Unpoble és unaentitat de població petita, contraposada a laciutat i a lavila.[1] No hi ha una definició clara per determinar quan un nucli habitat és poble, vila o ciutat; depèn de la zona, de l'època i, sobretot, de la història (per esdevenir vila o ciutat, cal un nomenament de la màxima autoritat civil del país). Tampoc no hi ha criteris exactes per a destriar un poble de conceptes propers com llogarret, caseria, veïnat, raval...[2][3] En tots aquests casos, depèn del costum local i de l'evolució històrica que hagi sofert cada entitat de població en concret. És cert, tanmateix, que la categoria de poble ha anat molt lligat al llarg de la història al deparròquia, base de l'organització territorial religiosa.[4]
Un poble remot de Benín
Se sol considerar que un poble és un conjunt de cases pertanyents a un mateixmunicipi, amb una identitat comuna forjada històricament, delimitat per elements urbans o naturals i amb els serveis elementals per als seus habitants. L'estil de vida dels pobles és més rural i lligat a la natura que el de les ciutats.
Tanmateix, hi ha casos de pobles que pertanyen a dos o més municipis. És destacable, aCatalunya, el cas dela Beguda Alta, que pertany a tres municipis diferents, pertanyents a tres comarques diferents (la partió, en alguns casos, és a banda i banda de carrer):Sant Llorenç d'Hortons, de l'Alt Penedès,Sant Esteve Sesrovires, delBaix Llobregat, iMasquefa, de l'Anoia. També ho és el del poble delPertús, pel mig del qual passa la frontera entre els estats espanyol i francès, de manera que la part sud-oriental pertany al municipi dela Jonquera, de l'Alt Empordà, i la nord-occidental al municipi delPertús, delVallespir. Finalment, també cal destacar el poblegarrotxí dela Canya, separat en dos municipis (La Vall de Bianya iSant Joan les Fonts) o tres si es compta la zona industrial pertanyent al municipi d'Olot però que duu el nom del poble.
A l'Afganistan, el poble, odeh (Dari /Pashto : ده)[5] és el tipus d'assentament de mida mitjana a la societat afganesa, superant el llogaret oqala delsEstats Units (Dari : قلعه,Pashto : کلي),[6] però més petit que la ciutat, oshār (Dari : شهر,Pashto : ښار).[7] En contrast amb elqala, eldeh és generalment un assentament més gran que inclou una àrea comercial, mentre que elshār encara més gran inclou edificis i serveis governamentals com ara escoles d'educació superior, assistència sanitària bàsica, comissaries de policia, etc.
«L'ànima de l'Índia viu als seus pobles», va declararMahatma Gandhi[8] a principis del segle xx. Segons elcens de l'Índia de 2011, el 69% dels indis (al voltant de 833milions de persones) viuen en pobles.[9] Segons el cens de l'Índia de 2011, hi ha un total de 649.481 pobles a l'Índia.[10] La mida d'aquests pobles varia considerablement. 236.004 pobles indis tenen una població de menys de 500, mentre que 3.976 pobles tenen una població de més de 10.000. La majoria dels pobles tenen el seu propi temple, mesquita o església, depenent dels seguidors religiosos locals.
La majoria delspakistanesos viuen en zones rurals. Segons elcens de 2017, al voltant del 64% de la població pakistanesa viu en zones rurals. La majoria de les zones rurals delPakistan solen estar a prop de les ciutats i són zonesperiurbanes. Això es deu a la definició d'una àrea rural al Pakistan com una àrea que no entra dins d'un límiturbà.[11] Un poble s'anomenadeh ogaaon enurdú.La vida del poble pakistanès està marcada per relacions de parentiu i intercanvi.[12]
Auyl (kazakh:Ауыл </link> ) és una paraula kazakh que significa "poble" alKazakhstan.[13] Segons el cens de Kazakhstan de 2009, el 42,7% dels ciutadans kazakhs (7,5 milions de persones) viuen en 8172 pobles diferents.[14] Per referir-se a aquest concepte juntament amb la paraula "auyl" s'utilitza sovint la paraula eslava "selo" al nord de Kazakhstan.
Una altra paraula eslava per a un poble ésves (polonès:wieś, wioska;txec:ves, vesnice;eslovac:ves;eslovè:vas;rus:весь). AEslovènia, la paraulaselo s'utilitza per a pobles molt petits (menys de 100 habitants) i en dialectes; la paraulaeslovenavas s'utilitza a totEslovènia. ARússia, la paraulaves és arcaica, però es manté en idiomes i noms de localitats, comVesyegonsk.
La paraula més utilitzada per a poble en eslovac ésdedina (dialèctica tambédzedzina). L'etimologia de la paraula pot estar (o no estar) arrelada en el verbdediť (heretar), fent referència a l'herència de pobles sencers o propietats dins dels pobles per part de nobles o terratinents rics. Una altra etimologia podria estar relacionada amb la paraula sànscritadeśá (देश ) semblant a l' afganèsdeh, bengaladesh i indonesidesa. El termeves apareix en els noms d'assentaments (majoritàriament pobles, però també alguns pobles que van evolucionar amb el temps a partir de pobles). El terme dialectal per al poble a l'est d'Eslovàquia també ésvalal (ovalala).Dedina no té relació amb el terme eslau oriental més rarderevna, que fa referència a un poble amb habitatges de fusta (derevo).
ABulgària, els diferents tipus desela varien des d'un petit selo de 5 a 30 famílies fins a un de diversos milers de persones. Segons un cens de 2002, aquell any hi havia 2.385.000 ciutadans búlgars vivint en assentaments classificats coma pobles.[15] Un perfil d'assentaments humans a Bulgària de 2004[16] realitzat pelDepartament d'Afers Econòmics i Socials de les Nacions Unides va declarar que:
«
El més intensiu és la migracióciutat- ciutat. Aproximadament el 46% de totes les persones migrades han canviat de residència d'una ciutat a una altra. La quota dels processos migratorispoble– ciutat és significativament menor– 23% iciutat-poble– 20%. La migraciópoble–poble l'any 2002 és de l'11%.[17]
»
També va afirmar que
«
l'estat del medi ambient a les petites ciutats i pobles és bo a part del baix nivell d'infraestructures.[18]
A Bulgària, és popular visitar els pobles per l'ambient, la cultura, l'artesania, l'hospitalitat de la gent i la natura que l'envolta. Això s'anomenaselski turizam (búlgar:селски туризъм), que significaturisme de poble.[19]
A Rússia, segons elcens de 2010, el 26,3% de la població del país viu enlocalitats rurals;[20] per sota del 26,7% registrat alcens del 2002.[20] Existeixen diversos tipus de localitats rurals, però els dos més comuns sónderevnya (деревня) iselo (село). Històricament, la indicació formal d'estatus era religiosa: una ciutat (gorod,город) tenia unacatedral, unselo tenia una església, mentre que underevnya no en tenia cap.
La unitat administrativa més baixa de l'Imperi Rus, unvolost, o el seu successor soviètic o rus modern, unselsoviet, tenia la seu general en unselo i abraçava uns quants pobles veïns.
Entre els anys 1960 i 1970, la despoblació dels pobles més petits va ser impulsada per l'impuls dels planificadors centrals per tal d'aconseguir que els treballadors agrícoles sortien de llogarets més petits isense perspectives i cap als principals pobles deles grangescol·lectives o estatals o fins i totciutats més grans iciutats, amb més comoditats.[21]
La majoria dels residents rurals russos estan involucrats en treballs agrícoles, i és molt comú que els vilatans produeixin els seus propis aliments. A mesura que els urbans pròspers compren cases de poble per a les seves segones residències, els pobles russos de vegades es transformen en assentamentsdatxa, utilitzats principalment com a residència estacional.
Les regions històricamentcosaques del sud de Rússia i parts d'Ucraïna, amb el seusòl fèrtil i l'absència deservitud, tenien un patró d'assentament força diferent del centre i del nord de Rússia. Mentre que els camperols del centre de Rússia vivien en un poble al voltant de la casa pairal del senyor, una família cosaca sovint vivia a la seva pròpia granja, anomenadakhutor. Un nombre d'aquestskhutors més un poble central formaven la unitat administrativa amb un centre astanitsa (rus:станица;ucraïnès:станиця). Aquestesestanitses, sovint amb uns quants milers de residents, eren generalment més grans que unselo típic al centre de Rússia.
AUcraïna, un poble, (ucraïnès:село, romanitzat: selo), es considera la unitat administrativa més baixa. Els pobles estan sota la jurisdicció d'una administracióhromada.
Hi ha, però, un altre tipus d'assentament més petit que es designa en ucraïnès com aselyshche (селище). Aquest tipus de comunitat es coneix generalment en anglès com aassentament. En comparació amb unassentament de tipus urbà, la legislació ucraïnesa no té una definició concreta ni un criteri per diferenciar aquests assentaments dels pobles. Representen un tipus de petita localitat rural que podria haver estat alguna vegada unkhutir, un assentament de pescadors o unadatxa. De vegades, el termeselyshche també s'utilitza d'una manera més general per referir-se a assentaments adjacents a prop d'una ciutat més gran, incloent-hi assentaments de tipus urbà (selyshche miskoho typu) o pobles. Tanmateix, sovint s'evita l'ambigüitat en relació amb els assentaments urbanitzats fent referència a ells utilitzant l'abreviatura de tres lletressmt.
Elkhutir (хутір) istanytsia (станиця) ja no formen part de ladivisió administrativa, principalment a causa de la col·lectivització.Els Khutirs eren localitats rurals molt petites que constaven de poques unitats d'habitatge i eren una mena de granges individuals. Es van fer molt populars durant la reforma Stolypin a principis del segle xx. Durant la col·lectivització, però, els residents d'aquests assentaments eren generalment declaratskulaks i tenien tots els seus béns confiscats i distribuïts a altres (nacionalitzats) sense cap compensació. Lastanitsa tampoc ha sobreviscut com a terme administratiu. Lastanitsa era un tipus de comunitat col·lectiva que podia incloure un o més assentaments com ara pobles,khutirs i altres. Avui dia, les formacions de tipusstanitsa només han sobreviscut aKuban (Federació Russa) on els ucraïnesos van ser reassentats durant l'època de l'Imperi Rus.
Una associació independent anomenadaLes Plus Beaux Villages de France (afiliada a l'associació internacionalThe Most Beautiful Villages in the World), va ser creada l'any 1982 per promoure els actius dels petits i pintorescos pobles francesos amb un patrimoni de qualitat. Al juliol de 2023, 172 pobles de França s'han inclòs aEls pobles més bonics de França.[24]
A Alemanya unDorf (poble) sol estar format per almenys unes poques cases però pot tenir fins a uns quants milers d'habitants. Els pobles més grans també es poden anomenarFlecken oMarkt, segons la regió. Els pobles més petits normalment no tenen el seu propi govern. En canvi, en formen part (Ortsteil) del municipi d'una població propera.
A Itàlia, els pobles estan repartits per tot el país. No existeix cap definició legal de poble a la llei italiana; no obstant això, un assentament habitat per menys de 2.000 persones se sol qualificar depoble. Més sovint, els pobles italians que formen part d'unmunicipi s'anomenenfrazione, mentre que el poble que acull la seu municipal s'anomenapaese (ciutat) ocapoluogo.
L'any 2001 es va crear una associació independent anomenadaI Borghi più belli d'Italia (afiliada a l'associació internacionalThe Most Beautiful Villages in the World), per promoure els actius dels pobles italians petits, històrics i artístics amb un patrimoni de qualitat. El juliol de 2023, 348 pobles d'Itàlia s'han inclòs aEls pobles més bonics d'Itàlia.[25]
Els pobles són més habituals a lesregionsdel nord i del centre,les illes Açores i l'Alentejo. La majoria tenen una església i unaCasa do Povo, on solen celebrar-seles romàries d'estiu o les festes religioses del poble. L'estiu també és quan molts pobles acullen una sèrie de festivals i fires populars, aprofitant que molts dels locals que resideixen a l'estranger solen tornar al seu poble natal per les vacances.
Als districtes propensos a les inundacions dels Països Baixos, especialment a les províncies del nord de Frísia i Groningen, els pobles es van construir tradicionalment sobre turons baixos fets per l'home anomenatsterpen abans de la introducció dels sistemes de dics regionals. En els temps moderns, el termedorp (literalmentpoble) s'aplica generalment a assentaments no superiors a 20.000, tot i que no hi ha cap llei oficial sobre l'estat dels assentaments als Països Baixos.
