Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Pau III

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat.
Plantilla:Infotaula personaPau III
Biografia
Naixement29 febrer 1468Modifica el valor a Wikidata
Latium (Estats Pontificis)Modifica el valor a Wikidata
Mort10 novembre 1549Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
RomaModifica el valor a Wikidata
Sepulturabasílica de Sant Pere del VaticàModifica el valor a Wikidata
220èPapa
13 octubre 1534 – 10 novembre 1549(Gregorià)
← Climent VIIJuli III →
Administrador apostòlic
24 gener 1530 – 17 maig 1532 –Lópe Alarcón →
Degà del Col·legi Cardenalici
1524(Gregorià) – 1534(Gregorià)
← Niccolò FieschiGiovanni Piccolomini →
Cardenal bisbe de Palestrina
1523(Gregorià) – 1523(Gregorià)
← Francesco SoderiniAntonio Maria Ciocchi del Monte →
Bisbe diocesà
2 juliol 1519 –
Cardenal bisbe de Frascati
15 juny 1519 – 9 desembre 1523
← Felip de LuxemburgAntonio Maria Ciocchi del Monte →
Bisbe de Parma
28 març 1509 –
← Giovanni Antonio SangiorgioAlexandre Farnese →
Administrador apostòlic
18 febrer 1508 – 5 juny 1510
← Aymar de Vesco
Bisbe de Montefiascone
28 abril 1501 –
← Domenico della Rovere
Arquebisbe
Protonotari apostòlic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia CatòlicaModifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de PisaModifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAdministració i gestió de l'EsglésiaModifica el valor a Wikidata
Lloc de treballRoma
Estats PontificisModifica el valor a Wikidata
Ocupaciósacerdot catòlic (1519–)Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióLleó XModifica el valor a Wikidata
Participà en
11 octubre 1534Conclave de 1534
1r octubre 1523conclave de 1523
28 desembre 1521Conclave de 1521-22
3 març 1513conclave de 1513
31 octubre 1503conclave d'octubre de 1503
21 setembre 1503conclave de setembre de 1503Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaFarneseModifica el valor a Wikidata
Cònjugecap valorModifica el valor a Wikidata
ParellaSilvia RuffiniModifica el valor a Wikidata
FillsCostanza Farnese,fill il·legítim, Pere Lluís I de Parma,fill il·legítim, Ranuccio Farnese,fill il·legítimModifica el valor a Wikidata
ParesPier Luigi Farnese SenioreModifica el valor a Wikidata  i Giovanna CaetaniModifica el valor a Wikidata
GermansGiulia FarneseModifica el valor a Wikidata
ParentsLaura Orsini,filla de la germana
Alessandro Sforza,fill de la filla
Sforza I Sforza, 1st Marquess of Castell'Arquato,fill de la filla
Guido Ascanio Sforza di Santa Fiora,fill de la filla
Francesca Sforza, dei Conti di Santa Fiora,filla de la filla
Mario I Sforza, Count de Santa Fiora,fill de la filla
Ascanio Sforza, Marchese di Castell'Arquato,fill de la filla
Victòria Farnese,filla del fill
Alexandre Farnese,fill del fill
Octavi I de Parma,fill del fill
Ranuccio Farnese,fill del fill
Horaci Farnese,fill del fillModifica el valor a Wikidata
SignaturaModifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Goodreads (autor): 7164910Goodreads (personatge): 90419
Find a Grave: 8805526Modifica el valor a Wikidata

Pau III és el nom que va adoptar elcardenalAlessandro Farnese en ser escollit Papa. Alessandro provenia de la família noble delsFarnese, que tenien moltes terres al voltant del llacBolsena. Va estudiar a Roma ambPomponio Leto i a Florència, al palau de Lorenzo de Medici, on va conèixer el futur PapaLleó X. La seva carrera eclesiàstica va començar el 20 de setembre de 1493, quan el PapaAlexandre VI, que era amant de la seva germana,Giulia Farnese, el va nomenar cardenal. Va serbisbe d'Òstia i deParma i va tenir quatre fills bastards amb una noble romana, que va legitimarJuli II.

Va sortir escollit en el conclave del 1534,[1] sent el primer Papa nascut a Roma des deMartí V, cosa que va provocar l'entusiasme del poble romà. Va ser coronat el 3 de novembre.

Pau III va ser un papa nepotista, contribuint a l'engrandiment de la seva pròpia família, nomenat cardenals a dos dels seus nets Guido Ascani Sforza i Alessandro Farnese, que només tenien 16 i 14 anys, cosa que va provocar un escàndol. A més, va reunir els territoris deParma iPiacenza per formar un ducat pel seu fill Pier Luigi, que va provocar conflictes amb el governador de Milà i que van culminar amb l'assassinat del fill del Papa.

Pau va reformar la cort papal, va nomenar comissions per evitar abusos i va reformar laCancelleria, laPenitenciaria i elTribunal de la Rota Romana.

Amb motiu de l'evangelització del nou món, el juny del1534 va escriure la butllaSublimis Deus, defensant la racionalitat dels indígenes, declarant que els indis eren homes i tenien dret a la llibertat, a tenir possessions i dret a abraçar la fe de forma pacífica.[2] Va ser mecenes d'artistes comMiquel Àngel, a qui va encarregar els frescos de lacapella Sixtina.

El1540 va aprovar la fundació de laCompanyia de Jesús,[3] i d'altres com la delscaputxins,barnabites iursulines. El1542 va establir el Sant Ofici, com a cambra d'apel·lació final contra casos d'heretgia, donant inici a laInquisició Romana,[4] convençut pel cardenal Gian Pietro Carrafa futur PapaPau IV per instal·lar el tribunal. Va posar en marxa la creació del primer índex de llibres prohibits de l'Església Catòlica, que es publicaria el1559 durant el pontificat dePau IV. La seva oposició de les peticions d'Enric VIII d'Anglaterra li va costar separació de l'Església d'Anglaterra del Papat, que va quedar sota l'autoritat de la monarquia anglesa. Per protegir el Santuari de Loreto dels pirates sarraïns i, de retruc, obtenir ingressos per a les arques pontifícies, fundà en1545 unorde militar, elCol·legi dels Cavallers de Loreto, per ingressar en el qual els nobles havien de pagar una quantitat de diners.[5]

El concili de Trento

[modifica]
Article principal:concili de Trento

El2 de juny de1536, Pau va intentar convocar un concili aMàntua, però es va topar amb l'oposició dels prínceps protestants i el rebuig delDuc de Màntua a assumir les responsabilitats de mantenir l'ordre, frustrant el pla.

Va intentar llavors, convocar un concili aVincenza per l'1 de maig del1538, però tampoc es va poder dur a terme.[6]

En les constants disputes entreFrancesc I de França iCarles V del Sacre Imperi Romanogermànic, va mantenir-se estrictament neutral malgrat la insistència de Carles que donés suport a l'Imperi sotmetent Francesc a la reprovació de l'Església. Pau III els va empènyer a sostenir una conferència aNiça, on es va firmar una pau de deu anys. Com a gest de bona voluntat, la neta de Pau III es va casar amb un príncep francès i l'emperador va entregar la seva fillaMargarida d'Àustria perquè es casés ambOctavio Farnese, net del Papa.

El18 de setembre del1544 hi va tornar a haver guerra entre Francesc I i Carles V, però a Pau li va tornar la idea del concili, tanmateix els protestants repudiaven la idea d'un concili presidit pel Papa; per això Carles V va decidir sotmetre els prínceps a obediència per la força de les armes i Pau li va prometre 300.000ducats i 20.000 soldats d'infanteria amb la condició que no pactés per separat amb els protestants ni hi arribés a acords perjudicials per a la fe o els drets de la Santa Seu.

Finalment13 de desembre de1545 el concili, que es va reunir a Trento, va celebrar la seva primera sessió. En set sessions realitzades fins al3 de març del1547 es van discutir les qüestions més importants de la fe i la disciplina, sense escoltar les opinions del bàndol protestant, que com que estava excomunicat no podia parlar. Es van discutir i formular les doctrines catòliques sobre les escriptures, elpecat original, la justificació i els sagraments.

Quan el concili estava concloent, la por d'una plaga a Trento va causar el trasllat del concili a Bolonya. Carles va demanar que la seu del concili tornés a territori alemany, però les deliberacions van continuar a Bolonya al21 d'abril, quan el Papa, per evitar un cisma, va prorrogar el concili indefinidament.

Mort

[modifica]

Pau III va morir sobtadament alpalau del Quirinal a causa d'unes febres. Tenia vuitanta-dos anys. Va ser enterrat a laBasílica de Sant Pere en una tomba dissenyada per Miquel Àngel i construïda perGuglielmo della Porta.

Referències

[modifica]
  1. Marshall, Peter.Heretics and believers: a history of the English Reformation. New Haven (Conn.): Yale University press, 2017, p. 223.ISBN 978-0-300-17062-7. 
  2. Peter Bakewell, Jacqueline Holler.A History of Latin America to 1825 (en anglès). 3a ed.. John Wiley & Sons, 2009.ISBN 9781405183680. 
  3. Worcester, Thomas. «Introduction». A:The Cambridge companion to the Jesuits. Cambridge, UK ; New York: Cambridge University Press, 2008, p. 3.ISBN 978-0-521-85731-4. 
  4. Davidson, Nicholas S. «The Inquisition». A:The Ashgate research companion to the Counter-Reformation. Farnham Burlington (Vt.): Ashgate, 2013, p. 93.ISBN 978-1-4094-2373-7. 
  5. Bullae erectionis, et augumenti Collegij d. militum Lauretanorum, per s.d.n.d. Paulum papam 3. ad custodiam almae domus Lauretanae, & maris Adriatici, in prouincia Marchiae instituti (en llatí), 1547. 
  6. Minnich, Nelson H. «Introduction: Historical Survey of the Council of Trent». A:The Cambridge companion to the Council of Trent. Cambridge, United Kingdom ; New York, NY, USA: Cambridge University Press, 2022, p. 5.ISBN 978-1-108-49197-6. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Des de l'establiment de l'Església (30)
Escut d'armes del Papat
Escut d'armes del Papat
Des de l'Edicte de Milà (313)
Des de laContrareforma catòlica (1560)
Des delConcili Vaticà II (1959)
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Pau III
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pau_III&oldid=34027088»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp