En contextosabrahàmics,pecat és l'acte de violació de lallei divina.[1][2][3][4] També es pot referir al que viola la relació ideal entre l'individu iDéu, o qualsevol desviació de l'ordre ideal de lavida humana. Pecar ha estat definit com "errar el blanc".[5]
El termepecat inclou gran varietat d'accions, des de la petita mostra devanitat fins a l'assassinat. Elcatolicisme es refereix als pecats menors com apecats venials, que són part de la vida humana i comporten conseqüències a la terra, i sense penediment, allarguen el purgatori després de la mort, en cas que la persona pugui arribar alcel. Tal com s'explica a la carta "Purgatori", "la major part dels primers Pares de l'Església parlen d'un foc purificador, encara que no podem dir si això significa foc real o espiritual". En canvi, els pitjors pecats s'anomenenpecats mortals i comporten anar a l'infern si no hi ha unacontrició perfecta o esconfessen convenientment. Els pecats d'una vida descuidada es consideren destructius i que porten a pecats majors.[6] Amb el conceptepecat original els cristians es refereixen a la tendència inevitable dels humans de pecar, que passa de generació en generació perquè Adam i Eva van pecar.[7] Al Cristianisme es neteja parcialment amb elbaptisme. A l'hinduisme un pecat és qualsevol falta que crea un mal estat dekarma. El judaisme distingeix tres tipus de pecats: una culpa no intencionada, una falta per emoció incontrolable però sense intenció d'ofendre a Déu i un pecat amb intenció expressa d'allunyar-se de la llei divina. Els musulmans veuen el pecat com qualsevol cosa que vagi en contra dels manaments de Déu.
L'origen de la paraula catalana és llatí (peccātum) encara que el darrer concepte reconegut és grec (hamartia) atès que la Biblia es va traduir del grec al llatí i del llatí al català. En grec vol dir literalment ‘fallar en disparar’ o senzillament error.
La tradició judeocristiana, amb laBíblia com a font fonamental, ha entès el pecat, en termes generals, com l'allunyament de l'home de la voluntat de Déu.
D'acord amb elTanakh o l'Antic Testament, aquesta voluntat està representada per la llei, preceptes i estatuts donats per Déu al poble d'Israel, i registrats en els llibres sagrats.
Encara avui dia, per aljudaisme no existeix un pecat genèric a manera de natura subjacent en els actes dels homes, sinó només transgressions objectives i concretes (no pensaments o intencions del cor) que es cometen voluntàriament. En canvi, d'acord amb elNou Testament, i la tradició delcristianisme, hi ha una natura pecaminosa en l'ésser humà, heretada de la primera transgressió d'Adam. Aquesta natura pecaminosa de l'home afecta tant els seus actes com els seus pensaments, i no es pot superar només amb l'esforç de seguir la Llei de Déu, sinó mitjançant la sang deJesucrist, que és el que pot expiar aquestes culpes individuals. Aquestaexpiació es fa vàlida per a la persona mitjançant la fe en Jesucrist i la regeneració espiritual mitjançant el nou naixement mencionat a l'Evangeli segons Joan 3:3-8 i a 1a Pere 1:3.
↑Five Views on Sanctification - page 188, Melvin Easterday Dieter, Stanley N. Gundry - 1996 "The other is 'deliberate violation of God's known will"
↑Agustí d'Hipona després de lacontrovèrsia pelagiana va definir el pecat com allò que succeeix amb el cor endurit, la pèrdua de l'amor per Déu, una disposició del cor per apartar-se de Déu per un amor excessiu a un mateix (vegeu AgustíOn Grace and Free Will aNicene and Post-Nicene Fathers, trans. P. Holmes, vol. 5, 30-31 [14-15]).
