Elpinsà comú,[1]pinsà,xeu (Fringilla coelebs, delllatí vulgarpincio i aquest depinc, onomatopeia del crit) és unaespècie d'ocell de l'ordre delspasseriformes i de la família delsfringíl·lids.[2] És una de les espècies més comunes dels Països Catalans on es reuneixen estols de centenars d'exemplars, repartits entre conreus, pastures,boscos i arbredes. A la vegada, és la més comuna de les tres espècies de pinsans (les altres existents són elpinsà borroner –Pyrrhula pyrrhula– i elpinsà mec –Fringilla montifringilla–).
El pinsà mesura 14-16 cm i pesa 19-21 g. Elmascle té el front negre, el cap blau pissarra i les galtes i el pit morats. El dors marró i el carpó verdós. Les ratlles blanques a les ales i a la cua el fan inconfusible en vol. Lafemella és tota ella marró verdosa, té la part inferior més clara i amb el blanc de les ales i la cua menys pur que el mascle.
No li agraden les zones boscoses gaire denses, s'adapten fàcilment a viure a prop dels conreus, jardins i a prop de pobles i ciutats. De totes maneres és el més forestal delsfringíl·lids, especialment a l'època de nidificació. A l'hivern s'arrepleguen en grans esbarts a zones obertes on troben aliment abundant.
A l'hivern la població de pinsans de Catalunya augmenta considerablement amb l'arribada de grans estols provinents del nord-est d'Europa. A Catalunya mateix es produeix també una petita migració delPirineu a les planes. De fet, hi ha unrefrany que diusi veieu un pinsà, fred farà. La migració detardor va des de la darrera setmana de setembre fins a les acaballes d'octubre.
Durant l'època de cria elmascle emet un potent cant, té un fort instint territorial i defensa un tros de terra d'on treu les llavors. Mentrestant, la femella, s'ocupa de construir el niu i de la incubació dels ous. La població nidificant és poc nombrosa i repartida arreu dels boscos, sobretot en rouredes humides i fagedes, però també en alzinars i pinedes de pi roig.
Elmascle és molt apreciat com a ocell de gàbia a causa del seu cant. S'adapta bé a la vida en captivitat. Cada any es capturen centenars de mascles pel cant per part d'ocelleries. No obstant això, tot i que hom creu que uns quants decennis enrere era molt més abundant, els efectius sembla que es mantenen. (cant(?·pàg.))
Elpinsà comú fou descrit pel naturalista suecCarl Linné l'any 1758 en la 10a edició de la sevaSystema Naturae amb el seunom binomial actual.Fringilla és la paraulallatina per a pinsà, mentre quecaelebs significa cèlibe o solter. Eltaxònom suec va remarcar que durant l'hivernescandinau, només les femelles emigraven cap al sud a través deBèlgica fins a Itàlia.[4]
.svg){kind=icon}
.jpg)
.jpg)
.jpg)
