 Peltop de planura  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Cracticidae |
| Gènere | Peltops Wagler, 1829 |
Peltops és ungènere d'ocells de lafamília delsartàmids (Artamidae), si bé altres autors l'inclouen alscractícids (Cracticidae). Conté dues espècies endèmiques de l'illa deNova Guinea.[1]
ElsPeltops són més petits que elsStrepera i tenen unbec una mica menys voluminós però encara gros. El peltop muntanyenc és l'espècie més grossa, amb 20 cm, mentre que el peltop de plana és lleugerament més petit entre 18 i 19 cm. El becaguilenc és de la mateixa mida en ambdues espècies, el que el fa proporcionalment més gros pel peltop de plana.[2]
Ambdues espècies ocupen laselva tropical de Nova Guinea, però estan separades per altitud. Els peltops de plana oscil·len per l'illa des del nivell del mar fins als 600 m, mentre que els peltops muntanyencs oscil·len entre els 600 i els 3.000 m. Dins del bosc són particularment comuns en les clarianes i vores del bosc, zones d'arbres caiguts, vores de rius i altres zones alterades, incloses clarianes modificades per l'home com carreteres i jardins. En els boscos verges no alterats, poden utilitzar grans arbres que emergeixen de lacopa i persobre.[2]
El gènerePeltops va ser introduït pelzoòleg alemanyJohann Georg Wagler el 1829.[3] L'espècie tipus és el peltops de plana.[4]
El nom prové delgrecantic pelte que significa petit escut i ops que significa cara.[5]
El gènere es va col·locar una vegada amb elsmonàrquids, però els estudismoleculars imorfomètrics el situen més a prop dels ocells carnissers,[6] possiblement com untàxon germà d'aquest grup.[7] El gènere es troba en la seva pròpiasubfamília, Peltopsinae.[8][9]
Segons la Classificació delCongrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per duesespècies:[10]
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons |
 | Viquiespècies |
.svg){kind=icon}