Elpasquer (pascuarium) era, a Catalunya, una exigència oimpost, inicialment públic, que calia pagar per l'ús d'una zona depastures. Éssinònim de pasturatge.[1]
La seva existència es remunta a l'època visigoda.[2] Cal partir de la base que, als inicis delcomtat de Barcelona, es garantia alsgots i hispans que hi residien l'anticcostum de tallar llenya, aprofitar les pastures i aprofitar les aigües sense cap mena d'impediment.[2][Nota 1] Els terrenys incultes podien, així, ésser lliurement explotats, i ja cap alsegle xi encara es podia considerar que els erms erenfranqueses comtals, de lliure explotació sense tribut ni servei.[2]
Cap al segle xii, aquestes facultats van cristal·litzar com adret d'empriu atribuït als titulars dels masos ocapmasats.[2] No obstant això, era usual que, a canvi d'aquest dret d'explotació, si no hi havia cap franquesa al respecte, es lliuressin una sèrie de càrregues públiques, que es recaptaven en benefici delfisc comtal, i entre elles, elpascuarium o pasquer, que gravava la pastura del ramat als pastius i boscos públics.[2]
A partir de la primera meitat del segle xi, es va iniciar una progressiva apropiació particular i patrimonialització dels espais inclultes per part dels barons o senyors.[2] Aquesta patrimonialització, no obstant, ja té antecedents a l'època carolíngia,[3] en la qual, per exemple, albisbat de Girona, el pasquer fou en part cedit alsbisbes d'aquesta seu.[1]
En el segle xii ja no s'esmenta el pasquer, que sembla que va ésser substituït per una diversitat de drets que gravaven tant la pastura com el trànsit de bestiar pels pastius i boscos baronials, com elcarnatge, l'herbatge i elbeuratge.[4]