Es conserven dues redaccions devidas[1] de Perdigon, però no testimonis documentals que ens informin de les seves dades biogràfiques. Les composicions dialogades amb altres trobadors (vegeu aquí "Obra") i alguns personatges que s'esmenten en les seves poesies permeten situar cronològicament la seva activitat literària. La vida curta, a la qualRiquer dona certa credibilitat,[2] diu que era un joglar originari deLesperon. Que fou joglar ho demostra tant el seu nom (un renom) com el fet que altres trobadors el citin com a joglar.
Es conserva la música de tres de les seves composicions;Uc de Lescura fa també referència a la solemnitat i gravetat de les seves melodies.[3] En les representacions iconogràfiques apareix amb la viola a la mà (per exemple en les miniatures que il·lustren aquest article).
H.J. Chaytor,Les chansons de Perdigon, París, Champion, 1926
Luisa Marina Perdigó,The Life, Poetry, and Music of the Provençal Troubadour Perdigon: Texts, Translations, and Interpretations, Nova York, Mellen Press, 2013.ISBN 978-0-7734-4523-9
Guido Favati (editor),Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 289
Martí de Riquer,Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 214-218 [Reproducció de lavida i unarazó, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners A, I i K]
Alfred Pillet / Henry Carstens,Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Perdigon és el número PC 370]
.jpg)
.jpg)
.jpg)