| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 maig 1934 |
| Mort | 2 gener 2015 (80 anys) San Mateo (Veneçuela)(en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | columnista, periodista |
Pedro Roberto Cassiram Pérez (Caracas,13 de maig de1934 -San Mateo,Aragua,Veneçuela,2 de gener de2015) va ser unperiodistaveneçolà, que va exercir durant molts anys com a columnista en diaris de l'estat Aragua iGuárico. Des de la dictadura del GeneralMarcos Pérez Jiménez fins a la dècada dels anys setanta, va participar en la lluita armada com aguerrillercomunista. Fill de María Magdalena Pérez i Lennox Cornelius Cassiram Bates fou el tercer fill d'un total d'onze germans que els seus pares van engendrar.
La seva infància transcorre en la barriada de Nova Caracas en Catia,parròquia de Sucre. A molt primerenca edat, la realitat econòmica copeja el seu entorn i després de realitzar diverses activitats per ajudar a la seva família, inicia la seva experiència laboral com a obrer. Més endavant, ja vivint en el23 de Enero, fa contacte amb el Sindicat de Sabaters de Catia, tots militants d'una cèl·lula fabril delPartit Comunista de Veneçuela (PCV), i comença a endinsar-se en la subversió contra ladictadura deMarcos Pérez Jiménez militant en la cèl·lula del PCV, “Rafael Contreras”, del bloc 22 del 23 de gener.
Va contribuir a la lluita del derrocament del règim dictatorial des de Ràdio Tropical amb els periodistes Germán Carias, Euro Fuenmayor, el locutor, Agustín Blanco Rodríguez i, Esteban Parra, operador de Ràdio Tropical. Des d'aquí, ajuda a crear les condicions per a la Vaga General del21 de gener de1958, en aquesta contribueix a tancar l'estació deRadio Caracas Televisión i el diariEl Nacional. Així mateix va participar en l'incendi del periòdic “El Heraldo”, el dia 23 de gener.
En la nova era democràtica es casa amb Aída C. Alcalá, de la unió del qual neix el seu primer fill Pedro Roberto Cassiram Alcalá, al mateix temps que és arrestat per la policia del govern deRómulo Betancourt durant els successos del4 d'agost de1959, successos coneguts en la història contemporània com la “vaga d'aturats”. Per aquest motiu va estar pres en la caserna La Planta, en El Paraíso, Caracas, mentre va durar la primera suspensió de garanties en aquesta primera experiència democràtica.
Va participar, al costat dePedro Dudamel, en la conspiració que derivaria en l'atemptat al president de la República Rómulo Betancourt, al PasseigLos Próceres, el 24 de juny de l'any 1960.
El1961 va fundar, conjuntament amb l'advocat David Esteller i Raúl Serra el Front Guerriller José Antonio Páez en Turó Negre,Portuguesa i contribueix a enfortir els focus deLara iTrujillo comandats perArgimiro Gabaldón i Juan Vicente Cabezas.
També va ser fundador de lesForces Armades d'Alliberament Nacional (FALN), militant en el Destacament Felipe Hermoso Linares, de la Brigada No. 2, del Districte Militar No. 1, sota el comandament d'Anselmo Natale (a) Alexis. Amb el pseudònim Alí Rojas, ascendeix al grau de comandant d'UTC, després és ascendit pel seu valor i ascendeix a responsable de l'Escamot del 23 de Gener, arribant a comandar amb el grau de Capità, el Destacament Manuel Ramón Oyón, de la Brigada Tres en l'estat Miranda.
El1967 es trasllada aMaracay, estat Aragua, a l'ordre del Mayor GN Pedro Rigoberto Vegas Castejón, un dels líders de l'alçament deCarúpano, estat Sucre, qui reemplaçava en la Comandància Suprema de les FALN, perquè els altres comandants estaven a la presó delCaserna San Carlos.
El novembre de1968, Cassiram (Alí Rojas), conjuntament amb el Major Vegas Castejón, Capità d'AviacióRaúl Hernández Wonhsiedler i l'Enginyer Agrònom Antonio Fernández, van ser fets presos per l'Adreça d'Intel·ligència Militar (abans SIFA) i després tots van ser traslladats a la Caserna San Carlos després d'una pasantía en els tètrics calabossos de la DIM. En aquest llavors contreu nova noces amb el seu camarada Anita Fernández Salomón (Anolaima), procreant dos fills: Alí i Indira Anolaima.
El seu alliberament cau just a l'aplicació de la política de pacificació del primer mandat del Dr.Rafael Caldera, en plena efervescència del partit UPA (Unió per Avançar), parapet legaloide del PCV.
Cassiram va ser fundador delMoviment al Socialisme, delegat al Primer Congrés del MAS celebrat en el Palau dels Cecs en Muntanya Pietat, Caracas, i és nomenat Secretari de Propaganda Regional d'Aragua. Posteriorment es retira del MAS per fer activitat comercial. Per aquest llavors es divorcia d'Anita i es casa amb Rosmery Maixella, de la unió de la qual descendeixen tres fills: Pedro Felipe, Rosmery Eliana i Roberto Alexander. Malgrat haver treballat amb èxit en la venda de vehicles i després de fundar la seva pròpia empresa, el fervor polític ho embolica pel que torna al PCV on de nou es troba amb Pedro Vegas Castejón i milita en la cèl·lula que dirigeix la seva companya Edilia Morales, en Coropo, parteix sud-est de Maracay.
En companyia de Freddy Carquez, Pablo Emilio Hurtado, Luis Fuenmayor Toro, Guillermo García Ponce, Radames Larrazabal i uns altres van fundar el Grup “Fòrum Democrático”. Quan Luís Fuenmayor participa en les eleccions a Rector de laUniversitat Central de Veneçuela (O.C.V.) estan en vespres de ser expulsats novament del PCV per la fundació del Grup “Fòrum Democrático”.
Fuenmayor Toro electe Rector de la UCV, acredita a Cassiram com a Administrador dels estadis esportius de la Fundació O.C.V. entre ells l'Estadium Universitari i l'Olímpic els quals regenta durant 4 anys del període rectoral del Dr. Fuenmayor Toro.
Quan s'allunya del PCV activen el grup d'opinió Fòrum Democràtic, publicant un periòdic amb el mateix nom del qual seria el seu Director, i ingressa al Fòrum de Sao Pablo, del grup del qual és membre actiu per part de Fòrum Democràtic. En funció d'això Cassiram en companyia de Pablo Emilio Hurtado, viatja a Mèxic i després a Cuba, representant al grup on milita. Analista polític i d'opinió radial en Ràdio Continente, amb el Programa ‘Diálogo Continenta’, i en Radio Maracay, amb els programes "En sintonía con el Pueblo", "Cuentas Claras" i "Diálogo con".
Columnista d'opinió en el diari El Periódico,[1] durant deu anys, Diari L'Antena de Sant Joan dels Morros i des de fa diversos anys (15) va publicar "La columna irreverente" en el diariEl Siglo de Maracay, per l'autoria del qual li va ser atorgat el Premi Municipal de Periodisme CARLOS BEJARANO GARCÍA, com a Columnista de l'Any1996, per l'Alcaldia del Municipi José Félix Ribas i la Il·lustre Càmera Municipal.
També va ser Directiu de l'Associació de Periodistes d'Opinió de Veneçuela (APOV) capítol Aragua, fundador del periòdic La veu dels treballadors, Fòrum democràtic i El Convergent i integrant del Consell Consultiu del diari El Periódico.
Pedro R. Cassiram, va ser a més soci i president de l'Editorial Fòrum Democràtic. Entre altres publicacions de l'autor hi ha:
En les Cròniques de Maracay, "El Barrio El Carmen, un viejo arrabal". És la seva primera obra literària en format de llibre, encara que la primera aparició va ser en el tabloide "El Periódico" de Maracay, realitzada en trenta-nou lliuraments. També va publicar una petita obra de crònica, amb el títol "Centro d'atenció al detingut: Alayón". Igualment va publicar l'obra (inèdita) el "Inici del Carrer Obrer" el4 de febrer de1992.
Va mantenir, a més, per espai d'un any un programa d'opinió a la ciutat de la Victòria, per l'emissora YVLQ 1180, en companyia del Metge, Dr. Jesús Octavio Morao. En aquestes activitats, concretament el24 de maig de1998, va sofrir unaccident cerebrovascular que ho va mantenir fora de sintonia i en repòs. Quatre mesos va estar en aquesta situació i va reaparèixer de nou escrivint i radiant el seu programa.
Després va estar acompanyant com a moderador del programa "En sintonía con el pueblo", que es va continuar transmetent per Ràdio Maracay 930 am, on la responsabilitat recau, fonamentalment en el Llic. Gustavo Rondón.
Finalment va ser Director ? Productor del programa radial “Sin Ataduras”, que va transmetre perRadio Rumbos, d'1 a 2 PM, en companyia de Carlos Altuve, com a moderador i el periodista i locutor: Carlos Espinoza, sota l'Adreça de Carlos Benaín.
Mor a la ciutat deSan Mateo,estat Aragua, el2 de gener de2015 afligit per problemes cardiovasculars, encara quan el seu esperit indomable i irreverent mai ho va abandonar.
