(ru)Политическое бюро Центрального комитета Российской социал-демократической рабочей партии (большевиков) (ru)Бюро Центрального комитета Российской социал-демократической рабочей партии (большевиков) (ru)Бюро Центрального комитета Российской коммунистической партии (большевиков) (ru)Политическое бюро Центрального комитета Российской коммунистической партии (большевиков) (ru)Политическое бюро Центрального комитета Всесоюзной коммунистической партии (большевиков) (ru)Президиум Центрального комитета Коммунистической партии Советского Союза (ru)Политическое бюро Центрального комитета Коммунистической партии Советского Союза  | |
 | |
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | Политбюро ЦК РСДРП(б),Бюро ЦК РСДРП(б),Бюро ЦК РКП(б),Политбюро ЦК РКП(б),Политбюро ЦК ВКП(б),Президиум ЦК КПСС iПолитбюро ЦК КПСС |
| Tipus | politburó cos governant del Partit Comunista de la Unió Soviètica |
| Història | |
| Creació | 10 octubre 1917(Julià) |
| Data de dissolució o abolició | 24 agost 1991 |
| Governança corporativa | |
| Part de | Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica |
ElBuró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica, més conegut com a simplementPolitburó (rus:Политбюрó)[1] va ser el màxim òrgan del govern i direcció delPartit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS). Entre 1952 i 1956 se'l conegué com aPresidium. Aquest organisme estava format pels principals membres delComitè Central i, teòricament, funcionava com l'oficina política (d'ací li venia el nom) de l'organisme. Els seus membres eren escollits per dirigir el Partit entre les sessions del Comitè Central, amb un mandat només extensiu al Partit. El Politburó era responsable davant el Comitè Central, i els seus membres estaven subjectes a les directrius i el control d'aquest.
En realitat, però, el Politburó funcionà com el principal òrgan de presa de decisions i control sobre el Comitè Central, i definia i realitzava les principals polítiques. Un cop una decisió era presa, s'informava d'aquesta al Comitè, alSoviet Suprem i alCongrés del Partit per al seu compliment. El control que el Politburó exercia sobre elgovern era absolut, car la totalitat dels càrrecs eren portats a terme per membres del Partit, car es feia valer la disciplina partidària per a complir les ordres i instruccions. No obstant això, van existir una sèrie de situacions on organismes com el Comitè Central superaren el Presidium; com, per exemple, la derrota de l'anomenat "Grup Anti-Partit" el 1957.
A instàncies deLenin, el 23 d'octubre de 1917, a punt de començar laRevolució d'octubre, s'establí una oficina política amb la finalitat específica de dirigir les grans trobades. Aquest precursor no sobreviuria a la guerra, reservant-se la direcció superior al Comitè Central. No obstant això, per motius pràctics, eren menys de la meitat els membres del Comitè Central que podien assistir a les reunions, tot i que aquell organisme prenia totes les decisions importants. AlVIII Congrés del PCUS, celebrat el 1919, es prengué la decisió de restablir l'organisme, que posteriorment esdevindria el nucli i veritable centre polític de laUnió Soviètica. Aquesta nova Oficina Política tenia la responsabilitat de decidir sobre aquells afers que, en atenció de la urgència i la necessitat d'una decisió ràpida, no podien esperar les deliberacions del Comitè Central. Aquest primer organisme estava format per cinc individus en qualitat de membres plens:Lenin,Trotski,Stalin,Kàmenev iKrestinski.
Tot i que en la seva estructura inicial el Politburó tenia el seu origen en les bases partidàries, a la pràctica es convertí, donada la influència de Lenin i d'altres membres destacats, en el principal reflex dels pesos i contrapesos polítics, així com la representació dels principals corrents d'opinió dins del Partit. Els seus integrants comptaven amb el suport dels seus aliats dins del mateix Politburó, així com al Comitè Central i fora d'aquests organismes.
Sota el govern de Stalin, el procés mitjançant el qual les estructures de poder dins del Partit i de l'Estat eren determinades d'una forma altament jerarquitzada. Al prendre el control de laSecretaria General del Partit, Stalin decidí tant la composició del Comitè Central com els integrants del Politburó, en lloc de generar-se de manera contrària. Aquesta estructura es modificà amb la mort de Stalin, afeblint-se la posició del Secretari General, i permetent que novament la composició de l'organisme fos un delicat joc de poders i influències, almenys fins que el nou Secretari General pogués consolidar la seva posició.
El Politburó estava format per dues classes de membres: per una part estaven els membres plens i per l'altre els membres candidats. La diferència entre ells era que els candidats no tenien dret a vot en les decisions. La composició del mateix varià durant l'existència de la Unió Soviètica, tot i que per un general estava format per catorze membres plens i vuit candidats. Tot i que oficialment no hi havia una direcció dins d'aquest, elSecretari General del Partit, que normalment també era el Director del Comitè Central, tenia un paper preponderant en el seu funcionament. A la pràctica, els membres més poderosos del Politburó eren membres del Secretariat del Partit, encapçalats pel seu Secretari General. Aquell que només tenien seient en un d'aquest organismes eren els de més baixa i escassa influència dins del Partit. Només un grapat de dones van arribar a formar part del Politburó durant la seva existència, sentIekaterina Fúrtseva la primera de totes elles.
Per evitar al màxim les disputes personals, així com per evitar les faccions, existia una antiga regla de procediment per la qual les crítiques més fortes circulaven amb antelació, per així evitar conflictes durant les mateixes reunions.
El 1990, en el marc delXXVIII Congrés del Partit, aquest decidí transferir els poders radicats al Politburó alParlament, cessant aquest d'existir totalment després de l'intent de cop d'estat de l'agost de 1991.
Els noms dels membres del Politburó apareixen ennegreta. Totes les eleccions i remocions del Politburó són per votació del Ple del Comitè Central, a menys que s'indiqui una altra cosa.
| Data | Notes |
|---|---|
| 23 d'octubre de1917 | Andrei Búbnov,Grigori Zinóviev,Lev Kàmenev,Vladímir Lenin,Grigori Sokólnikov,Ióssif StaliniLev Trotski són escollits membres de l'Oficina Política en la reunió del Comitè Central. |
| 7 de novembre de1917 | Revolució d'octubre aPetrograt; el Politburó cessa en les seves funcions. Membres del Comitè Central (agost de 1917 al5 de març de1918, entre elVI iVII Congrés del PCUS):Artiom (Sergéiev),Ian Berzin, Búbnov,Nikolai Bukharin,Fèlix Dzerjinski, Zinóviev, Kàmenev, Kolontai,Nikolai Krestinski, Lenin,Nikolai Miliutin,Matvei Murànov,Ivar Smilga, Sokólnikov, Stalin, Trotski,Moisei UritskiiiStepan Xahumian. Membres candidats:Djaparidze, Iofe,Aleksei Kiselev,Georgi Oppókov,Preobrazhenski,Mikola Skrípnik,Ielena StàssovaiVarvara Iakovleva. Membres del Comitè Central (8 de març de 1918 al17 de març de1919, entre elVIII i elIX Congrés del PCUS):Artiom, Bukharin, Vladímirski, Dzerjinski, Zinóviev, Krestinski, Lashévich, Lenin, Svérdlov, Smilga, Sokólnikov, Stalin, Stàssova, Trotski, Shmidt. Membres candidats:Berzin, Iofe, Kiselev, Oppókov,Petrovski,Pēteris Stučka, UritskiiiIxliàpnikov. |
| 25 de març de 1919 | Kàmenev, Krestinski, Lenin, Stalini Trotski són escollits membres plens;Nikolai Bukharin, ZinóvieviMikhaïl Kalinin són escollits membres candidats. |
| Juliol a setembre de 1919 | Ielena Stàssova, Secretària en Cap del Comitè Central, va ser membre temporal del Politburó entre els mesos de juliol i setembre de 1919, per acord entre el Politburó i l'Orgburo. |
| 5 d'abril de1920 | Kàmenev, Krestinski, Lenin, Stalini Trotski són escollits membres plens;Bukharin, Zinóvievi Kalinin són escollits membres candidats. |
| 16 de març de1921 | Zinóviev, Kàmenev, Lenin, Stalini Trotski són escollits membres plens;Bukharin, KalininiViatxeslav Mólotov són escollits membres candidats. |
| 3 d'abril de1922 | Zinóviev, Kàmenev, Lenin,Aleksei Ríkov, Stalin,Mikhaïl Tomskii Trotski són escollits membres plens;Bukharin, Kalinini Mólotov són escollits membres candidats. |
| 26 d'abril de1923 | Zinóviev, Kàmenev, Lenin, Rivov, Stalin, Tomskii Trotski són escollits membres plens;Bukharin, Kalinin, MólotoviIan Rudzutak són escollits membres candidats. |
| 21 de gener de1924 | Lenin mor. |
| 2 de juny de 1924 | Bukharin, Zinóviev, Kàmenev, Rivov, Stalin, Tomskii Trotski són escollits membres plens;Dzerjinski, Kalinin, Mólotov, Rudzutak, SokólnikoviMikhaïl Frunze són escollits membres candidats. |
| 31 d'octubre de1925 | Frunze mor. |
| 1 de gener de1926 | Bukharin,Kliment Voroixílov, Zinóviev, Kalinin, Mólotov, Rivov, Stalin, Tomskii Trotski són escollits membres plens;Dzerjinski, Kàmenev,Grigori Petrovski, RudzutakiNikolai Uglànov són escollits membres candidats. |
| 20 de juliol de 1926 | Dzerjinski mor. |
| 23 de juliol de 1926 | Zinóviev és rellevat de les seves funcions;Rudzutak és escollit membre ple;Andréi Andreiev,Làzar Kaganòvitx, Kàmenev,Serguei Kírov,Anastàs Mikoian,Sergó Ordjonikidze, Petrovskii Uglànov són escollits membres candidats. |
| 23 d'octubre de 1926 | Trotskii Kàmenev són rellevats de les seves funcions en un ple conjunt del Comitè Centrali la Comissió Central de Control. |
| 3 de novembre de 1926 | Ordjonikidze és rellevat de les seves funcions en un ple conjunt del Comitè Centrali la Comissió Central de Control;Vlas Txubar és escollit membre candidat. |
| 19 de desembre de1927 | Bukharin, Voroixílov, Kalinin, Kúibixev, Mólotov, Rivov, Rudzutak, Stalini Tomski són escollits membres plens;Andreiev, Kaganòvitx, Kírov,Stànislav Kosior, Mikoian, Petrovski, Uglànovi Txubar són escollits membres candidats. |
| 29 d'abril de1929 | Uglànov és rellevat de les seves funcions;Karl Bauman és escollit membre candidat. |
| 21 de juny de 1929 | Sergéi Sirtsov és escollit membre candidat. |
| 17 de novembre de 1929 | Bukharin és rellevat de les seves funcions. |
| 13 de juliol de1930 | Voroixílov, Kaganòvitx, Kalinin, Kírov, Kosior,Valerian Kúibixev, Mólotov, Rudzutak, Rivovi Stalin són escollits membres plens;Andreiev, Mikoian, Petrovski, Sirtsovi Txubar són escollits membres candidats. |
| 1 de desembre de 1930 | Sirtsov és rellevat de les seves funcions. |
| 21 de desembre de 1930 | Rivovi Andreiev són rellevats de les seves funcions en un ple conjunt del Comitè Central i de la Comissió Central de Control;Ordjonikidze és escollit membre ple. |
| 4 de febrer de1932 | Rudzutak és rellevat de les seves funcions;Andreiev és escollit membre ple. |
| 10 de febrer de1934 | Andreiev, Voroixílov, Kaganòvitx, Kalinin, Kírov, Kosior, Kúibixev, Mólotov, Ordjonikidzei Stalin són escollits membres plens;Mikoian, Petrovski,Pàvel Póstixev, Rudzutaki Txubar són escollits membres candidats. |
| 1 de desembre de 1934 | Kírov és assassinat. |
| 25 de gener de1935 | Kúibixev mor. |
| 1 de febrer de 1935 | Mikoiani Txubar són escollits membres plens;Andrei JdànoviRobert Eije són escollits membres candidats. |
| 18 de febrer de1937 | Ordjonikidze se suïcida. |
| 26 de maig de 1937 | Rudzutak és expulsat del Comitè Central i del Partit després d'haver estat detingut el25 de maig de 1937. |
| 12 d'octubre de 1937 | Nikolai Iejov és escollit membre candidat. |
| 14 de gener de1938 | Póstixev és rellevat de les seves funcions;Nikita Khrusxov és escollit membre candidat. |
| 29 d'abril de 1938 | Eije és detingut. |
| 3 de maig de 1938 | Kosior és detingut. |
| 16 de juny de 1938 | Txubar és rellevat de les seves funcions pel Politburó. |
| 22 de març de1939 | Andreiev, Voroixílov, Jdànov, Kaganòvitx, Kalinin, Mikoian, Mólotov, Stalini Khrusxov són escollits membres plens;Lavrenti BériaiNikolai Ixvèrnik són escollits membres candidats. |
| 21 de febrer de1941 | Nikolai Voznesenski,Gueorgui MalenkoviAleksandr Ixtxerbakov són escollits membres candidats. |
| 10 de maig de1945 | Ixtxerbakov mor |
| 18 de març de1946 | Bériai Malenkov són escollits membres plens;Nikolai BulgàniniAleksei Kossyguin són escollits membres candidats. |
| 3 de juny de1946 | Kalinin mor. |
| 26 de febrer de1947 | Voznesenski és escollit membre ple. |
| 18 de febrer de1948 | Bulgànin és aprovat com a membre ple por qüestionari. |
| 31 d'agost de 1948 | Jdànov mor. |
| 4 de setembre de 1948 | Kossyguin és aprovat com a membre ple por qüestionari. |
| 7 de març de1949 | Voznesenski és rellevat de les seves funcions. |
| 16 d'octubre de1952 | Andriànov,Averki Àristov, Béria, Bulgànin, Voroixílov,Semió Ignàtiev, Kaganòvitx, Korottxenko, Kuznetsov,Otto Kuusinen, Malenkov,Viatxeslav Màlixev, Mèlnikov, Mikoian, Mijàilov, Mólotov, Pervukhin,Panteleimon Ponomarenko,Maksim Sabúrov, Stalin,Mikhaïl Súslov, Khrusxov, Txesnokov, IxvèrnikiMatvei Ixkiriàtov són escollits membres plens;Leonid Bréjnev,Andrei Vixinski,Arseni Zvèrev,Nikolai Ignàtov,Ivan Kabànov, Kossyguin,Nikolai Patòlitxev,Nikolai Pégov,Aleksandr Puzànov,Ivan TevosianiPavel Iudin són escollits membres candidats. Membres no oficials del Presídium:Béria, Bulgànin, Voroixílov, Kaganòvitx, Malenkov, Pervukhin, Sabúrov, Stalini Khrusxov. |
| 5 de març de1953 | Stalin mor. |
| 5 de març de 1953 | Béria, Bulgànin, Voroixílov, Kaganòvitx, Malenkov, Mikoian, Mólotov, Pervukhin, Sabúrovi Khrusxov són escollits membres plens en una sessió conjunta del Comitè Central, el Consell de Ministresi el Presídium del Soviet Suprem;Mir Bagírov, Mèlnikov, Ponomarenkoi Ixvèrnik són escollits membres candidats. |
| 6 de juny de 1953 | Mèlnikov és rellevat de les seves funcions;Aleksei Kiritxenko és escollit membre candidat. |
| 26 de juny de 1953 | Béria és detingut. |
| 7 de juliol de 1953 | Béria és rellevat de les seves funcions. |
| 17 de juliol de 1953 | Bagírov és rellevat de les seves funcions. |
| 12 de juliol de1955 | Kiritxenkoi Súslov són escollits membres plens. |
| 27 de febrer de1956 | Bulgànin, Voroixílov, Kaganòvitx, Kiritxenko, Malenkov, Mikoian, Mólotov, Pervukhin, Sabúrov, Súslovi Khrusxov són escollits membres plens;Bréjnev,Gueorgui Júkov,Nuritdin Mukhítdinov,Iekaterina Fúrtseva, Ixvèrnik,Dmitri Xepílov són escollits membres candidats. |
| 14 de febrer de1957 | Frol Kozlov és escollit membre candidat. |
| 29 de juny de 1957 | Kaganòvitx, Malenkov, Mólotovi Xepílov són rellevats de les seves funcions.Àristov,Nikolai Beliàiev, Bréjnev, Bulgànin, Voroixílov, Júkov, Ignàtov, Kiritxenko, Kozlov, Kuusinen, Mikoian, Súslov, Fúrtseva, Khrusxovi Ixvèrnik són escollits membres plens;Ian Kalnberzin,Andrei Kirilenko, Korottxenko, Kossyguin,Kirill Màzurov,Basil Mjavanadze, Mukhítdinov, PervukhiniPjotr Pospélov són escollits membres candidats. |
| 29 d'octubre de 1957 | Júkov és rellevat de les seves funcions. |
| 17 de desembre de 1957 | Mukhítdinov és escollit membre ple. |
| 18 de juny de1958 | Nikolai PodgorniiDmitri Polianski són escollits membres candidats. |
| 5 de setembre de 1958 | Bulgànin és rellevat de les seves funcions. |
| 4 de maig de1960 | Beliàievi Kiritxenko és rellevat de les seves funcions;Kossyguin,Nikolai Podgornii Polianski són escollits membres plens. |
| 16 de juliol de 1960 | Voroixílov és rellevat de les seves funcions. |
| 18 de gener de1961 | Gennadi VóronoviVíktor Grixin són escollits membres candidats. |
| 31 d'octubre de 1961 | Bréjnev, Vóronov, Kozlov, Kossyguin, Kuusinen, Mikoian, Podgorni, Polianski, Súslov, Khrusxovi Ixvèrnik són escollits membres plens;Grixin, Màzurov, Mjavanadze,Xarof RaxídoviVladímir Ixtxerbitski són escollits membres candidats. |
| 23 d'abril de1962 | Kirilenko és escollit membre ple. |
| 23 de novembre de 1962 | Leonid Iefrémov és escollit membre candidat. |
| 13 de desembre de1963 | Ixtxerbitski és rellevat de les seves funcions;Pjotr Xélest és escollit membre candidat. |
| 17 de maig de1964 | Kuusinen mor. |
| 14 d'octubre de 1964 | Khrusxov és rellevat de les seves funcions. |
| 16 de novembre de 1964 | Kozlov és rellevat de les seves funcions;Aleksandr Xelepini Xélest són escollits membres plens;Pjotr Démitxev és escollit membre candidat. |
| 26 de març de1965 | Màzurov és escollit membre ple;Dmitri Ustínov és escollit membre candidat. |
| 6 de desembre de 1965 | Ixtxerbitski és escollit membre candidat. |
| 8 d'abril de1966 | Bréjnev, Vóronov, Kirilenko, Kossyguin, Màzurov,Arvid Pelxe, Podgorni, Polianski, Súslov, Xelepini Xélest són escollits membres plens;Grixin, Démitxev,Dinmukhamed Konàiev,Petr Maixèrov, Mjavanadze, Raxídov, Ustínovi Ixtxerbitski són escollits membres candidats. |
| 21 de juny de1967 | Iuri Andrópov és escollit membre candidat. |
| 9 d'abril de1971 | Bréjnev, Vóronov, Grixin, Kirilenko, Kossyguin,Fedor Kulakov, Konàiev, Màzurov, Pelxe, Podgorni, Polianski, Súslov, Xelepin, Xélesti Ixtxerbitski són escollits membres plens;Andrópov, Démitxev, Maixèrov, Mjavanadze, Raxídovi Ustínov són escollits membres candidats. |
| 23 de novembre de 1971 | Mikhaïl Solómentsev és escollit membre candidat. |
| 19 de maig de1972 | Borís Ponomariov és escollit membre candidat. |
| 18 de desembre de 1972 | Mjavanadze és rellevat de les seves funcions. |
| 27 d'abril de1973 | Vóronovi Xélest és rellevat de les seves funcions;Andrópov,Andrei GretxkóiAndrei Gromiko són escollits membres plens;Grigori Romànov és escollit membre candidat. |
| 16 d'abril de1975 | Xelepin és rellevat de les seves funcions. |
| 5 de març de1976 | Andrópov, Bréjnev, Gretxko, Grixin, Gromiko, Kirilenko, Kossyguin, Kulakov, Konàiev, Màzurov, Pelxe, Podgorni, Romànov, Súslov, Ustínovi Ixtxerbitski són escollits membres plens;Geidar Aliïev, Démitxev, Maixèrov, Ponomariov, Raxídovi Solómentsev són escollits membres candidats. |
| 26 d'abril de 1976 | Gretxko mor. |
| 24 de maig de1977 | Podgorni és rellevat de les seves funcions. |
| 3 d'octubre de 1977 | Konstantín Txernenko és escollit membre candidat. |
| 17 de juliol de1978 | Kulakov mor. |
| 27 de novembre de 1978 | Màzurov és rellevat de les seves funcions;Txernenko és escollit membre ple;Nikolai TíkhonoviEduard Xevardnadze són escollits membres candidats. |
| 27 de novembre de1979 | Tíkhonov és escollit membre ple;Mikhaïl Gorbatxov és escollit membre candidat. |
| 4 d'octubre de1980 | Maixèrov mor en un accident automobilístic. |
| 21 d'octubre de 1980 | Kossyguin és rellevat de les seves funcions;Gorbatxov és escollit membre ple;Kiselev és escollit membre candidat. |
| 3 de març de1981 | Andrópov, Bréjnev, Gorbatxov, Grixin, Gromiko, Kirilenko, Konàiev, Pelxe, Romànov, Súslov, Tíjonov, Ustínov, TxernenkoiVladímir Ixtxerbitski són escollits membres plens;Heydar Aliïev, Démitxev, Kiselev,Vasili Kuznetsov,Borís Ponomariov, Raxídov, Solómentsevi Xevardnadze són escollits membres candidats. |
| 25 de gener de1982 | Súslov mor. |
| 24 de maig de 1982 | Dolgij és escollit membre candidat. |
| 10 de novembre de 1982 | Bréjnev mor. |
| 22 de novembre de 1982 | Kirilenko és rellevat de les seves funcions;Aliïev és escollit membre ple. |
| 11 de gener de1983 | Kiselev mor. |
| 29 de maig de 1983 | Pelxe mor. |
| 15 de juny de 1983 | Vitali Vorotnikov és escollit membre candidat. |
| 31 d'octubre de 1983 | Raxídov se suïcida. |
| 26 de desembre de 1983 | Vorotnikovi Solómentsev són escollits membres plens;Víktor Txebrikov és escollit membre candidat. |
| 9 de febrer de1984 | Andrópov mor. |
| 20 de desembre de 1984 | Ustínov mor. |
| 10 de març de1985 | Txernenko mor. |
| 23 d'abril de 1985 | Iegor Ligatxov,Nikolai Rijkovi Txebrikov són escollits membres plens;Sergei Sokolov és escollit membre candidat. |
| 1 de juliol de 1985 | Romànov és rellevat de les seves funcions;Xevardnadze és escollit membre ple. |
| 15 d'octubre de 1985 | Tíjonov és rellevat de les seves funcions;Nikolai Talizin és escollit membre candidat. |
| 18 de febrer de1986 | Grixin és rellevat de les seves funcions;Borís Ieltsin és escollit membre candidat. |
| 6 de març de 1986 | Aliïev, Vorotnikov, Gorbatxov, Gromiko,Lev Zaikov, Konàiev, Ligatxov, Rijkov, Solómentsev, Txebrikov, Xevardnadzei Ixtxerbitski són escollits membres plens;Démitxev,Vladimir Dolgij, Ieltsin,Nikolai Sliunkov, Sokolov,Iuri Solovievi Talizin són escollits membres candidats. |
