| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 4 agost 1820 Forlimpopoli (Itàlia) | ||
| Mort | 30 març 1911 (90 anys) Florència (Itàlia) | ||
| Sepultura | Cementiri de les Portes Santes | ||
| Residència | Florència | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Literatura italiana igastronomia | ||
| Ocupació | escriptor, crític literari, restaurador | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Lloc web | pellegrinoartusi.it | ||
Pellegrino Artusi (Forlimpopoli, 4 d'agost de1820 -Florència, 30 de març de1911) va ser unempresari i escriptor italià, considerat «el pare de la cuina italiana moderna»[1] per ser l'autor delllibre de cuina de 1891La scienza in cucina e l'arte di mangiar bene.[2][3]
Fill del riccomerciant Agostino i Teresa Giunchi, Pellegrino Marcello Artusi provenia d'una família nombrosa: tenia dotze germans. Com altres nens rics, va assistir a l'escola d'unseminari de la propera ciutat deBertinoro. Entre els anys 1835 i 1850, Artusi va passar força temps als cercles estudiantils deBolonya. Al bar Tre Re va conèixer el revolucionariFelice Orsini, originari deMeldola.[cal citació]
Quan va tornar a la seva ciutat natal es va fer càrrec del negoci familiar, i va guanyar força diners, però la vida de la família Artusi es va veure alterada per l'arribada a Forlimpopoli, el 25 de gener de 1851, del proscrit Stefano Pelloni, sobrenomenatil Passatore, que va prendre com a ostatges totes les famílies de classe alta, una per una, inclosa la família de Pellegrino Artusi, i les va mantenir captives al teatre de la ciutat. Després de robar el màxim possible, els bandits van violar diverses dones, una de les quals era Gertrude, la germana d'Artusi, que es va tornar boja arran d'aquesta experiència i va haver de ser ingressada en un manicomi aPesaro.[4]
L'any següent, la família es va traslladar aFlorència. Allà Pellegrino Artusi va començar a treballar en l'àmbit de lesfinances, i també va dedicar el seu temps a dues de les seves aficions preferides: la literatura i l'art de la cuina. Les seves germanes es van casar i els seus pares van morir i així va poder viure de la seva herència gràcies a les terres que la família tenia a laRomanya i va comprar una casa a la plaça D'Azeglio de Florència, on va viure tranquil·lament la seva vida fins al 1911, quan va morir als noranta anys.[cal citació] Solter, vivia només amb unmajordom de la seva ciutat natal i un cuiner toscà. Va ser enterrat al cementiri de Porte Sante, part de la basílica deSan Miniato al Monte.[5]
Escrivint només dues dècades després de launificació italiana, Artusi va ser el primer a incloure receptes de totes les diferentsregions d'Itàlia en un sol llibre de cuina. Sovint se li atribueix l'establiment d'unacuina italiana veritablement nacional per primera vegada, i fins i tot el cuiner francèsAuguste Escoffier es va inspirar en Artusi.[6]
De particular interès és la història explicada pel mateix Artusi sobre una mala experiència que es va produir durant l'estiu de 1855 aLivorno, quan va entrar en contacte amb elcòlera, la malaltia infecciosa que en aquella època es va cobrar moltes vides a Itàlia. Trobant--se a Livorno, Artusi va anar a sopar a un restaurant. Després de menjarminestrone, va decidir llogar una habitació a l'edifici que pertanyia a un home anomenat Domenici. Tal com explicaria més tard Artusi, va passar tota la nit patint d'horribles mals de panxa, fet de què va culpar el minestrone que havia menjat. L'endemà, de tornada a Florència, va rebre la notícia que Livorno havia estat afectada pel còlera i que Domenici n'havia estat una víctima. Només aleshores es va adonar del que havia passat: no havia estat el minestrone el que l'havia posat malalt, sinó els primers símptomes de la malaltia. L'esdeveniment va inspirar Artusi a escriure una excel·lent recepta del minestrone.[7]
Hi ha tres obres d'Artusi: dos llibres de no-ficció i unllibre de cuina. Les obres de no-ficció, una biografia d'Ugo Foscolo i una crítica de Giuseppe Giusti, van passar en gran part desapercebudes i ràpidament van estar fora de circulació.[8]
El seu manual, però, titulatLa scienza in cucina e l'arte di mangiar bene, publicat a Florència el 1891 quan havia complert ja setanta anys, va tenir molt més èxit. No va trobar una editorial i va utilitzar els seus propis diners per fer-ne l'autoedició, de la qual es van vendre mil exemplars en quatre anys.[9] Aviat, però, el llibre de cuina es va popularitzar i abans de la mort d'Artusi ja se n'havien venut més de 200.000 exemplars. Considerat el millor llibre de receptes de la cuina italiana com la bíblia dels llibres de cuina italians[10] és ple d'anècdotes divertides i de 790 receptes. És unbest-seller perenne a Itàlia i s'ha traduït a nombrosos idiomes.[11]
L'any 1904, Artusi va publicar un manual pràctic de la cuina, amb més de 3.000 receptes i 150 taules, titulatEcco il tuo libro di cucina, amb la influència i participació anònima de la baronessa Giulia Turco.[12]
A Forlimpopoli, ciutat natal d'Artusi, li van dedicar una estàtua, unbust i un carrer. També una escola d'hostaleria i una biblioteca municipal porten el seu nom. Per tot Itàlia, altres escoles d'hostaleria porten el nom de Pellegrino Artusi.[cal citació]
Des de 1997, a Forlimpopoli s'organitza la «Festa Artusiana», dedicada a la gastronomia, que comprèn activitats diverses i espectacles. També s'hi lliuren els premis Artusi.[13] L'any 2007 es va crear la Fundació Casa Artusi, que és un «centre de cultura gastronòmica dedicat a la cuina casolana italana». Casa Artusi és un centre dedicat a la recerca, la formació i la difusió de la cultura gastronòmica.[14]
