Laperdiu xerra (Perdix perdix), també coneguda com aperdiu grisa o simplement com aperdiu operdriu, és unocell de l'ordre delsgal·liformes. Es caracteritza per habitar ecosistemes variats, la qual cosa ha permès que aquesta espècie hagi sigut capaç d'adaptar-se tant a Europa, el seu àmbit territorial originari, com a Amèrica del Nord, on ha estat introduïda. A la península Ibèrica sol habitar zones per sobre dels 1.600 metres d'altitud, a diferència de la perdiu roja, més comú.[1]
Entre els 1.000 i els 2.000 m d'altitud fa un forat a terra que omple ambherba seca, moltes vegades a la vora d'uncamí. A l'abril-maig hi pon 12-18ous, que lafemella cova durant 24 dies. Quasi immediatament després de néixer, els petits, que els dos progenitors alimenten, abandonen elniu i després de dues setmanes ja volen.
Es nodreix ambgra,flors,llavors,cargols,insectes…, més o menys igual que laperdiu roja. Durant els primers deu dies de vida, els pollets de la perdiu xerra només poden menjarinsectes i el pares els condueixen als camps decereals per poder-se-n'hi alimentar.
Si desapareixen elsconreus, laperdiu roja és substituïda per la perdiu xerra, que, a la vegada, és més esmunyedissa.
Es troba, sovint, estesa per la zona d'Europa que no ocupa laperdiu roja, en terrenys oberts i erms, i també semi-desèrtics, i no es troba tant a lapenínsula Ibèrica, on es localitza únicament en zones muntanyenques del nord. Fins i tot, un cop acabada la reproducció pugen a la zona alpina i poden coincidir amb laperdiu blanca.[2]
.svg){kind=icon}
.jpg)
