Tipus | barri administratiu de Barcelona ibarri![]() | |||
---|---|---|---|---|
Epònim | monestir de Santa Maria de Pedralbes![]() | |||
Localització | ||||
| ||||
Estat | Espanya | |||
Comunitat autònoma | Catalunya | |||
Província | província de Barcelona | |||
Àmbit funcional territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | |||
Comarca | Barcelonès | |||
Municipi | Barcelona | |||
Districte | les Corts![]() | |||
Població humana | ||||
Població | 11.808(2021)![]() | |||
Gentilici | pedralbenc, -a![]() | |||
Geografia | ||||
Superfície | 270,2 ha![]() | |||
Pedralbes és un dels tres barris del districte deles Corts de la ciutat deBarcelona. Abans de la divisió administrativa del1984, el barri formava part deSarrià, i més enrere havia format part de l'antic municipi de Sant Vicenç de Sarrià, annexat al de Barcelona el 1921.
Limita amb el barri deles Corts per l'avinguda Diagonal, amb el barri deSarrià per llevant i per ponent amb laserra de Collserola, de la qual inclou elpuig de Sant Pere Màrtir.
Al barri, li dona nom elmonestir de Pedralbes (fundat l'any1326) i no començà la urbanització d'aquesta zona fins al segle xx. Nasqué com a projecte de ciutat jardí per a l'altaburgesia promogut per la família Güell. La ciutat jardí de Pedralbes fou un fracàs relatiu i finalment la família Güell cedí al reiAlfons XIII la Torre Güell, que es convertí en elPalau Reial de Pedralbes.
Pedralbes és, avui, la zona residencial de més alt nivell de Barcelona, amb grans mansions envoltades de jardins, com a l'entorn de l'avinguda de Pearson i del parc de l'Oreneta, o blocs aïllats amb pisos de luxe, com als entorns de l'avinguda de Pedralbes i de la carretera d'Esplugues.[1]
Entre el1958 i 1975 s'hi construí la Ciutat Universitària, ara anomenadaZona Universitària i que s'amplià entre el 1990 i1996 amb la construcció delCampus Nord. A més d'universitats, els antics camps i masies han donat lloc a edificis residencials de luxe, seus d'empreses i entitats financeres.
Joan Miró va retratar el barri en la seva obraCarrer de Pedralbes, conservada a laFundació Joan Miró de Barcelona.[2]