Elperitoneu és unamembrana serosa d'origenmesodèrmic, que recobreix els òrgans de l'abdomen. Es forma a partir delcelomaembrionari.[1] Popularment rep el nom detel del sagí otel dels budells. La seva superfície en els humans és d'unmetre quadrat, aproximadament. Està format per un conjunt de cèl·lules mesotelials amb aspecte de mosaic poligonal del qual sobresurten múltiples microvellositats. En la sevaultraestructura existeixenvesícules, cossos lamel·lars plens defosfolípids i nombroses invaginacions de lamembrana cel·lular. Tambédesmosomes que reforcen lesunions intercel·lulars. Entre les cèl·lules hi ha petits espais que permeten el pas desoluts i líquids. Les cèl·lules estan disposades sobre una densa làmina fibril·lar que deixa circular lesmolècules de menys de 30.000daltons.
S'hi diferencien dues capes: elperitoneu parietal, que es troba adherit a la paret de l'abdomen, i elperitoneu visceral, que és la capa interna i recobreix les vísceres que es troben en lacavitat abdominal.[2] Entre elles hi ha un espai anomenat peritoneal, el qual conté una petita quantitat (uns 50ml) de líquidlubricant estèril que permet el desplaçament relatiu entre ambdues capes.[3] En els homes aquest espai virtual està tancat, mentre que en les dones té forats en lestrompes uterines que permeten la comunicació entre la zona intraperitoneal i lacavitat pelviana. Per darrere de l'espai peritoneal es localitza la regió retroperitoneal.[4] Per sota estan elsòrgans reproductors femenins omasculins, labufeta urinària, la porció inferior delrecte i elcanal anal. La regió davantera del peritoneu limita amb els músculs abdominals anteriors, la superior amb eldiafragma, la inferior amb lafàscia pelviana i la posterior amb lacolumna vertebral, l'aorta, lavena cava inferior, elsronyons i lesglàndules suprarenals.
Les funcions principals d'aquesta estructura són aportar mobilitat als òrgans intraabdominals, protegir-los contra elsmicroorganismespatògens, mantenir constant la seva temperatura i permetre l'entrada devasos sanguinis imprescindibles perquè funcionin correctament, en especial les branques de l'artèria mesentèrica superior que irriguen elbudell prim.[5] També actua com una barrera porosa semipermeable que capta o deixa passar aigua[6] i molècules petites.[7]
L'ascites és una acumulació patològica de líquid dins de la cavitat peritoneal.[8]
Lesadherències peritoneals són bandesfibroses anòmales entre òrgans i teixits de l'interior del peritoneu que normalment estan separats, sovint formades després d'unaintervenció quirúrgica.[9]
Lacarcinomatosi peritoneal és el resultat de la invasió de la serosa del peritoneu per cèl·lules canceroses, seguida de l'ulterior creixement disseminat en ella demetàstasis derivades de diverses neoplàsies primàries,[10] predominantment d'origen ginecològic o gastrointestinal. Quasi sempre té un malpronòstic.[11] Entre els càncers originats en el peritoneu amb unataxa de supervivència molt baixa destaca elmesotelioma maligne, una patologia associada generalment a l'exposició crònica a l'asbest.[12] En els països industrialitzats té unaincidència de 0,5-3 casos/milió d'habitants en homes i 0,2-2 0,5-3 casos/milió d'habitants en dones i acostuma a ser diagnosticat en estadis de desenvolupament avençats a causa de la seva simptomatologia poc específica.[13] El pseudomixoma peritoneal és una malaltia molt infreqüent,[14] caracteritzada per la presència intraperitoneal de gran quantitat democ provinent d'unaneoplàsia maligna productora demucina.[15]
- ↑Gobée, OP. «Embryological development of the peritoneum» (en anglès). AnatomyTool.org, 17 febrer 2018 (rev). [Consulta: 23 gener 2022].
- ↑Kalra, A; Chase J. Wehrle, CJ; Tuma, F «Anatomy, Abdomen and Pelvis, Peritoneum» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Oct 27; NBK534788 (rev), pàgs: 6.PMID:30521209 [Consulta: 1r abril 2022].
- ↑Saffie, A «Anatomía y fisiología de la membrana peritoneal» (en castellà). Medwave, 2007 Oct; 7 (9), pp: e3604.ISSN 0717-6384.DOI:10.5867/medwave.2007.09.3604 [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑Lambert, G; Samra, NS «Anatomy, Abdomen and Pelvis, Retroperitoneum» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Oct 27; NBK549857 (rev), pàgs: 4.PMID:31751047 [Consulta: 1r agost 2020].
- ↑Solass, W; Horvath, P; Struller, F; Königsrainer, I; Beckert, S; Königsrainer, A;et al «Functional vascular anatomy of the peritoneum in health and disease» (en anglès). Pleura Peritoneum, 2016 Set 1; 1 (3), pp: 145-158.PMID:30911618.DOI:10.1515/pp-2016-0015.PMC:6328070 [Consulta: 23 gener 2022].
- ↑Devuyst, O; Rippe, B «Water transport across the peritoneal membrane» (en anglès). Kidney Int, 2014 Abr; 85 (4), pp: 750-758.ISSN 1523-1755.DOI:10.1038/ki.2013.250.PMID:23802191 [Consulta: 1r abril 2022].
- ↑Isaza-Restrepo, A; Martin-Saavedra, JS; Velez-Leal, JL: Vargas-Barato, F; Riveros-Dueñas, R «The Peritoneum: Beyond the Tissue – A Review» (en anglès). Frontiers in Physiology, 2018 Jun 15; 9, pp: 738.PMID:29962968.DOI:10.3389/fphys.2018.00738.PMC:6014125 [Consulta: 23 gener 2022].
- ↑Chiejina, M; Kudaravalli, P; Samant, H «Ascites» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Ag 11; NBK470482 (rev), pàgs: 7.PMID:29262009 [Consulta: 9 abril 2022].
- ↑Arung, W; Meurisse, M; Detry, O «Pathophysiology and prevention of postoperative peritoneal adhesions» (en anglès). World Journal of Gastroenterology, 2011 Nov 7; 17 (41), pp: 4545-4553.PMID:22147959.DOI:10.3748/wjg.v17.i41.4545.ISSN:1007-9327.PMC:3225091 [Consulta: 1r maig 2022].
- ↑Desai, JP; Moustarah, F «Peritoneal Metastasis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Jun 2; NBK541114 (rev), pàgs: 16.PMID:31082158 [Consulta: 1r maig 2022].
- ↑Kusamura, S; Baratti, D; Zaffaroni, N; Villa, R; Laterza, B;et al «Pathophysiology and biology of peritoneal carcinomatosis» (en anglès). World Journal of Gastrointestinal Oncology, 2010 Gen 15; 2 (1), pp: 12-18.PMID:21160812.DOI:10.4251/wjgo.v2.i1.12.PMC:2999153 [Consulta: 1r maig 2022].
- ↑Kim, J; Bhagwandin, S; Labow, DM «Malignant peritoneal mesothelioma: a review» (en anglès). Ann Transl Med, 2017 Jun; 5 (11), pp: 236.PMID:28706904.DOI:10.21037/atm.2017.03.96.PMC:497105 [Consulta: 2 maig 2022].
- ↑López González J, Delgado Maroto A, Navarro Moreno E, Cuello Entrena E, Porcel Martín A «Mesotelioma maligno peritoneal: una entidad de difícil diagnóstico precoz» (en castellà). RAPD Online, 2020 Des 31; 43 (6), pp: 390-393.ISSN 1988-317X [Consulta: 2 maig 2022].
- ↑Bignell, M; Carr, NJ; Mohamed, F «Pathophysiology and classification of pseudomyxoma peritonei» (en anglès). Pleura Peritoneum, 2016 Mar 1; 1 (1), pp: 3-13.PMID:30911604.DOI:10.1515/pp-2016-0008.PMC:6386305 [Consulta: 1r maig 2022].
- ↑Arjona Sánchez, A «Pseudomixoma peritoneal: situación actual, avances y nuevos horizontes» (en castellà). Revista Cirugía Andaluza, Asociación Andaluza de Cirujanos, 2021 Ag; 32 (3), pp: 409-410.ISSN 1130-3212.DOI:10.37351/2021323.13 [Consulta: 17 abril 2022].
- Pannu, Harpreet K.; Oliphant, Michael.The subperitoneal space and peritoneal cavity: basic concepts (en anglès). Abdom Imaging, 2015 Oct; 40 (7), pp: 2710-2722.PMID:26006061.DOI 10.1007/s00261-015-0429-5 [Consulta: 1r abril 2022].
- Capobianco, Annalisa; Cottone, Lucia; Monno, Antonella; Manfredi, Angelo A.; Rovere-Querini, PatriziaThe peritoneum: healing, immunity, and diseases (en anglès). J Pathol, 2017 Oct; 243 (2), pp: 137-147.PMID:28722107.DOI 10.1002/path.4942 [Consulta: 9 abril 2022].
- Ros Ruiz, Silvia.Anatomía e histología peritoneal. Fisiología peritoneal (en castellà). A: VII Curso de diálisis peritoneal para enfermería nefrológica, Revista de la SEDEN, 2018 Feb 9; Tema 2, pp: 11-39.ISSN 2255-3517 [Consulta: 23 gener 2022].
- Waheed, Abdul; Foroutan, Shahin; McCloskey, Audrey; Randhawa, Harmanprit; Cason, Frederick D.Biphasic Peritoneal Mesothelioma: A Lethal Clinical Entity (en anglès). Cureus, 2022 Feb 26; 14 (2), pp: e22638.PMID:35371775.DOI 10.7759/cureus.22638 [Consulta: 1r maig 2022].
