 | Aquest article o secció necessita millorar unatraducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeuiniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement. |
Unapista de rialles orialles gravades (també anomenatrialles enllaunades[1]) són unrecurs sonor que simularialles del públic, per fer creure que són reaccions en directe. Sol introduir-se per remarcar elsgags o els moments còmics d'un programa de televisió, i s'empren habitualment en sèries icomèdies de situació.[2]
El seu origen es troba que, abans de l'aparició de latelevisió, la realització de peces teatrals o fins i tot programes de ràdio solia fer-se en directe i amb públic. Amb el naixement de la TV i l'aparició de recursos com elcinta de vídeo, alguns tècnics de so van decidir introduir riures gravats en determinades escenes còmiques d'algunes sèries per acostumar als espectadors. El primer programa de televisió que va incloure rialles gravades va serThe Hank McCune Shou el1950, i s'atribueix la seva existència al tècnicCharles Douglass.[3] El recurs de la pista de rialles va ser posteriorment un dels principals distintius de lessitcom tradicionals.[4]
Les pistes de rialles han estat rebutjades per algunes persones, mentre que unes altres ho veuen com un recurs correcte. Els crítics les consideren un insult a la intel·ligència dels espectadors, ja que el recurs sembla pretendre indicar a la gent quan i de què han de riure. Alguns fins i tot veuen la inserció de riures enllaunats i recursos similars com unmissatge subliminal, en relació a com haurien d'afrontar-se o percebre's certes situacions.[5]
També s'utilitzen crits pre-gravats en la postproducció, com elcrit Wilhelm o els de la protagonista femenina deKing Kong.[6]