 | Per a altres significats, vegeu «Peret (desambiguació)». |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (ca) Pere Pubill i Calaf 24 març 1935 Mataró (Maresme) | ||
| Mort | 27 agost 2014 (79 anys) Barcelona | ||
| Causa de mort | càncer de pulmó | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cantant, actor, compositor, guitarrista | ||
| Activitat | 1957 - | ||
| Gènere | Rumba catalana | ||
| Instrument | Guitarra iveu | ||
| Segell discogràfic | Ariola | ||
| Participà en | |||
| 1974 | Festival de la Cançó d'Eurovisió 1974 | ||
| Premis | |||
| |||
       | |||
Pere Pubill i Calaf, conegut amb el nom artístic dePeret (Mataró, 24 de març de1935 -Barcelona, 27 d'agost de2014),[1][2] fou uncantant,guitarrista icompositorcatalà d'ètniagitana que refundà o creà, segons la versió, larumba catalana a partir de la fusió delrock, eltanguillo flamenc i elmambo cubà.[3] Debutà als escenaris a ladècada del 1940 i va enregistrar 27 discos, sense comptar els recopilatoris, a més de participar en nou pel·lícules.[4] Va cantar majoritàriament en castellà, tot i que també ho va fer enromaní, per manifestar el seu compromís amb el poblerom, i encatalà.[5]
Nascut a Mataró, la seva família patí un atac aeri durant laguerra civil espanyola. Després es traslladà al carrer dels Salvador delRaval de Barcelona, on va créixer en una petita comunitat gitana, venent teles pels carrers.[3] El seu pare es guanyava la vida com a venedor ambulant de teles i Peret de petit l'acompanyava en els seus desplaçaments comercials per Catalunya i les Illes Balears, motiu pel qual va assistir poc a l'escola.
Aficionat des de ben petit a la guitarra i al cant gitano, a dotze anys va formar un duo amb una cosina seva, que es feien anomenar Los Hermanos Montenegro. Van debutar alTeatre Tívoli de Barcelona, en un festival infantil.
El 1947, de manera casual, va gravar un disc que va passar desapercebut pel mercat, de manera que sobrevivia com a venedor ambulant. Va viatjar a l'Argentina per fer negoci amb llençols. Ocasionalment, actuava en locals de la costa catalana. A poc a poc, el seu nom es va anar coneixent a Barcelona. Al cap de poc temps es va casar amb Fuensanta Escudero, Santa, una gitana de la família a la qual anys més tard dedicaria una de les seves més populars cançons:Mi Santa.
A mitjans de la dècada del 1950 patí un accident en moto que li comportà haver-se de quedar a casa, cosa que va afavorir que descobrís el gust per la guitarra. Després viatjà a l'Argentina.[3]
Els primers impulsors i, segons diverses fonts, creadors de la rumba catalana varen ser els germansgraciencs Joan i Antonio González Batista, coneguts respectivament com a "l'onclo Polla" i "El Pescaílla".[6] Cap a 1958, l'onclo Polla va conèixer un mariner sud-americà mentre actuava en una taverna flamenca del carrer Escudellers de Barcelona; el mariner va acompanyar amb elbongo l'actuació de González i entre tots dos van improvisar així el ritme primigeni de l'actual rumba catalana. Aquella mateixa nit, Joan González ja es va empescar el "ventilador", la peculiar tècnica que es basa en picar la caixa de la guitarra amb la mà mentre es toca. De seguida, el seu germà Antonio va afegir el seu toc personal a aquest nou ritme i el va popularitzar entre els amics i, després, a tota Gràcia i a la ciutat sencera.[6] Cal dir, però, que en opinió de diversos autors la rumba del Pescadilla no era ben bé la que actualment coneixem com a catalana, sinó més aviat flamenca[7][8] (tantSicus Carbonell, líder deSabor de Gràcia, com el net de l'artista mataroní, Dani Pubill, són del parer que el creador indiscutible de la rumba catalana fou Peret).[9]
Un cop els González havien introduït la rumba catalana, Peret -qui a l'època vivia al Portal de Barcelona- s'interessà per aquest nou ritme i el va perfeccionar amb força innovacions: a banda de la salsa sud-americana, Peret hi incorporà elrock dels seixanta. Fou ell qui va fer triomfar la rumba a la televisió i arreu de l'estat.[6]
.jpg)
A mitjans dels 60 va fer el salt a Madrid, quan va ser contractat per El Duende, untablao flamenc dePastora Imperio iGitanillo de Triana, on va iniciar la seva escalada. Algunes de les seves interpretacions, comEl muerto vivo del colombiàGuillermo González Arenas, van començar a tenir molt èxit entre gent de diversa extracció social. I en aquest moment es va produir un fenomen molt significatiu queManuel Román va descriure així en el seu llibreMemoria de la copla: «En les discoteques de moda, on es programa música anglosaxona i dels conjunts espanyols de l'època, comLos Bravos i altres del gènere pop, hi ha de sobte un canvi brusc, passada la mitjanit, que el punxadiscos de torn aprofita perquè sonin les rumbes de Peret».
Guanyà la primera popularitat coordinant els extres de la pel·lículaLos Tarantos que es rodà a partir del 1962. El seu primer disc aparegué el 1963.[3] El 1969, mentre participava com a artista convidat al programa deTVELas galas del Sábado, presentat perLaura Valenzuela iJoaquín Prat, va encetar la seva actuació amb una cançó en català que havia gravat un any abans, l'autobiogràficaEl mig amic.[10] Aquest tema, un tribut al seu pare, fou qualificat perManuel Vázquez Montalbán com a «la millor cançó de laNova Cançó catalana».[11]
En la dècada del 1970 el popularitzaren cançons com «Una lágrima» i «Borriquito como tú» i va representarTelevisió Espanyola alFestival d'Eurovisió amb la cançó «Canta y sé feliz» el 1974.[12] L'èxit internacional el va aconseguir ambBorriquito como tú el 1971, amb lletra i música del mateix cantant, que va coincidir amb elboom del turisme a Espanya, cosa que va contribuir que la cançó es popularitzés a tot el món i especialment als Països Baixos (on va ser durant set setmanes la número u de les llistes), i a Alemanya (dues setmanes).
El 1985 anuncià la seva retirada per a dedicar-se a ser pastor evangèlic, tal com va explicar que havia vist que havia de fer el 27 de novembre de 1982.[13]
Retornà els noranta com a compositor i productor d'altres artistes de rumba. Va participar com a compositor alFestival de l'OTI 1991 amb la cançóBésame, interpretada per Joel. Va actuar a les festes de cloenda delsJocs Olímpics de Barcelona de 1992, interpretant el seu temaGitana hechicera (compost especialment per a l'ocasió) al costat deLos Manolos,Los Amaya i altres exponents de la rumba catalana. El 1998 va rebre laCreu de Sant Jordi.[14]
L'any 2000 enregistrà un nou discPeret: Rey de la rumba, al costat de solistes i grups de pop comJarabe de Palo,Carlos Jean,Fermin Muguruza iDavid Byrne (deTalking Heads).[15] El 2005 participa enPeret, l'ànima d'un poble (Edicions 62)[16] de la poeta i escriptoraCèlia Sànchez-Mústich (la seva neboda "paia"), el primer llibre dedicat íntegrament a la seva persona. Es tracta d'una llarga conversa de caràcter íntim entre tiet i neboda en el qual s'aprofundeix en el pensament i experiències vitals del rei de la rumba catalana. El 2006 participà en el disc homenatge aJoan Manuel Serrat, titulatPer al meu amic Serrat (Discmedi, 2006), en el qual interpretà el temaMe'n vaig a peu a ritme de rumba.
El 2007 presentà un nou disc amb cançons inèdites, de títolQue levante el dedo, en el qual torna a col·laborar amb la seva neboda poeta, creadora de la lletra de quatre temes (Que levante el dedo,Jamalandrú,Ella es así iPara poder olvidarla),[17] i preparà el llibreLa Biblia de la Rumba. També el 2007, Joan Manuel Serrat iJoaquín Sabina homenatjaren Peret incorporant al repertori de la seva gira conjuntaDos pájaros de un tiro el tema «El muerto vivo». En el primer concert de Barcelona alPalau Sant Jordi, Peret va acompanyar a l'escenari els dos cantautors. També va participar enEl disc de La Marató de 2007 amb «Vine amb mi», una versió en català del tema «Live Is Life» del grup austríacOpus.
El 2008 va rebre la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona.[18] El 3 de maig de 2011, Mataró li va atorgar el títol de fill predilecte de la ciutat en reconeixement de la seva trajectòria professional i com a creador de la rumba catalana. Era la primera vegada que l'ajuntament d'aquesta localitat atorgava aquest reconeixement.
El 2013 participà en elConcert per la Llibertat amb «L'emigrant» i «Catalunya té molt poder».[19]
El juliol de 2014, quan estava ultimant el seu primer disc íntegrament en català, anuncià que tenia un càncer.[4][20] Va morir el 27 d'agost de 2014 a la Clínica Quirón de Barcelona a causa del càncer que patia.[1] La capella ardent va ésser el dia 28 al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, i el dia 29 fou enterrat al cementiri de Mataró, al costat del seu avi.
El 1963 va representar un petit paper aLos Tarantos deFrancesc Rovira-Beleta, on també interveniaCarmen Amaya. Ell mateix va ser protagonista de diverses pel·lícules d'escassa qualitat, però que van col·laborar eficaçment a l'expansió de les seves cançons. Gairebé tots els títols cinematogràfics de Peret havien estat prèviament grans èxits discogràfics:Amor a todo gas,El mesón del gitano,Las cuatro bodas de Marisol,Qué cosas tiene el amor,A mí las mujeres ni fu ni fa,Si fulano fuese mengano... El 1996 participà com a actor en la pel·lículaAlma gitana i el 2001 aMarujas Asesinas.
El 2013 Carles Prats va realitzar el documental,Cuchíbiri cuchíbiri, sobre la figura de Peret i la rumba catalana, que va presentar al Festival Internacional de Cinema Documental de Barcelona Beefeater In-Edit.[21]
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons |
 | Viquidites |
| Any anterior: Mocedades | RepresentàEspanya alFestival d'Eurovisió 1974 | Any posterior: Sergio y Estíbaliz |
.svg)