Pistoria era el nom clàssic de la ciutat de Pistoia. Era una ciutat d'Etrúria situada a la part nord delsApenins a la via entreFlorentia iLucca a uns 35 km de cadascuna, segons l'Itinerari d'Antoní. Va ser una ciutatetrusca però no n'han quedat restes. Va passar als romans en època desconeguda i segonsPlini el Vell era unmunicipi ordinari de segon ordre.[1]
El seu nom es coneix en relació a la derrota final deCatilina. L'any62 aC Catilina, que tenia a les seves forces aFaesulae, va assabentar-se que la conspiració que havia planejat havia estat descoberta i es va traslladar a Pistoia (in agrum Pistoriensem) amb intenció de fugir pels Apenins cap a laGàl·lia Cisalpina, peròQuint Cecili Metel Cèler li va tallar la retirada, i per l'altre costat s'acostava elcònsolGai Antoni Híbrida, que el pressionava perquè avancés. Catilina, de sobte, va decidir enfrontar-se a Gai Antoni però va ser derrotat completament a les muntanyes properes a Pistoria.[2]
Alsegle iv va adquirir importància i va ser la seu d'un bisbe.[4] Va passar alsostrogots i alslongobards, sota els que era una de les residències reials temporals. Després del774 va passar alsfrancs i al segle ix va quedar dins elRegne d'Itàlia. El comú es va afermar alsegle xii, adquirint el poder el1177. Les muralles es van construir poc després. La ciutat va ser de predominigibel·lí, però el1254 la güelfa Florència la va conquerir.
L'any1325 va ser ocupada pel gibel·líCastruccio Castracani senyor de Lucca iPisa, que va morir el1328 i els güelfs florentins la van recuperar. El1401 la ciutat va acceptar formalment el domini florentí. Des de llavors va quedar en poder de Florència i els estats que la van succeir. Alsegle xvi va tenir una fàbrica depistoles, que van agafar el nom de la ciutat.[5]