Pihen-lès-Guînes es troba alcantó de Guînes, que al seu torn forma part deldistricte de Calais. L'alcalde de la localitat és Jean-Luc Marot (2014-2020).
El nom de Pihen apareix per primera vegada a la carta de fundació de l'abadia d'Ardres el1084, sota el nom dePithem, del germànic "pit" (pou) i "hem" (residència, poble). A la regió deCalais i deBoulogne-sur-Mer, l'arrelhem esdevéhen (Hermelinghen,Hardinghen…), i amb la desaparició de la "t", el nom del poble va esdevenirPihen.
Pihem és una altra població delPas de Calais. La confusió dels dos noms provocava que hi hagués problemes en el lliurament del correu, de manera que Pihen va canviar el seu nom aPihen-lès-Guînes el1923.
El poble és sens dubte molt antic. S'han trobat sepultures de l'alta edat mitjana, especialmentsarcòfags iesquelets reposant sobre guix. En diverses ocasions, agricultors que llauraven el camp han trobat teules molt espesses i fetes a mà. Testimonis de temps més llunyans, les obres de construcció de la carretera departamental van treure a la llum uns ullals demamut i uncrani derinoceront.
Al centre del poble hi ha una cruïlla on convergeixen set camins, dels quals alguns daten de l'edat mitjana. El poble és travessat d'una banda a l'altre en sentit est-oest per una antiga via romana, una branca derivada aGuînes de laLeulène (o camí de Leulingue), que va en línia dreta deThérouanne aSangatte. Aquesta branca unia Guînes ambWissant, que era un port d'embarcament versAnglaterra molt freqüentat a l'edat mitjana. Aquest camí és una part de laVia Francigena, un camí de pelegrinatge que uniaCanterbury aRoma.Sigeric,arquebisbe de Canterbury del989 al994, en va fer la descripció més antiga en tornar de Roma. Aquest itinerari, fet en vuitanta etapes d'uns vint quilòmetres, està descrit per un manuscrit. Aquest itinerari, amb referències més antigues que les deSant Jaume de Compostel·la, posa les bases de l'actual.
A l'edat mitjana, Pihen va formar part delComtat de Guînes i després, com tots els pobles de la regió de Calais, va romandre en mansangleses entre el1347 i el1558.
Després queFrançois, segonduc de Guise, alliberés Pihen el 1558, el poble va entrar a formar part del ‘’pays reconquis'’ (terra reconquerida). Després de la marxa dels colons anglesos establerts des de la capitulació deCalais el1347 i l'expulsió dels propietaris francesos, calia repartir les terres entre els nous propietaris.
Les penúries de Pihen, però, encara no s'havien acabat. Amb la guerra entreFrança iEspanya, el territori de Pihen era un camp de batalla, amb l'amenaça dels espanyols situats a la zona veïna deFlandes, que aleshores era territori espanyol. El territori podia canviar de mans d'un dia a l'altre, cosa que va passar múltiples vegades entre el1596 i el1598. L'antiga església, delsegle xiii, va ser danyada i incendiada en aquell temps.