Va estudiar aMilà i a launiversitat Gregoriana de Roma; va ser ordenat sacerdot el1879. Els seus estudis de filosofia van cridar l'atenció del papaLleó XIII i va tornar a ingressar al seminari de Milà per a fer un doctorat a laBiblioteca Ambrosiana, on va ésser des de 1907 director i prefecte.
En el seu pontificat va reconèixer elRegne d'Itàlia, una disputa entre l'Església i el govern italià que es remuntava a l'ocupació dels Estats Pontificis el 1870. El 1928 va publicar l'encíclicaMortalium Animos que és una condemna virulenta de l'ecumenisme.[1] Pius XI va firmar amb el govern italià deBenito Mussolini i el reiVíctor Manuel III elspactes del Laterà (febrer de 1929), que va donar naixement a l'actual estat delVaticà. Aquest acord, que va posar fi a una tensió que durava des del1870, convenia a ambdues parts, ja que Mussolini buscava un acostament als catòlics i l'Església buscava obtenir un reconeixement internacional. Quan Itàlia va reconèixer la sobirania delmicroestat del Vaticà, donava a l'Església l'oportunitat d'establir relacions internacionals amb els altres països del món.
Pius XI al seu despatx
El desembre de 1929 va publicar l'encíclicaDivini Illius Magistri, sobre l'educació on continua la políticaantimodernista dels seus predecessors. Hi defensa el monopoli «sobrenatural» de l'Església per a l'escolarització, el paper secundari de l'Estat, la necessàriasegregació de sexes per la desigualtat «natural» de la dona[2] i refusa l'escola única per a tots. Aquest document va formar la base de l'organització de l'educació franquista després de la guerra civil.[3]
La posició de Pius XI fou ambigua respecte als règims feixistes d'aquella època. En general, sembla que manifestà certa simpatia al principi dels anys 1930 tot i que des de 1938 es mostrà més combatiu i arribà a criticar les persecucions racistes. Així malgrat certa discòrdia inicial amb el dictadorBenito Mussolini deguda a l'assetjament de grups catòlics a la primavera del 1931, el papa mirà d'atraure's la simpatia del règim com ara amb el lliurament de l'Esperó d'Or a Mussolini el 9 de gener de 1932. Arran dels esdeveniments a tot Europa la simpatia inicial cap a certs règims feixistes com el deHitler canvià gradualment per a situar-se a la crítica.[cal citació]
El 1931 i amb la col·laboració de Marconi, va inaugurarRàdio Vaticana, amb la qual l'Església va poder llançar les seves opinions a nivell mundial en diversos idiomes, cosa encara vigent.
Tot i seranticomunista, ideologia que compartia amb el seu secretari d'estat,Eugenio Pacelli, el futur papa Pius XII, cap a la fi del seu pontificat va publicar el març del 1937 l'encíclicaMit brennender Sorge, on condemnava elrègim nazi, tot i que de forma molt tèbia i prudent, cosa que no va impedir que Hitler ordenés al cap de laGestapo,Reinhard Heydrich, que en destruís totes les còpies i les relacions amb el Vaticà van empitjorar durant un temps. Dies després l'encíclicaDivini Redemptoris condemnava en termes explícits el comunisme.
El 1938 Pius XI preparava una encíclica que condemnava l'antisemitisme del règim nazi però mai va ser publicada per culpa de la seva malaltia i mort no la va poder publicar però recentment s'han trobat els esborranys. Una altra encíclica important del seu pontificat és laQuadragesimo anno que va commemorar el quarantè aniversari de la publicació deRerum Novarum de Lleó XIII el 1891 i on l'Església Catòlica prenia posició per primera vegada sobre elmoviment obrer.
Ja feia cert temps que Pius patia d'una malaltia greu quan, el 25 de novembre de 1938, tingué dosatacs cardíacs seguits. Ja que tenia problemes respiratoris greus fou confinat al seu apartament. Al febrer de 1939, la salut del pontífex decaigué més encara i va tenir dolors intensos i fins i tot dificultats per a caminar. La seva situació mèdica s'agreujà i a conseqüència el Pius XI va morir el matí del 10 de febrer de 1939 d'un atac de cor amb 81 anys. Va ser enterrat a la cripta de labasílica de Sant Pere, a la capella principal, a prop de latomba de Sant Pere.
↑Rato, Ambrogio Damiano Achille.Mortalium animos (en llatí, francès, italià, portuguès, anglès). Roma: Vaticà, 6 de gener del 1928. (text complet original)
.jpg)
