| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 20 juliol 1369 Ligny-en-Barrois (França) | ||
| Mort | 2 juliol 1387 (17 anys) Vilanova d'Avinyó (França) | ||
| Pseudocardenal | |||
| 1386 – | |||
| Bisbe de Metz | |||
| 10 febrer 1384 – 1387 ← Dietrich Bayer of Boppard(en)  –Raoul of Coucy(en) →Nomenat per:Climent VII d'Avinyó | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | canonge (1379(Gregorià)–), sacerdot catòlic, bisbe catòlic | ||
| Enaltiment | |||
| Festivitat | 2 de juliol | ||
| Família | |||
| Família | Casa de Luxemburg | ||
| Pares | Guy de Luxembourg-Ligny i Mahaut de Châtillon | ||
| Germans | Joana de Luxemburg Jean de Luxembourg Waléran III de Luxembourg-Ligny Andreu de Luxemburg | ||
 | |||
Pere de Luxemburg (20 de juliol de 1369 - 2 de juliol de 1387) va ser unprelatcatòlicfrancès que va servir albisbe de Metz i pseudocardenal des de 1384 fins a la seva mort.[1] Pere era descendent dels nobles que van aconseguir el seu ingrés alsacerdoci quan va començar a servir en diversos llocs com acanonge abans que fos nomenat com abisbe de Metz i pseudocardinal sota unantipapa.[2] Destacà per les seves austeritats i èxits en la reforma diocesana, així com per la seva dedicació als fidels, però va intentar acabar amb elCisma d'Occident que va posar el papa contra els antípapes i els governants contra els governants.[1][3] Els seus esforços van ser en va i va ser expulsat aviat de Metz, però es va traslladar al sud de França, on va morir peranorèxia a causa de les seves penoses penitències autoimpostes.[3][2]
Però les dues parts del conflicte van reconèixer la seva profunda santedat i la seva dedicació a la gent de Metz i d'altres llocs.[1] Hi va haver contínuament moviments per a que fos beatificat, i això es va materialitzar més tard quan elpapa Climent VII el va beatificar el 9 d'abril de1527 aRoma.[3]
Pere de Luxemburg va néixer a mitjans del1369 aMosa com a segon de sis fills aGuiu de Luxemburg (1340-1371) i Mahaut de Châtillon (1335-1378); la parella es va casar cap a l'any 1354. Els seus pares van morir en la seva infantesa (el pare quan tenia dos anys i la mare quan tenia quatre anys), cosa que va fer que la seva tia Jeanne, la comtessa d'Orgères, el criés aParís.[1][2]
Els seus germans eren:
Pierre era l'oncle deLluís de Luxemburg i el quasi-cardinal Thibault de Luxemburg; era el besnet dePhilippe de Luxemburg.[3]
El 1381 va viatjar aLondres per oferir-se com a ostatge als anglesos per aconseguir l'alliberament del seu germà a França. Els anglesos estaven tan desconcertats però encantats amb aquesta oferta que el seu germà fou alliberat de nou a França. Aquest fet va arribar a les oïdes deRicard II que el va convidar a romandre a la cort, tot i que va decidir tornar a París per seguir a Jesucrist en la seva vocació alsacerdoci.[1][3]
El 1377 fou enviat per a la seva formació alcol·legi parisenc on un instructor era el teòleg iastròlegPierre d'Ailly.[2] El 1379 va ser seleccionat per a ser elcanonge del capítol catedralici deNotre Dame de Paris. El 1381 es convertí en canonge per al capítol de la catedral deNotre Dame de Chartres i fou elevat al càrrec d'ardiaca de Dreux a ladiòcesi de Chartres. El 1382 va ser seleccionat per ser ardiaca de Cambrai.[3]
El 1384, laseu episcopal de Metz va quedar vacant. La selecció d'un nou bisbe va ser complicada a causa delCisma d'Occident en què elRegne de França recolzava l'antipapaCliment VII mentre que l' emperador donava suport al papaUrbà VI. L'antipapa va nomenar Pierre com a nou bisbe de Metz el 1384 i va ser entronitzat en la seva nova seu aquell setembre, entrant descalç sobre unamula. Va iniciar les seves reformes diocesanes en què va dividir els ingressos en tres: els dos primers van ser per a l'Església i els pobres i el tercer per a la seva llar.[1][2] Va poder prendre Metz amb les tropes armades durant un breu període, però després es va veure obligat a retirar-se en algun moment el 1385. Va ser aproximadament el mateix temps que el papa Urbà VI va seleccionar Tilman Vuss de Bettenburg com a legítim bisbe de Metz.
Més tard, Pierre es va convertir enpseudocardinal després que el reiCarles VI i elduc Joan sol·licitessin que l'antipapa el fes aixecar com a tal. Això va ocórrer el 15 d'abril de 1384 i va rebre el títol diaconal deSan Giorgio a Velabro. Durant el seu període com a pseudocardenal, va intentar acabar amb el Cisma Occidental, amb resultats infructuosos.[3] L'antipapa va convidar a Pierre el 23 de setembre de 1386 a unir-se a ell a la seva cort d'Avinyó on romandria fins a la seva mort.[2]
Pierre va morir a mitjans de 1387 a causa de l'anorèxia i lafebre causada per les austeritats que s'havia imposat. havia caigut malalt al març. Va morir en unconventcartoixà aVilleneuve-lès-Avignon a Avinyó.[1][2] El seu desig era ser enterrat en una fossa comuna com la delspobres. Ben aviat van aparèixer miracles a la seva tomba i van fer que el seu germà Jean ordenés (el 16 de març de 1395) la construcció d'una església dedicada al sant santpapa Celestí V a la qual van ser traslladades les seves restes.[2]
El tema de la sevacanonització es va plantejar alConcili de Basilea però sense una conclusió sòlida. El1432 fou nomenat patró d'Avinyó. El vice-legat Sforza va situar la ciutat sota la seva protecció durant un brot de pesta del 1640. El seu culte va incloureMetz iParís, a més deVerdun iLuxemburg. El 1597 les seves relíquies van ser portades a París però van ser danyades durant laRevolució Francesa; resten algunes relíquies a Sant Didier a Avinyó. Elpapa Urbà VIII (el 1629) va permetre als cartoixans celebrar unamissa i l'ofici diví en nom seu.
La seva beatificació havia estat sol·licitada en nombroses ocasions i la reinaMaria de Nàpols va presentar una sol·licitud l'1 de febrer de 1388, com van fer diversos altres nobles i prínceps. El procés s'havia obert en nombroses ocasions, però es va enfrontar a freqüents interrupcions (1389 i 1390 i després 1433 i 1435) provocant la seva freqüent suspensió. El papaCliment VII va beatificar Pierre el 9 d'abril de 1527 (algunes fonts suggereixen el 24 de març).[3][2]
