| Tipus | pandèmia verola  | ||
|---|---|---|---|
| Epònim | Marc Aureli | ||
| Interval de temps | 165 - 190 | ||
| Estat | antiga Roma | ||
LaPesta antonina del 165-180 dC, també coneguda com laplaga de Galè -nom del metge grec que va viure a l'Imperi Romà, i que la va descriure-, va ser una antigapandèmia portada de tornada a l'imperi Romà per les tropes que tornaven de les campanyes delPròxim Orient. Els investigadors han sospitat que podria haver estat laverola,[1] o elxarampió,[2][3] però la veritable causa encara era indeterminada. L'epidèmia va poder haver cobrat la vida d'unemperador romà,Luci Aureli Ver, que va morir el 169 i va ser el corregent deMarc Aureli, el nom de la família del qual, Antoní, s'ha associat amb l'epidèmia. La malaltia es va manifestar novament nou anys més tard, d'acord amb l'historiador romàCassi Dió (155-235), causant fins a 2.000 morts al dia aRoma, una quarta part dels afectats, donant a la malaltia una taxa de mortalitat a la ratlla del 25%.[4] La malaltia va arribar a matar com un terç de la població en algunes zones i va devastar l'exèrcit romà.[5][6]
Les fonts antigues estan d'acord que l'epidèmia va aparèixer per primera vegada durant el setge romà deSelèucia del Tigris a l'hivern del 165-166.[7] l llarg delRin.Eutropi afirma que una gran població va morir per tot l'imperi.[8]
Rafe de Crespigny especula que la plaga va poder també haver esclatat durant laDinastia Han de laXina abans del 166, tenint en compte els avisos de plagues als registres xinesos de lesVint-i-quatre històries. Aquesta plaga va tenir un impacte en lacultura i laliteratura romana, i va poder afectat greument lesrelacions comercials indo-romanes a l'oceà Índic.[9]
.jpg)
Al 166, durant l'epidèmia, el metge grecGalè va viatjar des deRoma a casa seva a l'Àsia Menor. Va regressar a Roma l'any 168, quan va ser convocat pels dos Augusts, i va estar present en un brot una primera manifestació entre les tropes estacionades aAquileia, durant l'hivern de 168-169. Les seves observacions directes i la descripció dels símptomes es troben en el seu tractatMethodus medendi, força breu, pel que cal recórrer a altres referències, repartides entre els seus voluminosos escrits. Descriu la plaga com «gran» i de llarga durada, i esmenta símptomes com ara la febre, la diarrea i la inflamació de la faringe, així com una erupció en la pell, de vegades seca i purulenta, que de vegades apareix en el novè dia de la malaltia. La informació proporcionada per Galè no defineix clarament la naturalesa de la plaga, però els estudiosos han preferit en general diagnosticar-la com laverola.[10]
L'historiador William McNeill afirma que la Pesta antonina i la Pesta de Ciprià posterior (251 - al voltant de 270) van ser brots de dues malalties diferents, un de laverola i dexarampió l'altra, encara que no necessàriament en aquest ordre. La devastació severa a la població europea de les dues plagues pot indicar que la gent no va tenir una exposició prèvia a qualsevol d'aquestes malalties, que proveïa als supervivents d'immunitat. Altres historiadors creuen que tots dos brots van ser de la verola.[11] Aquesta última opinió sembla més probable que sigui correcta, ja que les estimacions de l'evolució molecular donen al xarampió en algun moment després de l'any 500 dC.[12]
En la seva consternació, molts van cercar protegir-se amb màgia i d'altres supersticions.Llucià de Samòsata, fustigador de totes elles, compte amb ironia que un vers d'Alexandre el Paflagoni «enviat per ell a totes les nacions durant la pesta... es veia escrit sobre les portes per totes parts», sobretot a cases buides.[13]
L'epidèmia va tenir dràstics efectes socials i polítics en tot l'Imperi Romà:Barthold Georg Niebuhr va arribar a la conclusió que «el regnat deMarc Aureli constitueix un punt d'inflexió en moltes coses, i sobretot en laliteratura i l'art; no tinc cap dubte que aquesta crisi va ser provocada per aquesta plaga... El món antic mai no es va recuperar del cop assestat per la pesta que ho va visitar en el regnat de Marc Aureli».[14]Edward Gibbon iMichael Rostovtzeff, tanmateix, li donen a l'epidèmia menys influència en la crisi que les tendències polítiques i econòmiques contemporànies, respectivament.
Alguns dels efectes directes del contagi són dignes de destacar, tanmateix. Quan les forces imperials es van traslladar a l'est sota el comandament de l'emperadorLuci Aureli Ver després que les forces deVologès IV de Pàrtia ataquessinArmènia, la defensa dels romans dels territoris orientals es va veure afectada quan un gran nombre de soldats van sucumbir a la malaltia. Segons els escrits dePau Orosi (segle cinquè), algunes pobles i ciutats de les penínsules espanyola i italiana i de les províncies europees van perdre tots els seus habitants. A mesura que la malaltia es va propagar pel nord fins alRin, també va infectar els pobles germànics i gals fora de les fronteres de l'imperi. Des de feia alguns anys, aquests grups del nord havien pressionat al sud a la recerca de més terres per sostenir les seves creixents poblacions. Amb les seves files afeblides per l'epidèmia, els exèrcits romans no van ser capaços d'empènyer a les tribus de tornada. Des de l'any 167 fins a la seva mort, l'emperadorMarc Aureli va situar en persona diverses legions a la vora delDanubi, tractant, amb un èxit solament parcial, de controlar l'avenç dels pobles germànics a través del riu. Una gran ofensiva contra elsmarcomans es va ajornar fins al 169 a causa de l'escassetat de les tropes imperials. Durant lesguerres Marcomanes, Marcus Aurelius va començar a escriure la seva obraMeditacions, al passatge IX.2 diu que també la pesta que l'envolta és menys mortal que la mentida, el mal camí, i la falta de veritable comprensió.[15]
L'historiadorRafe de Crespigny reflexiona que les plagues que van afligir a laDinastia Han Oriental a l'imperi de laXina durant els regnats de l'Emperador Huan (r. 146-168) i de l'emperador Ling de Han (r 168-189.) -amb brots en els anys 151, 161, 171, 173, 179, 182, i 185- van poder estar connectades a la pesta antonina a l'extrem occidental d'Euràsia.[16] Crespigny suggereix que aquestes plagues van conduir a l'aparició del culte en la curació per la fe, moviment mil·lenarista dirigit perZhang Jue (m. 184), que va promoure la desastrosaRebel·lió dels Turbants Grocs (184-205).[17] També afirma que «pot ser l'única possibilitat» que el brot de la pesta antonina l'any 166 coincideix amb l'arribada de l'ambaixada romana de «Daqin»(és a dir, l'Imperi Romà) aJiaozhi (nord delVietnam) i la visita a la cort Han de l'emperador Huan, que diu representar «Andun» -安敦; una transliteració deMarc Aureli Antoninus o el seu predecessorAntoninus Pius-.[18][19][20]
Raoul McLuaghlin va escriure que aquest esdeveniment de temes romans que visiten la cort xinesa de la dinastia Han l'any 166 que podria haver donat pas a una nova era de comerç romà a l'Orient Llunyà, tanmateix era, en el seu lloc, un «presagi d'alguna cosa molt més sinistre».[21] McLaughlin conjectura que l'origen de la plaga pot posar-se en algun lloc de l'Àsia central, procedent d'un grup de població desconeguda i aïllada, que després es va estendre als mons xinesos i romans.[21] La plaga, citat també per McLaughlin, mataria aproximadament el 10% de la població romana, causant danys «irreparables» alcomerç marítim romà a l'Oceà Índic com ho demostra el registre arqueològic que abasta des d'Egipte a l'Índia, així va ser com de manera significativa va disminuir l'activitat comercial romana a l'Àsia Sud-oriental.[22] Tanmateix, com es demostra, enPeriple de la Mar Eritrea del segle iii i aTopographia Christiana, sive Christianorum Opinio de Mundo deCosme Indicopleustes del segle vi, el comerç marítim romà a l'Oceà Índic, en particular, la seda i el comerç de les espècies, no van cessar i van continuar fins a laconquesta àrab d'Egipte alprimer califat.[23][24]
| Històries de les ciències bàsiques |  | |
|---|---|---|
| Històries de lesespecialitats mèdiques | ||
| Medicina a les societats antigues | ||
| Història dels mètodes a la medicina | ||
| Desastres i plagues | ||
