| (el)Αρχαία Πύδνα | |||||
| Tipus | poble | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | Pydna(en) | ||||
| Lloc | |||||
| Entitat territorial administrativa | Pydna-Kolindros Municipality (Grècia)(en) | ||||
| |||||
| Característiques | |||||
| Altitud | 5 m | ||||
Pidna (grec antic:Πύδνα,llatí:Pydna) era una ciutat de la costa dePièria algolf Termaic.
Dos guies macedonis van acompanyarTemístocles fins a la ciutat, on va trobar una nau a punt de navegar cap a Àsia. Apareix alsegle v aC en possessió d'Alexandre I de Macedònia (498-458 aC) si bé la ciutat, que era un establiment grec, conservava l'autonomia.Tucídides el432 aC va assetjar Pidna, però, com que li calien forces pel setge dePotidea, va fer un acord ambPerdicas II de Macedònia, fill d'Alexandre I, i segurament va aconseguir un reconeixement nominal dels drets atenencs sobre la ciutat. Es creu que la facció pro-macedònia era al govern i la facció pro-atenenca havia reclamat l'ajut d'Atenes.
L'any410 aC es va revoltar contra el reiArquelau de Macedònia, fill de Perdicas II que va rebre ajut del comandant atenencTeràmenes per assetjar la ciutat. Els macedonis la van recuperar i l'ajut d'Atenes no va ser necessari. El rei macedoni va evacuar-ne els habitants i els va ordenar reconstruir la ciutat a 4 km (20estadis) de la costa. A la costa hi havia el port controlat també pels macedonis.[1] La nova ciutat es va considerar independent fins que fel comandant atenencTimoteu d'Anaflist la va conquerir durant la crisi de successió de Macedònia cap a l'any 360 aC.Filip II de Macedònia, una vegada en el poder, va recuperar Pidna el 357 aC.[2]
A la mort d'Alexandre el Gran la seva mareOlímpies, la víduaRoxana i el seu fillAlexandre es van refugiar a la ciutat onCassandre els va assetjar. Olímpies va ser executada en públic i Roxana i Alexandre en privat.[3] La ciutat va romandre en mans delRegne de Macedònia i va seguir la seva història. L'any169 aCPerseu de Macedònia es va retirar deDium davant el cònsolQuint Marci Filip, i va anar a Pidna. El22 de juny de168 aC es va lliurar la batalla de Pidna que va posar fi a lamonarquia macedònica.[4]