 | Aquest article tracta sobre la lletra dels alfabets semítics. Si cerqueu la lletra de l'alfabet llatí, vegeu «p». |
 Pe | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
Lape és la dissetena lletra de moltsabjads (alfabets)semítics, incloentpe 𐤐 enfenici,pē ܦ ensiríac,pe פ enhebreu,fā ف enàrab iäf ፈ enamhàric.
La pe està present en Unicode com a U+05E4 פ hebrew letter pe.
Enfonètica la pe representa el so /p/. Enhebreu israelià parlat,siríac ifenici aquest so al principi del mot o en la posició postconsonàntica es pronuncia com a /p/, en canvi en la posició postvocàlica es pronuncia com a /f/.
La consonant fenícia/p/ sembla haver-se transformat a la/f/ enpúnic, com ho va fer en protoàrab.[1] Certesromanitzacions del púnic tardà inclouen moltes transcripcions «aspirades» com araph,th ikh en diverses posicions (encara que la seva interpretació no és clara), així com la lletraf per la *p original.[2]
|
El nom d'aquesta lletra (pe) vol dir "boca" en diversesllengües semítiques:hebreu פה, «pe»;àrab فاه, «fah»;siríac ܦܘܡܐ, «pūmā»;gueez አፍ, «ʾaf»;accadi «pû». La lletra fenícia 𐤐 (pe) deriva d'un delsjeroglífics egipcis que representaboca.[3]
La lletra fenícia pe𐤐 va donar lloc a lapigrega (Π), laPllatina i laПciríl·lica.
| egipci | protosinaític | fenici |
|---|---|---|
| 𓂋 |  | 𐤐 |
Enalfabet àrab aquesta lletra es diuفاء['faːʔ] (fā). És la vintena lletra de l'alfabet àrab (dissetena, amb un valor numèric de 80 en l'ordre abjadí). És unalletra lunar. Prové, per via dels alfabetsnabateu iarameu,[4] de la lletrafenícia pe.
| fenici | arameu | siríac | nabateu | àrab |
|---|---|---|---|---|
| 𐤐 | 𐡐 | ܦ |  | ف |
Representa el soconsonàntic velar fricatiu/f/.
| Aïllada | Final | Medial | Inicial |
| ف | ـف | ـفـ | فـ |
La fā es lliga a la següent lletra de la paraula. També ho fa amb la precedent, sempre que aquesta no siguiàlif,dāl,ḏāl,rā,zāy owāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.
A la Viquipèdia existeix unaproposta de directriu, vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar fā.
AlSATTS, ġayn es transcriu com a F. En l'alfabet de xat àrab també es fa servir PH.
A la representacióUnicode, fā ocupa el punt U+0641 amb el nom ARABIC LETTER FEH.[5]
A la codificacióISO 8859-6, el punt 0xe1.[6]
Com a entitatHTML, es codifica com a ف
Tot i l'aparent semblança, laqāf i la fā no són variants l'una de l'altra.
AlMagrib la fā pot trobar-se escrita "ڢ", amb el punt a sota,[7] per a distingir-se de la qāf, que s'escriuria amb un sol punt, com la fā a altres llocs.
En l'alfabetjawi existeix un símbol com la fā amb tres punts a sobre,ڤ, per a representar el so/p/. Elsoraní usa aquest símbol per a/v/. Aquest símbol també es troba amb el mateix ús aEgipte iSíria.[7]
En hebreu s'escriu com aפ, nom complet en hebreu ésפֵּא i transcrit com Pe. La transcripció d'aquesta lletra com a pei està influïda perjiddisch.
| Variants | ||
|---|---|---|
| Quadrada | Manuscrita | Raixí |
| פ |  |  |
La lletraפ ope és la dissetena lletra de l'alfabet hebreu. També pren el valor numèric devuitanta. Prové, per via de l'alfabet arameu de la lletrafenícia pe. La pe és una de les sis lletres (בגדכפת, anomenadesbegadkefat) que poden portar undagueix suau. El seu nom ve de la paraula que significa "boca" (פה).
Aquesta lletra representa dos fonemes diferents: quant la pe es troba al principi del mot, es pronuncia com a /p/ (pe); en canvi quant aquesta lletra està al mig o final del mot, es pronuncia com a /f/ (fe). Els dos es distingeixen per un punt (anomenatdagueix), que es posa al centre de la lletra per so /p/ i per so /f/ no es posa.
| Nom | Símbol | AFI | Transliteració | Exemple |
|---|---|---|---|---|
| Fe | פ | /f/ | f | cafè |
| Pe | פּ | /p/ | p | porta |
Quan la pe té un "punt" en el seu centre, conegut com a dagueix, aquesta lletra representa el so/p/. Hi ha diverses regles de la gramàtica hebrea que estipulen quan i per què es fa servir un dagueix.
Quant aquesta lletra apareix com aפsense eldagueix ("punt") en el centre llavors representa lafricativa labiodental sorda:/f/.
| Variants finals | ||
|---|---|---|
| Quadrada | Manuscrita | Raixí |
| ף |  | .svg) |
La pe és una de les cinc lletres (caf,mem,nun, pe itsade) de l'alfabet hebreu que presenten una forma final.
Simbolitza el discurs i el silenci. Pe significa boca o la parla; és el que fa l'home, un ésser humà que a través de la paraula és capaç de culminar el propòsit de la creació. La visió interna és el principi mentre que la boca, la porta a fructificar. La verbalització en l'estudi de laTorà, les mitzvot i les oracions és molt important.
Temps de silenci i temps de discurs: a vegades és una mitzvà de parlar, altres vegades és una mitzvà de callar.
La verbalització, la paraula, ha de ser consonant amb els sentiments que són al cor. Pe és igual a 80, l'edat de la fortalesa. Laiod dins de la pe indica que la boca humana ha de transmetre només santedat.
La pe sense el punt (dagueix) té un so suau. L'arrel רפא (curar) està escrita sense dageix quan es refereix a la curació de Déu i amb dageix quan es refereix a la curació dels metges humans. Això indica que la curació dels metges pot ser dolorosa i dura, però la curació de Déu és natural i sense dolor. Déu prepara el remei abans de la malaltia.
La successió de les lletres נמעף denota el següent:nun denota al que cau i busca el suport delsàmec, en la seva desesperació sàmec torna el seu ull,ayin, cap al cel com un presoner que demana ser lliurat de les seves cadenes i la pe obre (פתח = obert) les portes de la presó.[8]
| Madnḫaya | Serṭo | Esṭrangela | Unicode |
|---|---|---|---|
 |  |  | ܦ |
| Pe | Pi | Pe | Pē |
Enalfabet siríac, la dissetena lletra és ܦ (en siríac clàssic: ܦܐ - pē). És una de les sis lletres que representen dos sons associats (les altres lletres sónBet,Guímel,Dàlet,Kaf, iTaw). El valor numèric de la pē és 80. Prové, per via de l'alfabet arameu de la lletrafenícia pe.
| Al principi del mot | Al final o al mig del mot |
|---|---|
| P | F |
És una de les sis lletres que representen dos sons associats (les altres lletres sónBet,Guímel,Dàlet,Caf iTaw). Quan la pē està al principi del mot o en la posició postconsonàntica es pronuncia com a /p/. En canvi quan en la posició postvocàlica es pronuncia com a /f/.[9]
Enalfabet amhàric aquesta lletra es diu ፈፍ (äf). És la vint-i-cinquena lletra de l'alfabet amhàric. Aquesta lletra fou incorporada a l'alfabet amhàric alsegle xx per a la transcripció i incorporació a l'idiomaamhàric noves paraules d'origen estranger. Äf prové, per via de l'alfabet sud-aràbic deljeroglífic egipci D21.
| D21 | Feh | Äf |
|---|---|---|
| 𓂋 | 𐩰 | ፈ |
Äf representa el so /f/.
L'alfabet amhàric és unaabugida on cada símbol correspon a una combinació vocal + consonant, és a dir, hi ha un símbol bàsic al qual s'afegeixen símbols per marcar la vocal. Les modificacions de la ፈ (äf) són les següents:
| fä [fə] | fu | fi | fa | fe | fə [fɨ], ∅ | fo | fʷa |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ፈ | ፉ | ፊ | ፋ | ፌ | ፍ | ፎ | ፏ |
| "Pe" enjeroglífic | ||
| ||
| Valor fonètic: p | ||
Quan aquestjeroglífic és un fonograma es pronuncia com a [p]. En canvi quan és un ideograma, representa catifa, tamboret o pedestal. (Gardiner Q3).
| Arameu | Siríac | Samarità | Ugarític | Fenici |
|---|---|---|---|---|
| 𐡐 | ܦ | ࠐ | 𐎔 | 𐤐 |
| Sud-aràbic | Amhàric | Àrab | Hebreu | |
| 𐩰 | ፈ | ف | פ |
PDFTaula Unicode de l'àrab. PDFL'estàndard en PDF o paper (de pagament)Alfabets afroasiàtics | |
|---|---|
| General | |
| Alfabet fenici de dreta a esquerra | |
| Alfabet àrab de dreta a esquerra | |
| Alfabet hebreu de dreta a esquerra Alfabet arameu de dreta a esquerra | |
| Alfabet siríac de dreta a esquerra | |
| Alfabet amhàric d'esquerra a dreta | |
| Alfabet sud-aràbic bustrofedon | |
