| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya imunicipi del País Valencià | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | Província de València | ||||
| Capital | Paterna | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 76.019(2025) (1.727,7hab./km²) | ||||
| Gentilici | Paterner, paternera | ||||
| Idioma oficial | valencià (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 44 km² | ||||
| Altitud | 70 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Paterna | ||||
| Dades històriques | |||||
| Patrocini | Santíssim Crist de la Fe | ||||
| Festa patronal | Segona quinzena d'agost | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 46980 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 46190 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46190 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | paterna.es… | ||||
Paterna és un municipi delPaís Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.[1] Limita ambBurjassot,Benimàmet (València),Manises,Godella iQuart de Poblet (a la comarca del'Horta; i ambRiba-roja de Túria,l'Eliana,Bétera iSant Antoni de Benaixeve (alCamp de Túria).
El terme municipal de Paterna comprèn 40 km², sent de 13 km la distància màxima entre els seus extrems. L'altitud del municipi va des dels 50 fins als 140 m sobre el nivell del mar. El nucli principal de població se situa al marge esquerre del riuTúria.
Els primers indicis d'activitat humana en el municipi es remunten alNeolític i l'edat del bronze, a causa dels jaciments d'esta època trobats en les partides de la Vallesa i "Despenyaperros".
Durant l'època ibèrica els nuclis anteriors van anar creixent, com es demostra en el poblat de la Vallesa, situat prop del riuTúria, on s'han trobat nombroses mostres de ceràmica ibèrica i de molins que s'utilitzaven per a triturar el gra.
En l'època romana, es pot començar a parlar del primer poblat situat en l'actual promontori en què es troba Paterna, ja que s'ha trobat un gran forn datat en elsegle i que es dedicava a la producció ceràmica. Açò, unit als jaciments que demostren l'existència d'un vila romana delBaix Imperi, i la presència d'un aqüeducte en el terme municipal, demostren la importància que va tindre el lloc durant l'època. D'eixe període procedix la toponímia originària del poble, ja que el nom de Paterna procedix de la paraula llatina "paternus", el que fa pensar que el nom de l'assentament en aquella època va ser Paternal.
Durant l'època musulmana,Paterna aconseguirà certa esplendor econòmica, a causa del desenvolupament de la indústria ceràmica i manufacturera, l'expansió del cultiu de regadiu gràcies a la construcció de noves séquies i la introducció de nous cultius com l'arròs, la morera, etc. Així com a esplendor arquitectònica amb la construcció de lamesquita (actual església de Sant Pere) i latorre, utilitzada com a lloc d'observació i defensa contra invasions marítimes.
Ferran I de Lleóassetjà Balansiya en1065 i aixecat el setge, vencé l'emirat de Balànsiya a labatalla de Paterna durant la retirada.[2]
Posteriorment amb laconquesta de València per part deJaume el Conqueridor, Paterna, com diuen els cronistes es va rendir de manera pacífica a l'abril de1237, i va ser entregada a laFamília Luna, que va governar el poble durant els segles XIII al XV. Període durant el qual la ceràmica de Paterna es va fer famosa fins al punt d'aparèixer en nombrosos palaus de la noblesaeuropea. El1386 la vila fou atacadadurant una ràtzia de l'Emirat de Gharnata.[3]
Al segle xvi, el poble passa a mans del Duc deSogorb, època en la qual la producció ceràmica es va reduir dràsticament, açò unit a la repressió pel moviment antisenyorial de lesGermanies i posteriorment l'expulsió dels moriscos en1609, va produir un deteriorament econòmic del que la vila no es recuperaria fins al segle xix.
Al segle xix, la població es dedicava exclusivament a l'agricultura, època en què es van construir gran quantitat de Coves per a l'habitatge, ja que no necessitaven quasi materials de construcció. A partir de la segona part del segle l'economia experimenta una recuperació gràcies a la construcció delferrocarril i la canalització de les aigües, així com una expansió urbanística a causa de laimmigració. L'Eixample de Paterna, o Eixample del Pala va ser projectat entre 1889 i 1892 perJosé Manuel Cortina Pérez, arquitecte municipal de la vila.
Ja en el segle xx, Paterna es va veure immersa en laGuerra civil espanyola des que els soldats i suboficials fidels a laRepública van impedir la presa dels quarters per part de les forces revoltades, fins que posteriorment amb la victòria dels nacionals elcementeri de Paterna es va convertir en lloc d'afusellament derepublicans d'arreu delPaís Valencià. Hi ha més d'un centenar de fosses comunes, on es calcula que més de 2000 persones foren enterrades, des de l'any 1939 a l'any 1956.[4] Dins el cementiri hi ha la fossa 114, considerada la fossa més gran del País Valencià, juntament amb la 126. La 114 també es anomenada la fossa de la cultura per la quantitat de prohoms que hi són enterrats.[5] Sota la promoció de l'Agrupació de Familiars de Víctimes de la Fossa 115, amb una subvenció de laDiputació de València i el treball de laUniversitat Autònoma de Madrid es varen exhumar i estudiar 144 víctimes entre el 2019 i el març del 2021. D'aquella recerca es conclogué que els condemnats eren afusellats en grups de 50, tenien les mans lligades a l'esquena, la majoria tenia un tret a curta distància i 21 persones foren identificades. Posteriorment, les restes de les víctimes, foren retornades als familiars i autoritats locals per a la seva re-inhumació.[4][6]
Ja a partir dels anys 60, amb la creació delpolígon industrial de laFont del Gerro i del flux migratori, es produiria un canvi enorme en el panorama econòmic, social i urbanístic, que ha portat en l'actualitat Paterna a ser un poble amb més de cinquanta mil habitants, amb diversos polígons industrials, unParc Tecnològic, i zones residencials comLa Canyada,Terramelar,La Coma,Mas del Rosari,Valterna…, respectant al mateix temps zones verdes com els boscos dela Vallesa.
| any | habitants |
|---|---|
| 1900 | 3.509 |
| 1910 | 3.781 |
| 1920 | 5.042 |
| 1930 | 6.353 |
| 1940 | 10.008 |
| 1950 | 11.724 |
| 1960 | 16.951 |
| 1970 | 22.944 |
| 1981 | 34.425 |
| 1991 | 42.855 |
| 2000 | 47.498 |
| 2005 | 54.560 |
| 2006 | 57.343 |
| 2007 | 59.043 |
| 2012 | 67.356 |
| 2022 | 71.880 |
Encara que l'economia paternera s'ha basat històricament en elsector primari: cereals, hortalisses i tubercles deregadiu primer, moreres després i Tarongers al final; i en elsecundari: Indústries artesanals de ceràmica i seda primer i productes manufacturers després, en l'actualitat l'economia es basa en elsector terciari o de serveis, representat este al 56% de la població activa, enfront del 43% del sector secundari i l'1% de l'agricultura.
A més, Paterna s'enclava en una de les àrees industrials més importants del sud d'Europa. En el terme municipal es troba: elPolígon Industrial Font del Gerro, elPolígon Industrial l'Andana, elParc Empresarial Tàctica, elparc Tecnològic de València, elParc Científic de la Universitat de València, part de laFira de Mostres de València i els centres comercials i d'oci deCarrefour Paterna iHeron city.
Les principals vies de comunicació de Paterna són:
El Ple de l'Ajuntament està format per 25 regidors. En leseleccions municipals de 28 de maig de 2023 foren elegits 14 regidors delPartit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 6 delPartit Popular (PP), 3 deVox i 2 deCompromís per Paterna-Acord per Guanyar (Compromís).
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE |  | Juan Antonio Sagredo Marco | 16.677 | 48,60% | 14 ( +1) | |
| Partit Popular |  | Sara Palma Folch | 8.080 | 23,55% | 6 (+2) | |
| Vox |  | Joaquín María Alés Estrella | 4.541 | 13,23% | 3 (+1) | |
| Compromís per Paterna-Acord per Guanyar |  | José Manuel Millet Frasquet | 2.826 | 8,23% | 2 ( -1) | |
| Altres candidatures[a][b] |  | 1.832 | 5,32% | 0 ( -3) | ||
| Vots en blanc | | 353 | 1,02% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 34.309 | 100 % | 25 | |||
| Vots nuls | 266 | 0,76% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 34.575 | 66,90%** | ||||
| Abstenció | 17.100* | 33,09%** | ||||
| Total cens electoral | 50.536* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Juan Antonio Sagredo Marco (PSPV) (17/06/2023) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (14 vots de PSPV[7]) | ||||||
| Fonts: JEZ Elx,[8] M. Interior,[9] Periòdic Ara.[10] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
L'evolució en el repartiment delsregidors per partits polítics des de les eleccions municipals de 1979 és la següent:
 | |||||||||||||
| Candidatura | 1979 | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 | 2019 | 2023 | |
| PSPV-PSOE | 9 | 14 | 11 | 11 | 7 | 9 | 10 | 8 | 7 | 6 | 13 | 14 | |
| AP /PP[c] | 5** | 3 | 5 | 9 | 9 | 8 | 15 | 14 | 6 | 4 | 6 | ||
| VOX | 2 | 3 | |||||||||||
| UPV/Bloc/Comp[d] | * | 0 | 0 | * | 2 | 6 | 3 | 2 | |||||
| Cs | 4 | 3 | 0 | ||||||||||
| PASIP/Podem | 2 | 0 | 0*** | ||||||||||
| PCE /EUPV[e] | 5 | 2 | 2* | 3 | 4 | 2 | 3 | 2* | 2 | 1 | 0 | *** | |
| UV[f] | ** | 2 | 2 | 1 | 1 | 1 | 0 | ||||||
| CDS | 3 | 0 | |||||||||||
| MC[g] | 1 | 0 | |||||||||||
| AIVP | 2 | 0 | |||||||||||
| UCD | 4 | ||||||||||||
| Fonts: Ministeri de l'Interior[11] | |||||||||||||
Des de 2015 l'alcalde de Paterna és Juan Antonio Sagredo Marco dePSPV-PSOE.[12][13]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Bernardino Giménez Santos | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Bernardino Giménez Santos | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Bernardino Giménez Santos | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | José Enrique Bargues López | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | José Romero Valls Francisco Borruey Palacios | PP PSPV-PSOE | 17/06/1995 22/01/1997 | Dimissió/renúncia -- |
| 1999–2003 | Francisco Borruey Palacios | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Francisco Borruey Palacios | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Lorenzo Agustí Pons | PP | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Lorenzo Agustí Pons María Elena Martínez Guillem[14] | PP PP | 11/06/2011 11/08/2014 | Dimissió/renúncia -- |
| 2015–2019 | Juan Antonio Sagredo Marco | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | Juan Antonio Sagredo Marco | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | Juan Antonio Sagredo Marco | PSPV-PSOE | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[13] | ||||
Article principal:Ceràmica de Paterna
A partir de l'edat mitjana i fins al segle xvi, Paterna va ser un dels principals centres productors de ceràmica competint amb notables centres comTerol oManises, arribant a distribuir-se per tot elMediterrani i exposant-se en cases senyorials de totEuropa.
Són conegudes les ceràmiques com a plats, escudelles, pots de farmàcia pintades en blau i daurat i les decorades en verd i manganés. Les decoracions d'esta ceràmica són d'origenislàmic amb interpretacions tant per al mónmusulmà com acristià, els motius són molt variats: figures humanes, d'animals, vegetals, heràldiques, geomètrics o arquitectònics.
Elssocarrats, fabricat a partir del segle xv és la peça més característica de la ceràmica paternera. Són peces de fang cuit de forma rectangular amb diversos motius que s'utilitzaven per a la decoració de ràfols, sostres i parets.Tota esta ceràmica es feia i es fa en fornsàrabs que s'han mantingut en el temps de generació en generació de mestres terrissers.
Es pot visitar elMuseu de Ceràmica de Paterna a la plaça del poble. Es tracta d'un museu inaugurat durant elsanys 80 del segle xx, que analitza l'evolució de la ceràmica paternera.[16]
A banda de la festa de lesFalles que és celebrada en la setmana del19 de març, La festa major dePaterna se celebra la segona quinzena d'agost en honor del Crist de la Fe, període en què se celebren esdeveniments com:
Al barri de La Canyada també se celebra la tradicional festa en honor deSant Vicent Ferrer tots els dilluns de Pasqua, una setmana abans que a València. Consistix en dues representacions, una el diumenge de resurrecció al vespre i una altra el dilluns de Pasqua al matí. Un grup de xiquets representa en un escenari al carrer un dels molts miracles que segons la tradició popular va fer el sant valencià al seu pas per la rodalia de La Canyada. També hi ha una "mascletà".
A banda de la gastronomia típica valenciana, amb plats com laPaella,Arròs al forn oFideuà, el dolç típic dePaterna és elCatxap, dolç de pasta fullada farcit d'una crema especial patentada per un dels forns de Paterna. Cal destacar també la tradicióorxatera que hi ha al barri de La Canyada, sobretot per la rodalia de l'estació de metro, on trobarem orxateries i gelateries amb molta tradició, a les quals acostumava a anar el famós actor valenciàAntonio Ferrandis.
Municipis del'Horta Nord | |
|---|---|
Els 20 municipis més poblats delPaís Valencià | |
|---|---|
1.Ciutat de València 792.492 ·2.Alacant 338.577 ·3.Elx 235.580 ·4.Castelló de la Plana 171.857 ·5.Torrent 85.142 ·6.Torrevella 83.547 ·7.Oriola 80.784 ·8.Gandia 75.911 ·9.Paterna 71.880 ·10.Benidorm 69.738 ·11.Sagunt 68.066 ·12.Sant Vicent del Raspeig 59.138 ·13.Alcoi 58.960 ·14.Elda 52.297 ·15.Vila-real 51.369 ·16.Alzira 45.451 ·17.Mislata 44.282 ·18.Dénia 43.899 ·19.Burjassot 38.880 ·20.Santa Pola 36.174 | |
Dades extretes del Padró Municipal recollit a Espanya per l'Institut Nacional d'Estadística el2022 Vegeu també laLlista de municipis valencians per població |
Les 50 ciutats més poblades de lesterres de parla catalana | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| |||||
| |||||
