Pina Bausch (alemany: Pina) (Solingen, 27 de juliol de1940 -Wuppertal, 30 de juny de2009)Philippine "Pina" Bausch fou unaballarina,coreògrafa,professora dedansa contemporània i directora delTanztheater de Wuppertal. És una figura de culte de ladansa internacional, i potser la més rellevant de l'època contemporània. Fou deixebla deKurt Jooss.[1][2]
Bausch és considerada una de les pioneres de ladansa teatre, per la seva manera de formar i dirigir intèrprets, i els espectacles que expressen emocions i diàlegs mitjançant el moviment, sons, vestuari iescenografia. En la dansa teatre, és la figura més destacada i ha influït en diversos artistes. També va ser de les primeres a coreografiar els desplaçaments i posicions a l'escenari dels actors en peces de teatre tradicional.[3][4][5]
Els seus espectacles més coneguts són la sevaConsagració de primavera (1975) i especialmentCafè Müller (1978), que han estat representats, entre altres llocs, alLiceu deBarcelona. Morí el30 de juny del2009 a la ciutat alemanya deWuppertal, a l'edat de 68 anys, després que li diagnosticaren uncàncer cinc dies abans.[6]
La Pina neix l'any1940 a la ciutat alemanya deSolingen. És batejada com a Philippine Bausch. Els seus pares treballaven al restaurant d'un hotel de la ciutat, on ella i els seus germans ajudaven. Després d'atendre a classes de ballet a la mateixa escola de la ciutat, Pina comença la seva formació professional als catorze anys a La Universitat de les Arts Folkwang, de la mà del coreògrafKurt Jooss.
Joss tant era un gran defensor de la dansa moderna alemanya, com buscava la reconciliació d'aquesta amb les regles fonamentals del ballet clàssic. Així, Bausch obté tècniques per a la màxima lliure expressió creativa, com tècnica per mantenir la forma clara i domini propi delballet.
L'any1958 és guardonada amb el premi d'excel·lència de l'escola, Folkwang Prise.[7]
El1959, amb 19 anys, es gradua de Folkwang i aconsegueix una beca per continuar els seus estudisJulliard School of Music,Nova York. Allà la dansa clàssica estava patint una modernització gràcies aGeorge Balanchine i a l'efervescència d'estils de dansa moderna.
Pina Bausch durant els seus anys a Nova York, rep formació de la mà de grans referents en el món de la dansa:Anthony Tudor, José Limón, ballarins de la companyia deMartha Graham, Alfredo Corvino, Margaret Craske….[7] Gràcies a Tudor comença a treballar alMetropolitan Opera Ballet com a ballarina.[cal citació]
Després de passar dos anys alsEstats Units, Bausch torna aAlemanya. Balla a la reformada companyia de Jooss, que ara s'anomena Folkwang Tanzstudio. Protagonitza diverses peces, antigues i noves, a més a més d'ajudar-lo a coreografiar.
Comença a coreografiar de forma independent quan el Folkwang Tanzstudio necessita noves peces de dansa. Arran d'això crea obres comFragment oIm Wind der Zeit, per les quals rep el primer premi al Taller Coreogràfic Internacional aColònia l'any1969.[7]
Després de treballar com a coreògrafa convidada aWuppertal, és nomenada directora del Wuppertal Ballet. Més endavant va rebatejar-lo com aTanztheater Wuppertal, que es tradueix com a Dansa-teatre Wuppertal. Amb aquest nom, Pina estableix el caràcter artístic de la companyia: representa l'emancipació de les rutines clàssiques del ballet tradicional per donar pas a la llibertat creativa per escollir els mitjans d'expressió.[7]
Gluck Iphiegenie auf Tauris (1974) iOrpheus und Eurydice (1975) són les seves primers òperes de dansa. Després s'endinsa en el món de les cançons populars ambI’ll Do You In… iCome Dance With Me. Segueix creant amb peces comRenate wandert aus,Le Sacre du printemps,The Seven Deadly Sins,Dont Be Afraid Of,Duke Bluebeards Castle…[7]
Els seu primers anys de creació a Wuppertal generen constenació entre el públic i la crítica, no acostumats a la càrrega emocional de les obres de Pina.[7] Tot i això, la seva època creativa a Wuppertal marca el seu estil com a coreògrafa inscrivint-se en laDansa-teatre i dona fruit a les obres més cèlebres de la seva carrera.
El gener de1980 mor la parella de Pina, Rolf Borzik. L'obra1980 és interpretada per la crítica com un homenatge al seu difunt company de vida, mà dreta en la qüestió de disseny d'espai per a les seves coreografies. Tots dos varen treballar junts creativament fins a la mort de Borzik.[cal citació]
Posteriorment treballa en peces comBandoneón (1980),Walzer (1982),Carnations (1982)On the mountain a cry was heard (1984),Two cigarrets in the dark (1985),Viktor (1986),Palerm, Palerm (1989),A tragedy (1994) iDanzón (1995).[cal citació]
Pina Bausch va ser probablement la ballarina més influent en quant a noves generaciones dedansa contemporània i l'art en general durant la dècada dels 80.
El 30 de juny de 2009 Pina Bausch mor decàncer.
.jpg)
.jpg)
