Pius IV (llatí: Pius PP. IV) (Milà,31 de març de1499-Roma,9 de desembre de1565), nascutGiovanni Angelo Medici di Marignano, va ser papa entre1559 i1565. Investit amb ajuda delmonarca espanyol, va col·laborar alConcili de Trento, va reformar els seminaris i endurir la llista de llibres prohibits considerats com a perillosos per a la fe catòlica. Va millorar les relacions entre l'església i les cases reials deFrança iEspanya gràcies a les aliances de la seva família, elsMèdici.[1]
Giovanni Angelo Medici va néixer aMilà. El seu pare, Bernardino Medici de Nosigia, pertanyia a una família que es creia relacionada de lluny amb elsMédici deFlorència de la brancallombarda. La mare, Cecilia Serbelloni,[2] era filla de Giovanni Gabriele, membre del Senat de Milà.[3] Va ser germà del condottiereGian Giacomo Medici.
Malgrat el nom famós, la família del pare no pertanyia a l'aristocràcia i no tenia relació de parentiu amb els Medici.[4] El pare, Bernardino Medici, residia en un edifici situat al districte de Nosigia de Milà; la família va liderar un nivell de vida just per sobre de la mitjana. El pare era un cobrador d'impostos i un prestamista. Fins i tot la seva mare, Cecilia, pertanyia a una família que no podria dir-se que és completament noble: de fet, el seu pare era unadvocat, que pertany a una família denotaris.
Giovanni Angelo va estudiarfilosofia a laUniversitat de Pavia. A continuació, va assistir als cursos dedret a la deBolonya, on es va graduarin utroque iure (11 de maig de 1525).[2] Es va convertir en un reputat jurista expert. A l'edat de 28 anys, va decidir entrar al servei de l'Església i anar-se aRoma on va arribar el 26 de desembre de1527. Va tornar a Llombardia el1528, on va ser arxipreste deMazzo di Valtellina fins al1529, quanCliment VII (1523-1534), un parent llunyà, el va cridar a Roma i el va nomenarprotonotari apostòlicel 26 de desembre de 1529.
Les seves qualitats com un treballador incansable, i la capacitat de gestionar assumptes, el van portar a rebre la més alta consideració del successor del papa Climent, elPau III (1534-1549).[cal citació] Al mateix temps, el 1545 el seu germà Gian Giacomo Medici es va casar, amb l'aprovació de Pau III, amb una dona de la famíliaOrsini. Amb aquest matrimoni, la família Medici va aliar-se als poderosos prínceps Orsini i ascendir als nivells superiors de l'aristocràcia italiana. També es va convertir en un parent de Pau III, l'àvia materna del qual era Caterina Orsini dels ducs de Gravina. Va ser Pau III quiel va crearcardenal el1549. Una altra conseqüència indirecta va ser que elsMedici de Florència va començar a anomenar-se familiars de Giovanni Angelo per raons òbvies de prestigi, especialment després de l'elecció d'aquest.[5]
Sota elpapa Pau IV (1555-1559), la seva posició s'esquerdà, i preferí sortir de Roma (estiu 1558). Va passar un període a laLlombardia i, a continuació, a laToscana, on va tractar de guarir lagota que l'afligia, i va participar en tots els conclaves (quatre) que van tenir lloc en els anys entre 1549 i 1559 (1549,abril imaig de 1555 i1559).
Giovanni Angelo Medici va ser elegit papa el 25 de desembre de1559, dia deNadal. El 6 de gener de1560, dia de l'Epifania, va sercoronat a laCapella Paulina peldegà del Col·legi Cardenalici,Alessandro Farnese. Pius IV va ser el quart cardenal entre els creats perPau III (1534-1549) per convertir-se en papa. El conclave es va obrir el 5 de setembre i va tancar el 25 de desembre, durant 112 dies: va ser el més llarg després de més de dos segles. Per trobar-ne un de més llarg, cal retrocedir fins als anys1314-1316 (elecció deJoan XXII).
El 29 de novembre de1560 Pius IV va publicar labutllaAd ecclesiae regimen amb la qual es va obrir la tasca del Consell Ecumènic, la convocatòria dels pares conciliars aTrento el 18 de gener de 1562. La represa del Concili requerí llargues negociacions entre Roma i les principals potències catòliques (Espanya,Imperi iFrança).[2] Les tres potències es van dividir: per una banda, l'emperadorFerran I d'Àustria i lareina consort de FrançaCaterina de Mèdici, volien la convocatòria d'un nou concili en una ciutat diferent de Trento. Per contra, elrei d'Espanya,Felip II desitjava que la continuïtat de les assemblees anteriors fos afirmada explícitament en la butlla. La butlla va anunciar la convocatòria del concili, però sense afirmar explícitament la continuïtat amb les sessions anteriors.
Abans que es reprenguessin els treballs, Pius IV va ordenar un nou judici al cardenalGiovanni Gerolamo Morone (pres per Paul IV amb càrrecs d'heretgia), que va acabar amb la seva plena absolució. Completament rehabilitat, Pius IV va enviar el cardenal a Trento per dirigir les últimes sessions del Concili com a legat papal el 1563.
Finalment, Pius IV va tancar elConcili de Trento el 4 de desembre de1563. Els decrets del Concili van ser confirmats pel pontífex al Consistori del 26 de gener de1564 i publicats el 30 de juny següent (butllaBenedictus Deus). Amb laconstitució apostòlicaAlias Nos del 2 d'agost, el pontífex va nomenar un grup de vuit cardenals encarregats de revisar i avaluar els decrets: laCongregació del Concili. Anteriorment, el 24 de març, havia aprovat el nouÍndex de Llibres Prohibits (butllaDominici gregis custodiae). El 13 de novembre de 1564, el pontífex va aprovar, amb la butllaIniunctum nobis, el "Credo tridentí" (Professio fidei Tridentinae), afirmant amb aquest acte la suprema autoritat papal dins de la comunitat eclesial. Finalment, el 24 de febrer de1565 va publicar la butllaIn principis apostolorum sede, amb el qual es van revocar expressament tots els privilegis, exempcions i immunitats de qualsevol títol, que estiguessin en conflicte amb les normes del Concili.[6]
LaProfessio es va mantenir sense canvis fins al 1877.[7]
La lluita contra els «heretges» i la defensa del cristianisme
A França, el perill d'uncisma delshugonots s'acostava. Per derrotar-los, Pius IV va donar suport a la lluita del rei de França contra ells en oferir tropes i diners. El pontífex va queixar-se a lareina d'AnglaterraIsabel I per a la discriminació contra els catòlics anglesos. Per contra, va concedir larosa daurada aMaria Stuart, lareina catòlica d'Escòcia.Ana de Bohèmia i Hongria, muller de Ferran I d'Habsburg, també va rebre la Rosa d'Or. Per defensar els cristians del nord d'Àfrica, va organitzar una expedició militar aGerba[8]
Per regular l'Inquisició, Pau IV publicà quatreconstitucions apostòliques:Pastoralis Officii (14 d'octubre de 1562),Cum inter crimina del 27 de desembre de 1562[9][10] iCum per nos del 1564. El 10 de març de 1561 va publicar la butllaSacrosanta Romana Ecclesia amb la qual va reconèixer elmiracle eucarístic de Morrovalle, que va tenir lloc a la ciutat homònima de lesMarques l'abril de 1560.
L'1 d'octubre de 1561 va aprovar la fundació de l'Orde de Sant Esteve, papa i màrtir, creada perCosme de Mèdici, duc de Florència i Siena (breuEximiae devotionis). El següent, l'1 de febrer de 1562 va aprovar l'Estatut, consagrant-lo sota laregla benedictina (butllaHis, quae pro Religionis propagatione). L'1 de març de 1564: imposà alsbisbes la presència eficaç en les sevesdiòcesis. El pontífex va prohibir la reelecció de les mateixes persones al provincial, excepte la causa urgent (constitució apostòlicaSedis Apostolicae, del 14 de setembre de 1565).
El 27 de febrer de1562, Pius IV va publicar la butllaDudum felicis amb el qual va confirmar les dures mesures del seu predecessor Pau IV contra elsjueus. Per contra, va augmentar la grandària del gueto romà i es va comprometre a obrir botigues als afores de les muralles, per afavorir els jueus. Posteriorment, no obstant això, va renunciar a aquest assumpte a conseqüència de l'emperadorFerran I d'Habsburg. Pius IV va permetre als jueus fer còpiesimpreses delTalmud, fins i tot si el nom de l'impressor que apareixia a laportada era cristià.
Després del tancament del Concili, Pius IV va emetre altres mesures.[7] Va començar la compilació del primerCatecisme de l'Església Catòlica (tot i que no començaria a imprimir-se fins al 1566). Va fer preparar la reforma delbreviari romà i delmissal. Va també iniciar la revisió de laVulgata, la traducció al llatí de la Bíblia. A aquest efecte, va nomenar una comissió de cardenals (1561), que va començar la recopilació d'importants manuscrits.[11] El 20 de gener de1564 va publicar la famosa «Butlla del perdó», dirigida a la comunitat deMelegnano.[12] El 1564 va establir que, a totes les universitats dels països catòlics, els estudiants, abans de graduar-se, havien de fer unaprofessió de fe d'acord amb els ensenyaments delConcili de Trento (butllaIn Sacrosanta). Elsexcomunicats,ateus i professors de qualsevolreligió fora delcatolicisme van quedar exclosos del títol de qualsevol facultat.[13][14] Amb la butllaSedes Apostolica Gratiarum Abundantissima Mater (22 de febrer de 1564) va concedir al col·legi de metges de l'Studium d'Urbino la facultat d'expedir els graus .
Va emetre algunes disposicions importants. Entre elles el 22 de març de 1560 es va confirmar el privilegi del municipi d'Ancona de tenir les farmàcies locals inspeccionades pels seus propis metges i conservadors i no pel protomèdic de Roma[15]
Promoció de les arts, arquitectura i ciències a Roma
El pontífex també va facilitar l'art de laimpressió en establir el1561 laImpremta del poble romà.Paolo Manuzio, el tercer fill d'Aldo, va ser cridat per dirigir-lo. Posteriorment, el pontífex també va concedir el privilegi d'impremta a altres tallers tipogràfics. En uns anys, Roma es va convertir en la segona ciutat per a la producció de llibres[16] Entre altres mesures per promoure la cultura, Pius IV va encoratjar la reforma de lamúsica sacra, aprovant l'obra deGiovanni Pierluigi da Palestrina. També va confirmar els beneficis de la Universitat deDouai, la capital cultural deFlandes.
El predecessor de Pius IV, Pau IV (1555-1559), havia afavorit la seva família, elsCarafa, de moltes maneres en concedir privilegis i beneficis. Pius IV va obrir una investigació sobre els familiars del seu predecessor. Molts van ser alliberats de les seves funcions, i algunes carreres van ser bloquejades. La investigació va culminar el1560: el 30 de gener d'aquell any, el cardenalCarlo Carafa, va ser retirat del seu càrrec. El 7 de juny, Pius IV l'havia arrestat, juntament amb altres tres membres destacats de la família, per l'abús de poder exercit durant el pontificat anterior. Carles va ser acusat d'haver induït l'oncle pontífex a desencadenar una guerra sense sentit contra l'Espanya, així com l'heretgia per tractar amb el sultà turc. El germàGiovanni va ser acusat d'haver estrangulat a la seva dona per adulteri i haver matat personalment a la seva amant.Alfonso Carafa, cardenal com Carles, va ser acusat d'haver extorsionat diners del seu oncle moribund. Ferrante Carafa i Leonardo de Cárdenas també van ser arrestats.
Carlo i Giovanni Carafa van ser condemnats a mort. L'execució va tenir lloc alCastell de Sant'Angelo al març de1561.[17][18] Carles, com a cardenal, va ser executat amb elgarrot, és a dir, sense vessament de sang (nit del 4 al 5 de març de 1561). A la matinada del 5 de març, el seu germà Giovanni, Ferrante Carafa i Leonardo de Cárdenas van serdecapitats. L'última sentència de mort contra un cardenal es va dur a terme el 16 de juliol de1517, quan es va executarAlfonso Petrucci.
Entre les mesures contra elnepotisme també es pot enumerar un decret publicat el 19 de novembre de 1561. Amb això es va fixar el mandat delcoadjutor. Aquest finalitzava amb la mort del pontífex que havia fet el nomenament. D'aquesta manera, el prelat no tenia dret a succeir-lo, evitant així el conclave.
En1565 es va frustrar una conspiració contra el pontífex. El novembre de1564 els comtes Antonio Canossa i Taddeo Manfredi, els cavallers Giangiacomo Pelliccione, Benedetto Accolti (fill il·legítim del cardenalPietro Accolti), Prospero Pittori i Giovanni da Norcia (servents del comte Manfredi), van conspirar per assassinar el pontífex. Reunits en un palau al barri de Borgo, prop de l'església de San Lorenzo in Piscibus, la nit del 6 de novembre, l'endemà van anar a visitar el Papa a lacambra de la Signatura, armats amb espases i dagues, però per alguna raó no van materialitzar l'acte. En les setmanes que van seguir, els conspiradores van tornar a demanar una audiència amb Pius IV, i van aconseguir que els rebés el 14 de desembre. La nit abans, però, el cavaller Pelliccione va anar als apartaments papals, i després de molta persuasió i insistència va obtenir l'admissió en presència del Papa, revelant l'existència de la conspiració.[19]Al matí del 14 de desembre, els soldats pontificis van entrar al palau del comte Manfredi, on els conspiradores dormien, aconseguint arrestar-los a tots, excepte el comte Canossa, que serà detingut quatre dies més tard a la casa d'una prostituta. Després d'interrogatoris, tortura i judici de més d'un mes, el 18 de gener es va emetre la sentència: Canossa, Manfredi i Benedetto Accolti van ser sentenciats a mort, Pelliccione es va exiliar i tots els altres van ser absolts.[19]
Pius IV va morir a l'edat de 66 anys el 9 de desembre de 1565 a causa d'una febre amb les complicacions causades per una infecció urinària.Carles Borromeu iFelip Neri estaven presents al moment de la mort .
Va ser enterrat temporalment aSant Pere, però el seu enterrament definitiu va tenir lloc el 4 de gener de1583 al presbiteri de la basílica deSanta Maria degli Angeli.[20]
Durant el seu pontificat, el papa Pius IV va crear 46cardenals en el transcurs de qiatre consistoriss diferents.[22] Pius IV va confirmar les regles sobre l'elecció papal redactades perGregori X (1271-1276) i n'aprovà de noves, recollides a la butllaIn eligendis (1562)[23] El 15 de maig de 1565 el pontífex va instituir eltítol cardenalici deSanta Maria degli Angeli.
Giovanni Angelo va ser el segon de quatre fills: el primogènit va serGian Giacomo (1498-1555), qui es va dedicar a la carrera militar i que va rebre molts honors; Margherita, la germana menor, va contreure matrimoni amb el comte Giberto II Borromeo, comte d' Arona. És la mare de santCarles Borromeu (1538-1584); la quarta filla, Clara, es va casar amb el noble austríacWolf Dietrich von Ems zu Hohenems, reclutador i comandant de tropes mercenàries, i va ser la mare deJacob Hannibal (1530-1587), també home d'armes.
Pius IV va crear cardenal el seu nebot,Giovanni Antonio Serbelloni, fill del germà de la seva mare. També va saber valorar els talents de l'altre nebot, Carles Borromeu, a qui també va crear com a cardenal i el va nomenararquebisbe de Milà.
Giovanni Angelo Medici, abans d'esdevenir papa, era el pare de tres fills.
↑Commissione rettorale per la storia dell'Università di Pisa pagina 174. Editore Pacini.Storia dell'Università di Pisa: 1343-1737 (en italià), 2000. «Un'altra novità ancora fu l'obbligo, sancito nel 1556, del giuramento di ortodossia religiosa prescritto dalla bollaIn Sacrosancta di Pio IV, da presentarsi prima dell'assegnazione dei punti. Restavano così esclusi dal dottorato sia gli acattolici sia gli scomunicati»
↑Moroni, Gaetano.Dizionario di erudizione storico-ecclesiastica da S. Pietro sino ai nostri giorni. volum LIV. Tipografia Emiliana, 1852, p. 283. «Pio IV con la bolla In Sacrosancta de' 13 novembre 1564, Bull. Rom. t. 4. par. 2, p. 201, istituì la formola e professione di fede da recitarsi da qualunque persona, che fosse promossa a qualsivoglia magistero di scuole pubbliche, di università e arti liberali»
.jpg)
.svg)
