Unperfum és una barreja defragàncies, un excipient i un fixador, que s'empra per a impregnar d'unaolor agradable diferentsobjectes o elcos humà. Hi ha perfums sòlids i líquids.
Hi ha una creença generalitzada segons la qual el nomperfum prové delllatí "per" (per) i "fumare" (produirfum), i feia referència a la substància aromàtica que desprenia un fumfragant en éssercremat. Tot i això, elsromans no tenien encara aquesta mena de perfums. El mot prové d'unallengua romànica. SegonsJoan Coromines, aquest mot no existia enllatí sinó que va ser creat, amb el significat actual, en la llengua catalana, va ser prestat a llengües veïnes, entre aquestes elfrancès, i quan França va esdevenir un gran exportador de perfums va estendre amb aquests el mot d'origen català a terceresllengües.[1]
L'art de l'elaboració dels perfums va néixer aEgipte, on era habitual, per exemple, portar un con d'encens cremant sobre les perruques. Va ser desenvolupat pels grecs, etruscs i altres cultures orientals, d'on el van manllevar els romans. En aquella època eren ungüents. Una de les primeres perfumistes conegudes va serTapputi-Belatekallim.
A l'edat mitjana, elsàrabs el van reintroduir a lapenínsula Ibèrica. AlsPaïsos Catalans, existeixen referències escrites delsegle xiv en les quals es parla de perfums tals com els entenem avui dia, per exemple enLo Somni deBernat Metge, que era fill d'un apotecari del carrer d'Especiers deBarcelona: "Les aigües, perfums, ambre, supleixen llur pudor". Els especiers esdevindrien adroguers amb el temps. Sembla que aquestes noves tècniques de perfums es van escampar primer als pobles veïns i, progressivament, per totEuropa durant elRenaixement. En aquella època, lanoblesa es perfumava molt més sovint que no es rentava, per a fer bona olor, especialment aFrança, on l'elaboració de perfums va esdevenir una indústria a gran escala, que van exportar a altres països veïns europeus, on s'emprava sobretot per la noblesa fins al segle xviii.
Hi ha diferents tipus de perfums segons la concentració de substàncies, que fan olor de l'alcohol o altre excipient:
Essència de perfum: n'és la forma més concentrada, entre el 15% i el 40%.
Aigua de perfum (EdP): concentració del 15%, aproximadament.
Aigua de bany oEau de toilette (enfrancès) (EdT): amb concentracions del 7% al 15%, sovint del 10%, aproximadament.
Aigua de colònia oEau de Cologne (EdC): del 3% al 6% (sovint al voltant del 5%) de concentrats. La mateixa concentració que l'anterior, però hi predominenaromescítriques.Marca comercial (marca registrada) ® Original Eau de Cologne.
Perfum de tipusSplash (EdS): concentració al voltant de l'1%.Marca comercial (marca registrada) ® EdS.
En aplicar el perfum damunt lapell, la calor del cos evapora l'alcohol ràpidament i hi deixa les substàncies aromàtiques que es dissiparan gradualment al llarg de les següents hores.
És important no confondre els conceptes següents: extracte brut, essència,fragància, aroma i perfum. Des del punt de vista de l'obtenció d'unproducte acabat com ara un perfum, que com sabem s'utilitza per a augmentar les sensacions olfactives i sentimentals en les nostres relacionssocials, lesprimeres matèries s'extrauen de lanaturaanimal,vegetal omineral; en aquest darrer cas, se sintetitza a partir desubstàncies fòssils, i en particular de derivats delpetroli. L'extracció de la natura d'un brou que conté, entre d'altres, un producte d'interès olfactiu esdevé el que s'anomenaextracte brut, que conté, entre altres coses, l'essència objecte d'extracció. El problema és que aquesta essència no està sola; forma part d'una complexamescla de productes de la qual s'ha d'aïllar el compost d'interès. En purificar, o aïllar, l'essència, n'obtenim la fragància. El perfum es fa a partir de diverses fragàncies dissoltes en alcohol.
Anàlogament, podem entendre el concepte d'aroma. Una aroma s'utilitza generalment en laindústria alimentària per a fer més atractiu el menjar, donantgust,color i de vegadesolor. Es tracta d'additius afegits en molt poques proporcions i inerts des d'un punt de vistatoxicològic, que s'obtenen generalment de lanatura. No obstant això, el procés d'obtenció passa per etapes semblants a les anteriorment esmentades, l'únic que hi canvia és l'aplicació final.[2]
Els olis essencials de qualsevol perfum s'obtenen perdestil·lació deflors,plantes iherbes, com ara l'espígol, lesroses i elsgessamins, entre d'altres. El perfum degessamí, per exemple, s'obté mitjançant un procés anomenatenfleurage, el qual consisteix a impregnar les substàncies aromàtiques engreix i després extreure'n l'oli olorós ambalcohol. També s'hi utilitzencompostos aromàtics.
Els fixadors que aglutinen les diverses fragàncies inclouenbàlsams,ambre gris isecrecions glandulars degenetes,cérvols mesquers icastors. Aquestes secrecions sense diluir tenen una olor desagradable, però en una solució alcohòlica actuen com aconservants. Actualment, aquests animals són protegits per les lleis internacionals, per això els fabricants fan servirmesc sintètic. La quantitat d'alcohol depèn del tipus de preparació al qual estigui destinat. Normalment, la barreja es deixa envellir un any.
El perfum és unanovel·la quePatrick Süskind va publicar el1985, en què tot el que passa es descriu mitjançant les olors i en la qual el protagonista és un perfumista molt especial. Va tenir un gran èxit popular i per part dels crítics. En2006 se'n va estrenar la versió cinematogràfica,El perfum: Història d'un assassí, dirigida perTom Tykwer i part de la qual va ser rodada aBarcelona. L'espectacular escena final, per exemple, es va fer alPoble Espanyol, i la majoria de figurants que hi van participar són catalans.
Burr, Chandler (2003). The Emperor of Scent: A Story of Perfume, Obsession, and the Last Mystery of the Senses. New York: Random House.ISBN 0-375-50797-3(anglès)
Fortineau, Anne-Dominique (2004). "Chemistry Perfumes Your Daily Life". Journal of Chemical Education.81(1)(anglès)
Edwards, Michael (2006). "Fragrances of the World 2006". Crescent House Publishing.ISBN 0-9756097-1-8(anglès)
