 | |
| Tipus | joc de pilota iesport tradicional |
|---|---|
Lapilota valenciana és l'esport depilota autòcton dels Països Catalans, concretament del País Valencià. Dos jugadors o equips front a front competeixen a llançar-se una pilota amb la mà sota determinades regles, depenent de la modalitat, tals com que lapilota passe per sobre d'una corda o avance unesratlles en terra.[1]
Tot i que normalment se la coneix simplement com aPilota, s'anomenaPilota valenciana per distingir-la d'altresjocs de pilota, com lapilota basca, que es juga normalment contra unmur. Sota aquest nom genèric hi ha tot un seguit de modalitats que es diferencien segons la pilota amb què es juga, el recinte de joc o les comarques en què es practiquen.
Excepte en el cas delfrontó, totes les modalitats de lapilota valenciana es caracteritzen pel fet que els jugadors estan acarats, separats per una corda o unesratlles en terra, i han de colpejar la pilota amb la mà (que durà unes proteccions segons el tipus de pilota). En general, s'hi pot jugar al carrer (Galotxa,Llargues, iRaspall), o en untrinquet (Escala i corda iRaspall).[1]
.jpg)
No se sap del cert l'origen de la pilota valenciana, tot i que hom el relaciona amb lafeninde grega, eljeu de paume medieval francès, del qual derivarien també altresjocs de pilota, com lapilota basca oirlandesa, i les modalitats "a ratlles" d'arreu d'Europa (kaatsen,longue paume,pallone, ...), així com altres esports amb eina, com eltennis.[2][3]
La modalitat més antiga són lesLlargues, de la qual deriven variants com laperxa o lapilota grossa, que, al seu torn, dona lloc a lesgalotxetes i lagalotxa, la qual és la passa prèvia a l'escala i corda, la modalitat més prestigiada avui en dia. Per altra banda, elraspall, l'altra modalitat professional, també perdé la manera de fer els punts "a ratlles". Cas a banda és el delfrontó i elsfrares, les úniques modalitats dejoc indirecte, çò és, que la pilota ha de colpejar contra una paret.
Hi ha constància de la pràctica de la pilota als carrers deValència ja al segle xiv, i al segle xvi hi hagué fins a13 trinquets.[4] El fet que en el moment de disputar-se una partida fóra impossible el trànsit per alguns carrers, i l'ús de paraules malsonants portarien a diverses prohibicions, la primera el 14 de juny de 1391.[5] La prohibició va ser contestada ambprotestes.[5] També aCastelló n'hi hagué prohibicions.[6] Tanmateix, cap d'aquestes no va tenir cap efecte pràctic, i fins alsegle xviii se'n troben testimonis de noves prohibicions.[7]
El joc, però, s'esllanguí i fou abandonat per les classes altes, quedant només com a esport per les classes baixes, les quals el mantingueren als pobles. Fou un llarg abandó i dessenteniment que quasi el feu oblidar amb l'arribada delfutbol i elscotxes als carrers.[3]
El suport dels mitjans de comunicació, especialment les retransmissions dePunt Dos, i el carisma d'un pilotari mític,Paco Cabanes, elGenovés,[2] facilitaren un cert reviscolament recolzat per laFederació de Pilota Valenciana, la qual organitza manta de campionats per aficionats i la participació de laSelecció valenciana a lescompeticions internacionals. Per altra banda, la pràctica professional de la pilota s'ha dignificat amb l'aparició de l'empresaVal Net.
El2010 s'inaugurà una primera fase de laCiutat de la Pilota aMontcada (Horta Nord) amb un espectacular trinquet amb capacitat per a 1.500 espectadors i disseny amb vidre que permetria la modernització de les transmissions televisives.
Cada modalitat depilota valenciana té una canxa de joc determinada o preferida:
Existeixen diverses modalitats de pilota valenciana encara que es poden dividir en dos grans blocs,estil directe iestil indirecte:[1]
En l'estil directe els equips estan encarats i s'han d'enviar la pilota d'una meitat del camp a l'altra.Per ordre alfabètic, les modalitats reconegudes per laFederació de Pilota Valenciana són:
En l'estil indirecte els dos equips comparteixen canxa i s'enfronten llançant la pilota contra un element (mur), anomenatfrontó. Després que la pilota rebote li toca a l'equip contrari.[1]
Per ordre alfabètic, les modalitats reconegudes per laFederació de Pilota Valenciana són:
.jpg)
Lesllargues són la modalitat més antiga de la pilota valenciana, jugada arreu del País (o substituïda per una altra variant en temps recents), nogensmenys, tots els documents que esmenten la pilota coincideixen que era jugada al carrer i pel sistema de les "ratlles", meitats del camp disparelles i mòbils al llarg de la partida.[1]
De lesllargues s'hauria escindit la modalitat delraspall, la qual no empra lesratlles però tampoc té separació palesa de la canxa de joc.
La corda al mig del carrer o trinquet és una invenció atribuïda alNel de Murla als voltants del 1910. D'aquesta manera s'evitaven les discussions sobre la col·locació exacta de cadaratlla i s'afavoria un joc més vistós, en haver de passar la pilota per sobre la corda. Tot i que de modalitats amb la corda al mig i ambratlles ja n'hi havia, com a mínim, des del s.XVIII, com laPilota grossa jugada alTrinquet de l'Abdet. LesGalotxetes, però, perderen lesratlles.
Una variant de lesllargues, laPerxa, en què la treta es fa passant la pilota sobre una corda i caient en un espai limitat (el "dau"), per després jugar a lesratlles, donaria pas a lagalotxa, amb la corda de treta i la del mig camp. I alhora, la galotxa seria la passa prèvia a l'escala i corda, en què només resta la corda al mig del trinquet.
Cas a banda és elfrontó, del qual es tenen les primeres notícies a finals del segle xix de mans de pilotaris bascos. L'origen delsfrares (una mena de frontó) de 3 parets no és encara cert.
El màdel és la modalitat més recent, originada l'any 2006 en els entrenaments conduïts perToni Astorgano en laUniversitat de València en canxes de pàdel per la falta d'una instal·lació específica, i promoguda l'any 2013 pels raspallersVicente Jesús Marrahí, Guillem iRicard Sentandreu amb l'organització del primer campionat amb regles específiques.[9]
En la pilota valenciana els jugadors no duen cap uniforme, sinó que vesteixen de roig o de blau, essent el roig el color de l'equip teòricament més fort. Aquesta diferenciació sembla feta pels apostadors.
Fins no fa gaires anys en l'Escala i corda era costum vestir de blanc, çò és, pantalons llargs i samarreta blancs, amb una faixa del color corresponent. Avui en dia, amb la introducció de la televisió, són les samarretes de color roig o blau les que diferencien l'equip del jugador. Així mateix, no és estrany veure-hi reclams publicitaris estampats.
En el raspall, els pantalons són curts, ja que els llargs destorben en els freqüents moviments d'agenollar-se per raspar la pilota en terra.
Després del mateix jugador, la pilota és el factor determinant de les partides. Depenent de la modalitat que es jugue s'utilitzarà una mena de pilota o una altra. A més, el jugador o equip que està en el dau (o té la treta) pot canviar de pilota per adir-se als seus interessos del moment (una pilota més ràpida, una altra de bot més curt, etcètera).
.jpg)
Cada modalitat té una pilota associada, i cada pilota té un tacte diferent. Així, no hi ha una protecció comuna a tots els jugadors i jugadores ni tan sols a cada modalitat. Una mà preparada per jugar a raspall és completament diferent d'una altra disposada a jugar a llargues. A més, dins d'un mateix equip d'escala i corda, per exemple, unpunter durà la mà molt més protegida que elmitger, atés que la seua funció és parar la pilota, mentre que eldauer (oescalater), que rep les pilotes amb menys força o de rebot, tindrà menys proteccions per "sentir-la" millor i dirigir-la amb més precisió.
En general, els pilotaris s'arreglen les mans amb tessamoll i esparadrap, les modernes adaptacions de les cartes i les vetes. També és freqüent emprar planxes metàl·liques per les zones més castigades.
Una partida de pilota valenciana, pel que fa a la puntuació, és dividida en un nombre dejocs (otantos) que depén de la modalitat que es jugue. Aquest sistema de puntuació és la manera més estesa avui en dia, però antigament també es comptavaa pujar i baixar, que consistia també a arribar a una xifra determinada, però amb l'afegitó que si l'equip que anava perdent aconseguia untanto, en lloc de sumar-se'l, l'hi restava a l'equip que anava guanyant. Quan hom aconsegueix untanto, els equips canvien de camp, és a dir, elrest altraure i viceversa. L'única excepció és la modalitat deLlargues, que té la particularitat de lesratlles.
Aquesta manera de fer elsquinzes només és usada actualment en lesLlargues, tot i que també s'utilitzaven en elstrinquets. N'és una pervivència laPilota grossa alTrinquet de l'Abdet
Lesratlles són línies marcades allí on es para la pilota. Quan elmarxador o la persona que du el compte de la partida no fa cap referència a capratlla vol dir que cap equip té capratlla. Si n'hi ha, el marxador l'anomena després de la puntuació, sense indicar a favor de qui són, car se sobreentén que són a favor delrest, que és l'interessat a assolir eltraure. En aconseguir dues ratlles, o en arribar aval i una ratlla, es canvia eltraure.
Així, podrem sentir les següents puntuacions abans de canviar de camp:
El sistema de puntuació de cadajoc està dividit en quatre moments, anomenatsquinzes:
Aquestes són les situacions possibles en la puntuació d'unjoc:
Per guanyar eljoc s'ha de guanyar per 2 o mésquinzes, de manera que el rival ha d'estar a 30 com a màxim. En cas d'empat aval ambdós tornen a estar a 30. La que pot ser que siga última pilotada de la partida rep el nom deVal i lo atre, ja que l'equip que es preveu guanyador duval i si aconsegueix eljoc, s'emporta tambélo atre (la victòria).
.jpg)
La pilota valenciana ha perviscut en gran part gràcies a la juguesca i les travesses que hi anaven relacionades, no és estrany escoltar en acabar la partida els aficionats queixar-se de l'espectacle que han donat els pilotaris perquè aquests no tenien prou incentius per a esforçar-se, és a dir, propines.
El públic, tant alstrinquets com al carrer, s'adreça almarxador, qui s'encarrega decasar les travesses, l'espectador li diupostura (la travessa), si el marxador creu que aquesta té trellat l'atén, li dona un rebut i replega els diners, per començar a cantar-la buscant un altre espectador que accepte posar-hi diners en contra.
Aquestes travesses es poden feral quinze oal joc que immediatament després es disputarà.
Tanmateix, és molt més comú escoltar travesses a un resultat determinat de la partida, és a dir, amb quina diferència detantos ha d'acabar un equip sobre l'altre. En aquest cas elpostor, l'espectador que vol fer la travessa,dona una quantitat de tantos a qui vulga apostar en contra seu. Per guanyar els diners el seu equip ha de guanyar la partida amb aquell marge de tantos o més.
Per exemple, en una partida deRaspall (que es juga a 25tantos):
Vol dir que el travessador creu que l'equip vestit de roig guanyarà la partida 25-15 o millor. O, cosa que és el mateix, que els blaus no arribaran a fer 20.
O en una partida d'Escala i corda (a 60 tantos):
Vol dir que guanyarien els blaus 60-45.
Jugadors de pilota que han marcat època:
Vegeu una llista més extensa aLlista de pilotaris valencians, on hi ha també els pilotaris professionals de l'empresaValNet.
Per consultar un resum anual, vegeuTemporades de pilota valenciana.
Escala i Corda
Raspall
Frontó
Galotxa
Llargues
Perxa
Raspall
Si bé és cert que moltes modalitats de lapilota valenciana són autòctones i úniques, també és cert que forma part d'un conjunt d'esports d'un origen comú. Ha sigut recentment, amb la (re)trobada d'aquestsjocs de pilota que ha sorgit la iniciativa d'enfrontar els millors esportistes en l'anomenatJoc internacional, una modalitat molt semblant a lesllargues que posa en comú els diferents jocs de pilota practicats arreu d'Europa iAmèrica.
Aquesta modalitat inventada per laFederació de Pilota Valenciana (integrada en laConfederació Internacional de Joc de Pilota), és l'excusa per jugar anualment (des del 1993) elsCampionats Internacionals de Pilota.
Paral·lelament al Joc Internacional, també existeix una versió internacional delFrontó. També és conegut com aOne Wall Ball.
Antigament, les modalitats dePilota basca preferides alPaís Basc eren el "bote luzea", el "mahi jokoa" i ellaxoa. Les dues primeres ja han desaparegut, mentre que l'última encara es practica a la vall deBaztan i alPaís Basc francés. Per les descripcions que es conserven eren del tot idèntiques a lesLlargues valencianes, però amb una pilota de major pes i volum.
A mitjan segle xix, però, el pilotari "Chiquito de Eibar" popularitzà l'estil indirecte, l'anomenat "ble", és a dir, jugar a pilota contra la paret, del qual l'actual frontó basc n'és l'evolució autòctona.
Una mostra de la compatibilitat entre el joc "a la larga" i lesLlargues és que hi havia jugadors professionals que es guanyaven un bon sou amb les apostes per les partides contra els millors aficionats de cada poble que visitaven, és el cas de l'aragonés Lagasa i elvalencià Amigó, qui varen fer un bon grapat de desafiaments victoriosos en terresnavarreses (setembre de1680 aPamplona).
L'octubre de2006, per primer cop, un equip juvenil navarrés jugà aLlargues contra un de valencià en el Dia de la Pilota celebrat aValència. Tanmateix, actualment, els contactes entre els dos esports es veuen limitats al frontó, monopolístic pels bascos i minoritari pels valencians. De vegades s'organitzen partides d'exhibició, com l'Open Ciutat de València, amb unes regles particulars (la llargària de la canxa, per exemple), i una pilota d'un pes i diàmetres intermedis entre les habituals per cada modalitat.
La pilota valenciana va ser un dels esports d'exhibició a les Olimpíades culturals celebrades, amb partides degalotxa,llargues iraspall arreu de l'Estat, amb motiu delsJocs olímpics deBarcelona el1992.
L'any 1992 l'artista valenciàManuel Boix exposà uns gravats en aiguafort i escultures amb motius de la pilota valenciana sota el títol d'El punt dins el moviment.
Altresjocs de pilota
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
| Annals | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Canxes de joc | |||||||||||||
| Clubs amateurs | |||||||||||||
| Competicions (per any) |
| ||||||||||||
| Internacional | |||||||||||||
| Joc de pilota al món | |||||||||||||
| Lèxic específic | |||||||||||||
| Modalitats | |||||||||||||
| Pilotaires |
| ||||||||||||
