[4] En una inscripció que es va trobar aIsèrnia i que es conserva alMuseu del Louvre, es pot llegir la nota d'un client:«1sesterci pel vi, 1 pel pa, 2 sestercis pels plats, 2 pelfenc que ha consumit l'ase del client; 8 sestercis per la noia».[8][9] En ungrafit que es troba a la paret d'unapopina aPompeia, un altre client es presumeix d'haver«tingut sexe amb la mestressa».[4]
Juvenal va mencionar en una de les sevesSàtires el tipus de clientela que freqüentava lespopinae: venedors ambulants, mulaters, enterramorts, mariners, esclaus, pinxos, fugitius,... Durant l'Imperi, elsaristòcrates rics es van barrejar amb la gent declasse baixa; segonsSuetoni,Neró freqüentava lespopinae durant la nit, cobert amb unpileus o amb unaperruca.[4][9]
El propietari d'unapopina era unpopinarius (popinari) opopinator (popinador), i el client unpopino (popí); aquest darrer terme també podia significar «golafre» o «pervers».[7]
La paraulallatina«popina» prové de l'osc icalca en la seva forma sobrecoquina, que significacuina en llatí.[10] El terme hauria tingut successivament tres significats: designar originalment una«estructura per cuinar menjar» (possiblement transportable), després té el significat de«festí immoral» i finalment la de«lloc de menjar marcat per lainfàmia».[11]