La paraulapedra s'utilitza en el llenguatge comú i enjoieria, l'arquitectura i l'enginyeria per a fer referència a qualsevol material natural d'origen mineral, sòlid i caracteritzat per una elevada consistència. De manera científica, es defineix com aquell cos mineral sòlid i dur, de composició variable, no metàl·lic, però que conté sals i òxids metàl·lics que constitueix les roques. També es defineix com un tros de matèria mineral de certa grandària, despresa naturalment d'una roca, o treta artificialment d'una roca, emprada generalment com a material de construcció.[1]
Els geòlegs fan servir exclusivament el motroca per a referir-se a aquests materials, encara que el conceptepedra en comprèn també altres de més tous. El termepedra no és usat en el camp de lageologia, on la negativa a usar-lo és gairebé un signe d'identitat de la disciplina científica.
Com a matèria primera, la pedra s'extreu generalment de lespedreres, explotacionsmineres a cel obert quan això és possible, però també hi ha extraccions de material per mitjà d'excavacions en pous imines.
En arquitectura i enginyeria, s'entén com a pedra el tros de matèria mineral utilitzada per a la construcció: així, tenim lapedra arenosa (provinent de roques arenoses), lapedra calcària ocalcinal (provinent de roques calcàries), etc. Per anologia, s'anomenapedra artificial alformigó amb l'aparença de pedra natural.
En joieria, l'art de tallar la pedra delslapidaris, és un dels oficis de més antiga tradició. La pedra (gemma) és tallada pels mestres tallistes o lapidaris.
Diferents tipus de roques i minerals són aprofitades com a estris i productes domèstics o industrials i anomenades pedres segons el seu ús (pedra foguera.pedra d'esmolar).
En construcció poden emprar-se tots els tipus de roca,[2] o materials petris, però els més comuns són: elgranit, elmarbre, lapissarra, elgres, lacalcària i elbasalt.
Construcció de pedra seca i carreus. Bòvila del molí del Bep de Canut. Torrebesses, Lleida
Les pedres naturals, tal com es troben a la natura o lleugerament retocades, s'utilitzen en construccions rurals[3] o rústiques per fer paredats utilitzats com a tancaments exteriors o particions interiors de les edificacions o com a murs de contenció formant marges a l'exterior. La seva col·locació pot ser en sec (pedra seca), és a dir, sense morter entre elles o rejuntades amb morter.
Les pedres tallades, ordinàriament en forma de paral·lelepípede rectangular, s'anomenencarreus (també cantons o mitjans). Si les dimensions són petites, llavors s'anomenen carreuons. Una altra forma típica de tallar la pedra natural és en làmines més o menys gruixudes. S'anomenen plaques i serveixen com a revestiments (aplacats) de paraments, com a paviments o per a la formació de superfícies: taules o taulells.[4]
Són aquells materials de construcció artificials, és a dir fabricats per l'home, que s'assemblen o imiten a les pedres naturals. Es tracta de formigons d'alta qualitat fets, normalment, amb formigó pòrtland blanc, sorra i grava de pedres naturals de qualitat (marbres, granits, etc.) i additius colorants, com balustres, peces per gelosies, graons d'escala, escopidors de finestres, paviments continus o en forma de rajola iterratzo,
Quan la qualitat del formigó o morter utilitzat en la fabricació d'elements de construcció és vulgar, és a dir: formigó gris, sorra i grava normal, s'obtenen elements que normalment aniran revestits, no seran vistos i no són anomenatspedra artificial. Entre aquests elements trobem el bloc de formigó, que és l'element més utilitzat per fer parets d'obra en aquells llocs amb poca argila, perquè la rapidesa prima sobre l'acabat, o perquè es pretén aconseguir major resistència.
Es tracta d'una denominació molt genèrica i poc precisa que tant pot fer referència a un material molt preuat (per exemple el diamant), com un material molt senzill (com ara el vidre), com un material sintètic (per exemple la zircònia)[5]
Pedra preciosa (o, simplement,pedra),mineral dur, transparent i de gran valor que s'empra enjoieria. El conjunt de pedres precioses és anomenatpedreria. Són minerals o substàncies que per la seva bellesa, durabilitat i raresa són molt apreciades i que un cop tallades i polides s'utilitzen en joieria. La denominació que es considera més adequada per al concepte definit ésgemma, perquè no el limita, com en el cas de l'ambre, a les d'origen mineral.[6] A més, en el món del comerç la denominació pedra preciosa es restringeix sovint aldiamant, alrobí, alsafir i a lamaragda.
Pedra d'Arkansas per a l'esmolat de fulles d'eines de metall
Pedra foguera, varietat desílex que en ser percudida amb un material dur o una altra pedra produeix espurnes susceptibles d'encendre altres materials i iniciar-ne la combustió. També usada en les primitives armes de foc com elpedrenyal (pany català)
Pedra ollera, varietat detalc, pròpia deGalícia, usada per fer olles i altres recipients.
Pedra de toc,jaspi negre utilitzat pels joiers per assajar la llei dels metalls. També s'anomenapedra de toc allò que serveix per conèixer o confirmar el valor d'algú o d'alguna cosa, una qualitat o un sentiment determinats, etc.
Pedra tosca,pumicita, usada en aplicacions industrials, també es fa servir com a abrasiu, especialment en exfoliants cosmètics,pedicura, per tal de llevar l'excés de pell del taló i planta dels peus, així com per les durícies.
Pedra defita, fita o molló és una pedra que, situada en un lloc concret, serveix com a senyal per a delimitar unterme ofinca o bé per a marcar el recorregut d'unavia,camí ocarretera.
