| Medaller | |||
|---|---|---|---|
Representa: Itàlia | |||
| Atletisme | |||
| Jocs Olímpics | |||
 | Moscou 1980 | 200 m | |
 | Múnic 1972 | 200 m | |
| Moscou 1980 | 4x400 m relleus | |
| Campionat del Món | |||
 | Hèlsinki 1983 | 4x100 m relleus | |
| Hèlsinki 1983 | 200 m | |
| Campionat d'Europa | |||
| Roma 1974 | 200 m | |
| Praga 1978 | 200 m | |
| Praga 1978 | 100 m | |
| Roma 1974 | 100 m | |
| Roma 1974 | 4x100 m relleus | |
| Hèlsinki 1971 | 4x100 m relleus | |
| Jocs del Mediterrani | |||
| Esmirna 1971 | 200 m | |
| Alger 1975 | 100 m | |
| Alger 1975 | 200 m | |
| Split 1979 | 100 m | |
| Casablanca 1983 | 200 m | |
| Universiada | |||
| Moscou 1973 | 200 m | |
| Roma 1975 | 100 m | |
| Roma 1975 | 200 m | |
| Ciutat de Mèxic 1979 | 200 m | |
Pietro Paolo Mennea (Barletta,Itàlia,28 de juny de1952 -Roma,21 de març de2013) va ser unatletaitalià especialista enproves de velocitat.[1][2]
Pietro Mennea va començar la seva carrera esportiva professional com integrant de l'equip italià de 4x100 que va assolir la medalla de bronze en els Campionats d'Europa de 1971. El seu debut olímpic es va produir un any després alsJocs olímpics de Múnic. A la ciutat alemanya va assolir la medalla de bronze en la prova dels 200 m, després del seu ídol, el sovièticValeri Borzov, i el nord-americàLarry Black. El 1974 es va produir la consagració de Pietro a l'elit de l'atletisme mundial en assolir elCampionat d'Europa en els 200 m i el subcampionat en 100m i 4x100.
El 1975 va continuar amb els seus èxits, amb victòries a laUniversiada de Roma i alsJocs del Mediterrani, però la temporada següent va començar amb resultats mediocres que li van fer prendre la decisió de no acudir alsJocs de Montreal. Finalment la pressió popular li va obligar a acudir als Jocs, i a la ciutat canadenca va assolir el 4t lloc en la final de 200 m i el mateix en el relleu de 4x100. El 1979, durant la celebració de la Universiada, Pietro va assolir el record del món dels 200 m (1972), un rècord que duraria 17 anys fins a ser batut el 1996 pel nord-americàMichael Johnson.[3] Amb aquestes credencials es presentà alsJocs Olímpics de Moscou 1980.[4] Allí assolí per fi el títol olímpic dels 200m. Després del bronze en elCampionat del Món de Hèlsinki'83 Mennea decideix retirar-se de l'atletisme professional, si bé encara va tornar en dues ocasions, la primera per a assolir el 7è lloc en la final de 200 m delsJocs Olímpics de Los Angeles 1984 i la segona per a participar en elsJocs Olímpics de Seül 1988 on no superà les sèries inicials.
El 1999 va ser triateurodiputat fins al 2004.[5]
Jocs Olímpics[modifica]
Campionats del Món[modifica]Campionats d'Europa[modifica]
Universiada[modifica]
| Jocs del Mediterrani[modifica]
Campionats d'Italia[modifica]
Altres victòries[modifica]
|
|
