LaPasqua de Resurrecció,Pasqua Florida,primera Pasqua,diumenge de Pasqua,diumenge de Glòria i antigamentPasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar lapasqua de Pentecosta),[1][2] o simplementPasqua,[3] en el calendaricristià, és la commemoració de laresurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a lacreu.[4] Del punt de vista de lafe, és la festa més important del cristianisme, per bé que popularment se celebra amb molta més intensitatNadal.
'Pasqua' prové delllatípascha, ve delgrecπάσχα,paskha, que alhora deriva de l'arameuפסחא,cognat a l'hebreuפֶּסַח (Péssah), que vol dir "pas".Pasqua Florida és una denominació popular, perquè té lloc normalment a la primeria de la primavera, època de floració. La denominacióPrimera Pasqua sorgeix de la necessitat de a diferenciar-la de la 'segona Pasqua' o Pasqua Granada, és a dir, laPentecosta.[5]
La celebració cristiana comença eldiumenge de Pasqua, dia en què culmina laSetmana Santa, i s'allarga durant vuit dies (Octava de pasqua), alhora que s'enceta igualment el cicle de 50 dies delTemps de Pasqua, que va fins a la Pasqua Granada (oPentecosta). Aquesta diada, que clou definitivament el període de laquaresma, marca el retorn de la vida i de l'abundància, les quals triomfen inexorablement de la mort, tant a nivell simbòlic (fi de l'hivern, arribada de laprimavera) com espiritual (Crist torna d'entre els morts). El dilluns immediat a la dita festa, que també és considerat festiu, s'anomena lasegona festa de Pasqua.
La missa del diumenge de Pasqua és una celebració alegre, enriquida amb cants i música; els fidels reben l'aspersió baptismal amb aigua beneïda durant laVetlla Pasqual i elcapellà llegeix el passatge de l'Evangeli en quèSant Pere explica que va trobar buida la tomba de Crist, prova que aquest havia realment ressuscitat.
La Pasqua ocupa el lloc central de la fe cristiana pel seu paper fonamental i per la seva dimensió simbòlica excepcional: amb ella s'acaben la Setmana Santa i la quaresma i comença el Temps de Pasqua, el qual culmina amb l'ascensió de Crist i l'afirmació de lanova aliança.
La Pasqua jueva oPessa'h, és una celebració de latradició jueva que commemora el pas de laMar Roja per part delsisraelites en el seuÈxode de l'antic Egipte. La Pascua jueva, remet a la noció de 'passatge', que en latradició judaica té una doble dimensió: el passatge des de laDiàspora fins a laTerra Promesa, i el pas de l'esclavatge a lallibertat. La Pasqua cristiana també reflecteix aquest 'passatge': el de la promesa de la vida eterna (a través de la resurrecció de la carn), així com la transició de l'antic alnou pacte.
A part del seu abast espiritual, la Pasqua simbolitza igualment la fi de les privacions de l'hivern i, sobretot, de la quaresma, pel que, a nivell popular, enceta un període de festivitats on el menjar hi té un paper preeminent.
AlsPaïsos Catalans, les festes encetades el diumenge es prolonguen els dos dies següents, el dilluns i el dimarts, que antigament també eren festius, i anaven precedides, al Principat, del cant de lescaramelles, que abans de la reforma litúrgica s'iniciaven elDissabte de Glòria.[6] La matinada del dia de Pasqua hi ha la processó, o les processons, de l'Encontre o Sant Trobament, consistent en dues processons, l'una amb la imatge de Crist i l'altra amb la de laMare de Déu, endolades, que es trobaven a mig camí i que, després d'unificades, retornaven al temple amb cants de goig. AlRosselló es deia la 'processó del Ressuscitat' i sortia a trenc d'alba, precedida d'unflabioler itimbaler que anunciava la joia pasqual. A Barcelona portava per nom 'dels Enamorats".[7]
El sentit del dinar de Pasqua és reunir tota la família dispersa; elpadrí o padrina aquest dia regalen als seus fillols el típic pastís anomenatmona, que tradicionalment es menja l'endemà, eldilluns de Pasqua. A les ciutats s'iniciaven a la tarda els espectacles públics suspesos. El dilluns idimarts de Pasqua està destinat a sortides al camp o processons a santuaris locals. Des del principi delsegle xx aquests aplecs es feren el dilluns, que sol tenir lloc també un àpat conjunt dels caramellaires.[8]
AlLlemosí (Occitània), per Pasqua tradicionalment es menjapeix, ladaurada, isoupes-rousses.[9] Actualment, per influència estrangera, també es mengen xocolates. Solen tenir forma de petits ous, i algunes de conills grossos, i estan embolicades amb paper brillant de colors vistosos; se'ls amaga als nens al jardí, i els han de trobar. Guanya el nen que més en té.
En els països de llengua alemanya, ja des de l'edat mitjana però especialment en el segle xvi i posteriors, està documentat l'anomenatrisus paschalis,[10] el riure pasqual o riure de Pasqua (Osterlachen oOstergelächter, en alemany), referit al costum d'alguns predicadors, en la missa del Diumenge de Glòria, de fer riure els feligresos, amb facècies i relats còmics i de caràcter sexual, i fins i tot amb gesticulacions obscenes, com a celebració de la ressurrecció de Jesucrist i la fi del període quaresmal.[11] Aquest fenomen, consistent en provocar la hilaritat en la missa pasqual, va continuar, amb variants, i encara continua en alguns casos, en altres països europeus, com és el cas delSermó de s'Enganalla, deLlucmajor.[12]
Es considera diumenge de Pasqua el diumenge següent a la primeralluna plena deprimavera (o sigui, que caigui a partir del21 de març, inclòs)[13]
Es considera diumenge de Pasqua el diumenge següent a laPasqua jueva (que se celebra la primera lluna plena de primavera, o sigui, que caigui a partir del 21 de març, inclòs)
Entre l'any 31 dC (Jesús ressuscità l'any 30) i el 325 dC la Pasqua cristiana se celebrava:
El dia o just després del primer dia de la Pasqua jueva, amb independència de quin fos el dia de la setmana; o bé
El diumenge més proper al primer dia de la Pasqua jueva, o el primer dia de la Pasqua jueva si queia en diumenge.
Ambdós mètodes es varen utilitzar durant aquest període.
Al juny del 325 tot un seguit d'astrònoms varen calcular per a l'Església les dates teòriques de lluna plena. Cada una d'aquestes dates és una lluna plena eclesiàstica. La primera lluna plena eclesiàstica que té lloc després del 20 de març (data de l'equinocci de primavera l'any 325) s'anomena Lluna Plena Pasqual. L'any següent, l'Església defineix la data de Pasqua com el primer diumenge que segueix la Lluna Plena Pasqual. Aquest algorisme dona 19 dates possibles per a la Pasqua. Noteu que estava en ús el calendari julià.
El 1582 té lloc la reforma del calendari ordenada pel papa Gregori XIII, que introdueix el calendari gregorià, i amb ell, nous càlculs per a determinar el dia de la Pasqua cristiana. En aquella època la data de l'equinocci s'havia desplaçat deu dies des de la data de l'equinocci l'any 325, perquè l'any mitjà julià (365,25 dies) és més llarg que l'any astronòmic. La reforma gregoriana treu aquests deu dies afegits de més pel calendari julià (al 4 d'octubre del 1582 del calendari julià el va seguir el 15 d'octubre del gregorià) i reforma el calendari donant un any mitjà més curt (365,2425). Aquest calendari és acurat fins a l'any 4100, any en què caldran nous ajustaments.
La definició de Pasqua continua essent la mateixa, però es fan servir algorismes més precisos que donen 35 dates possibles, entre el 22 de març i el 25 d'abril. Es continua prenent el 20 de març com a data teòrica de l'equinocci de primavera (data que no sempre coincideix amb l'equinocci astronòmic).
L'església ortodoxa, però, va continuar usant el calendari julià i el mètode antic de l'any 325. Progressivament varen adoptar el calendari gregorià (Grècia, el darrer país en fer el canvi, ho va fer el 1923), però mantenint l'algorisme de càlcul original. Hi ha però, ocasions en què ambdues dates cauen el mateix dia, com ara l'any 1990, que va caure el 15 d'abril del calendari gregorià, o 2 d'abril al julià.
.jpg)
