| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (en)Peter Lindsay Weir 21 agost 1944 (81 anys)Sydney (Austràlia) | ||
| Formació | Sydney Law School Universitat de Sydney Vaucluse High School(en)  | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Hollywood | ||
| Ocupació | director de cinema, guionista, realitzador | ||
| Activitat | 1968 - 2020 | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Wendy Stites(1966–) | ||
| Premis | |||
| |||
Signatura  | |||
       | |||
Peter Weir (Sydney, 21 d'agost de 1944) és undirector de cinemaaustralià.
Després d'un breu pas per laUniversitat de Sydney i un primer viatge aLondres que li permet trobar la seva futura dona, Peter Weir exerceix diferents petits oficis per a la televisió. A partir de 1967, treballa per a la cadena ATN-7 de Sydney on realitza els seus dos primers curtmetratgesCount Vim's Last Exercise iThe Life and Flight of Reverend Buckshotte.
El 1971, rep el Gran Premi de l 'Australian Film Institute per al mig-metratge humorísticHomesdale. Durant tot aquest període roda també diversos documentals per laCommonwealth Film Unit.
El seu primer llargmetratge el 1973The Cars That Ate Paris és una barreja de pel·lícula de terror, de pel·lícula de suspens i fantàstica. La seva segona pel·lículaPicnic at Hanging Rock serà un enorme èxit a Austràlia. És una pel·lícula quasi-o8nírica sobre la misteriosa desaparició d'un grup de noies el 1900 a Hanging Rock.[1] Es troba una mica la mateixa atmosfera a la seva pel·lícula següentThe Last Wave que tracta de les interaccions entre les cultures aborígens d'Austràlia i europea sobre el fons d'una investigació sobre un homicidi.
Gallipoli (1981) és una pel·lícula de guerra directa i espectacular sobre una batalla de la primera guerra mundial.Mel Gibson hi té un dels dos papers principals. Acompanyat deSigourney Weaver aL'any que vam viure perillosament el 1982. Peter Weir hi aborda el tema del descobriment iniciàtic d'un món estranger que torna a algunes de les seves obres (aquí Indonèsia en vigílies d'un cop d'estat el 1965).
Com a continuació de l'èxit internacional en les seves últimes pel·lícules, Peter Weir marxa per continuar la seva carrera als Estats Units ambWitness el 1985 iThe Mosquito Coast l'any següent, dues pel·lícules ambHarrison Ford com a estrella en papers inhabituals per a ell.Witness - sobre la comunitatAmish - serà recompensat amb el César a la millor pel·lícula estrangera i vuit nominacions en els Oscars.
El club dels poetes morts ambRobin Williams serà un important èxit popular el 1989 iGreen Card (1990) ambGérard Depardieu iAndie MacDowell li permet d'abordar la comèdia romàntica. La seva pel·lícula següent,Fearless el 1993, on un supervivent d'un accident d'avió (Jeff Bridges) avalua de nou la seva vida, serà una decepció al box-office.
L'èxit popular i de crítica tornarà ambThe Truman Show (1998) onJim Carrey és, en realitat, presoner d'un programa detelerealitat.
El 2003, ha realitzatMaster and Commander: The Far Side of the World, una epopeia naval ambRussell Crowe, que és un fracàs comercial: 210 milions de $ en total al box office, tenint en compte el seu alt pressupost (150 milions de $)[2]
Després d'una llarga absència, torna a la realització ambThe Way Back, adaptació d'una novel·la autobiogràfica deSawomir Rawicz. La pel·lícula torna sobre l'empresonament de soldats alGulag aSibèria durant laSegona Guerra Mundial.
El 13 de desembre de 2010Frédéric Mitterrand el va condecorar amb les insígnies d'oficial en l'ordredes Arts i des Lettres.
Ha estat nominat sis cops alsOscars.
Pel·lícules dirigides perPeter Weir | ||
|---|---|---|
|  | |
| 1935–1968 |
|
|---|---|
| 1980–2000 |
|
| 2001–present |
|
.jpg)
