LaPentarquia (del grec Πενταρχία,Pentarchía, de πέντεpénte, "cinc", i ἄρχεινarchein, "governar") és un model d'organització eclesiàstica formulat en les lleis de l'emperadorJustinià I (527-565). En aquest model, l'Església cristiana està governada pels caps (patriarques) de les cincseus episcopals principals de l'Imperi romà: Roma,Constantinoble,Alexandria,Antioquia iJerusalem.[1]
Aristòtil ja fa servir el terme, però amb un altre significat, a la sevaPolítica.[2] Segles després, durant l'etapa cristiana, afecta a.
No totes aquestes cinc Esglésies, d'orígens diversos, van prendre part en els set primersconcilis ecumènics: Constaninoble no va participar en elPrimer Concili de Nicea (325) i Roma en elPrimer Concili de Constantinoble (381).
En 607, elbisbe de Roma,Bonifaci III, va rebre deFlavi Focas, emperador d'Orient, el títol de Bisbe Universal, títol que va ser rebutjat pels altres patriarcats i contestat perCiríac II de Constantinoble.[3] Hi va haver diversos esforços per tornar a unir les esglésies, però la negativa del bisbe romà de rebutjar la posició de direcció donada per Focas, va impedir aquesta reunió.
Finalment, el 1054 es va segellar la ruptura definitiva de la Pentarquia original.
Després de les conquestes àrabs del segle vii i la pèrdua per l'Imperi Romà d'Orient del corredor Roma-Ravenna, només va quedar el patriarcat de Constantinoble assegurat a la capital de l'Imperi Romà; el bisbe de Roma era independent; Jerusalem i Alexandria estaven sota el domini musulmà i Antioquia estava en la línia de frontera disputada durant segles entre l'Imperi Romà d'Orient i els califes musulmans.
Durant l'edat mitjana el centre de gravetat de la cristiandat s'havia traslladat cap al nord i la majoria dels cristians d'Egipte i Síria, països governats pels musulmans, erenEsglésies ortodoxes orientals que no reconeixien l'autoritat de Roma ni la de Constantinoble. Tots aquests canvis històrics i polítics van fer que la idea original de cinc grans centres que cooperessin per administrar tota l'Església cristiana s'anés allunyant de les possibilitats reals.
Inclòs els respectiusordinaris | ||||||
| Esglésies patriarcals |
|  | ||||
| Esglésies arquebisbals majors | ||||||
| Esglésies metropolitanes | ||||||
| Altres esglésiessui iuris | ||||||
| Patriarques | ||||||
| Litúrgies | ||||||
