Orígens estilístics | danzón,charanga |
---|---|
Orígens culturals | anys 1950 aCuba |
Instruments típics | saxòfon,trompeta,guitarra,vibràfon,veu |
Popularitat alMainstream | anys 1950—present |
Formes derivades | son |
Origen | Cuba![]() |
Creació | dècada del 1950![]() |
Part de | música cubana![]() |
Gèneres de fusió | |
merengue,cúmbia |
Patxanga (delcastellà cubà:pachanga) és un estil musicalde fusió i amb origenllatinoamericana. És relatiu alson imerengue, i als últims anys sovint amb arranjaments demúsica pop.
L'estil va originar aCuba als anys 1950,[1] i va ser important al desenvolupament de la músicacaribenya. En el seu origen va rebre influència d'estils comdanzón icharanga, i més tard va resultar amb el naixement del son/salsa cubà.
Als primers anys la patxanga va ser similar atxa-txa-txa. La música es va exportar alsEstats-units després de laSegona Guerra Mundial, per mitjà de la migració d'una part de la població de les illes caribenyes.
Un grup important per la popularitat modern de la patxanga va serMano Negra, on el primer àlbum al 1988 tenia el títolPachanga. Després,Manu Chao va en solitari continuar a propagar l'estil.[2]
AlPaís Valencià, vora la fi del segle xx,Obrint Pas va iniciar una combinació d'aquesta estètica ambmúsica rock més fort, i amb èxit.[2]
AlsPaïsos Catalans l'estil ha desenvolupat més enllà al segle xxi, a través de grups i artistes comTxarango,La Pegatina,Itaca Band iMacaco i larúmbia vallesana. Als anys 2010 molts grups tocantmúsica de mestissatge similar es van establèixer als Països Catalans, incloentRoba Estesa,Buhos[2] iGertrudis. Aquesta onada va de vegades s'anomenar com la "generació Patxanga 3.0".[3]
Sovint els grups s'estableixen com grans conjunts amb 6–10 músics, i amb trompetes i altresinstruments de vent i depercussió. Els grups moderns sovint toquen una barreja de patxanga i rumba catalana,[4] amb arranjaments de pop.