Unpitjapapers o petjapapers és un estri destinat a exercir un pes sobre folis, cartes o un altre tipus de papers per immobilitzar-los.^[1][2]

Els petjapapers van néixer amb laRevolució industrial quan les oficines van començar a utilitzar documents de diversos tipus com factures o cartes que es dipositaven sobre les taules. Al comptar els edificis amb finestres que s'obrien periòdicament, es va fer necessari comptar amb un objecte pesat que pressionés sobre ells i impedir que volessin amb el vent. El que va començar sent un element merament funcional, potser una pedra o un tros de metall, va evolucionar cap a objectes d'acurada estètica. Cap als anys 1840, a França va emergir una indústria que transformaria els simples petjapapers en obres d'art per a l'escriptori.^[3]Cap a aquesta època els artesans italians deMurano realitzaven obres artístiques en vidre heretades de la tradició romana. Els francesos van aportar a la seva tècnica les propietats òptiques del vidre que van aplicar a les seves realitzacions. Així, van introduir objectes decoratius dins d'esferes de manera que la seva imatge es veia amplificada.^[4]

Actualment, els petjapapers es comercialitzen en gran varietat de formes i colors tenint en comú tan sols un pes suficient per subjectar les piles de papers.

Els petjapapers antics s'han convertit en objectes de col·leccionisme, existint gran nombre d'associacions i cercles de col·leccionisme en diferents països.

Els col·leccionistes poden especialitzar-se en un o diversos tipus de petjapapers, entre els quals destaquen:

• Les esferes de petites boles de colors que formen composicions cromàtiques amb diverses disposicions.
• Els que representen flors, plantes o animals realitzats a partir de peces de vidre de colors a les quals s'ha donat forma i agrupat aplicant una font de calor.

Els principals períodes identificats pels col·leccionistes són:

• Clàssic. Dura des 1840 fins a 1880 i se centra principalment en determinades ciutats de França, Regne Unit i Estats Units.
• Folklòric i publicitari. Es va desenvolupar des de l'any 1880 fins a laII Guerra Mundial. En aquest període es produeix el declivi de les grans fàbriques de vidre i el naixement d'explotacions familiars més petites.
• Contemporani. A partir de la II Guerra Mundial, es va estendre la fabricació de petjapapersd'estudi. Els artistes treballen sols en els seus estudis reproduint tècniques d'elaboració del període clàssic.

• Guillotina

AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Pitjapapers

• Yang, Ping-Chang; Mahmood, Tahrin North American Journal of Medical Sciences, 4, 9, 2012, pàg. 429.DOI:10.4103/1947-2714.100998.ISSN:1947-2714.PMC:3456489.PMID:23050259.

• Papereria

• Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
• Control d'autoritats