Heijō-kyō, capital del Japó durant el període Nara
Elperíode Nara (奈良时代, Nara-jidai) dins de lahistòriajaponesa abasta els anys710 fins al784 i va succeir alperíode Asuka. S'inicia quan l'emperadriu Genmei establí la capital del país en elpalau d'Heijō-kyō, a l'actual ciutat deNara. A excepció de cinc anys (entre el740 i745), quan la capital es va traslladar novament, va romandre com el centre de la civilització japonesa fins queKammu establí una nova capital a Heian-kyō,Heian, actualKyoto, al 784, i es va iniciar elperíode Heian.[1]
Durant aquest període, la major part de la societat depenia de l'agricultura i existien les viles. Molts dels pobladors eren adeptes a la religióshinto. No obstant això, la capital Nara es va transformar en una ciutat basada en la capital de laXina de ladinastia Tang. La classe alta japonesa assimilà la cultura xinesa, adoptant l'ús decaràcters xinesos com a sistema d'escriptura, que es convertirien en els actualskanji japonesos i l'assentament delbudisme com a religió al Japó.
Desenvolupaments culturals i arrelament del budisme
Algunes de les obres literàries més representatives del Japó van ser escrites durant el període Nara, incloent elKojiki[2] i elNihon Shoki, les primeres recopilacions històriques nacionals, recollides el 712 i 720, respectivament; elMan'yōshū[3] ('Recull de les deu mil fulles'), una antologia de poemes, i elKaifūsō ('Entranyables recol·leccions de poesia'), una antologia escrita en xinès per emperadors i prínceps japonesos. Un altre desenvolupament cultural important de l'època va ser l'arrelament del budisme.
Elbudisme va ser introduït a través deBaekje al segle vi, però va tenir una recepció variant fins al període Nara, quan va ser autènticament abraçat per l'emperador Shōmu. Shōmu i la seva consort de la família Fujiwara van ser fervorosos budistes i promogueren activament la propagació del budisme, convertint-lo en "guardià de l'estat" i utilitzant-lo com una forma d'enfortir les institucions japoneses.
Durant el regnat de Shōmu, va ser construïda la Tōdai-ji (literalment 'Gran porta d'Orient'), i en el seu interior va ser col·locat el Buda Dainichi ('Gran Buda Sol'), una estàtua daurada feta de bronze de setze metres d'alçada. Aquest Buda va ser identificat amb la Deessa del Sol, de manera que es va donar un sincretisme gradual entre el budisme i el xintoisme. Shōmu es va declarar "servent dels tres tresors" del budisme: el Buda, la llei o ensenyaments del budisme, i la comunitat budista. El govern central també va erigir en les províncies temples anomenatsKokubunji. La Tōdai-ji va ser el Kokubunji de la província de Yamato (actualment la prefectura de Nara).
Tot i que aquests esforços de fer del budisme la religió estatal es van detenir abruptament, el budisme de Nara va elevar l'estatus de la família imperial. La influència budista en la cort es va incrementar sota els dos regnats de la filla de Shōmu, que com a emperadriu Kōken (749-758) va portar molts sacerdots budistes a la seva cort. Kōken va abdicar l'any 758 seguint el consell del seu cosí, Fujiwara no Nakamaro. Quan l'emperadriu retirada va tornar per afavorir el seu curandero de fe budista anomenat Dōkyō, Nakamaro es va aixecar en armes l'any 764, però va ser ràpidament reduït. Kōken va tornar a assumir el poder com a Kōken, emperadriu Shotoku (764-770). L'emperadriu va comissionar la impressió d'un milió d'oracions -elsHyakumanto darani- de les quals han sobreviscut molts exemplars. Els petits pergamins daten de 770 i estan entre els treballs d'impressió primerencs en la història de la humanitat. Shōtoku havia imprès les oracions per aplacar al clergat budista. Ella va poder fins i tot haver volgut fer emperador Dōkyō, però va morir abans de poder actuar. Les seves accions van commoure la societat de Nara i va causar l'exclusió de les dones de la successió imperial i la destitució dels sacerdots budistes que posseïen posicions d'autoritat política.
Moltes de les obres d'art japoneses i tresors importats d'altres països durant l'era dels emperadors Shōmu i Shōtoku van ser arxivats en el Shōsō-in del temple Tōdai-ji. S'han anomenattresors Shōsō-in, i il·lustren la cultura cosmopolita, també coneguda com acultura Tempyō. Els tresors importats mostren la influència de diverses zones de la ruta de la Seda, incloent la Xina, Corea, l'Índia i l'Imperi islàmic. També el Shōsō-in alberga més de 10.000 documents de paper, també anomenatsdocuments Shōsō-in (正倉院文書). Aquests són registres escrits al revers dels Sutra o en l'embolcall dels elements importats que van sobreviure com a resultat de la reutilització dels documents oficials gastats. Els documents Shōsō-in contribueixen enormement a la investigació dels sistemes polítics i socials japonesos del període Nara, de la mateixa manera que mostren el desenvolupament dels sistemes japonesos d'escriptura (com ara el katakana).
↑Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.111. DL M-50.522-2002.ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014].
↑Shirane, Haruo; Suzuki, Tom; Lure, David (eds.).The Cambridge History of Japanese Literature (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 2006, p. 27.
