(es)Pablo Diego José Francisco de Paula Juan Nepomuceno María de los Remedios Cipriano de la Santísima Trinidad Ruiz y Picasso 25 octubre 1881 Màlaga (Espanya)
Pablo Ruiz Picasso[1] (Màlaga,Andalusia,25 d'octubre del1881 –Mogins, laProvença,8 d'abril del1973), més conegut pel nom artístic dePablo Picasso, ja que sempre signava amb el segon cognom, va ser un pintor andalús, un dels més reconeguts del segle xx, conegut sobretot perquè va crear elcubisme juntament ambGeorges Braque. En la seva dilatada carrera, va evolucionar per diferents estils i va conrear altres disciplines com laceràmica, l'escultura ambbronze, elcollage, i fins i tot va ferpoesia. Va crear més de 20.000 obres al llarg de la seva vida.
Picasso va començar el seu recorregut estilístic amb una fugaç experiència amb elmodernisme després del contacte amb la natura que li va suposar l'estada aHorta de Sant Joan i l'amistat amb els artistes catalans aplegats al voltant delsQuatre Gats. Amb les seves primeres estades aParís, a partir del 1900, començà a desenvolupar un estil propi, primer enel període blau, que es caracteritza per obres fetes en tonalitats blavoses, fredes i personatges allargassats amb expressions tràgiques, influït perVan Gogh iGauguin, que reflecteixen una tendèncianihilista; va continuar amb un gir cap a un cert optimisme manifestat per un canvi cap a colors càlids i conegut com elperíode rosa, un moment en el qual Picasso estava permanentment instal·lat a París i en què va entrar en contacte amb escriptors propers alsurrealisme. D'aquest període, són les obres de saltimbanquis, pallassos o acròbates de contingut més lleuger i alegre.
A partir del 1908, influenciat pel treball de Cézanne i per la imatge en moviment de les primeres filmografies, va desenvolupar obres que aconseguien trencar amb el cànon de representació definit en el Renaixement. Apollinaire va ser qui va anomenarcubisme el treball que conjuntament investigaven Picasso iGeorges Braque. Amb obres tan destacades comLes senyoretes del carrer d'Avinyó, Picasso va aportar una nova interpretació de la realitat a partir d'una fragmentació de l'estructura de l'objecte que el va dur a experimentar amb elcollage. Després d'una incursió pel surrealisme amb escultures de fils i làmines de metall i pintures de formes distorsionades i evocacions mitològiques, va iniciar l'època expressionista clarament influït per laGuerra civil espanyola primer i per laII Guerra mundial més tard. Obres com elGuernica oDones plorant reflecteixen el seu sentiment d'angoixa davant la tragèdia de la guerra. Les seves escultures són, en aquest període, claramentabstractes.
En la dècada del 1950, es va centrar en laceràmica i en pintures murals de grans dimensions. Els seus darrers anys els dedicà a pintar variacions d'obres dels grans mestres comVelázquez oDegas, a qui havia conegut personalment i de qui havia adquirit una sèrie d'obres; és una etapa de maduresa que dedicarà a treballar en la producció delitografies.
Va néixer al 25 d'octubre del 1881 a Màlaga. La seva mare era Maria Picasso López i el seu pareJosé Ruiz Blasco, que era professor de l'Escola de Belles Arts i conservador del museu local.[3] Tenia dues germanes: Dolores (1884-1958) i Concepción (1887-1895), a més d'un germà que es creu que va morir molt petit, si bé no se sap del cert si va existir realment.
Als 8 anys va fer la seva primera obra. En aquesta època, signava les seves obres com aRuiz Blasco. Poc després, el 1891, el seu pare troba feina ala Corunya i hi marxa a viure amb tota la família i Picasso es matricula a l'Escola Provincial de Belles Arts on tingué com a mestre el distingit pintor i militarRomán Navarro García de Vinuesa (1854-1928). Quatre anys després marxen aBarcelona, on Picasso aprova els exàmens d'ingrés a l'Escola de la Llotja saltant-se els cursos inicials.
Durant l'hivern del 1895, va realitzar el seu primer gran llenç acadèmic,La Primera Comunió,[4] a Barcelona, ciutat on residia.[5]
El setembre, va marxar a Madrid per a iniciar estudis a l'Acadèmia de Sant Ferran[7] però aviat ho deixa estar: l'atmosfera intel·lectual de la capital, bastant provinciana i impermeable almodernisme català que Picasso intentava introduir, no acabava de convèncer-lo. Fou en aquest període que va crear l'efímera revistaArte Joven, una de les rares col·leccions completes que és a laBiblioteca de Catalunya.[8] No obstant això, va aprofitar les seves freqüents visites alMuseo del Prado per a conèixer millor l'obra d'El Greco, que era vindicada per artistes i estudiosos de la fi del segle xix.[9]
Des del 1898, va signar les seves obres com "Pablo Ruiz Picasso", més tard com "Pablo R. Picasso", i només com "Picasso" des del 1901. Aquest canvi no significava un rebuig de la figura paterna, sinó que es devia a un desig de distinció de Picasso com a personatge, un fet iniciat pels seus col·legues catalans, que varen prendre el costum d'anomenar-lo pel cognom matern molt menys corrent que el "Ruiz" patern.[10]
Va tornar a Barcelona el juny del 1898, malalt d'escarlatina i es va traslladar aHorta de Sant Joan, el poble del seu amicManuel Pallarés i Grau, amb qui muntà el seu primer estudi de pintura. En aquesta estada, Picasso es va retrobar amb les arrels primordials del país i amb un cert retorn a la natura, més en consonància amb l'ideari modernista, cosa que constituí un dels primers episodis "primitivistes" de la seva carrera.[11]
Abandonada la idea de Madrid i la còpia dels grans mestres, el febrer del 1899 estava altre cop aBarcelona,[12] on freqüentava la tavernaEls Quatre Gats, insígnia del moviment modernista i on va exposar dibuixos per primera vegada. Aquí entra en contacte amb altres artistes comCarles Casagemas,Jaume Sabartés iRamon Casas.[13] En aquest ambient, Picasso va entrar en contacte amb el pensamentanarquista implantat a Barcelona. La misèria dels barris baixos de Barcelona, els soldats malalts i ferits que tornaven a Espanya després de la desastrosaGuerra d'Independència cubana, varen crear un ambient propici per a la violència social que sens dubte va marcar, a un nivell individual i moral més que no pas polític, la sensibilitat de Picasso i que es pot apreciar en certs dibuixos realitzats entre 1897 i 1901:El presoner,Un míting anarquista.[14][15] En aquesta mateixa època, exposa també per primera vegada en la històricaSala Parés del carrer Petritxol.
El 1902, es deslliura del servei militar pagant dues milpessetes que li va deixar el seu oncle. El 1906 va viure dos mesos i mig aGósol, període del que en consten diverses cartes amb fragments en català i signades amb el pseudònimPau de Gósol.[16][17] A Gósol s'hi fa enviartires còmiques de premsa estatunidenca que l'apassionaven. Dotze anys abans ja barrejava texts i imatges als seus diaris il·lustrats i no és estrany trobar-higlobus de diàlegs en els seus dibuixos de Barcelona o els primers de París.[18] Segons el britànic Paul Gravett, al final de la seva vida Picasso va lamentar no haver il·lustrat cap còmic.[19]
El període d'aprenentatge de Picasso sota la tutoria del seu pare va començar abans del 1890. Picasso era un pintor molt avançat a la seva edat. El seu pare era professor de pintura i, per causes laborals, va traslladar-se amb la família primer aGalícia i després aBarcelona, on Picasso va ingressar ala Llotja. A Barcelona, ja pintava amb un realisme acadèmic professional. Treballs d'aquesta època sónPrimera Comunió (1896), una composició gran que representa la seva germana, Lola. Amb 14 anys, va pintar elRetrat de la tia Pepa, un retrat vigorós i dramàtic queJuan-Eduardo Cirlot ha considerat"sens dubte un dels més grans de la història sencera de la pintura espanyola".
Va viatjar a París amb Casagemas l'octubre del 1900 per a assistir a l'Exposició Universal en què s'exhibia una obra seva,Últims moments, actualment desapareguda.[21] A París, es va instal·lar a l'estudi d'Isidre Nonell, artista que Picasso coneixia del grupEls Quatre Gats influenciat per l'impressionisme i que reflectia la situació social catalana de principis de segle mitjançant retrats de personatges marginats i miserables. L'obra de Nonell, juntament amb la deToulouse-Lautrec, va influir en gran manera en l'estil de Picasso d'aquesta època, com pot apreciar-se en obres comL'espera (Margot),La nana iLa fi del número, totes del 1901.[15][22] També va conèixer el que seria el seu primer marxant,Pere Mañach (qui li va oferir 150 francs mensuals per tota l'obra d'un any) i va entrar en contacte amb la galerista Berthe Weill. Amb deu anys ja havia pintat vinyetes il·lustrades per a les seves germanes Lola i Conchita, però va ser especialment a la seva arribada a París quan la seva afició es va desenvolupar gràcies als suplements de diaris nord-americans que la col·leccionista i amiga del pintor Gertrude Stein li anava guardant.[19] Va tornar aBarcelona el 20 de desembre amb Casagemas, a qui Picasso va portar aMàlaga per celebrar el Cap d'Any.[21]
Període blau
Entre els anys 1900-1902, Pablo va fer tres viatges aParís, on finalment es va instal·lar el 1904. Aquest període comença el 1901, a causa del suïcidi d'un amic seu a París, i acaba el 1904. És un període en el qual utilitza l'ambient bohemi dels carrers parisencs, i mostra també en els seus quadres l'assimilació del postimpressionisme, amb la gent en els salons de ball i en els cafès. En les seves obres, Picasso gairebé sempre utilitza tons blaus i representa personatges esquàlids amb expressió tràgica. En les obres que va realitzar durant aquests anys, en què expressava la misèria humana, hi predominen els tons blaus. Les pintures mostrenalcohòlics, prostitutes, captaires i persones amb alguna dificultat. Els cossos de la gent els dibuixava una mica allargats, a l'estil d'El Greco. En aquesta època, s'inicià en l'escultura a la casa de Sant Gervasi del seu amicEmili Fontbona, amb qui havia passat la segona meitat del 1901 a París.[23]
Entre 1903-1904 va tenir estudi aBarcelona a la riera de Sant Joan, 17. En aquesta època estableix amistat ambSebastià Junyent, que va pintar un retrat de Picasso i a qui aquest li va dedicar l'aquarel·laEl boig (1904). Junyent va establir una relació de protecció cap al jove Picasso, a qui donava suport econòmic comprant-li alguns dibuixos i pagant un parell de mensualitats del lloguer del taller.[24]
La mort de Casagemas
L'enterrament del comte d'Orgaz (1586–1588, Santo Tomé, Toledo), obra més coneguda d'El Greco. La divisió de l'espai en dues zones va inspirar Picasso en el seu quadreLa mort de Casagemas.
El seu amic Casagemas, després d'haver tractat d'assassinar la seva amant Germaine, una ballarina delMoulin Rouge que freqüentava el cercle d'artistes espanyols, es va suïcidar a París. Picasso, motivat i sensibilitzat per la mort del seu amic, va pintar un quadre anomenatLa mort de Casagemas,[25] quadre al·legòric que començava a mostrar el seu pas alperíode blau. La divisió de l'espai del quadre en dues parts,terra icel,cos iesperit, recorda la deL'enterrament del comte d'Orgaz, d'El Greco.[26]
Altres influències en l'obra de Picasso en aquest període varen ser les deVincent van Gogh iGauguin, el primer sobretot a un nivell psicològic, com es reflecteix en la intensitat emotiva dels quadres d'aquesta època, tot i que també es percep una simplificació de volums i contorns definits que fan pensar en Gauguin, de qui també prendria una concepció universal de la sentimentalitat.[27] Picasso manifestava la soledat dels personatges aïllant-los en un entorn imprecís, amb un ús quasi exclusiu del blau durant un període superior a dos anys, fet que pràcticament no tenia precedents a lahistòria de l'art. D'igual forma, l'allargament de les figures que s'introduïa en les seves obres recordava de nou l'estil d'"El Greco".
Entre Barcelona i París
Picasso tornà aBarcelona al final d'abril del 1901 per exposarDona en blau[15] en l'Exposició General de Belles Arts i se'n va tornar el maig a París, on s'instal·là al 130 del bulevard de Clichy, a l'estudi de Casagemas. Entre juny i juliol del mateix any, Picasso iIturrino varen exposar a la galeria de Vollard,París.[28] Sense diners ni treball, el juny va conèixer el poetaMax Jacob, amb qui va mantenir una estreta relació fins a la seva mort, el 1944. Jacob recordaria més tard que va descobrir l'obra de Picasso quan era crític d'art i va expressar la seva admiració pel talent del pintor; poc després, va rebre una invitació de Mañach per a presentar-li el seu jove representat (Picasso tenia uns divuit anys) i varen estar tot el dia revisant la ingent obra de Picasso, que pintava un o dos quadres per nit i els venia per cent cinquanta francs a laRue Laffite.[29]Durant la tardor, va pintarEls dos saltimbanquis (arlequí i la seva companya) (Museu Puixkin,Moscou),Arlequí recolzat (MoMA,Nova York) i va enllestirLa mort de Casagemas. Durant l'hivern, va pintar una sèrie de retrats en blau; elRetrat de Jaume Sabartés (Museu Picasso de Barcelona), elRetrat de Mateu Fernández de Soto (Museu Picasso de Màlaga) i l'Autoretrat blau (Museu Picasso de París).[15]
El gener del 1902, va trencar el seu acord amb Mañach, i un cop feta la liquidació va tornar aBarcelona. Es va posar a treballar a l'estudi d'Ángel Fernández de Soto, ambJosep Rocarol com a company,[30] al número 6 del carrer Nou de la Rambla, on incrementa la presència del color blau en la seva obra durant la primavera. Amb Fernández de Soto va visitar els bordells de Barcelona, cosa que va deixar reflectida en una sèrie de dibuixos eròtics entre els quals es troba unAutoretrat amb nu (col·lecció privada,Alemanya); un dibuix a la tinta i aquarel·la d'Ángel Fernández de Soto amb una dona iLa macarra (composició al·legòrica), propietat del Museu Picasso de Barcelona.[31]
A París, Mañach va preparar una exposició de pintures ipastels a la galeria Berthe Weill, de l'1 al 15 d'abril, amb obres de Picasso i Lemaire, i una altra el juny a la mateixa galeria amb obres de Picasso iMatisse. Picasso va tornar a París ambSebastià Junyent i va mostrar per primer cop la seva pintura blava en una exposició col·lectiva organitzada també per Mañach a la galeria Berthe Weill entre el 15 de novembre i el 15 de desembre.
D'aquesta època, és elRetrat de Germaine queAcquavella Galleries va adquirir per 18,6 milions de dòlars en una subhasta deChristie's el 2006.[32] El desembre de 1902, es va instal·lar un temps a l'apartament de Max Jacob al 87 delBoulevard Voltaire; la cambra només tenia un llit, i Picasso treballava de nit i dormia de dia, mentre Jacob treballava. En aquest temps no podia comprar llenç, i havia de limitar-se a dibuixar.[33]
La vida
El gener del 1903 Picasso va retornar aBarcelona. Per primavera va començar el quadreLa vida (Cleveland Museum of Fine Arts),[34] un dels quadres més grans i complexos que va pintar en l'època blava, considerat el treball més important d'aquests anys. És una peça d'un simbolisme particularment fosc per a les seves primeres obres i subjecte a múltiples interpretacions acadèmiques, sobre les quals l'artista mai no es va pronunciar. Picasso va realitzar quatre esbossos preparatoris per al quadre, variant la composició de les figures almenys dos cops; cal destacar que la figura masculina, que inicialment era un autoretrat, va acabar recollint la imatge del seu amicCarles Casagemas.[35]La Vida resumeix la major part dels temes i l'atmosfera de l'època blava: elpessimismenihilista desenvolupat en la seva època de formació a Barcelona, intensificat amb les dificultats materials que pateix en aquesta l'època.«Creu que l'Art és fill de la Tristor i del Dolor», deia el seu amic Jaume Sabartés.[36] La soledat dels nens, la misèria de pobres, captaires i cecs estan descrits àmpliament als quadres d'aquest moment:Les dues germanes (1902),Pobres a la vora del mar (1903),El vell guitarrista cec (1903),L'asceta (1903) iLa Celestina (Carlota Valdivia) (1904) es troben entre les primeres obres mestres de Picasso.[37]
Cap a la fi del 1903, Picasso va començar a pensar que només instal·lant-se permanentment a França la seva reputació superaria les fronteres d'Espanya. Es va traslladar a l'estudi de l'escultorPau Gargallo (1881-1934), que en aquell moment estava a París, al 28 del carrer del Comerç de Barcelona,[38] on va finalitzarLa Celestina (Carlota Valdivia) i va començar un nouRetrat de Jaume Sabartés, que va finalitzar la primavera del 1904.[39]
Període rosa
Una mica després de quan es va instal·lar a París (1904-1905), en un apartament bastant humil, es va trobar ambFernande Olivier, que va ser la seva amiga i el va influir amb un nou estil i amb una mica d'humor a les obres. Amb aquesta relació, el color que més dominava les arts eren els colors rosa i vermellós. L'època rosa es distingeix pels seus colors pastel i tons càlids, de línies suaus i delicades, amb un especial èmfasi sobre la línia i el dibuix, més que sobre el color. Representaven el món delcirc, on anava diverses vegades a la setmana. Fa amistat amb l'escriptorGuillaume Apollinaire, els marxantsAmbroise Vollard iDaniel-Henry Kahnweiler i els escriptorsGertrude Stein i el seu germà Leo, que van ser els seus millors clients. Picasso va fer un retrat de cadascun.[23]
La belle Fernande
L'edifici delBateau-Lavoir va ser anomenat així pel poetaMax Jacob perquè la seva estructura de fusta li recordava els vaixells amarrats a la vora del Sena i utilitzats com a safareigs.
L'abril del 1904, Picasso es va instal·lar aParís alBateau-Lavoir, situat al barri deMontmartre, en un taller que el seu amic l'escultorPaco Durrio estava a punt de deixar. Allà va reprendre el contacte amb diversos artistes espanyols i catalans, especialment ambRicard Canals, que, el setembre del mateix any, li va ensenyar la tècnica de l'aiguafort, i la seva dona, que també vivien al Bateau-Lavoir. També ambManolo Hugué i amb la seva dona Totote, i ambRamon Pichot i Gironès i Germaine, la ballarina per la qual el seu amic Casagemas es va suïcidar.
Durant l'estiu va tenir una relació amb «Madeleine», que apareix en diversos dibuixos i pintures, comLa dona de l'acròbata (The Art Institute of Chicago) i va inspirar el tema de laFamília d'Arlequí (1905). L'agost del 1904, Picasso va conèixer la seva primera companya sentimental:Fernande Olivier (1881-1966), model d'artistes i amiga de Benedetta, la dona de Ricard Canals, coneguda entre lacolònia espanyola delBateau-Lavoir com «la belle Fernande». Amb vint anys tots dos, Fernande va ser el primer amor veritable de Picasso, i es va convertir en la seva font d'inspiració fins al 1910, encara que la seva relació acabés definitivament el 1912.[39]
La bohèmia delLapin Agile
L'octubre del 1904, Picasso va conèixer el poetaAndré Salmon, i tambéGuillaume Apollinaire, poeta i escriptor precursor delsurrealisme, amb els quals va establir una relació molt propera. Picasso es va convertir en un assidu delcabaretLapin Agile (el 'Conill àgil') i delCirque Medrano. Des que es va instal·lar a Montmartre, la paleta i els temes de Picasso van començar a canviar, la pobresa i duresa de la vida dels artistes decirc i saltimbanquis van aportar un nou lirisme als seus quadres en el pas de l'època blava a l'anomenadaèpoca rosa. Va continuar treballant les figures amb proporcions allargades que recorden la seva admiració per El Greco, com enL'actor (MoMA, Nova York) o en l'aquarel·laEl foll (Museu Picasso, Barcelona), un recurs de fórmulesmanieristes de les quals s'ha assenyalat que Picasso va fer ús constant al llarg de la seva carrera.[40] Els temes que tractava eren l'alegria i la inquietud existencial; com en l'època blava, hi subjau un toc demalenconia, però en aquest moment dominat per l'afecte, amb moltes referències al món del zoològic i del circ. Va pintar màscares, arlequins, domadors i pallassos, i també és l'època de les maternitats roses. Obres representatives d'aquesta època sónAcròbata amb pilota o noia amb pilota,La família de saltimbanquis,Acròbata i jove arlequí iFamília d'acròbates amb granota.
Del 25 de febrer al 6 març 1905 va exposar a la Galeria Sérurier les seves primeres teles roses. La crítica va parlar de l'anunci d'unatransformació lluminosa del seu talent, després del dramatisme de l'època blava. Apollinaire va descriure les obres del període rosa en laRevue immoral:«Sota els oripells lluents dels seus saltimbanquis, se sent veritablement la pietat de la gent del poble, versàtils, astuts, manyosos, pobres i mentiders». Segons va dir Fernande Olivier, Picasso semblava estimar l'ús que no estava fet, allò que era diferent d'ell: els gitanos, les curses de braus, els cabarets tèrbols, els pallassos i el món del circ; estimava i se submergia amb delícia en tot allò que tenia un color local violent.[41]
A la primavera del mateix any va pintarLa família de saltimbanquis (Washington, National Gallery), una de les seves principals obres d'aquest any, una clara evolució cap a l'època rosa, un paisatge nu i desdibuixat en el qual s'emmarquen aïllades les ben dibuixades i estilitzades figures dels titellaires, personatges marginals la vida solitària dels quals impressiona Picasso.[42]Una tarda, després d'abandonar elCirque Medrano amb Max Jacob, va decidir modelar un cap en fang, i a mesura que treballava la peça en els següents dies, va afegir el barret i cascavells d'un bufó, a l'estil dels personatges circenses. La peça va ser anomenadaEl boig (cap d'arlequí), que el galeristaAmbroise Vollard va aconseguir que fos fosa enbronze.[43]
Durant l'estiu va fer un viatge al nord delsPaïsos Baixos i va romandre sis setmanes aSchoorl convidat per l'escriptorneerlandèsTom Schilperoort. Durant la seva estada, va pintar un nu,La bella holandesa (Queensland Art Gallery,South Brisbane), iLes tres holandeses (Musée Picasso, París), una versió personal del tema clàssic deles tres gràcies. Després d'un breu pas per París, va tenir unes vacances a l'agost amb Fernande, aTiana, al nord-est de Barcelona. A la seva tornada, al setembre, Fernande es va traslladar al modest estudi de Picasso alBateau-Lavoir: el principi de la seva relació va ser molt feliç, i les pintures i dibuixos que realitzava Picasso de Fernande celebraven la seva bellesa i proximitat personal. Picasso va prendre per costum visitar les petites galeries i juntament amb Fernande acudia als popularsvernissages dels salons oficials.[43]
Gertrude Stein i el seu germà Leo s'havien instal·lat a París, i dedicaven la seva fortuna a reunir una extraordinària col·lecció d'art.Leo Stein va comprarFamília d'acròbates amb mico al marxantClovis Sagot. Això va empényer Leo i Gertrude a visitar l'estudi de Picasso; li van comprar nombroses obres per 900 francs. Picasso es va convertir en un visitant assidu del Saló de Gertrude Stein al seu apartament de París; va pintar un retrat de Leo i el seu fill Michael i va iniciar les primeres de les entre vuitanta i noranta sessions del famósRetrat de Gertrude Stein(MoMA,Nova York). Gertrude havia comprat poc abansDona amb barret, deMatisse, i va decidir que els dos artistes havien de trobar-se.[43]
El 1906, després de tres mesos de treball sobre elRetrat de Gertrude Stein, l'aparca un temps, i realitza els primers esbossos deLes senyoretes del carrer d'Avinyó. Va abandonar el tema dels arlequins pels genets i joves en paisatges bucòlics, en la línia deGauguin iPuvis de Chavannes, en una recerca de classicisme tant temàtic com formal, que el condueix a l'estudi de l'art antic; el març descobreix l'art primitiu ibèric en una exposició alLouvre d'escultures ibèriques trobades aOsuna i alCerro de los Santos, entre les quals hi havia laDama d'Elx. La galeriaAmbroise Vollard va adquirir la majoria de les teles roses també al març. Al maig, se'n va anar ambFernande Olivier aBarcelona on la va presentar a amics i parents i després durant l'estiu aGósol (Berguedà), on va entrar de nou en contacte amb el primitivisme essencial de la cultura popular, i va pintar escenes de banys i nus vistos des d'un exquisit domini del vermell; aquesta paleta rogenca de Gósol reflecteix una preocupació pel modelatge dels volums, i un retorn a les arrels d'un mediterranisme arcaic.[44] Això va inspirar una sèrie de quadres amb personatges que rescaten certes característiques d'aquestprimitivisme, trencant amb el seu estil anterior; tot i que la simplificació de trets i volums són precursors del cubisme, aquesta va ser una etapa amb vida pròpia, sense pertànyer a cap estil reconegut. Podem observar en aquests quadres els seus propis trets facials fins i tot entre les figures femenines, cosa que es pot apreciar comparant-los amb els autoretrats d'aquesta sèrie.[45] Aquesta estada va tenir un impacte important en l'obra de Picasso, ja que les pintures de Gósol van marcar el començament de la seva revoluciócubista l'any següent; anys més tard, Picasso va reprendre el que hauria estat el pas lògic d'aquest estil, en la seva èpocaneoclàssica.
Precubisme
L'estiu del 1906 va començar aquest estil aGósol, una fase marcada per la influència africana. Es basava en les formes quadrangulars, polígons i triangles, en què la línia recta assenyalava la silueta. Pràcticament, les obres representaven dones nues i la profunditat espacial. L'obra que en destaca ésLes senyoretes del carrer d'Avinyó, en què tracta la profunditat d'espai i la forma de representació del nu femení, reestructurant-lo per mitjà de línies i angles. En aquest període, Picasso es desvincula dels cànons d'art relacionats a mostrar representacions exactes de la realitat, modificant-les, més precisament transformant-les amb paràmetresgeomètrics.[23]
Cubisme analític i sintètic
Pablo i l'artista francèsGeorges Braque van pintar paisatges el 1908 en un estil descrit per un crític ‘fet amb cubs'. Així va ser com l'artista va anomenar aquest estil ‘cubisme’. Entre els anys 1908-1916, van estar preocupats amb la desaparició de l'anàlisi de la forma, i junts va desenvolupar la primera fase del cubisme. Els tres temes, molt similars, tractaven de taules, objectes, natures mortes, retrats…
Busca una pintura pura, i per a això va començar a observar els objectes del seu taller, de manera intel·lectual. A aquesta època pertanyen:El Retrat de Vollard (1910),Le guitariste (1910) iL'afeccionat (1912). En l'escultura, va aconseguir fer la sensació de volums. Aquesta es va basar principalment encàntirs i elements defang cuit, esculpit i després pintat.
El cubisme sintètic (1912-1919) fou una segona fase del cubisme en la qual enganxaven retalls de paper (sovint, paper de paret o trossos de paper de diari), inaugurant l'ús delcollage en l'art, i prefigurant la tècnica de l'apropiacionisme.
Període neoclassicista
Aquest període comença el 1917 i acaba el 1927. En aquest període, hi ha una tendència en molts artistes de tornada alclassicisme. Si escau, una tornada al nu monumental, al dibuix de línia precisa com en elsretrats d'Ingres, a l'equilibri. Es pot observar aquesta mateixa tendència en altres artistes importants de l'època, que s'adscriuen alneoclassicisme. De tota manera, és en la música on el neoclassicisme d'entreguerres té més força.[23]
Època surrealista
Aquest període dura del 1928 al 1932. Les pintures que en destaquen sónBanyista en peus (1929),Banyista a la vora del mar (1930) iEl somni (1932). En aquesta època, les formes són distorsionades, representant el monstruós o evocacionsmitològiques i les escultures estaven fetes de fil i de làmines de metall. Picasso es va aliar amb el movimentsurrealista el 1925;André Breton qualificava aquest acostament de Picasso com«…surrealista dintre del cubisme…». Es consideren surrealistes les obres del període Dinard (1928-1930), en què Picasso combina el monstruós i el sublim en la composició de figures mig màquines mig monstres, d'aspecte gegantesc i de vegades terrorífic. Aquesta monumentalitat surrealista de Picasso pot posar-se en paral·lel amb la deHenry Moore. El 1931, va il·lustrar lesMetamorfosis d'Ovidi dins d'un purclassicisme.[23]
Època expressionista
Amb el començament de laGuerra civil espanyola, el 19 de setembre del 1936, Picasso va ser nomenat director delMuseu del Prado pel govern republicà.[46] El 1937, va pintar un dels seus quadres més famosos, elGuernica: és un al·legat contra la guerra i el terror infligit a la població civil durant el bombardeig aerialemany sobreGuernica. En aquests anys, la major part de les obres expressen un sentiment d'angoixa, a conseqüència de la problemàtica situació que es vivia. Altres obres van serDones plorant, iDones assegudes, que reflecteixen la tragèdia de la guerra. També de 1937 ésSomni i Mentida de Franco,[47] un gravat sobre paper envinyetes, una crítica almilitar espanyol després delcop d'estat.[19] El punt culminant del seuexpressionisme el marquen els seus caps de dues cares. D'aquesta època és elCap de dona iMaya amb una nina. En escultura, realitza les peces més abstractes, sense mètode ni sistema. Durant laSegona Guerra Mundial no es va moure deFrança; continuà pintant en elParís ocupat pelsnazis. Quan va acabar la guerra, es va unir al PartitComunista.[23]
Període de Valàuria
Posteriorment Picasso es trasllada aValàuria. En aquesta ciutat va acabar la seva esculturaL'home de l'anyell que fa 2,20 m d'altura. Aquesta figura es troba en la plaça del mercat d'aquesta ciutat. Durant aquesta època, es va dedicar per complet a la ceràmica, en què realitza prop de 2.000 peces. Durant aquest temps, Picasso va fer també importants escultures:La cabra (1950), també enbronze. A Valàuria van tenir dos fills, circumstància que va afavorir la presentació de quadres més infantils i maternals, desbordant maternitat. També va pintar enormes murals:La guerra i La pau (1952),Massacre a Corée (1951),La Baignade (1957).[23]
Picasso i la ceràmica
Durant la seva estada a Valàuria, sobretot a partir del 1948 i fins al final de la seva vida, Picasso va treballar amb la ceràmica al tallerMadoura de Valàuria, regentat pel matrimoni Ramié. Allà va crear una important producció ceràmica, tant de peça única com d'edició (amb un sistema similar a les litografies, d'edició limitada i numerada. La seva producció ceràmica va centrar-se sobretot en la decoració d'objectes d'ús quotidià, com plats, plates, gerres, càntirs i d'altres. Els temes decoratius van ser variats, i en destaquen les curses de braus, peixos, ocells i figures humanes. A Catalunya, es pot veure ceràmica de l'artista alMuseu de Ceràmica de Barcelona,Museu Picasso de Barcelona, Fundació Palau deCaldes d'Estrac i alMuseu del Càntir d'Argentona, i aPalma al Museues Baluard.[23]
Els darrers anys
Durant els últims anys va pintar variacions de temes cèlebres. Molts dels últims quadres de Picasso estan basats en les obres dels grans mestres del passat comDiego Velázquez (Las Meninas),Eugène Delacroix,Édouard Manet iEdgar Degas, a qui havia conegut el 1900 quan va arribar aParís.Degas era un ancià que visitava els bordells per fer servir les prostitutes com a models, optant per una nuesa dura en lloc de models amb nus acadèmics. L'any 1958, Picasso va adquirir onzemonotips[48] de Degas d'aquest període que li serien font d'inspiració per a la seva sèrie "suite 156" els anys 1970.[49] A més de la pintura de quadres, Picasso va treballar també en centenars delitografies que va realitzar en la impremta de Fermande Moulot.[23][50] L'any 1961 va conèixer al col·leccionista i pintor catalàJoan Abelló, a qui li va fer un retratat que avui podem veure exposat alMuseu Abelló, aMollet del Vallès.
Influències
Picasso va rebre influències de les caricatures i les vinyetes satíriques des de la seva joventut.[19] Picasso ha aparegut sovint als còmics en forma de personatge per part de diferents autors.[18]
↑Online Picasso Project. «Obra, 1902» (en anglès). Arxivat de l'original el 2009-04-25. [Consulta: 25 setembre 2009]. Online Picasso Project. «Obra, 1903» (en anglès). Arxivat de l'original el 2009-04-25. [Consulta: 25 setembre 2009]. Online Picasso Project. «Obra, 1904» (en anglès). Arxivat de l'original el 2009-04-25. [Consulta: 25 setembre 2009].
↑Online Picasso Project. «Biografia, 1903» (en anglès). Arxivat de l'original el 2009-04-25. [Consulta: 25 setembre 2009].
↑39,039,1Online Picasso Project. «Biografia, 1904» (en anglès). Arxivat de l'original el 2009-04-25. [Consulta: 25 setembre 2009].
↑William Stanley Rubin; Hélène Seckel-Klein, Judith Cousins, Museum of Modern Art (New York, N.Y.).Les Demoiselles d'Avignon. The Museum of Modern Art, 1994, p. 109.ISBN 9780810961258 [Consulta: 24 setembre 2010].
_-_BEIC_6356204.jpg)
_-_1934_-_Foto_Carl_van_Vechten%2c_Library_of_Congress.jpg)
.jpg)
