Paulo Ribenboim | Paulo (esquerra) amb els seus germans Hermano (centre) i Mario (esquerra) quan eren petits |
|
| Biografia |
|---|
| Naixement | 13 març 1928 (97 anys)
Recife (Brasil) |
|---|
| Formació | Universitat de Bonn (1953–1956)
Universitat de Nancy (1950–1952)
Universitat Federal de Rio de Janeiro (1946–1948)
Colégio Andrews (1943–1945) |
|---|
| Tesi acadèmica | Sobre a teoria das valorizações de Krull (1957) |
|---|
| Director de tesi | Jean Dieudonné,Wolfgang Krull iCândido Lima da Silva Dias |
|---|
| Activitat |
|---|
| Camp de treball | Matemàtiques,teoria de nombres iàlgebra |
|---|
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
|---|
| Ocupador | Queen's University(1962–)
Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign(1959–1962)
Instituto Nacional de Matemática Pura e Aplicada(1956–1959)
Universitat Federal de Rio de Janeiro(1952–1953)
Centro Brasileiro de Pesquisas Físicas(1949–1950) |
|---|
| Obra |
|---|
Obres destacables |
| Estudiant doctoral | Andrew Granville,Karl Dilcher,Aron Simis,Murray Marshall,Tenkasi Viswanathan,Jan Minac,Malcolm Griffin,Syed Fakhruddin,Tor Gulliksen,George Maxwell,Gordon Edwards iDanielle Gondard |
|---|
| Família |
|---|
| Cònjuge | Huguette Demangelle |
|---|
| Premis |
|---|
|
|
 |
Paulo Ribenboim (Recife, 13 de març de1928) és unmatemàticbrasiler.
Nascut aRecife, capital dePernambuco, la família es va traslladar aRio de Janeiro quan ell tenia vuit anys. Va ser escolaritzat en aquesta ciutat i el 1946 va ingressar a la universitat de Brasil (actualuniversitat Federal de Rio de Janeiro) en la qual es va graduar el 1948. Els anys següents va ser assistent deMaurício Peixoto a l'escola d'enginyeria[1] fins que el 1950 va marxar aFrança amb una beca per estudiar ambJean Dieudonné a launiversitat de Nancy.[2] El 1952 es va traslladar aBonn per seguir estudiant ambWolfgang Krull.[3] Retornat a Brasil, el 1957 va obtenir el doctorat a launiversitat de São Paulo.[4]
En no trobar cap lloc de treball adient en el seu país, el 1959 va anar alsEstats Units per a ser professor de launiversitat d'Illinois a Urbana-Champaign, càrrec que va mantenir fins al 1962, quan no li va ser renovat el visat, i va marxar alCanadà on va ser professor de la universitat Queen's deKingston (Ontario), fins que es va retirar i va passar a ser professor emèrit.[5]
Ribenboim ha publicat més de 250 obres,[6] entre elles 30 llibres, en els camps de lateoria de nombres i de l'àlgebra. Va ser l'editor de lesObres Escollides deWolfgang Krull (1999).[7] També va publicar diversos llibres divulgatius, comMy Numbers, My Friends (2000),[8] on es pregunta sobre diversos galimaties aritmètics, sobre elsnombres de Fibonacci, sobre elsnombres primers o sobre quina mena de nombre és
?.[9]
- ↑Azevedo, Colli i Toscano Melo, 2008, p. 24.
- ↑Azevedo, Colli i Toscano Melo, 2008, p. 26.
- ↑Azevedo, Colli i Toscano Melo, 2008, p. 28.
- ↑Azevedo, Colli i Toscano Melo, 2008, p. 29.
- ↑Azevedo, Colli i Toscano Melo, 2008, p. 31.
- ↑Azevedo, Colli i Toscano Melo, 2008, p. 22.
- ↑Krull, Wolfgang.Wolfgang Krull: Gesammelte Abhandlungen / Collected Papers. Volume 1+2 (en alemany). Walter de Gruyter, 2013-07-31.ISBN 978-3-11-080102-6.
- ↑Ribenboim, Paulo.My Numbers, My Friends: Popular Lectures on Number Theory (en anglès). Springer Science & Business Media, 2006-05-10.ISBN 978-0-387-22754-2.
- ↑Shiu, 2001, p. 540.
- Azevedo, Alberto; Colli, Eduardo; Toscano Melo, Severino «Paulo Ribenboim; Seis décadas de matemática» (en portuguès). Matemática Universitária, Vol. 45, 2008, pàg. 20-43.ISSN:0102-8545.
- Guy, Richard K.Unsolved Problems in Number Theory (en anglès). Springer, 2004.ISBN 978-1-4419-1928-1.
- Shiu, P. «My numbers, my friends. Popular lectures on number theory, by Paulo Ribenboim» (en anglès). The Mathematical Gazette, Vol. 85, Num. 504, 2001, pàg. 540-541.DOI:10.2307/3621797.ISSN:0025-5572.
