Lapirolusita és unmineral de la classe delsòxids que pertany algrup del rútil.[2] El nom procedeix del grec,piro (foc) ilousis (lavadura), ja que en l'antiguitat s'usava per treure el color verdós que li donava alvidre la presència de components deferro.
Òxids de manganès formant dendrites, erròniament anomenats "pirolusita dendrítica"
Químicament ésdiòxid de manganès. Pot presentar una gran quantitat d'hàbits cristal·lins, encara que en general es presenta en forma d'agregats cristal·lins fibrosos.
Es tracta d'un mineral molt comú a tot el món i, juntament amb larodocrosita, són la principalmena delmanganès. L'extracció de manganès de la pirolusita es porta a terme perelectròlisi. El manganès és un metall molt valorat estratègicament, ja que és un component de l'acer i d'altresaliatges com ara elbronze-manganès. Com és un agentoxidant s'empra per a la fabricació declor idesinfectants (permanganats). També s'usa per a la decoloració del vidre, ja que quan es barreja amb el vidre fos s'oxida el ferro ferrós a ferro fèrric, de manera que desapareixen els colors verdosos i marrons que tindria el vidre. S'usa també com a material colorant en la fabricació depintures verd i violeta i entints per teles, així com per donar colors violeta o ambre arajola siceràmica.
Molts exemplars mostrant unhàbit cristal·lí en forma de dendrites de color negre, trobats freqüentment sobre les superfícies d'algunesroques, han sigut classificats tradicionalment com apirolusita dendrítica, tot i que acurats anàlisi de nombrosos exemplars d'aquestes dendrites han demostrat que cap d'aquestes ho són en realitat, tractant-se en realitat d'altres formes d'òxids de manganès.[3][4]