Relacionat amb elpèlag, «mar profund, allunyat de la costa», «mar oberta», paraula que prové delgrec πέλαγοςpélagos, 'mar oberta', i que ens arriba a través delllatípelagus.[cal citació]
La zona pelàgica ocupa 1.370 milions de quilòmetres cúbics i té un abast vertical de fins a 11 quilòmetres. Elspeixos que viuen a lacolumna d'aigua dels oceans o mars, ja sigui prop de la costa o en aigües d'alta mar, però també de llacs o altres masses d'aigua dolça, reben el nom depeixos pelàgics per diferenciar-los delspeixos demersals obentònics, que viuen al fons marí o al fons de llacs i rius, o en la zona de més fondària, i delspeixos que viuen alsesculls de corall. Alguns peixos pelàgics són l'areng, lasardina, latonyina, elbonítol i eltauró.
Elsocells marins que es passen la majoria de la vida a alta mar també reben el nom d'ocells pelàgics oocells oceànics, per diferenciar-los dels ocells marins costaners o dels anomenats ocells marins que passen gran part de la vida a terra ferma. Alguns exemples d'ocells marins pelàgics són l'albatros, lesbaldrigues, elspetrells, elfulmar i l'ocell de tempesta.
La zona pelàgica es pot dividir en diferents capes defondària:
Epipelàgica ofòtica (els primers 200 m): lallum hi arriba i permet que les algues i plantes aquàtiques realitzin lafotosíntesi. Té gran abundància de vida (el 90% de les espècies marines habiten en aquesta zona).
Mesopelàgica: (de 200 a 1000 m de fondària): va desapareixent progressivament l'oxigen, per la qual cosa els éssers que hi viuen realitzen moviments més lents o pugen a la capa superior per alimentar-se. Encara arriba una mica de llum, que aprofiten alguns organismes generantfluorescència.
Batipelàgica (de 1000 a 4000 m): no hi ha plantes i els nutrients provenen de la descomposició dels éssers de les capes superiors. No hi arriba cap mena de llum (per això molts animals que hi viuen no tenenulls o són transparents).
Abissal (més de 4000 m): la vida en aquesta capa, amb forta pressió i baixa temperatura (uns 2 °C), és mínima.
Hadal: és la capa que inclou lesfalles del sòl marí i la més desconeguda per als científics.
